• Olivier Latry, orgue
    —L'organista de Notre-Dame de París

    Palau Bach Fools

    Diumenge, 20 de juny de 2021 – 18 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Olivier Latry, orgue


    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    “Ricercare a 6 veus” de L’ofrena musical, BWV 1079

    Johann Sebastian Bach – Charles-Marie Widor (1844-1937)
    de Bach’s Memento

    “Marche du veilleur de nuit”
    “Mattheus Final”

    Franz Liszt (1811-1886)
    Consolació en Re bemoll major, S. 172/3

    Franz Liszt – Marcel Dupré (1886-1971)
    Variacions sobre la cantata Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen

    Johann Sebastian Bach – Franz Liszt
    Introducció i fuga de la cantata Ich hatte viel Bekümmernis, S. 660/1

    Johann Sebastian Bach - Eugène Gigout (1844-1925)
    “Ària” de la Cantata de la Pentecosta, BWV 68

    Franz Liszt – Jean Guillou (1930-2019)
    Preludi i fuga sobre B.A.C.H. (versió sincrètica)

    Durada aproximada del concert: 80 minuts, sense pausa.

    Concert enregistrat per Catalunya Música

    #celebracions #clàssics

  • Comentari

    És probable que moltes de les persones que assisteixen a aquest concert pensessin en Olivier Latry la tarda del 15 d’abril de 2019. Aquell dia, les imatges de la catedral de Notre-Dame de París cremant-se van fer la volta al món, i al patiment dels amants de la cultura i el patrimoni en general, s’hi va afegir el dels afeccionats a l’orgue. El gran orgue de Notre-Dame –del qual Latry és un dels quatre organistes titulars– és una joia històrica en què han treballat mestres orgueners de la categoria d’un Cavaillé-Coll. Extingides les flames, es va poder comprovar que no s’havien acostat a l’instrument, i que per tant la calor no va fondre els tubs, com s’havia temut. Actualment, però, se n’està fent una restauració exhaustiva per eliminar totes les restes de pols, cendra i estalzí que s’hi van acumular.

    Mentre l’orgue de la catedral parisenca no torni a sonar, els seus quatre organistes titulars tenen una mica més d’espai a les seves agendes per oferir recitals per tot el món. Comptar, doncs, amb la presència de Latry en aquest recital és un veritable luxe, incrementat pel fet que tant Notre-Dame com el propi Palau de la Música són considerats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

    La figura de Johann Sebastian Bach impregna tot el programa, bé sigui de manera directa o indirecta. Entre les obres del compositor d’Eisenach, hi trobem el “Ricercare a 6” de L’ofrena musical. Sobre una melodia proposada per Frederic II de Prússia, Bach va bastir un monument sonor basant-se en cànons i fugues en què bellesa i perfecció tècnica van de bracet creant moments tan fascinants com el que obre la vetllada.

    També hi trobem Bach revisitat o transcrit per grans organistes francesos: Widor, Dupré, Gigout. Va ser gràcies a la relació entre Widor i l’organista alemany Albert Schweitzer les primeres dècades del segle XX que la música del Kantor de Leipzig va ser finalment acollida i apreciada entre els organistes de l’escola francesa, tot i que Gigout ja havia fet esforços per obrir-li camí. A partir de llavors, intèrprets i compositors van reverenciar-lo i homenatjar-lo com a font inesgotable d’idees musicals. És així com hem de veure les tres aproximacions a la seva obra que ens planteja Latry.

    En el cas de Franz Liszt, la fascinació per Bach el va portar a treballar amb la seva música en vessants ben diferents: transcrivint per a piano obres originalment pensades per a orgue, portant a l’orgue cantates de Bach com aquesta Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen que escoltarem avui, o creant obres noves que segueixen de prop la petja del mestre alemany. Les Consolations són un recull d’obres per a piano que han fet fortuna també en nombroses transcripcions per a orgue, precisament perquè el seu aire contemplatiu, quasi litúrgic, vagament bachià, li garanteix un encaix perfecte en el repertori de l’instrument.

    El final del concert és l’apoteosi d’aquesta alquímia d’influències i referències. Liszt va homenatjar també Bach escrivint un Preludi i fuga basat en el motiu de quatre notes que, en la nomenclatura germànica, s’identifica amb les lletres B, A, C i H: Si bemoll, La, Do, Si natural. Un treball virtuosístic i emocionant que, molt després, va acabar passant pel tamís d’un altre organista genial i inclassificable, Jean Guillou, que va fer-ne el que va anomenar una “versió sincrètica”. En mans de Latry, s’augura una vetllada d’altíssim nivell musical.

    Pep Gorgori, musicòleg i periodista

  • Biografia

    Olivier Latry, orgue

    ©Deyan Parouchev

    Consolidat com a principal ambaixador mundial del seu instrument, l’organista francès Olivier Latry ha actuat a les sales més prestigioses del món, ha estat convidat per les principals orquestres sota la batuta de directors de renom, ha enregistrat per als principals segells discogràfics i ha estrenat un nombre impressionant d’obres. Nomenat organista titular de Notre-Dame de París als 23 anys i organista emèrit de l’Orchestre National de Mont-real des del 2012, Olivier Latry és abans que res un músic consumat, reflexiu i aventurer que explora tots els camps possibles de la música d’orgue i amb un talent excepcional com a improvisador.

    Actua habitualment a sales com la Berliner Philharmonie, Philharmonie de París, Disney Hall, Davies Hall de San Francisco, Concertgebouw d’Amsterdam, Elbphilharmonie d’Hamburg, Verizon Hall de Filadèlfia, Gewandhaus de Leipzig, Musikverein i Konzerthaus de Viena, Palau de les Arts de Budapest, Royal Festival Hall, KKL de Lucerna, Royal Albert Hall, Suntory Hall, Teatre Mariïnski, nova Sala Zaryadye de Moscou, De Doelen de Rotterdam, Bridgewater Hall de Manchester, i com a solista amb orquestres de primera línia, com Philadelphia Orchestra, LA Philhamonic, Boston Symphony Orchestra, Berliner Philharmoniker, Orquestra Simfònica NHK, Münchner Philharmoniker, Philharmonia Orchestra, Wiener Simphoniker, Rotterdams Philharmonisch Orkest, Sydney Symphony Orchestra, Radio-Symphonieorchester de Viena, Filharmònica de Hong Kong, Toronto Symphony Orchestra, Orchestre Symphonique de Mont-real o Orchestre National de France, amb els directors, entre d’altres, Myung-Whun Chung, Andris Nelsons, Esa-Pekka Salonen, Stéphane Denève, Fabien Gabel,  Christoph Eschenbach, Alain Altinoglu, Kent Nagano, Edo de Waart i Jukka-Pekka Saraste.

    És artista resident de la Dresdner Philharmonie la temporada 2021-22, càrrec que també va ocupar la temporada 2017-18.

    Entre les obres seves més destacades actualment trobem estrenes a Bèlgica, França i els Estats Units de Waves i Pascal Dusapin, per a orgue i orquestra, amb l’Orchestre Symphonique de La Monnaie, Orchestre Philharmonique de Radio France, Orchestre de la Suisse Romande i Orchestre Symphonique de Mont-real.

    Altres estrenes passades inclouen Maan Varjot de Kaija Saariaho, per a orgue i orquestra, amb l’Orchestre Symphonique de Mont-real, Orchestre National de Lió i Philharmonia Orchestra el 2014, i el Concert de Michael Gandolfi amb la Boston Shymphony Orchestra el 2015. També va estrenar el Concert per a orgue de Benoît Mernier per a la inauguració del nou orgue BOZAR de Brussel·les el 2017. El 2019 va interpretar l’estrena a Alemanya del Tercer concert per a orgue de Thierry Escaich, amb la Dresdner Philharmoniker i Stéphane Denève.

    La seva marcada inclinació pel repertori organístic francès el va dur a enregistrar per a Deutsche Grammophon les obres completes per a orgue d’Olivier Messiaen, que també ha interpretat en recitals a París, Londres i Nova York. El 2005 va enregistrar un àlbum de César Franck per a Deutsche Grammophon.

    Entre altres enregistraments, també ha gravat el Concert per a orgue de Saint-Saëns amb Christoph Eschenbach i la Philhadelphia Orchestra per a Ondine. El 2013 va publicar Trois siècles d’orgue à Notre-Dame de Paris amb la discogràfica Naïve, que presenta música composta per organistes passats i actuals de la catedral de Notre-Dame. El 2016 va enregistrar per a Warner Music amb l’orgue Rieger de la Philharmonie de París. El mes de març del 2019 va iniciar una col·laboració amb el segell La Dolce Volta amb l’àlbum titulat Bach to the future; enregistrat amb el cèlebre orgue de Notre Dame, presenta transcripcions de Bach i obres originals especialment adaptades a aquest extraordinari instrument. El seu últim llançament amb La Dolce Volta és Liszt inspirations, enregistrat amb l’orgue de la Philharmonie de París. L’àlbum va sortir a la venda el maig de 2021.

    Antic alumne de Gaston Litaize, Olivier Latry actualment fa classes al Conservatori Nacional Superior de París i ha rebut nombroses distincions i premis internacionals a tot el món, com el Premi de la Fundació Cino i Simone del Duca (Institut de France-Académie des Beaux-Arts) el 2000, i les beques Honoris Causa de la North and Midlands School of Music (Regne Unit) el 2006, i del Royal College of Organists (Regne Unit) el 2007. També va ser nomenat Intèrpret Internacional de l’Any per l’American Guild of Organists l’abril del 2009 i va rebre la distinció de doctor honoris causa en música per la Universitat McGill de Mont-real el 2010.

    Del 2019 al 2022, Olivier és artista resident William T. Kemper a la Universitat de Kansas a Lawrence, Kansas.

  • 20210527 Generic T2122 DESKTOP
  • També et pot interessar...

    Palau Bach
    Passió segons sant Mateu de Bach
    —Centenari de l'estrena amb l'Orfeó Català


    James Gilchrist, Evangelista
    Josep-Ramon Olivé, Jesús
    Marta Mathéu, soprano
    Alex Potter, contratenor
    Ilker Arcayürek,
     tenor
    Andreas Wolff, baix
    Juan de la Rubia, orgue
    Joan Seguí, orgue
    Orfeó Català
    Cor Infantil de l’Orfeó Català
    Solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín
    Orquestra Simfònica Camera Musicae
    Simon Halsey, director

    J. S. Bach: Passió segons sant Mateu, BWV 244

    Dissabte, 10.07.21 – 19 h
    Diumenge, 11.07.21 – 11 h
    Sala de Concerts
    Preu: de 20 a 48 €

Índex