Laura Farré Rozada, piano
—NimbusPetit Palau Cambra
Dijous, 16 de setembre de 2021 – 20 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Laura Farré Rozada, piano
NIMBUS(1971)
Sèrie blanche (2007)(1961)
Étude n. 5 (2003)
Étude n. 1 (1999, rev. 2003)(1967)
Drizzle draft (2007)(1875-1937)
Gaspard de la nuit (1908)1. Ondine
2. Le Gibet
3. Scarbo(1908-1992)
Prelude n. 8, “Un reflet dans le vent” (1929)(1930-1996)
Rain tree sketch II, “in memoriam Olivier Messiaen” (1992)(1977)
Frozen heat (1998)(1993)
Still life, “dedicated to Laura” (2020)Durada aproximada del concert: 70 minuts, sense pausa.
Concert enregistrat i emès en directe per Catalunya Música
#jovestalents #novacreació
Comentari
LA METAMORFOSI DE L’AIGUA
Nimbus és un viatge musical per les possibilitats creatives de l’aigua. Es tracta d’un disc conceptual cíclic, i la segona part de The french reverie (2018), que segueix escrutant el repertori pianístic francès recent i les influències interculturals respectives. El disc completa l’homenatge al compositor Olivier Messiaen (1908-1992) prenent com a origen la seva vida, delimitada per dues obres: Gaspard de la nuit de Maurice Ravel, escrita l’any del seu naixement, i l’homenatge Rain tree sketch II, del seu deixeble Tōru Takemitsu, escrita l’any de la seva mort. Aquestes plantegen el concepte del disc: la metamorfosi de l’aigua. Unes transformacions que enllacen les obres, tot obtenint un contrast de sonoritats mecàniques inexpressives amb sonoritats càlides temperamentals, mentre que l’espectre tímbric s’enriqueix amb electrònica, tècniques contemporànies i percussió.
El disc comença amb l’obra Série blanche de Pierre Jodlowski, el qual associa el color blanc amb un principi acumulatiu desenvolupant la idea d’un món mecànic inspirat per la novel·la Un roi sans divertissement de Jean Giono. Segueixen dos estudis de la sud-coreana Unsuk Chin, alumna del contemporani de Messiaen György Ligeti. L’articulació de la Toccata, seguida d’un calidoscopi de micromodulacions sobre Do major, ens transporta de l’aiguaneu de Jodlowski a una gotellada i ruixat que culminen en l’Arbre de pluja de Takemitsu. La simplicitat característica de la cultura japonesa es troba present en el plugim descrit per Josep Maria Guix a Drizzle draft. Un plugim que introdueix la transcripció musical raveliana dels poemes Gaspard de la nuit d’Aloysius Bertrand.La idealització de l’aigua esdevé obscura i maquiavèl·lica. Un caràcter instigat per l’últim moviment de Ravel i que es consolida amb l’obra Scape de la islandesa Anna Þorvaldsdóttir (que per una qüestió de durada, no s’interpreta en el concert d’avui). Aquesta foscor contrasta amb la brillant mecanització de l’estudi Frozen heat del japonès Dai Fujikura, deixeble de George Benjamin –un dels estudiants destacats de Messiaen–, i que es basa en el mateix principi acumulatiu de Jodlowski. Finalment, l’encàrrec Still life a la compositora xinesa emergent Yixuan Zhao, inspirat en la pandèmia COVID-19, conclou el viatge. L’obra comença amb l’últim acord de Frozen heat i estableix una simetria en el registre del piano amb Série blanche, i consolida així el caràcter cíclic del disc.
Laura Farré Rozada
Nimbus (SEED 012)Biografia
Biografia
© Sílvia Poch
© Sílvia Poch
Laura Farré Rozada, piano
Nominada com a Rising Star per la «BBC Music Magazine», Laura Farré Rozada toca amb la mateixa excel·lència i precisió amb què enfoca la seva carrera ambivalent entre la música i les matemàtiques. Atreta especialment per la música contemporània, Farré Rozada ha enregistrat dos àlbums de piano sol inspirats en la música francesa dels segles XX i XXI però en què interpreta obres de compositors i compositores d'arreu del món. The french reverie (2018) i Nimbus (2020) són també un homenatge a Olivier Messiaen en què demostra un vast domini tècnic, expressivitat i connexió amb cada composició.
Actualment és doctoranda al Royal Birmingham Conservatoire, on ha guanyat una beca AHRC-Midlands4Cities. És màster en interpretació pel Royal College of Music de Londres, becada per l’RCM Patrons’ Award, en el qual va obtenir una matrícula d’honor “excepcional” per un dels seus recitals finals. Prèviament completà amb matrícula d’honor el Grau i el Màster en Interpretació de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), sota el tutelatge de Jean-François Dichamp, i el Grau en Matemàtiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
També et pot interessar
El primer Palau
Dilluns, 27.09.21 – 18h
Sala de ConcertsMiguel Bonal, viola de gamba
T. Hume: “A souldiers galliard” i “Loves farewell” del First book of Ayres
M. Marais: “Les voix humaines”, del Deuxième livre de pièces de viole
K. F. Abel: “Arpeggiata”, del Manuscrit Drexel 5871
J. S. Bach: Suite per a violoncel núm 2, BWV 1008Rolanda Ginkute, violí
Vadim Gladkov, pianoE. Granados: Sonata per a violí i piano en La major, H.127
M. De Falla–F. Kreisler: “Danza española”, de La vida breve
H. Wienawski: Fantasia brillant sobre "Faust" de Gounod per a violí i piano, op. 20Preu: 15 €
Laura Farré Rozada, piano
—NimbusPetit Palau Cambra
Dijous, 16 de setembre de 2021 – 20 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Laura Farré Rozada, piano
NIMBUS(1971)
Sèrie blanche (2007)(1961)
Étude n. 5 (2003)
Étude n. 1 (1999, rev. 2003)(1967)
Drizzle draft (2007)(1875-1937)
Gaspard de la nuit (1908)1. Ondine
2. Le Gibet
3. Scarbo(1908-1992)
Prelude n. 8, “Un reflet dans le vent” (1929)(1930-1996)
Rain tree sketch II, “in memoriam Olivier Messiaen” (1992)(1977)
Frozen heat (1998)(1993)
Still life, “dedicated to Laura” (2020)Durada aproximada del concert: 70 minuts, sense pausa.
Concert enregistrat i emès en directe per Catalunya Música
#jovestalents #novacreació
Comentari
LA METAMORFOSI DE L’AIGUA
Nimbus és un viatge musical per les possibilitats creatives de l’aigua. Es tracta d’un disc conceptual cíclic, i la segona part de The french reverie (2018), que segueix escrutant el repertori pianístic francès recent i les influències interculturals respectives. El disc completa l’homenatge al compositor Olivier Messiaen (1908-1992) prenent com a origen la seva vida, delimitada per dues obres: Gaspard de la nuit de Maurice Ravel, escrita l’any del seu naixement, i l’homenatge Rain tree sketch II, del seu deixeble Tōru Takemitsu, escrita l’any de la seva mort. Aquestes plantegen el concepte del disc: la metamorfosi de l’aigua. Unes transformacions que enllacen les obres, tot obtenint un contrast de sonoritats mecàniques inexpressives amb sonoritats càlides temperamentals, mentre que l’espectre tímbric s’enriqueix amb electrònica, tècniques contemporànies i percussió.
El disc comença amb l’obra Série blanche de Pierre Jodlowski, el qual associa el color blanc amb un principi acumulatiu desenvolupant la idea d’un món mecànic inspirat per la novel·la Un roi sans divertissement de Jean Giono. Segueixen dos estudis de la sud-coreana Unsuk Chin, alumna del contemporani de Messiaen György Ligeti. L’articulació de la Toccata, seguida d’un calidoscopi de micromodulacions sobre Do major, ens transporta de l’aiguaneu de Jodlowski a una gotellada i ruixat que culminen en l’Arbre de pluja de Takemitsu. La simplicitat característica de la cultura japonesa es troba present en el plugim descrit per Josep Maria Guix a Drizzle draft. Un plugim que introdueix la transcripció musical raveliana dels poemes Gaspard de la nuit d’Aloysius Bertrand.La idealització de l’aigua esdevé obscura i maquiavèl·lica. Un caràcter instigat per l’últim moviment de Ravel i que es consolida amb l’obra Scape de la islandesa Anna Þorvaldsdóttir (que per una qüestió de durada, no s’interpreta en el concert d’avui). Aquesta foscor contrasta amb la brillant mecanització de l’estudi Frozen heat del japonès Dai Fujikura, deixeble de George Benjamin –un dels estudiants destacats de Messiaen–, i que es basa en el mateix principi acumulatiu de Jodlowski. Finalment, l’encàrrec Still life a la compositora xinesa emergent Yixuan Zhao, inspirat en la pandèmia COVID-19, conclou el viatge. L’obra comença amb l’últim acord de Frozen heat i estableix una simetria en el registre del piano amb Série blanche, i consolida així el caràcter cíclic del disc.
Laura Farré Rozada
Nimbus (SEED 012)Biografia
Laura Farré Rozada, piano
© Sílvia Poch
Nominada com a Rising Star per la «BBC Music Magazine», Laura Farré Rozada toca amb la mateixa excel·lència i precisió amb què enfoca la seva carrera ambivalent entre la música i les matemàtiques. Atreta especialment per la música contemporània, Farré Rozada ha enregistrat dos àlbums de piano sol inspirats en la música francesa dels segles XX i XXI però en què interpreta obres de compositors i compositores d'arreu del món. The french reverie (2018) i Nimbus (2020) són també un homenatge a Olivier Messiaen en què demostra un vast domini tècnic, expressivitat i connexió amb cada composició.
Actualment és doctoranda al Royal Birmingham Conservatoire, on ha guanyat una beca AHRC-Midlands4Cities. És màster en interpretació pel Royal College of Music de Londres, becada per l’RCM Patrons’ Award, en el qual va obtenir una matrícula d’honor “excepcional” per un dels seus recitals finals. Prèviament completà amb matrícula d’honor el Grau i el Màster en Interpretació de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), sota el tutelatge de Jean-François Dichamp, i el Grau en Matemàtiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
També et pot interessar
El primer Palau
Dilluns, 27.09.21 – 18h
Sala de ConcertsMiguel Bonal, viola de gamba
T. Hume: “A souldiers galliard” i “Loves farewell” del First book of Ayres
M. Marais: “Les voix humaines”, del Deuxième livre de pièces de viole
K. F. Abel: “Arpeggiata”, del Manuscrit Drexel 5871
J. S. Bach: Suite per a violoncel núm 2, BWV 1008Rolanda Ginkute, violí
Vadim Gladkov, pianoE. Granados: Sonata per a violí i piano en La major, H.127
M. De Falla–F. Kreisler: “Danza española”, de La vida breve
H. Wienawski: Fantasia brillant sobre "Faust" de Gounod per a violí i piano, op. 20Preu: 15 €