• Schaghajegh Nosrati, piano
    El clave ben temperat (llibre I) de
    J. S. Bach

    Palau Bach Fools

    Dimarts, 2 de febrer de 2021 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Schaghajegh Nosrati, piano

    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    El clave ben temperat (llibre I), BWV 846-869

    Preludi i fuga en Do major
    Preludi i fuga en Do menor
    Preludi i fuga en Do diesi major
    Preludi i fuga en Do diesi menor
    Preludi i fuga en Re major
    Preludi i fuga en Re menor
    Preludi i fuga en Mi bemoll major
    Preludi i fuga en Mi bemoll menor
    Preludi i fuga en Mi major
    Preludi i fuga en Mi menor
    Preludi i fuga en Fa major
    Preludi i fuga en Fa menor
    Preludi i fuga en Fa diesi major
    Preludi i fuga en Fa diesi menor
    Preludi i fuga en Sol major
    Preludi i fuga en Sol menor
    Preludi i fuga en La bemoll major
    Preludi i fuga en Sol diesi menor
    Preludi i fuga en La major
    Preludi i fuga en La menor
    Preludi i fuga en Si bemoll major
    Preludi i fuga en Si bemoll menor
    Preludi i fuga en Si major
    Preludi i fuga en Si menor

    Durada aproximada del concert 110', sense pausa
    #celebracions #clàssics #jovestalents

  • Comentari

    La llei de Bach

    Sovint s’ha assenyalat El clave ben temperat de Bach com l’“Antic Testament” de la música clàssica, per contrast amb les trenta-dues Sonates de Beethoven, que en serien el “Nou Testament”. Aquesta descripció, esquemàtica i pel broc gros, fa justícia només a mitges a una obra tan fascinant.

    L’any 1722, quan encara treballava a la cort de Köthen, Bach va concebre El clave des d’un doble propòsit. Per una banda, com a exercicis de destresa per als estudiants de teclat. Per l’altra, com a exploració del que podia donar de si la nova tecnologia. Afinar els clavicèmbals de manera que poguessin interpretar música escrita en qualsevol de les vint-i-quatre tonalitats, a la seva època va ser tota una proesa i una revolució.

    Bach escriu per a cada tonalitat un preludi i una fuga, començant pel Do major, continuant pel Do menor, el Do# major, el Do# menor, el Re major… i així successivament fins a completar l’escala i arribar al Si menor. Anys després, ja a Leipzig, va escriure un segon llibre d’El clave amb vint-i-quatre preludis més, amb la mateixa estructura.

    Com un Moisès davallat del Sinaí, Bach sembla que ens diu: “Aquestes són les lleis de l’harmonia tonal, i això és tot el que s’hi pot fer”. En aquest sentit, les fugues són un text legal d’una contundència només comparable, efectivament, a l’Antic Testament.

    Ara bé, quedar-se amb aquest detall seria mirar només una part molt petita del Tot. El tractament de les melodies de cadascuna de les fugues és d’una imaginació i una creativitat que no trobem ni en els textos legals ni en el Deuteronomi. En cadascuna hi conviuen entre dues i cinc veus que evolucionen juntes, però fent cadascuna el seu camí, en un exercici compositiu d’un nivell artístic sense precedents.

    Encara més llibertat creativa trobem als preludis, veritables joies de la literatura de l’instrument. Hi ha danses, lluïment virtuosístic, contrapunt… Tot un mostrari de les possibilitats del teclat a l’època del geni d’Eisenach. Bach, al bell mig del camí de la seva vida, destil·la en aquesta obra tot l’aprenentatge dels primers vint anys i escaig de professió.

    Escoltar El clave com si fos un tractat de dret o com si fos una obra d’art és una decisió personal de cada oient. Podem quedar-nos amb el Bach cerebral de què s’ha parlat tan sovint, o podem tancar els ulls i deixar-nos simplement endur per una música que en la seva riquesa barroca exhibeix una austeritat corprenedora. En la contraposició dels dos extrems rau, precisament, la seva força. Aquesta pot ser una bona nit per deixar-nos sorprendre per l’emoció nua que s’amaga en el Barroc de Bach.

    Pep Gorgori, musicòleg i periodista

     

  • Biografia

    Schaghajech Nosrati, piano

    nosratiestiu

    “És molt estrany que un jove músic es dediqui a la música de Bach com ho fa Schaghajegh Nosrati. Ella entén i toca aquesta gran música amb una claredat, puresa i maduresa sorprenents” (Sir András Schiff).

    Nascuda a Bochum (Alemanya) el 1989, va aprendre a tocar el piano als quatre anys. A partir del 1997 va ser alumna de Rainer Maria Klaas. El 2007 va assistir a la Hochschule für Musik und Theatre de Hannover amb el professor Steen-Nökleberg i del 2008 al 2015 va ser alumna del professor Oakden. Després de graduar-se el 2015, ha estudiat en solitari a la classe d’interpretació amb Ewa Kupiec. També ha rebut consells de Robert Levin, Angela Hewitt, Murray Perahia, Daniel Barenboim i Sir András Schiff.

    La carrera de Schaghajegh Nosrati ja està marcada no només per diversos premis en concursos de piano nacionals i internacionals, sinó també per actuacions molt elogiades en prestigioses sales d’Europa, els Estats Units i l’Àsia. Va guanyar el primer premi dels concursos de piano Rotary a Essen (2006), Van Bremen a Dortmund (2007) i el Concurs Nacional Bach per a joves pianistes a Köthen (2005). El 2014 va guanyar el segon premi en el reconegut Concurs Internacional Bach a Leipzig. A més, va ser guardonada amb una medalla d’or al Concurs Internacional per a Joves Solistes de Luxemburg, i va guanyar el premi del Concurs Internacional de Piano d’Indonèsia Pusaka (2012).

    Recentment s’ha presentat a sales i festivals prestigiosos, com el Festival de Lucerna, Philharmonie i Konzerthaus de Berlín (amb la Deutschen Kammerorchester de Berlín), Playhouse de Vancouver, Anneliese Brost Musikforum (amb la Bochumer Symphoniker, sota la batuta de Steven Sloane) i a la Beethovenhaus de Bonn.

    El 2018 va fer una gira amb Sir András Schiff i la Cappella Andrea Barca per interpretar els Concerts per a dos pianos i orquestra de J. S. Bach al Musikverein de Viena, Mozarteum de Salzburg, Elbphilharmonie d’Hamburg, Tonhalle de Düsseldorf, Konzerthaus de Dortmund, Palais des Beaux Arts (Brussel·les) i al Festival de Lucerna.

    El 2017 va debutar a la Xina, gira en la qual va oferir recitals a Pequín, Xangai i altres ciutats. La temporada 2015-16 fou convidada per Sir András Schiff a participar al cicle Building Bridges, amb recitals a Frankfurt (Holzhausenschlösschen), Berlín (Kd211), Zuric (Tonhalle), Nova York (92Y), Brussel·les (Palais des Beaux Arts) i Düsseldorf (Schumannfest).

    El segell alemany Genuin Classics ha llançat amb Schaghajegh Nosrati dos CD molt aclamats, L’art de la fuga de Bach, en el seu debut discogràfic el 2015, i Els concerts per a piano i orquestra de Bach (2017) amb la Deutschen Kammerorchester de Berlín. La tardor del 2019 el segell alemany Cavi Music va llançar el més recent CD de la pianista, amb obres per a piano sol de Charles-Valentin Alkan.

  • 20210127 - Palau Bach - desktop
  • També et pot interessar...

    Palau Piano
    Lucas & Arthur Jussen
    La valse de Ravel

    Lucas Jussen i Arthur Jussen, piano

    D. XOSTAKÓVITX: Concert op. 94, per a dos pianos
    F. SCHUBERT: Fantasia en Fa menor
    M. RAVEL: La valse. Poème chorégraphique 
    S. RAKHMÀNINOV: Suite núm. 2 per a dos pianos

    Dilluns, 08.02.21 – 20 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 20 a 38 euros

Índex