El Trencanous
—Orquestra Simfònica del VallèsNadal al Palau
Divendres, 25 de desembre 2020 - 19.30 h
Dimecres, 06 de gener de 2021 - 19.30 hSala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Jordi Brau, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Rubén Gimeno, directorPiotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
El trencanous: suite del ballet, op.71 (selecció)Acte I
Obertura
Marxa
Arribada de Drosselmeyer
Escena i dansa de l’avi
La sortida dels convidats. La nit
La batalla
En el bosc dels pins
Acte II
El palau encantat de Confituraburg
Divertiment
Dansa espanyola
Dansa àrab
Dansa xinesa
Trepak (dansa russa)
Dansa dels mirlitons
Vals de les flors
Variació 2: dansa de la fada de sucre
Coda
Vals final i apoteosiDurada aproximada del concert 70', sense pausa.
Comentari
El trencanous
El món de la literatura infantil és ple d’odissees màgiques que han fet volar la nostra imaginació cap a indrets irreals i extraordinaris. Acompanyats d’Alícia hem conegut el país de les Meravelles; amb Dorothy, el món d’Oz, i amb Wendy, la terra de Mai Més. En aquest cas és la petita Clara qui ens regala un viatge cap a un regne de fantasia que ens fa evocar, com pocs, la màgia del Nadal.
Amb 128 anys d’història, El trencanous, op. 71 de Piotr Ílitx Txaikovski s’ha convertit en un dels ballets més cèlebres del repertori i tot un referent per a aquestes festes. Escrit pràcticament al final de la vida del compositor, que va morir encara no un any després, va ser un encàrrec dels Ballets Imperials russos, que el van estrenar al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el 6 de desembre de 1892. Nou mesos abans l’autor havia presentat la Suite opus 71a, integrada per vuit peces del ballet i que, des de llavors, també gaudeix d’un gran èxit a les sales de concerts.
Avui, però, l’Orquestra Simfònica del Vallès ens ofereix una mirada bastant més àmplia i generosa d’aquesta partitura deliciosa, que es va inspirar en l’adaptació feta per Alejandro Dumas (pare) d’un relat del poeta E. T. A. Hoffmann, El trencanous i el rei dels ratolins. Després de l’“Obertura en miniatura” que recrea l’ambient de conte de fades de la història, assistim a les festivitats nadalenques a casa dels Stahlbaum, on viuen la petita Clara (Maria, en algunes versions) i el seu germà Fritz. Entre els que arriben a la festa hi ha el regidor Drosselmeyer, padrí de Clara i fabricant de joguines, que regala a la seva fillola un trencanous que té la forma d’un soldat. Quan el rellotge toca la mitjanit, Clara es desperta i veu com el trencanous ha pres vida per lluitar, al capdavant dels seus soldats de gingebre, contra un exèrcit de ratolins. Després de vèncer-los, el trencanous es converteix en un príncep i junts viatgen cap a un bosc de pins on els flocs de neu dansen al seu voltant.
Al segon acte, Clara i el príncep visiten el regne de la Fada de Sucre, que organitza en honor seu una gran festa, durant la qual s’interpreten un seguit de danses pintoresques: la “Dansa espanyola”; la “Dansa àrab”, d’un dolç accent oriental; la divertida, encara que en el fons gens asiàtica “Dansa xinesa”; la trepidant “Dansa russa” (Trepak) i la popular “Dansa dels mirlitons”, nom extret d’una joguina musical. Tot seguit arriben el cèlebre “Vals de les flors” i la “Dansa de la Fada de Sucre”. Aquests són, sense dubte, els passatges més coneguts de l’obra i també els més innovadors, ja que Txaikovski hi va introduir l’ús de la celesta, un instrument que acabava de descobrir a París i que li va semblar ideal per identificar el personatge de la Fada, pel seu so “dolç i celestial”.
Al final de l’obra, Clara es despertarà sota l’arbre abraçada al seu trencanous, tan feliç per l’aventura viscuda com nosaltres per haver-ne pogut gaudir.
Ana María Dávila, periodista musical
Biografies
Biografies
Jordi Brau, narrador
Nascut a Barcelona, és director i actor de doblatge. Llicenciat en art dramàtic en les especialitats d’interpretació i expressió corporal per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat piano i llenguatge musical a l’Escola de Música Sant Gervasi i actualment amb Pavel Amilcar de Divina Mysteria. Col·labora amb Espai Grup Barcelona ensenyant tècniques per parlar en públic. Als seus inicis va treballar en teatre, amb els directors Josep Montanyés, Guillem-Jordi Graells, Jordi Mesalles, Iago Pericot i Josep Maria Mestres. En televisió va treballar amb els realitzadors Mercè Vilaret, Orestes Lara, Josep Montanyès, Antoni Chic i Joan Bas, i en cinema amb Xavier Benlloch, Ventura Pons i Abel Folk. Dedicat al doblatge des del 1983, dobla els actors Sean Penn, Nicolas Cage, Kenneth Branagh, Dennis Quaid, Robin Williams, Tom Cruise, Daniel Day-Lewis i Tom Hanks, entre d’altres. Ha doblat deu papers guanyadors del premi Oscar: Tom Hanks en Philadelphia i Forrest Gump, Daniel Day-Lewis en Mi pie izquierdo, Pozos de ambición i Lincoln; Sean Penn en Mystic river; Roberto Benigni en La vida és bella; Robin Williams en El indomable Will Hunting, Philip Seymour Hoffman en Capote, i Colin Firth en El discurso del rey. Ha doblat en francès Javier Bardem a Vicky Cristina Barcelona i Marc Barbe a La vie en rose i en anglès Delta Airlines. És premi de l’APEI (Asociación Profesional Española de Informadores de Prensa Radio y Televisión) pels seus treballs com a actor de doblatge. Fundador i director artístic juntament amb els actors Oscar Barberán i Luis Posada dels estudis de gravació Polford Dolby Atmos de Barcelona, al llarg de la seva carrera ha doblat més de sis-centes pel·lícules i anuncis de televisió.
Biografies
Orquestra Simfònica del Vallès
L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra professional estable privada del país, on els músics i l’equip de gestió són alhora empleats i accionistes. La nostra intensa activitat –més de cent actuacions l’any– es centra, per un costat, al Palau de la Música Catalana, on celebrem la 24a temporada de concerts Simfònics al Palau, amb tretze concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i, per un altre costat, a la ciutat de Sabadell, amb la temporada de concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya. Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; David Giménez Carreras, del 2006 al 2009; Rubén Gimeno, del 2009 al 2016, i James Ross del 2017 al 2018. Des del setembre del 2018, el director titular és Xavier Puig. Som l’orquestra espanyola amb més presència a les xarxes socials, amb més de 23.200 seguidors a Twitter, 18.000 a Facebook, i juntament amb el Banc Sabadell vam fer el flashmob Som Sabadell, amb més de 87 milions de visites a Youtube, el vídeo d’una orquestra simfònica més vist arreu del planeta.
Biografies
Rubén Gimeno, director
S’inicià en la direcció amb James Ross i es graduà a la Universitat de Maryland. Posteriorment estudià al Conservatori d’Estocolm, amb J. Panula, A. Gilbert, E-P. Salonen, J-P. Saraste i L. Slatkin. Ha col·laborat amb moltes orquestres espanyoles (simfòniques de Galícia, Bilbao, Principat d’Astúries i Tenerife, Orquesta Nacional de España, Orquestra d’Euskadi, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Ciutat de Granada, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, etc.) i estrangeres (Norrköping Symphony, Gavle Symphony, Orquestra de Cambra de Ginebra, MMCK del Japó, Orquesta Sinfónica Nacional de Colòmbia, etc.). Va ser director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès del 2009 al 2016. Ha col·laborat amb solistes importants, com Midori, S. Isserlis, D. Sitkovetski, K. Gerstein, M. Bayo o M. Camilo. www.rubengimeno.es
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Concert d'Any NouOrquestra Simfònica del Vallès
Andrés Salado, directorGiuseppe Verdi: La forza del destino (obertura)
Antonín Dvorák: Dansa eslava núm. 2, en Mi m, Op.72
Franz Von Suppé: La bella Galatea (obertura) | Cavalleria Lleugera (obertura)
Johann Strauss i Josef Strauss: Pizzicato polka
Johann Strauss: Pizzicato polka (arr. B. Castillejo) | Tik-Tak polka, Op.365 | Champagne polka, Op.211 | Tritsch-Tratsch polka, Op.214 | Vals de l'Emperador, Op.437 | Al bell Danubi blau, Op.31401.01.21 - 20.30 h
Sala de Concerts
Preus: de 28 a 48 euros02.01.21 - 19.30 h
Sala de Concerts
Preus: de 28 a 48 eurosDipòsit legal: B17639-2020
El Trencanous
—Orquestra Simfònica del VallèsNadal al Palau
Divendres, 25 de desembre 2020 - 19.30 h
Dimecres, 06 de gener de 2021 - 19.30 hSala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Jordi Brau, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Rubén Gimeno, directorPiotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
El trencanous: suite del ballet, op.71 (selecció)Acte I
Obertura
Marxa
Arribada de Drosselmeyer
Escena i dansa de l’avi
La sortida dels convidats. La nit
La batalla
En el bosc dels pins
Acte II
El palau encantat de Confituraburg
Divertiment
Dansa espanyola
Dansa àrab
Dansa xinesa
Trepak (dansa russa)
Dansa dels mirlitons
Vals de les flors
Variació 2: dansa de la fada de sucre
Coda
Vals final i apoteosiDurada aproximada del concert 70', sense pausa.
Comentari
El trencanous
El món de la literatura infantil és ple d’odissees màgiques que han fet volar la nostra imaginació cap a indrets irreals i extraordinaris. Acompanyats d’Alícia hem conegut el país de les Meravelles; amb Dorothy, el món d’Oz, i amb Wendy, la terra de Mai Més. En aquest cas és la petita Clara qui ens regala un viatge cap a un regne de fantasia que ens fa evocar, com pocs, la màgia del Nadal.
Amb 128 anys d’història, El trencanous, op. 71 de Piotr Ílitx Txaikovski s’ha convertit en un dels ballets més cèlebres del repertori i tot un referent per a aquestes festes. Escrit pràcticament al final de la vida del compositor, que va morir encara no un any després, va ser un encàrrec dels Ballets Imperials russos, que el van estrenar al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el 6 de desembre de 1892. Nou mesos abans l’autor havia presentat la Suite opus 71a, integrada per vuit peces del ballet i que, des de llavors, també gaudeix d’un gran èxit a les sales de concerts.
Avui, però, l’Orquestra Simfònica del Vallès ens ofereix una mirada bastant més àmplia i generosa d’aquesta partitura deliciosa, que es va inspirar en l’adaptació feta per Alejandro Dumas (pare) d’un relat del poeta E. T. A. Hoffmann, El trencanous i el rei dels ratolins. Després de l’“Obertura en miniatura” que recrea l’ambient de conte de fades de la història, assistim a les festivitats nadalenques a casa dels Stahlbaum, on viuen la petita Clara (Maria, en algunes versions) i el seu germà Fritz. Entre els que arriben a la festa hi ha el regidor Drosselmeyer, padrí de Clara i fabricant de joguines, que regala a la seva fillola un trencanous que té la forma d’un soldat. Quan el rellotge toca la mitjanit, Clara es desperta i veu com el trencanous ha pres vida per lluitar, al capdavant dels seus soldats de gingebre, contra un exèrcit de ratolins. Després de vèncer-los, el trencanous es converteix en un príncep i junts viatgen cap a un bosc de pins on els flocs de neu dansen al seu voltant.
Al segon acte, Clara i el príncep visiten el regne de la Fada de Sucre, que organitza en honor seu una gran festa, durant la qual s’interpreten un seguit de danses pintoresques: la “Dansa espanyola”; la “Dansa àrab”, d’un dolç accent oriental; la divertida, encara que en el fons gens asiàtica “Dansa xinesa”; la trepidant “Dansa russa” (Trepak) i la popular “Dansa dels mirlitons”, nom extret d’una joguina musical. Tot seguit arriben el cèlebre “Vals de les flors” i la “Dansa de la Fada de Sucre”. Aquests són, sense dubte, els passatges més coneguts de l’obra i també els més innovadors, ja que Txaikovski hi va introduir l’ús de la celesta, un instrument que acabava de descobrir a París i que li va semblar ideal per identificar el personatge de la Fada, pel seu so “dolç i celestial”.
Al final de l’obra, Clara es despertarà sota l’arbre abraçada al seu trencanous, tan feliç per l’aventura viscuda com nosaltres per haver-ne pogut gaudir.
Ana María Dávila, periodista musical
Biografies
Jordi Brau, narrador
Nascut a Barcelona, és director i actor de doblatge. Llicenciat en art dramàtic en les especialitats d’interpretació i expressió corporal per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat piano i llenguatge musical a l’Escola de Música Sant Gervasi i actualment amb Pavel Amilcar de Divina Mysteria. Col·labora amb Espai Grup Barcelona ensenyant tècniques per parlar en públic. Als seus inicis va treballar en teatre, amb els directors Josep Montanyés, Guillem-Jordi Graells, Jordi Mesalles, Iago Pericot i Josep Maria Mestres. En televisió va treballar amb els realitzadors Mercè Vilaret, Orestes Lara, Josep Montanyès, Antoni Chic i Joan Bas, i en cinema amb Xavier Benlloch, Ventura Pons i Abel Folk. Dedicat al doblatge des del 1983, dobla els actors Sean Penn, Nicolas Cage, Kenneth Branagh, Dennis Quaid, Robin Williams, Tom Cruise, Daniel Day-Lewis i Tom Hanks, entre d’altres. Ha doblat deu papers guanyadors del premi Oscar: Tom Hanks en Philadelphia i Forrest Gump, Daniel Day-Lewis en Mi pie izquierdo, Pozos de ambición i Lincoln; Sean Penn en Mystic river; Roberto Benigni en La vida és bella; Robin Williams en El indomable Will Hunting, Philip Seymour Hoffman en Capote, i Colin Firth en El discurso del rey. Ha doblat en francès Javier Bardem a Vicky Cristina Barcelona i Marc Barbe a La vie en rose i en anglès Delta Airlines. És premi de l’APEI (Asociación Profesional Española de Informadores de Prensa Radio y Televisión) pels seus treballs com a actor de doblatge. Fundador i director artístic juntament amb els actors Oscar Barberán i Luis Posada dels estudis de gravació Polford Dolby Atmos de Barcelona, al llarg de la seva carrera ha doblat més de sis-centes pel·lícules i anuncis de televisió.
Orquestra Simfònica del Vallès
L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra professional estable privada del país, on els músics i l’equip de gestió són alhora empleats i accionistes. La nostra intensa activitat –més de cent actuacions l’any– es centra, per un costat, al Palau de la Música Catalana, on celebrem la 24a temporada de concerts Simfònics al Palau, amb tretze concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i, per un altre costat, a la ciutat de Sabadell, amb la temporada de concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya. Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; David Giménez Carreras, del 2006 al 2009; Rubén Gimeno, del 2009 al 2016, i James Ross del 2017 al 2018. Des del setembre del 2018, el director titular és Xavier Puig. Som l’orquestra espanyola amb més presència a les xarxes socials, amb més de 23.200 seguidors a Twitter, 18.000 a Facebook, i juntament amb el Banc Sabadell vam fer el flashmob Som Sabadell, amb més de 87 milions de visites a Youtube, el vídeo d’una orquestra simfònica més vist arreu del planeta.
Rubén Gimeno, director
S’inicià en la direcció amb James Ross i es graduà a la Universitat de Maryland. Posteriorment estudià al Conservatori d’Estocolm, amb J. Panula, A. Gilbert, E-P. Salonen, J-P. Saraste i L. Slatkin. Ha col·laborat amb moltes orquestres espanyoles (simfòniques de Galícia, Bilbao, Principat d’Astúries i Tenerife, Orquesta Nacional de España, Orquestra d’Euskadi, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Ciutat de Granada, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, etc.) i estrangeres (Norrköping Symphony, Gavle Symphony, Orquestra de Cambra de Ginebra, MMCK del Japó, Orquesta Sinfónica Nacional de Colòmbia, etc.). Va ser director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès del 2009 al 2016. Ha col·laborat amb solistes importants, com Midori, S. Isserlis, D. Sitkovetski, K. Gerstein, M. Bayo o M. Camilo. www.rubengimeno.es
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Concert d'Any NouOrquestra Simfònica del Vallès
Andrés Salado, directorGiuseppe Verdi: La forza del destino (obertura)
Antonín Dvorák: Dansa eslava núm. 2, en Mi m, Op.72
Franz Von Suppé: La bella Galatea (obertura) | Cavalleria Lleugera (obertura)
Johann Strauss i Josef Strauss: Pizzicato polka
Johann Strauss: Pizzicato polka (arr. B. Castillejo) | Tik-Tak polka, Op.365 | Champagne polka, Op.211 | Tritsch-Tratsch polka, Op.214 | Vals de l'Emperador, Op.437 | Al bell Danubi blau, Op.31401.01.21 - 20.30 h
Sala de Concerts
Preus: de 28 a 48 euros02.01.21 - 19.30 h
Sala de Concerts
Preus: de 28 a 48 eurosDipòsit legal: B17639-2020