• La Capella Reial de Catalunya & Jordi Savall

    La Creació de Haydn

    Palau 100

    Dimarts, 4 de maig de 2021 - 17.30 h i 20.30 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Yeree Suh, soprano (Gabriel - Eva)
    Tilman Lichdi, tenor (Uriel)
    Matthias Winckhler, baríton (Rafael - Adam)
    La Capella Reial de Catalunya
    Le Concert des Nations
    Jordi Savall, director


    Dimarts, 4 de maig 2021 - 17.30 h

    Joseph Haydn (1732-1809)
    La Creació, Hob. XXI:2

    Part I 

    1a. Preludi
    : Die Vorstellung des Chaos (La representació del caos). Largo
    Recitatiu (Rafael, Uriel) i cor: Im Anfange schuf Gott
    1b. Ària (Uriel) i cor: Nun schwanden vor dem heiligen Strahle.
    Andante – Allegro moderato
    2a. Recitatiu (Rafael): Und Gott machte das Firmament. Allegro assai
    2b. Solo (Gabriel) i cor: Mit Staunen sieht das Wunderwerk. Allegro moderato
    3a. Recitatiu (Rafael): Und Gott sprach: Es sammle sich das Wasser
    3b. Ària (Rafael): Rollend in schäumenden Wellen. Allegro assai
    4a. Recitatiu (Gabriel): Und Gott sprach: Es bringe die Erde Gras hervor
    4b. Ària (Gabriel): Nun beut die Flur das frische Grün. Andante
    5a. Recitatiu (Uriel): Und die himmlischen Heerscharen verkündigten
    5b. Cor: Stimmt an die Saiten. Vivace
    6a. Recitatiu (Uriel): Und Gott sprach: Es sei'n Lichter an der Feste des Himmels
    6b. Recitativo accompagnato (Uriel): In vollem Glanze steiget jetzt die Sonne.
    Andante – Più adagio – A tempo – Allegro
    6c. Trio (Gabriel, Uriel, Rafael) i cor: Die Himmel erzählen die Ehre Gottes.
    Allegro – Più allegro

    Part II

    9a. Recitatiu (Rafael): Und Gott sprach: Es bringe die Erde hervor lebende Geschöpfe
    9b. Recitativo accompagnato (Rafael): Gleich öffnet sich der Erde Schoß.
    Presto – Andante – Adagio – A tempo
    9c. Ària (Rafael): Nun scheint in vollem Glanze der Himmel. Maestoso
    10a. Recitatiu (Uriel): Und Gott schuf den Menschen
    10b. Ària (Uriel): Mit Würd' und Hoheit angetan. Andante
    11a. Recitatiu (Rafael): Und Gott sah jedes Ding
    11b. Cor: Vollendet ist das große Werk. Vivace
    Trio (Gabriel, Uriel, Rafael): Zu dir, o Herr, blickt alles auf. Poco adagio
    Cor: Vollendet ist das große Werk. Vivace

    Part III 

    12a. Recitativo accompagnato (Uriel): Aus Rosenwolken bricht. Largo – Più moto
    12b. Duet (Eva, Adam) i cor: Von deiner Güt', o Herr und Gott. Adagio – Allegretto
    14a. Recitatiu (Uriel): O glücklich Paar, und glücklich immerfort
    14b. Cor i solistes (soprano, alto, tenor i baix): Singt dem Herren alle Stimmen!
    Andante – Allegro

    Durada aproximada del concert, 74 minuts sense pausa
    #classics #coral #llegendes


    Dimarts, 4 de maig 2021 - 20.30 h

    Joseph Haydn (1732-1809)
    La Creació, Hob. XXI:2

    Part I 

    1a. Preludi: Die Vorstellung des Chaos (La representació del caos). Largo
    Recitatiu (Rafael, Uriel) i cor: Im Anfange schuf Gott
    1b. Ària (Uriel) i cor: Nun schwanden vor dem heiligen Strahle.
    Andante – Allegro moderato
    2a. Recitatiu (Rafael): Und Gott machte das Firmament. Allegro assai
    2b. Solo (Gabriel) i cor: Mit Staunen sieht das Wunderwerk. Allegro moderato
    3a. Recitatiu (Rafael): Und Gott sprach: Es sammle sich das Wasser
    3b. Ària (Rafael): Rollend in schäumenden Wellen. Allegro assai
    4a. Recitatiu (Gabriel): Und Gott sprach: Es bringe die Erde Gras hervor
    4b. Ària (Gabriel): Nun beut die Flur das frische Grün. Andante
    5a. Recitatiu (Uriel): Und die himmlischen Heerscharen verkündigten
    5b. Cor: Stimmt an die Saiten. Vivace
    6a. Recitatiu (Uriel): Und Gott sprach: Es sei'n Lichter an der Feste des Himmels
    6b. Recitativo accompagnato (Uriel): In vollem Glanze steiget jetzt die Sonne.
    Andante – Più adagio – A tempo – Allegro
    6c. Trio (Gabriel, Uriel, Rafael) i cor: Die Himmel erzählen die Ehre Gottes.
    Allegro – Più allegro

    Part II 

    7a. Recitatiu (Gabriel): Und Gott sprach: Es bringe das Wasser. Allegro
    7b. Ària (Gabriel): Auf starkem Fittige schwinget sich der Adler stolz. Moderato
    8a. Recitatiu (Rafael): Und Gott schuf große Walfische
    Ària (Rafael): Seid fruchtbar alle. Poco adagio a tempo
    Recitatiu (Rafael): Und die Engel rührten ihr' unsterblichen Harpfen
    8b. Trio (Gabriel, Uriel, Rafael): In holder Anmut stehn’n. Moderato
    8c. Trio (Gabriel, Uriel, Rafael) i cor: Der Herr ist groß in seiner Macht. Vivace
    11a. Recitatiu (Rafael): Und Gott sah jedes Ding
    11b. Cor: Vollendet ist das große Werk. Vivace
    Trio (Gabriel, Uriel, Rafael): Zu dir, o Herr, blickt alles auf. Poco adagio
    Cor: Vollendet ist das große Werk. Vivace

    Part III 

    13a. Recitatiu (Adam, Eva): Nun ist die erste Pflicht erfüllt. Allegro – Andante
    13b. Duet (Adam, Eva): Holde Gattin! Dir zur Seite. Adagio – Allegro
    14a. Recitatiu (Uriel): O glücklich Paar, und glücklich immerfort
    14b. Cor i solistes (soprano, alto, tenor i baix): Singt dem Herren alle Stimmen!
    Andante – Allegro

    Durada aproximada del concert, 75 minuts sense pausa
    #classics #coral #llegendes

  • Comentari

    En la seva primera visita a Londres, el 1791, convidat per l’empresari i violinista Johann Peter Salomon per estrenar una sèrie de grans simfonies, Joseph Haydn va assistir a l’abadia de Westminster a dos concerts del Festival Händel en els quals es va emocionar amb audicions d’Israel a Egipte i El Messies interpretades per plantilles enormes. “Handel és el mestre de tots nosaltres”, va confessar el llavors ja cèlebre compositor austríac i, segons el que va revelar un dels seus primers biògrafs, Giuseppe Carpani, “va plorar amb el cèlebre «Al·leluia» i va extreure d’aquesta sàvia partitura l’essència de la veritable grandesa musical”.

    Tres anys després, durant la seva segona estada a Londres, Salomon li va lliurar un extens llibret en anglès sobre la creació de l’univers, basat en la història de la Creació del Gènesi i el poema èpic El paradís perdut de John Milton. Georg August Griesinger, amic i biògraf de Haydn, afirma que li va confessar que l’autor era “un anglès anomenat Lidley”. Podria tractar-se de l’empresari i compositor Thomas Linley, però la seva possible autoria no ha estat mai documentada. En tornar a Viena va confiar el llibret al baró Gottfried van Swieten, bibliotecari de la cort imperial, el qual, segons les seves pròpies paraules, “va resoldre vestir el poema anglès amb abillament alemany”. Després d’enllestir-ne la traducció a l’alemany, amb diverses alteracions, va preparar una versió paral·lela en anglès i va lliurar el llibret a Haydn a la fi del 1796, i anotant al manuscrit nombroses indicacions sobre la manera d’il·lustrar musicalment el text, algunes de les quals van ser acceptades de bon grat pel compositor.

    Les dues primeres parts de l’oratori narren la creació del món en sis dies; en la tercera, el setè dia, evoca Adam i Eva al paradís. La partitura preveu parts solistes per a cinc personatges: els arcàngels Gabriel, Uriel i Rafael, així com Adam i Eva, i incorpora al final de la tercera part un breu solo de contralt, però ja en les interpretacions dirigides per Haydn s’anunciaven només tres solistes –soprano (Eva i Gabriel), baix (Adam i Rafael) i tenor (Uriel), opció lògica al pla del relat, perquè quan apareixen Adam i Eva confia el relat a Uriel.

    Encara que la construcció de l’oratori segueix línies tradicionals en la successió de cors, àries i recitatius, l’originalitat i la inventiva de Haydn és extraordinària, tant en l’escriptura orquestral com en la vocal, amb intervencions solistes de gran bellesa i expressivitat i escenes corals plenes de contrastos poderosos. La introducció orquestral és una representació del caos d’una audàcia sorprenent i de modernitat harmònica. Aquesta imatge musical, que Haydn va configurant pas a pas fins a culminar en brillant Do major amb un efecte de contrast aclaparador, és pur geni musical.

    Hi ha claredat i simplicitat harmònica en els cors de lloança, mentre que en les àries es respira més llibertat i espai a la imaginació, en una concepció que en algunes pàgines s’acosta a l’esperit liederístic. Certament, en la primera intervenció del cor, sorprèn en el fortíssim Und es ward Licht (I es va fer la llum) en radiant Do major i amb un efecte que, literalment, enlluerna l’oïdor.

    Haydn atresora les virtuts del Classicisme amb una escriptura de prodigiosa transparència, lluminositat i elegància, i un sentit del color orquestral que obre camins nous i audaços. La introducció, en la tonalitat de Mi major, de la tercera part, que evoca l’alba sobre el paradís terrenal és un exemple tan eloqüent com els duos meravellosos entre Adam i Eva. Fins i tot en les imitacions sonores de fenòmens naturals i animals (a vegades ingènues) que tant van enlluernar el públic de Viena, la rica paleta de colors i l’humor descriptiu de Haydn confereixen un atractiu especial al relat.

    Aquest oratori genial irradia optimisme en la seva visió de la humanitat i s’ajusta en la seva dimensió teològica a la vivència de la fe catòlica de Haydn, que era, en paraules de Griesinger “no ombrívola ni sempre sofrent, sinó més aviat alegre i reconciliada”. En aquest sentit, Swieten va insuflar al llibret un missatge de fraternitat universal pròxim als ideals maçònics que, segons Howard Robbin Landon, s’aproxima en el seu contingut ideològic a La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart. De fet, només al final de la tercera part hi ha una discreta al·lusió al pecat original, un tema essencial de la narració bíblica i l’obra de Milton.

    L’estrena, de caràcter semiprivat, va tenir va tenir lloc el 30 d’abril de 1798 al Palau Schwarzenberg amb gran èxit i, gairebé un any després, el 19 de març de 1799, el Burgtheater vienès en va acollir la triomfal estrena pública a càrrec d’una plantilla monumental de 120 instrumentistes i un cor al voltant de 60 veus, tots sota la direcció de Haydn, amb Antonio Salieri al pianoforte. Tot Europa va aclamar la grandesa de La Creació. Cèlebre i admirat per la seva influència crucial en el camp de la simfonia i la música de cambra –encara que molt menys reconeguda al món de l’òpera–, Haydn coronava la seva monumental obra amb un triomf clamorós al món de l’oratori, gènere que va enriquir el 1801 amb Les estacions, una altra obra mestra d’un compositor genial.

    Javier Pérez Senz, periodista i crític musical


    Sobre la importància del llibret de Gottfried van Swieten per a La Creació de Haydn

    El llibret de Van Swieten, a partir del qual Haydn va compondre La Creació, és una de les més fortes il·lustracions de la tesi central de l’Aufklärung (la Il·lustració), segons la qual el FIAT LUX (Que es faci la llum) constitueix un acte irreversible de la raó divina, i de la victòria sobre les suposades tenebres del període medieval supersticiós, tot esdevenint així una etapa històrica i al mateix temps definitiva en l’evolució de la humanitat. Reduint per sempre al no-res per la creació de la llum, la tropa dels esperits infernals i desterrant-la per sempre del món que ha pres forma, l’obra s’emancipa no solament de Milton, sinó també del text original de la Bíblia. El pecat original és certament evocat en el llibret, ben explícitament en l’últim recitatiu “O glückling Paar”, però únicament com una eventualitat que se’ns adverteix i la qual, en conseqüència, hi ha la possibilitat d’evitar. En la tercera part és un àngel qui canta la glòria d’Adam i Eva, i no a la inversa, i dins de les dues primeres parts, abans de l’aparició de l’home, el món que s’està creant està ja al seu servei (primera part de l’ària de Gabriel “Nun beut Flur das frische Grün”). De nou a la tercera part, Adam i Eva donen gràcies a Déu, i després (recitatiu núm. 31, “Nun ist die erste Pflicht erfüllt”) es consagren l’un a l’altre (duo núm. 32, “Holde Gattin”) i no a la inversa, sent aquesta segona ocupació la més important.

    Segons Martin Stern (1966), “La Creació de Van Swieten és l’únic gran idil·li proclamant fermament la santedat de l’amor terrestre sense sentir-se en tot cas en ruptura del ban amb l’ordre diví, ni tampoc, en el cas de Haydn, amb el de l’Església”. La bellesa d’aquest ideal d’amor és comparable als himnes a l’amor conjugal de La flauta màgica i de Fidelio, òperes entre les quals, el 1798, l’oratori de Haydn començà el seu camí triomfal.

    Jordi Savall

    Bellaterra, 28 d’abril de 2021

     

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

  • Biografies

    Yeree Suh, soprano

    Yeree Suh

    © Marco Borggreve

    Delecta el públic i la crítica amb la seva veu de soprano radiant però matisada i ha esdevingut una intèrpret reconeguda internacionalment del repertori dels segles XVII i XVIII, com també de música contemporània.

    Des del seu debut com a Nimfa de L’Orfeo de Monteverdi, dirigida per René Jacobs al Festival d’Innsbruck del 2003 i de les aparicions a la Staatsoper de Berlín i Theater an der Wien, la cantant coreana ha treballat amb els directors de música antiga Philippe Herreweghe, Ton Koopman, Andrea Marcon, Jean-Christophe Spinosi i Masaaki Suzuki, i amb les formacions Anima Eterna, Akademie für Alte Musik de Berlín, Venice Baroque Orchestra i Finnish Baroque Orchestra. Ha interpretat el rol de Mademoiselle Silberklang de Der Schauspieldirektor de Mozart en gira amb el Concerto Köln, sota la direcció de Harald Schmidt, i el 2010 va debutar al Festival de Pequín com a Semele.

    Amb un control vocal extraordinari i un timbre clar, la soprano és també una intèrpret destacada de la música dels segles XX i XXI. Sota la direcció de Kent Nagano amb la Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, va oferir l’estrena europea del títol Amb lliris blancs de Matthias Pintscher. Ha interpretat A mind of winter de George Benjamin amb la hr-Sinfonieorchester de Frankfurt i Paavo Järvi, Akrostichon-Wortspiel d’Unsuk Chin amb el Nieuw Ensemble Amsterdam, Mnemosyne de Wolfgang Rihm amb l’Scharoun Ensemble (integrants de la Berliner Philharmoniker) i Mysteries of the Macabre de Ligeti amb l’Ensemble Intercontemporain, dirigida per Susanna Mälkki; també va actuar a l’estrena de Drei Frauen de Rihm al Theater de Basilea (direcció: Georges Delnon). En el seu repertori també destaquen obres de Pierre Boulez, com Le soleil des eaux, que va interpretar amb Pablo Heras-Casado i Peter Eötvös; Pli selon pli, amb Jonathan Nott i Thierry Fischer, i Le visage nuptial, amb Cornelius Meister.

    Entre les celebracions del quarantè aniversari de l’Ensemble Intercontemporain, sota la direcció de Matthias Pintscher, el 2016 va interpretar peces vocals d’Anton Webern que van ser aclamades pel públic i la crítica. El 2015 va cantar Carmina Burana amb Yannick Nézet-Séguin a Dortmund. El setembre del 2017 va tornar al Musikfest de Berlín amb Klage de Toshio Hosokawa, sota la direcció de Shiyeon Sung, després de debutar en aquest festival el 2015 amb Die Jakobsleiter de Schönberg, sota la direcció d’Ingo Metzmacher. De la seva temporada 2017-18 també va destacar la Quarta Simfonia de Mahler amb l’Orquestra del Concertgebouw, dirigida per Daniele Gatti, a Seül. I col·laborant amb l’Orquestra Simfònica de Lucerna amb Michael Sanderling, va interpretar Un rèquiem alemany de Brahms a Lucerna i Tongyeong el 2019. El mateix any també va ser convidada al Festival de Salzburg amb la SWR Symphonieorchester, sota la direcció de Peter Rundel, amb Il canto sospeso de Luigi Nono, i a la Ruhrtriennale en una nova producció de Kornél Mundruczó del Requiem de Ligeti, amb l’Orquestra Simfònica Bochum i Steven Sloane.

  • Tilman Lichdi, tenor

    Tilman Lichdi

    Va créixer a prop de Heilbronn (Alemanya) i va començar les primeres classes de cant als 18 anys amb Alois Treml, de l’Staatstheater de Stuttgart. Primer va estudiar trompeta durant quatre anys a Mannheim amb el professor Günther Beetz i l’any 1999 es va passar al cant amb la professora Charlotte Lehmann a Würzburg, on es va graduar cum laude.

    Consolidat com un dels intèrprets concertístics i de lied més destacats actualment, desperta elogis especials per les seves interpretacions als oratoris i com a Evangelista a les Passions de Bach. En el seu debut americà amb la Chicago Symphony Orchestra amb la Passió segons sant Joan, a la premsa es va llegir: “Et pots passar tota la vida sense escoltar l’Evangelista tan ben cantat com ho fa Tilman Lichdi, i no m’oblido de Peter Schreier”. Ha fet concerts per tot Europa, els Estats Units, Austràlia, l’Amèrica del Sud i l’Àsia i ha actuat amb els directors Ton Koopman, Thomas Hengelbrock, Martin Haselböck, Peter Dijkstra, Frieder Bernius, Christoph Perick, Bernard Labadie, Marcus Bosch, Hervé Niquet, Hartmut Haenchen, Kent Nagano, Christoph Poppen, Claus Peter Flor, Mikhaïl Pletnev, Michel Corboz, Hans-Christoph Rademann, Teodor Currentzis i Herbert Blomstedt, entre d’altres.

    Del 1995 al 2013 va ser membre permanent de l’Staatstheater de Nuremberg, on va interpretar, entre d’altres, el rol de David d’Els mestres cantaires de Nuremberg i timoner de L’holandès errant de Wagner, així com Tamino (La flauta màgica), Ferrando (Così fan tutte), Belmonte (El rapte del serrall), Don Ottavio (Don Giovanni), comte Belfiore (La finta giardiniera) i comte d’Almaviva (El barber de Sevilla) de Mozart. Va ser guardonat amb el Premi Bavarès de Patrocini Artístic 2012 en la categoria d’arts escèniques.

    En l’apartat discogràfic ha posat veu com a Evangelista i intèrpret de les àries en una producció en CD de la Passió segons sant Mateu de Bach amb la Musikpodium de Stuttgart, sota la direcció de Frieder Bernius, i en DVD-CD de la Passió segons sant Joan amb el Cor i l’Orquestra de la Ràdio de Baviera, sota la direcció de Pewter Dijkstra. També va participar en l’ambiciós enregistrament de l’obra completa de Buxtehude, sota la direcció de Ton Koopman. El seu primer enregistrament de lieder va ser Die schöne Müllerin de Schubert el 2017, seguit de l’enregistrament el 2018 de Winterreise de Schubert en una nova versió per a tenor i guitarra publicada per LichdiRecords.

  • Matthias Winckhler, baríton

    Matthias Winckhler

    © Gisela Schenker

    Nascut a Munic (1990), va començar la formació musical a l’Acadèmia Vocal de Baviera i va continuar estudiant cant a la Universitat Mozarteum de Salzburg a la classe d’Andreas Macco i a la d’interpretació de lieder amb Wolfgang Holzmair. També ha participat activament a classes magistrals impartides per Matthias Goerne, Markus Hinterhäuser, Graham Johnson, Christa Ludwig, Malcolm Martineau, Bejun Mehta, Michele Pertusi, Rudolf Piernay, Peter Schreier, Bo Skovhus i Breda Zakotnik. Ha estat becari de la Fundació Walter & Charlotte Hamel i de la Fundació Walter Kaminsky.

    L’any 2017 va ser guardonat amb el Premi Promocional Trude Eipperle Rieger. El 2014 va guanyar el primer premi del Concurs Internacional Mozart de Salzburg, i també el Premi Especial de la Fundació Mozarteum. Va ser guardonat al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig l’any 2012, al Concurs Nacional de Cant Juvenil de Berlín el 2010 i al Concurs de Duos de Lied de Schubert a Dortmund el 2014.

    Actua habitualment amb els directors Giovanni Antonini, Karl-Friedrich Beringer, Fabio Bonizzoni, Reinhard Goebel, Hans Graf, Matthew Halls, Pablo Heras-Casado, Enoch zu Guttenberg, Günter Jena, Gianandrea Noseda, Ralf Otto, Vasily Petrenko, Ivan Repušić, Helmuth Rilling, Jordi Savall, Andreas Spering, Christoph Spering, Masaaki Suzuki i Jos van Veldhoven. Ha fet concerts amb orquestres i conjunts de prestigi, com l’Akademie für Alte Musik de Berlín, Wiener Philharmoniker, Camerata de Salzburg, Mozarteumorchester de Salzburg, Dresdner Philharmoniker, Philharmonischen Staatsorchester d’Hamburg, Nederlandse Bachvereniging, Bach Collegium Japan i Oslo Filharmoniske Orkester. Ha estat convidat a nombrosos festivals de renom, com el Festival de Salzburg, Festival d’Estiu de Kissingen, Bachfest de Leipzig, Setmanes de Bach de Turíngia i Setmana de Mozart de Salzburg.

    Del 2015 al 2018 va ser membre del conjunt de solistes habituals de la Staatsoper de Hannover, on va assumir els papers de comte Almaviva (Les noces de Fígaro), Papageno (La flauta màgica), Albert (Werther), Belcore (L’elisir d’amore) i Tom (Die englische Katze de Henze).

    Amb plena dedicació també al lied, sovint n’ofereix recitals amb els pianistes Marcelo Amaral, Bernadette Bartos, Tobias Krampen, Verena Metzger i Jan-Philip Schulze. En l’àmbit de la música contemporània, ha col·laborat amb els compositors Nikolaus Brass, Friedrich Cerha, Manfred Trojahn i Gerhard Wimberger, tot participant en diverses estrenes mundials.

  • Le Concert des Nations

    Le Concert des Nations

    © Teresa Llordes

    L’orquestra fou creada per Jordi Savall i Montserrat Figueras l’any 1989 durant la preparació del projecte Canticum Beatae Virginis de M-A. Charpentier per disposar d’una formació amb instruments d’època capaç d’interpretar un repertori que inclouria des del Barroc fins al Romanticisme (1600-1850). El seu nom prové de l’obra de François Couperin Les Nations, concepte que representa la reunió dels gustos musicals i la premonició que l’art, a Europa, duria per sempre una marca pròpia, la del Segle de les Llums.

    Dirigida per Jordi Savall, Le Concert des Nations va ser la primera orquestra formada per una majoria de músics provinents de països llatins (Espanya, Llatinoamèrica, França, Itàlia, Portugal, etc.), tots ells destacats especialistes a nivell internacional en la interpretació de música antiga amb instruments originals d’època i criteris històrics. Des de l’inici, posa de manifest la voluntat de donar a conèixer un repertori històric de gran qualitat a través d’interpretacions que respecten rigorosament l’esperit original de cada obra, però interpretades amb una voluntat revitalitzadora. En són bons exemples els enregistraments de Charpentier, J. S. Bach, Haydn, Mozart, Händel, Marais, Arriaga, Beethoven, Purcell, Dumanoir, Lully, Biber, Boccherini, Rameau i Vivaldi.

    L’any 1992 debutà en el gènere operístic amb l’obra Una cosa rara de Martín i Soler, representada al Théâtre des Champs Élysées, al Gran Teatre del Liceu i a l’Auditorio Nacional de Madrid. Més tard es donaria continuïtat a aquestes actuacions amb la representació de L’Orfeo de Claudio Monteverdi al Liceu, Teatro Real, Wiener Konzerthaus, Arsenal de Metz, Teatro Regio de Torí, i al Liceu reconstruït l’any 2002, actuació de la qual es va fer un DVD (BBC-Opus Arte). Posteriorment també es va interpretar al Palais des Arts de Brussel·les, Grand Théâtre de Bordeus i Piccolo Teatro de Milà (Festival Mito). El 1995 va representar a Montpeller una altra òpera de Martín i Soler, Il burbero di buon cuore, i l’any 2000 Celos aun del ayre matan de Juan Hidalgo i Calderón de la Barca, presentada en versió concert a Barcelona i a Viena. Les darreres produccions han estat el Farnace de Vivaldi, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid i Il teuzzone de Vivaldi, interpretada en versió semiescenificada a l’Òpera Reial de Versalles.

    La seva extensa discografia ha rebut diverses distincions i guardons, entre els quals el Midem Classical Award i els International Classical Music Awards. L’impacte de les seves obres i enregistraments i de les actuacions a les principals ciutats i festivals de música del món l’han acreditat com una de les millors orquestres amb instruments d’època, capaç d’afrontar un repertori eclèctic i divers des de les primeres músiques per a orquestra fins a les obres mestres del Romanticisme i del Classicisme.

  • La Capella Reial de Catalunya

    La Capella Reial de Catalunya

    © Teresa Llordés

    Seguint el model de les famoses capelles reials medievals per a les quals foren creades les grans obres mestres de les músiques sagrada i profana a la Península ibèrica, l’any 1987 Montserrat Figueras i Jordi Savall van fundar La Capella Reial, un dels primers grups vocals dedicats a la interpretació de les músiques dels Segles d’Or amb criteris històrics i constituït exclusivament per veus hispàniques i llatines. A partir del 1990 va començar a rebre el patrocini regular de la Generalitat de Catalunya i passà a anomenar-se La Capella Reial de Catalunya.

    El nou conjunt es dedica a la recuperació i la interpretació del patrimoni polifònic-vocal medieval i dels Segles d’Or hispànic i europeu anteriors al segle XIX amb criteris històrics. En la mateixa línia artística que Hespèrion XXI i sempre des d’un gran respecte a la profunda dimensió espiritual i artística de cada obra, La Capella Reial de Catalunya combina magistralment tant la qualitat i l’adequació a l’estil de l’època, com la declamació i projecció expressiva del text poètic.

    El seu extens repertori abasta des de la música medieval de les cultures de la Mediterrània fins als grans mestres del Renaixement i del Barroc. Ha destacat en alguns repertoris operístics del Barroc i del Classicisme i també en composicions contemporànies d’Arvo Pärt. Cal destacar la seva participació en la banda sonora de la pel·lícula Jeanne La Pucelle (1993) de Jacques Rivette sobre la vida de Joana d’Arc.

    L’any 1992 La Capella Reial de Catalunya debutà en el gènere operístic acompanyant com a cor totes les representacions de Le Concert des Nations. La seva discografia, amb més d’una quarantena de CD, ha rebut diverses distincions i guardons. Sota la direcció de Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya desenvolupa una intensa activitat de concerts, enregistraments arreu del món i des de la seva fundació actua regularment als principals festivals internacionals de música antiga.

  • Jordi Savall, director

    Jordi Savall

    © Barbara Rigon

     

    És una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Fa més de cinquanta anys que dona a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i l’oblit. Dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba o bé com a director. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revaloració de la música històrica. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989), amb els quals explora i crea un univers d’emocions i bellesa que projecta al món i a milions d’amants de la música.

    Amb la seva participació fonamental en la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les matins du monde (César du Cinéma a la millor banda sonora), la seva intensa activitat concertística (cent quaranta concerts a l’any), discogràfica (sis enregistraments anuals) i amb la creació del seu propi segell –Alia Vox, fundat conjuntament amb Montserrat Figueras el 1998–, Jordi Savall demostra que la música antiga no ha de ser necessàriament elitista i que interessa a un públic de totes les edats cada vegada més divers i més nombrós. La seva tasca ingent de concerts i enregistraments pot ser definida com una qüestió “no simplement de recuperació musical, sinó més aviat d’una reanimació creativa”, en paraules del crític Allan Kozinn a «The New York Times» (2005).

    Al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de 230 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del Classicisme, amb una atenció especial al patrimoni musical hispànic i mediterrani, que han estat mereixedors de moltes distincions, com els Midem Awards, International Classical Music Awards i un Grammy. Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l’entesa i la pau entre pobles i cultures diferents i de vegades enfrontades. No debades, l’any 2008, Jordi Savall fou nomenat Ambaixador de la Unió Europea per al diàleg intercultural i, juntament amb Montserrat Figueras, van ser investits Artistes per la Pau del programa Ambaixadors de Bona Voluntat de la Unesco.

    La seva trajectòria artística ha estat considerada un dels motors del renaixement de la música antiga d’Europa, del Nou Món i de la Mediterrània, així com un referent de primer ordre en l’estudi, la interpretació, la direcció i l’apropament a diverses tradicions musicals en un diàleg intercultural de gran significació que ha traspassat totes les fronteres. La seva fecunda carrera musical ha estat mereixedora de les més altes distincions nacionals i internacionals, entre les quals el títol de doctor honoris causa de les universitats d’Évora (Portugal), Barcelona, Lovaina (Bèlgica), Basilea (Suïssa) i Utrecht (Països Baixos), la insígnia de Chevalier de la Legió d’Honor de la República Francesa, el Premi Internacional de Música per la Pau del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or al mèrit cultural de l’Ajuntament de Barcelona, el Premi Europeu Helena Vaz da Silva i el prestigiós Premi Léonie Sonning, considerat el Premi Nobel de la música. “Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infinitament diversa. És un home per al nostre temps” The Guardian», 2011).

  • 20210505 Palau Generic DESKTOP
  • Textos

    JOSEPH HAYDN
    Die Schöpfung («La Creació»)
    Text anglès de Lidley sobre «El paradís perdut» de Milton, traduït a l’alemany per Gottfried van Swieten (Hob. XX1/2)
    Traducció textual catalana de Feliu Formosa

    ERSTER TEIL

    PRIMERA PART

    1a. Einleitung (Die Vorstellung des Chaos)

    1a. Introducció (La representació del caos)

    Rezitativ mit chor

    Recitatiu i cor

    RAPHAEL
    Im Anfange schuf Gott Himmel und Erde,
    und die Erde war ohne Form und leer,
    und Finsternis war auf der Fläche der Tiefe.

    RAFAEL
    En el principi Déu creà cel i terra,
    i la terra era buida i sense forma,
    i la tenebra s’estenia sobre la capa de l’abisme.

    CHOR
    Und der Geist Gottes
    schwebte auf der Fläche der Wasser;
    und Gott sprach: Es werde Licht!
    Und es ward Licht.

    COR
    I l’esperit de Déu planava damunt la superfície
    de les aigües; i Déu digué:
    Faci’s la llum!
    I la llum fou.

    URIEL
    Und Gott sah das Licht, dass es gut war,
    und Gott schied das Licht von der Finsternis.

    URIEL
    I Déu va veure que la llum era bona,
    i Déu va separar la llum de la tenebra.

    1b. Arie mit Chor

    1b. Ària i cor

    URIEL
    Nun sachwanden vor dem heiligen Strahle
    des schwarzen Dunkels gräuliche Schatten:
    der este Tag entstand.
    Verwirrung weicht, und Ordnung keimt empor.
    Erstarrt enflieht der Höllengeister Schar
    in des Abgrunds Tiefen hinab
    zur ewigen Nacht.

    URIEL
    Llavors davant la resplendor sagrada s’esvaniren
    les ombres sinistres de la negra foscor:
    va néixer el primer dia.
    El caos es fa enrere i l’ordre es va formant.
    Atònita, l’horda d’esperits infernals
    es precipita a les fondàries de l’abisme
    cap a la nit eterna.

    CHOR
    Verzweiflung, Wut und Schrecken
    begleiten ihren Sturz,
    und eine neue Welt
    entsprigt auf Gottes Wort.

    COR
    Desesperació, ira i terror
    n’acompanyen la caiguda,
    i un món nou
    brolla del verb de Déu.

    2a. Rezitativ

    2a. Recitatiu

    RAPHAEL
    Und Gott machte das Firmament und teilte die Wasser, die unter dem Firmament waren, von den Gewässern, die ober dem Firmament waren, und es ward so. Da tobten brausend heftige Stürme; wie Spreu vor dem Winde, so flogen die Wolken, die Luft durchschnitten feurige Blitze und schrecklich rollten die Donner umher.Der Flut entstieg auf sein Geheiss der allerquickende Regen, der allverheerende Schauer, der leichte, flockige Schnee.

    RAFAEL
    I Déu va fer el firmament i va partir les aigües que eren sota el firmament de les aigües que eren sobre el firmament; i fou així. Llavors es desfermaren amb fúria grans tempestes; com pols que el vent empeny, passaven els núvols, fendien l’aire llamps de foc i terribles els trons retrunyien arreu.Al seu mandat va sorgir de les ones la pluja vivificant, la calamarsa devastadora, la neu lleugera, en flocs.

    2b. Solo mit Chor

    2b. Solo amb cor

    GABRIEL
    Mit Staunen sieht das Wunderwerk
    der Himmelsbürger frohe Schar,
    und laut ertönt aus ihren Kehlen
    des Schöpfers Lob, das Lob des zweiten Tags.

    GABRIEL
    Amb estupor veu el prodigi
    l’estol feliç dels habitants del cel,
    i surt amb esclat de llurs goles
    la lloança del Creador,
    la lloança del dia segon.

    CHOR
    Und laut ertönt aus ihren Kehlen
    des Schöpfers Lob,
    das Lob des zweiten Tags.

    COR
    I surt amb esclat de llurs goles
    la lloança del Creador,
    la lloança del dia segon.

    3a. Rezitativ

    3a. Recitatiu

    RAPHAEL
    Und Gott sprach:
    Es sammle sich das Wasser
    unter dem Himmel zusammen an einem Platz
    und es erscheine das trockne Land; und es ward so.
    Und Gott nannte das trockne Land “Erde”
    und die Sammlung der Wasser nannte er “Meer”,
    und Gott sah, dass es gut war.

    RAFAEL
    I Déu digué:
    Que les aigües que hi ha sota el cel s’apleguin
    en un lloc
    i que es faci visible la part seca;
    i fou així.
    I Déu donà a la part seca el nom de “terra”
    i anomenà “mar” les aigües reunides;
    i Déu veié que era bo.

    3b. Arie

    3b. Ària

    RAPHAEL
    Rollend in schäumenden Wellen
    bewegt sich ungestüm das Meer.
    Hügel und Felsen erscheinen.
    der Berge Gipfel steight empor.
    Die Fläche, weit gedehnt,
    durchläuft der breite Strom
    in mancher Krümme.
    Leise rauschend gleitet fort
    im stillen Tal der helle Bach.

    RAFAEL
    Tot girant en onades escumoses
    es mou el mar impetuós.
    Turons i penyes emergeixen,
    s’alcen els cims de les muntanyes.
    Solca la plana, dilatada,
    l’ample corrent del riu
    fent revolts.
    Llisca amb la seva lleu remor
    per la vall tranquil·la el clar rierol.

    4a. Rezitativ

    4a. Recitatiu

    GABRIEL
    Und Gott sprach:
    Es bringe die Erde Gras hervor,
    Kräuter, die Samen geben und Obstbäume, die
    Früchte
    bringen ihrer Art gemäss,
    die ihren Samen in sich selbst haben auf der Erde;
    und es ward so.

    GABRIEL
    I Déu digué:
    Que la terra produeixi vegetació,
    herbes que donin llavors, i arbres fruiters
    que donin fruits segons llur gènere,
    que tinguin en ells mateixos la sement damunt
    la terra;
    i fou així.

    4b. Arie

    4b. Ària

    GABRIEL
    Nun beut die Flur das frische Grün
    dem Auge zur Ergötzung dar.
    Den anmutsvollen Blick erhöht
    der Blumen sanfter Schmuck.
    Hier duften Kräuter Balsam aus,
    hier sprosst den Wunden Heil.
    Die Zweige krümmt der goldnen Früchte Last;
    hier wölbt der Hain zum kühlen Schirme sich;
    den steilen Berg bekrönt ein dichter Wald.

    GABRIEL
    I el camp ofereix la verdor fresca
    als ulls en delectança.
    L’esguard ple d’encís
    és exaltat pel suau ornament de les flors.
    Aquí hi ha herbes balsàmiques,
    allà brosten les que guareixen mals.
    La branca es vincla al pes dels fruits daurats;
    es corba l’arbreda per formar un fresc redós;
    un bosc espès corona l’abrupta muntanya.

    5a. Rezitativ

    5a. Recitatiu

    URIEL
    Und die himmlischen Heerscharen
    verkündigten den dritten Tag,
    Gott preisend und sprechend

    URIEL
    I les cohorts celestes
    anunciaren el dia tercer,
    tot lloant Déu i dient:

    5b. Chor

    5b. Cor

    CHOR
    Stimmt an die Saiten, ergreift die Leier!
    Lasst euren Lobgesang erschallen!
    Frohlocket dem Herrn, dem mächtigen Gott!
    Denn er hat Himmel und Erde
    bekleidet in herrlicher Pracht!

    COR
    Polseu les cordes, agafeu la lira!
    Que ressoni el vostre cant de lloa!
    Exalteu el Senyor, el Déu poderós!
    Perquè ha vestit cel i terra
    d’un esplendor magnífic!

    6a. Rezitativ

    6a. Recitatiu

    URIEL
    Und Gott sprach:
    Es sei’n Lichter an der Feste des Himmels,
    um den Tag von der Nacht zu scheiden,
    und Licht auf der Erde zu geben,
    und es sei’n diese für Zeichen
    und Zeiten und für Tage
    und für Jahre.
    Er machte die Sterne gleichfalls.

    URIEL
    I Déu digué:
    Que hi hagi lluminàries al cel per separar el dia
    de la nit
    i per donar llum a la terra,
    i que serveixin per a senyals i estacions
    per a dies i anys.
    I així mateix féu les estrelles.

    6b. Rezitativ

    6b. Recitatiu

    URIEL
    In vollem Glanze steiget jetzt
    die Sonne strahlend auf,
    ein wonnevoller Bräutigam,
    ein Riese stolz und froh,
    zu rennen seine Bahn.
    Mit leisem Gang und sanften Schimmer
    schleicht der Mond die stille Nacht hindurch.
    Den ausgedehnten Himmelsraum
    ziert ohne Zahl der hellen Sterne Gold.
    Und die Söhne Gottes
    verkündigten den vierten Tag
    mit himmlischem Gesang,
    seine Macht ausrufend, also:

    URIEL
    I puja ara en plena glòria
    el sol radiant
    com un nuvi en ple èxtasi,
    gegant altiu i alegre,
    per recórrer el seu curs.
    Amb pas lleu i una lluïssor tènue,
    s’esmuny la lluna per la nit quieta.
    L’espai immens dels cels
    és adornat per l’or de les estrelles sense
    nombre.
    I els fills de Déu
    anuncien el quart dia amb cants celestials,
    tot proclamant el seu poder així:

    6c. Chor mit soli

    6c. Cor i solista

    CHOR
    Die Himmel erzählen die Ehre Gottes,
    und seiner Hände Werk
    zeigt an das Firmament.

    COR
    Els cels conten la glòria de Déu
    i l’obra de les seves mans
    la mostra el firmament.

    GABRIEL, URIEL, RAPHAEL
    Dem kommenden Tage sagt es der Tag,
    die Nacht, die verschwand,
    der folgenden Nacht:

    GABRIEL, URIEL, RAFAEL
    El dia ho diu al dia que ve;
    la nit que se’n va ho diu
    a la nit que segueix:

    CHOR
    Die Himmel erzählen die Ehre Gottes,
    und seiner Hände Werk
    zeigt an das Firmament.

    COR
    Els cels conten la glòria de Déu
    i l’obra de les seves mans
    la mostra el firmament.

    GABRIEL, URIEL, RAPHAEL
    In alle Welt ergeht das Wort,
    jedem Ohre klingend,
    keiner Zunge fremd:

    GABRIEL, URIEL, RAFAEL
    Per l’univers s’estén la paraula,
    que en tota oïda ressona
    i a cap llengua no és estranya.

    CHOR
    Die Himmel erzählen die Ehre Gottes,
    und seiner Hände Werk
    zeigt an das Firmament.

    COR
    Els cels conten la glòria de Déu
    i l’obra de les seves mans
    la mostra el firmament.

    ZWEITER TEIL

    SEGONA PART

    7a. Rezitativ

    7a. Recitatiu

    GABRIEL
    Und Gott sprach:
    Es bringe das Wasser in der
    Fülle hervor webende Geschöpfe, die Leben
    haben, und Vögel, die über der Erde fliegen
    mögen in dem offenen Firmamente
    des Himmels.

    GABRIEL
    I Déu digué:
    Que l’aigua produeixi en abundància
    criatures animades, que tinguin vida,
    i ocells que puguin volar damunt la terra
    pel firmament obert del cel.

    7b. Arie

    7b. Ària

    GABRIEL
    Auf starkem Fittige schwinget sich
    der Adler stolz
    und teilet die Luft im schnellesten Fluge
    zur Sonne hin.
    Den Morgen grüsst der Lerche frohes Lied
    und Liebe girrt das zarte Taubenpaar.
    Aus jedem Busch und Hain
    erschallt der Nachtigallen süsse Kehle.
    Noch drückte Gram nicht ihre Brust,
    noch war zur Klage nicht gestimmt
    ihr reizender Gesang.

    GABRIEL
    Amb ales vigoroses es llança
    l’àguila altiva
    i solca els aires en el vol més veloç
    cap al sol.
    aluda el matí el cant joiós de l’alosa,
    i l’amor amanyaga la tendra parella de coloms.
    En cada mata i en cada arbreda
    ressona el dolç cant del rossinyol.
    El dolor encara no li estrenyia el pit
    ni era afinat encara per al plany
    el seu cant enciser.

    8a. Rezitativ

    8a. Reciatiu

    RAPHAEL
    Und Gott schuft grosse Walfische
    und ein jedes lebende Geschöpf, das sich beweget:
    und Gott segnete sie, sprechend:
    Seid fruchtbar alle,
    mehret euch,
    Bewohner der Luft,
    vermehret euch, und singt auf jedem Aste!
    Mehret euch, ihr Flutenbewohner,
    und füllet jede Tiefe!
    Seid fruchtbar, wachset, mehret euch!
    Erfreuet euch in eurem Gott!

    RAFAEL
    I Déu va crear grans balenes
    i tota criatura viva, que es mou,
    i Déu els beneí, tot dient:
    Sigueu fecunds,
    multipliqueu-vos,
    habitants de l’aire,
    multipliqueu-vos i canteu en cada branca!
    multipliqueu-vos habitants de les ones,
    i ompliu tota fondària!
    Sigueu fecunds, creixeu, multipliqueu-vos!
    Alegreu-vos en el vostre Déu!

    Rezitativ

    Recitatiu

    RAPHAEL
    Und die Engel rührten ihr’ unsterblichen Horfen
    und sangen die Wunder des fünften Tags.

    RAFAEL
    I els àngels van tocar llurs arpes immortals
    i cantaren els prodigis del dia cinquè.

    8b. Terzett

    8b. Tercet

    GABRIEL
    In holder Anmut stehn
    mit jungem Grün geschmückt,
    die wogigten Hügel da.
    Aus ihren Adern quillt
    in fliessendem Kristall
    der kühlende Bach hervor.

    GABRIEL
    S’alcen plenes de gràcia,
    adornades de jove verdor,
    les serralades onejants.
    Els brolla de les venes,
    en cristall que flueix,
    el torrent d’aigua fresca.

    URIEL
    In frohen Kreisen schwebt,
    sich wiegend ind der Luft,
    der munteren Vögel Schar.
    Den bunten Federglanz
    erhöht im Wechselflug
    das goldene Sonnenlicht.

    URIEL
    Plana en cercles joiosos,
    tot bressant-se en l’espai
    l’estol d’ocells alegres.
    L’esclat acolorit de les plomes
    en llur voleiar, augmenta
    sota la llum daurada del sol.

    RAPHAEL
    Das helle Nass durchblitzt
    der Fisch und windet sich
    Im steten Gewühl umher.
    Vom tiefsten Meeresgrund
    wälzet sich Leviathan
    auf schäumender Well’ empor.

    RAFAEL
    Solca lluminós les aigües clares
    el peix, i giravolta
    en incessant bellugadissa.
    De les fondàries més profundes del mar
    s’aixeca Leviatan
    fins a les ones escumejants.

    GABRIEL, URIEL, RAPHAEL
    Wie viel sind deiner Werk’, o Gott!
    Wer fasset ihre Zahl?
    Wer, o Gott!
    Wer fasset ihre Zahl?

    GABRIEL, URIEL, RAFAEL
    Com són, oh Déu, abundants les teves obres! Qui pot copsar-ne el nombre?
    Qui, oh Déu!
    Qui pot copsar-ne el nombre?

    8c. Chor mit Soli

    8c. Cor i solista

    CHOR
    Der Herr ist gross
    in seiner Macht
    und ewing bleibt sein Ruhm.

    COR
    És gran el Senyor
    en el seu poder
    i eterna serà la seva glòria.

    9a. Rezitativ

    9a. Recitatiu

    RAPHAEL
    Und Gott sprach:
    Es bringe die Erde hervor
    lebende Geschöpfe nach ihrer Art:
    Vieh und kriechendes Gewürm
    und Tiere der Erde nach ihren Gattungen.

    RAFAEL
    I Déu digué:
    Que la terra produeixi
    criatures vivents segons llur gènere:
    bestiar que camini i que repti i bèsties
    de la terra segons llur espècie.

    9b. Rezitativ

    9b. Recitatiu

    RAPHAEL
    Gleich öffnet sich der Erde Schoss
    und sie gebiert auf Gottes Wort
    Geschöpfe jeder Art,
    in vollem Wuchs und ohne Zahl.
    Vor Freude brüllend steht der Löwe da.
    Hier schiesst der gelenkige Tiger empor.
    Das zack’ge Haupt erhebt der schnelle Hirsch.
    Mit fliegender Mähne springt und wieh’rt
    voll Mut und Kraft das edle Ross.
    Auf grünen Matten weidet schon das Rind,
    in Herder abgeteilt.
    Die Triften deckt, als wie gesät,
    das wollenreiche, sanfte Schaf.
    Wie Staub verbreitet sich
    in Schwarm und Wirbel
    das Heer der Insekten.
    In langen Zügen
    kriecht am Boden das Gewürm.

    RAFAEL
    S’obre llavors l’entranya de la terra
    i deslliura, seguint el verb de Déu,
    criatures de tota mena,
    en ple creixent i sense nombre.
    Amb rugits de joia s’alça el lleó.
    D’un salt es llança enfora el tigre àgil.
    Hissa l’embanyada testa el veloç cérvol.
    Amb crinera onejant salta i renilla
    ple d’impuls i coratge el corser noble.
    Sobre les parades verdes ja pastura el bou
    dividit en ramades.
    Omplen els camps d’herba, com sadollats,
    els tendres bens coberts de llana.
    Com polseguera s’escampa
    en eixams i remolins
    la host dels insectes.
    En llargues fileres van per terra
    les bèsties que repten.

    9c. Arie

    9c. Ària

    RAPHAEL
    Nun scheint in vollem Glanze der Himmel,
    nun prangt in ihrem Schmucke die Erde.
    Die Luft erfüllt das leichte Gefieder,
    die Wasser schwellt der Fische Gewimmel
    den Boden drückt der Tiere Last.
    Doch war noch alles nicht vollbracht.
    Dem Ganzen fehlte das Geschöpf,
    das Gottes Werke dankbar sehn,
    des Herren Güte preisen soll.

    RAFAEL
    El cel lluu ara amb tot l’esclat,
    i la terra en tota la seva ufanor.
    L’aire és ple d’aus lleugeres
    i la terra sent el pes del bestiar.
    Però no tot era encara acomplert.
    A tot el conjunt mancava la criatura
    que ha d’agrair l’obra de Déu,
    que ha de lloar la bondat del Senyor.

    10a. Rezitativ

    10a. Recitatiu

    URIEL
    Und Gott schuf den Menschen
    nach seinem Ebenbilde,
    nach dem Ebenbilde Gottes schuf er ihn.
    Mann und Weib, erschuf er sie.
    Den Atem des Lebens
    hauchte er in sein Angesicht,
    und der Mensch wurde zur lebendigen Seele.

    URIEL
    I Déu va crear l’home
    a la seva imatge,
    a la imatge de Déu el creà.
    Home i dona, els creà.
    L’alè de la vida
    va infondre en el seu rostre
    i l’home esdevingué una ànima viva.

    10b. Arie

    10b. Ària

    URIEL
    Mit Würd’ und Hoheit angetan,
    mit Schönheit, Stärk’ und Mut begabt,
    gen Himmel aufgerichtet steht der Mensch,
    ein Mann und König der Natur.
    Die breit gewölbt erhabne Stirn
    verkünd’t der Weisheit tiefen Sinn,
    und aus dem hellen Blicke strahlt
    der Geist, des Schöpfers Hauch und Ebenbild.
    An seinen Busen schmieget sich
    für ihn aus ihm geformt,
    die Gattin, hold und anmutsvoll.
    In froher Unschuld lächelt sie,
    des Frühlings reizend Bild,
    ihm Liebe, Glück und Wonne zu.

    URIEL
    Investit de dignitat i noblesa,
    dotat de bellesa, força i coratge,
    l’ésser humà s’alça erecte cap al cel,
    home i rei de la natura.
    El front enaltit i d’ampla corba,
    anuncia el sentit pregon de la saviesa
    i en l’esguard clar brilla l’esperit,
    l’alè i la imatge del Creador.
    Contra el seu pit s’estreny, feta
    per a ell i formada d’ell mateix,
    l’esposa gràcil i agradosa,
    que li somriu amb alegre innocència,
    imatge encisadora de la primavera
    i li és amor, goig i delit.

    11a. Rezitativ

    11a. Reciatiu

    RAPHAEL
    Und Gott sah jedes Ding, was er gemacht hatte:
    und es war sehr gut.
    Und der himmlische Chor
    feierte das Ende des sechsten Tages
    mit lautem Gesang:

    RAFAEL
    I Déu va veure totes les coses que havia fet:
    i tot era molt bo.
    I el cor celestial va celebrar
    la fi del sisè dia
    amb grans càntics:

    11b. Chor

    11b. Cor

    CHOR
    Vollendet ist das grosse Werk,
    der Schöpfer sieht’s und freuet sich.
    Auch unsre Freud’ erschalle laut,
    des Herren Lob sei unser Lied!

    COR
    És acabada la gran obra, el Creador la veu i s’omple de joia. Que el nostre goig ressoni també amb força, que el nostre cant sigui lloança del Senyor!

    TERZETT

    TERCET

    GABRIEL, URIEL
    Zu dir, o Herr, blickt alles auf.
    um Speise fleht dich alles an.
    Du öffnest deine Hand, gesättigt werden sie.

    GABRIEL, URIEL
    A tu, oh Senyor, tot adreça l’esguard,
    tot et suplica que li donis aliment.
    Quan obres la teva mà se sadollen.

    RAPHAEL
    Du wendest ab dein Angesicht,
    da bebet alles und erstarrt.
    Du nimmst den Odem weg,
    in Staub zerfallen sie.

    RAFAEL
    Quan amagues la teva faç,
    tot tremola ple d’astorament.
    Si els apartes el teu alè,
    cauran desfets en pols.

    GABRIEL, URIEL, RAPHAEL
    Den Odem hauchst du wieder aus,
    und neues Leben sprosst hervor.
    Verjüngt ist die Gestalt
    der Erd’ an Reiz und Kraft.

    GABRIEL, URIEL, RAFAEL
    Si tornes a infondre’ls el teu hàlit,
    tornarà a brollar nova vida.
    Rejovenida, la imatge
    del món tindrà vigor i encís.

    CHOR
    Vollendet ist das grosse Werk,
    des Herren Lob sei unser Lied
    Alles lobe seinen Namen,
    denn er allein ist hoch erhaben
    Alleluja! Alleluja!

    COR
    És acabada la gran obra.
    Que el nostre cant sigui lloança del Senyor! Que tot exalci el seu nom, perquè només Ell és damunt de tot!
    Al·leluia! Al·leluia!

    DRITTER TEIL

    TERCERA PART

    12a. Orchestereinleitung und Rezitativ

    12a. Orquestra i Recitatiu

    URIEL
    Aus Rosenwolken bricht,
    geweckt durch süssen Klang,
    der Morgen jung und schön.
    Vom himmlischen Gewölbe
    strömt reine Harmonie zur Erde hinab.
    Seht das beglückte Paar,
    wie Hand in Hand es geht!
    Aus ihren Blicken
    strahlt des heissen danks Gefühl.
    Bald singt in lautem Ton
    ihr Mund des Schöpfers Lob.
    Lasst unsre Stimme dann
    sich mengen in ihr Lied.

    URIEL
    Entre núvols rosats, irromp
    desvetllat per dolços sons,
    el matí, jove i bell.
    Des de la volta del cel
    baixa a la terra una harmonia pura.
    Mireu la joiosa parella
    com camina amb les mans agafades!
    De llur esguard surt radiant
    el sentiment d’una gratitud fèrvida.
    Llur boca cantarà ben aviat amb sons
    vigorosos la lloança del Creador.
    Que les nostres veus, aleshores,
    s’uneixin a llur cant.

    12b. Duett mit Chor

    12b. Duet amb Cor

    EVA UND ADAM
    Von deiner Güt’, o Herr und Gott,
    ist Erd’ und Himmel voll,
    Die Welt, so gross, so wunderbar,
    ist deiner Hände Werk.

    EVA I ADAM
    De la teva bondat, oh Déu i Senyor,
    són plens el cel i la terra.
    El món, tan gran i prodigiós,
    és l’obra de les teves mans.

    CHOR
    Gesegnet sei des Herren Macht,
    sein Lob erschall’ in Ewigkeit.

    COR
    Sigui beneït el poder de Déu,
    que la seva lloança soni eternament.

    ADAM
    Der Sterne hellster, o wie schön
    verkündest du den Tag!
    Wie schmückst du ihn, o Sonne du,
    des Weltalls Seel’ und Aug’!

    ADAM
    Amb quina bellesa, tu, el més clar
    dels astres anuncies el dia!
    Com l’engalanes, oh sol,
    ànima i ull de l’Univers!

    CHOR
    Macht kund auf errer weiten Bahn
    del Herren Macht und seinen Ruhm!

    COR
    Que el vostre curs extens proclami
    el poder i la glòria de Déu!

    EVA
    Und du, del Nächte Zierd’ und Trost,
    und all das strahlend’ Heer,
    verbreitet überall sein Lob
    in eurem Chorgesang.

    EVA
    I tu, ornament i consol de les nits,
    i tota la munió d’astres radiants,
    expandiu la Seva lloança pertot
    en el vostre coral.

    ADAM
    Ihr Elemente, deren Kraft
    stets neue Formen zeugt,
    ihr Dünst’ und Nebel,
    die der Wind versammelt und vertreibt:

    ADAM
    I vosaltres, elements, l’energia dels quals
    crea formes noves constantment,
    vosaltres, vapors i boires,
    que el vent aplega i escampa:

    EVA, ADAM, CHOR
    Lobsinget alle Gott, dem Herrn,
    gross wie sein Nam’ ist seine Macht.

    EVA, ADAM, COR
    Canteu tots la lloança de Déu, el Senyor, el poder del qual és gran com el seu nom.

    EVA
    Sanft rauschend lobt, o Quellen, ihn!
    Den Wipfel, neigt, ihr Baüm’!
    Ihr Pflanzen duffet, Blumen haucht
    ihm euern Wohlgeruch!

    EVA
    Oh fonts de dolç murmuri, lloeu-lo!
    Oh arbres, abaixeu el ramatge!
    Feu olor, plantes, expandiu per a Ell,
    oh flors, la vostra aroma!

    ADAM
    Ihr, deren Pfad die Höh’n erklimmt,
    und ihr, die niedrig kriecht,
    ihr, deren Flug die Luft durchschneid’t
    und ihr im tiefen Nass:

    ADAM
    Els qui la ruta mena vers els cims
    o us fa arrossegar pels fondals,
    els qui talleu l’espai amb el vostre vol
    o viviu a les profunditats aquàtiques:

    EVA, ADAM, CHOR
    Ihr Tiere, preiset alle Gott!
    Ihn lobe, was nur Odem hat!

    EVA, ADAM, COR
    Oh bèsties, lloeu Déu!
    Que el lloï tot allò que alena!

    EVA UND ADAM 
    Ihr duklen Hain’, ihr Berg’ und Tal,
    ihr Zeugen unsres Danks,
    ertönen sollt ihr früh und spät
    von unsrem Lobgesang.

    EVA I ADAM 
    Arbreda fosca, muntanya i vall,
    testimonis de la nostra gratitud,
    ressoneu a tota hora amb l’eco
    del nostre cant de lloança.

    CHOR
    Heil dir, o Gott, o Schöpfer, Heil!
    Aus deinem Wort entstand die Welt,
    dich beten Erd’ und Himmel an,
    wir preisen dich in Ewigkeit!

    COR
    Glòria a tu, oh Déu, oh Creador, glòria! Del teu verb es nat el món. T’adorn cel i terra,
    et glorifiquem eternament!

    13a. Rezitativ

    13a. Recitatiu

    ADAM
    Nun ist die erste Pflicht erfüllt,
    dem Schöpfer haben wir gedankt.
    Nun folge mir, Gefährtin meines Lebens!
    Ich leite dich, und jeder Schritt
    weckt neue Freud’ in unsrer Brust,
    zeigt Wunder überall.
    Erkennen sollst du dann,
    welch unaussprechlich Glück
    der Herr uns zugedacht.
    ihn preisen inmerdar,
    ihmn weihen Herz und Sinn.
    Komm, folge mir, ich leite dich.

    ADAM
    Ja hem complert el primer deure,
    hem donat gràcies al Creador.
    Ara segueix-me, companya de la meva vida.
    Et guiaré i cada pas despertarà
    una nova benaurança al nostre pit,
    i arreu desvetllarà miracles.
    Llavors t’adonaràs de quina
    felicitat inexpressable
    ens ha reservat el Senyor,
    el lloaràs per sempre més,
    li lliuraràs l’enteniment i el cor.
    Vine, segueix-me, et guiaré.

    EVA
    O du, für den ich ward,
    mein Schirm, mein Schild, mein All!
    Dein Will’ist mir Gesetz.
    So hat’s der Herr bestimmt,
    und dir gehorchen
    bringt mir Freude, Glück und Ruhm.

    EVA
    Oh tu, per qui jo vaig ésser,
    refugi meu, el meu escut i el meu tot!
    La teva voluntat m’és llei.
    Així ho ha disposat el Senyor,
    i trobo, en obeir-te,
    el goig, la benaurança i la glòria.

    13b. Duett

    13b. Duet

    ADAM
    Holde Gattin, dir zur Seite
    fliessen sanft die Stunden hin.
    Jeder Augenblick ist Wonne,
    keine Sorge trübet sie.

    ADAM
    Tendra esposa, vora teu
    les hores passen suaument.
    Cada instant és delícia
    que cap dolor no torba.

    EVA
    Teurer Gatte, dir zur Seite,
    schwimmt in Freuden mir das Herz.
    Dir gewidmet ist mein Leben,
    deine Liebe sei mein Lohn.

    EVA
    Espòs estimat, vora teu,
    el meu cor vessa de joia.
    Et consagro la vida,
    el teu amor és el meu premi.

    ADAM
    Der tauende Morgen, o wie ermuntert er!

    ADAM
    Com reanima el rou de l’alba!

    EVA
    Die Kühle des Abends, o wie erquicket sie!

    EVA
    Com reconforta la frescor del vespre!

    ADAM
    Wie labend ist der runden Früchte Saft!

    ADAM
    Que refrescant és el suc de la fruita rodona.

    EVA
    Wie reizend ist der Blumen süsser Duft!

    EVA
    Que encisador el dolç perfum de les flors!

    EVA UND ADAM
    Doch ohne dich, was wäre mir...

    EVA I ADAM
    Però sense tu, què seria per a mi...

    ADAM
    der Morgentau,

    ADAM
    el rou de l’alba,

    EVA
    der Abendhauch,

    EVA
    la brisa del vespre,

    ADAM
    der Früchte Saft,

    ADAM
    el suc de la fruita,

    EVA
    der Blumen Duft.

    EVA
    el perfum de les flors?

    EVA UND ADAM
    Mit dir erhöht sich jede Freude,
    mit dir geniess’ ich doppelt sie,
    mit dir ist Seligkeit das Leben,
    dir sei es ganz geweiht!

    EVA I ADAM
    Amb tu s’eleva tota joia,
    amb tu en frueixo doblement,
    amb tu la vida és benaurança;
    a tu del tot la consagro!

    14a. Rezitativ

    14a. Recitatiu

    URIEL
    O glücklich Paar,
    und glücklich immerfort,
    wenn falscher Wahn euch nicht verführt,
    noch mehr zu wissen als ihr sollt!

    URIEL
    Oh parella venturosa,
    feliç per sempre més,
    si un fals deliri no us indueix
    a desitjar més que no teniu
    ni a saber més que no us cal!

    14b. Schulsschor mit Soli

    14b. Cor final amb solistes

    CHOR
    Singt dem Herren alle Stimmen!
    Dankt ihm, alle seine Werke!
    Lasst zu Ehren seines Namens
    Lob im Wettgesang erschallen!
    Des Herren Ruhm, er bleibt in Ewigkeit!
    Amen! Amen!

    COR
    Canteu al Senyor totes les veus!
    Agraïu-li les seves obres!
    Que ressonin cants de lloa
    emulant-se per honorar-lo!
    Sigui eterna la glòria del Senyor!
    Amén! Amén!

  • Formacions

    LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYA

    Sopranos
    Jeanne Lefort
    Elionor Martínez
    Irene Mas
    Anaïs Oliveras
    Lise Viricel

    Mezzosopranos – contralts – contratenors
    Mercè Bruguera
    Clémence Faber
    Eulàlia Fantova*
    Maria Chiara Gallo
    Mariona Llobera

    Tenors
    Peter de Laurentiis
    Martí Doñate
    David Hernández
    Ferran Mitjans
    Carlos Monteiro

    Barítons – baixos
    Javier Jiménez-Cuevas
    Julián Millán
    Simón Millán
    Francesc Ortega
    Pieter Stas

    Lluís Vilamajó, preparació del conjunt vocal
    Rochsane Taghikhani, ‘coach’ de dicció lírica
    Luca Guglielmi, correpetidor

    * Solista

    LE CONCERT DES NATIONS

    Manfredo Kraemer, concertino

    Violins I
    Guadalupe Del Moral
    Elisabet Bataller
    Ricart Renart
    Ignacio Ramal

    Violins II
    Mauro Lopes
    Kathleen Leidig
    Santi Aubert
    Alba Roca

    Violes
    David Glidden
    Éva Posvanecz
    Fumiko Morie

    Violoncels
    Balázs Máté
    Antoine Ladrette
    Luis Annabelle

    Contrabaixos
    Xavier Puertas
    Michele Zeoli

    Pianoforte
    Luca Guglielmi

    Flautes
    Marc Hantaï
    Yi-Fen Chen
    Charles Zebley

    Oboès
    Paolo Grazzi
    Magdalena Karolak

    Clarinets
    Francesco Spendolini
    Joan Calabuig

    Fagots
    Alberto Grazzi
    Joaquim Guerra

    Contrafagot
    Katalin Sebella

    Trompes
    Thomas Müller
    Javier Bonet

    Trompetes
    Guy Ferber
    René Maze

    Trombons
    Harry Ries (alt)
    Frédéric Lucchi (tenor)
    Elies Hernandis (baix)

    Timbales
    Pedro Estevan

    Jordi Savall, direcció

    Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.

    Amb el suport financer de la Direction Régionale des Affaires Culturelles Occitanie.

    Jordi Savall i Le Concert des Nations duen a terme una residència artística a la Saline Royale d’Arc-et-Senans (Doubs).

    Amb la col·laboració de Catalunya Música i Catalunya Ràdio.

    Amb la col·laboració de:

  • També et pot interessar...

    Palau Cambra – Concert extraordinari
    Kalina Macuta & Daniel Blanch
    ―Cinquantenari de la mort de Joan Manén

    Kalina Macuta, violí
    Daniel Blanch, piano

    G. Tartini - J. Manén: Sonata Il Trillo del Diavolo
    Ludwig van Beethoven: Sonata op. 47 núm. 9, “Kreutzer”
    Marc Migó: Tres romances (amb motiu del cinquantè aniversari de la mort de Joan Manén)
    Joan Manén: Balada op. A-23
    Joan Manén: Dansa ibèrica núm. 3 op. A-36, “Calatayud”

    En col·laboració amb l’Associació Joan Manén

    Dijous, 06.05.21 – 20 h
    Petit Palau
    Preu: 15 euros


    Simfònics al Palau
    Orquestra Simfònica del Vallès
    ―De pel·lícula!

    Jordi Brau i Luis Posada, actors
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Rubén Gimeno, director

    Bandes sonores de pel·lícules: Good morning Vietnam!, Ninot diabòlic, La màscara, El discurs del rei, Titànic, Nascut el quatre de juliol, Missió impossible, Sra. Doubtfire, Atrapa’m si pots, La vida és bella, Pirates del Carib i Forrest Gump.

    Dissabte, 08.05.21 – 18.30 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 18 a 65 euros


    Palau Grans Veus
    Piotr Beczala, tenor
    ―Àries d’òpera i cançons

    Piotr Beczala, tenor
    Camillo Raicke, piano

    S. Donaudy: Vagissima sembianza, Freschi luoghi, Prati aulenti, O del mio amato ben
    O. Respighi: Lagrime, Scherzo, Stornellatrice, Nevicata, Pioggia, Nebbie
    E. Wolf-Ferrari:4 Rispetti, op. 11
    F. P. Tosti: L’ultima canzone, Chi sei tu che mi parli, Ideale
    G. Verdi: ària de Riccardo “Di tu se fedele il flutto m'aspetta”, d’Un ballo in maschera
    G. Verdi: ària de Rodolfo "Quando le sere al placido", de Luisa Miller 
    G. Puccini: ària de Cavaradossi “Recondita armonia”, de Tosca

    Dijous, 13.05.21 – 20 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 40 a 80 euros

Índex