Bernat Prat, violí
—Bach per a violí solPalau Bach Lovers
Dilluns, 14 de desembre de 2020 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Bernat Prat, violí
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Partita per a violí sol núm. 3, en Mi major, BWV 1006Preludio
Loure
Gavotte en Rondeau
Menuets (I i II)
Bourrée
GiguePartita per a violí sol núm. 2, en Re menor, BWV 1004
Allemande
Courante
Sarabande
Gigu
ChaconneDurada del concert 60 minuts, sense pausa
#celebacions #classics #elprimerpalau25
Comentari
L’ànima del violí
Peces culminants de la història del violí, les sis Sonates i partites per a violí sol, BWV 1001-1006 de Johann Sebastian Bach exploren les capacitats d’un sol instrument amb una escriptura prodigiosa que les condueix al límit de les seves possibilitats. El manuscrit autògraf, datat a Köthen l’any 1720, preserva una còpia definitiva de sis partitures –algunes probablement escrites molt abans– que són tècnicament i estèticament un miracle musical, encara que des de la consideració inicial del seu primer biògraf –Johann Nikolaus Forkel– a Ferdinand David, que en va promoure la primera edició completa el 1843, no sempre van ser justament valorades, quan no considerades intocables per la seva enorme dificultat.
El manuscrit reuneix “sei solo a violino senza basso accompagnato” que s’han d’entendre com un tot. L’ordre tonal permet agrupar-les per parelles, tot i que les estructures són molt diverses; si les tres Sonates, concebudes a la manera da chiesa, presenten quatre moviments, les tres Partites remeten al variat i colorista quadre de la suite de danses. Música sempre fascinant que exigeix a l’intèrpret diverses tècniques per reflectir l’ànima del violí.
La Partita núm. 3, en Mi major, BWV 1006 integra els moviments de dansa més galants de la tradició francesa –“Loure”, “Gavotte en Rondeau”, “Menuets”, “Bourré” i “Gigue”–, mentre que en el cas de la Partita núm. 2, en Re menor, BWV 1004, Bach segueix la seqüència habitual de les quatre danses bàsiques de la suite i hi afegeix com a final majestuós la “Chaconne” més colossal de la història per les seves dimensions, virtuosisme, varietat de matisos i sublim expressivitat.
L’historial de transcripcions per a diversos instruments d’aquesta peça magistral, especialment el piano, inclou la de Ferruccio Busoni i la que Johannes Brahms va efectuar per a la mà esquerra com a regal a Clara Schumann, a qui va expressar en una carta l’admiració per la cèlebre “Chaconne” i el geni de Bach: “Un home descriu, adaptant la tècnica a un petit instrument, un meravellós món amb els pensaments més profunds i el sentiments més poderosos. Si jo pogués imaginar-me a mi mateix escrivint, o fins i tot concebent aquesta obra, estic segur que l’excitació tan extrema i la tensió emocional em tornarien boig”.
Javier Pérez Senz, Periodista i crític musical
Biografia
Biografia
Bernat Prat, violí
Nascut a Capellades (1992), inicià els estudis musicals amb els seus pares i els de violí amb Sergi Bello a l’Escola de Música de Capellades. Va ser alumne de l’ESMUC, on estudià violí amb la professora Eva Graubin i música de cambra amb el Quartet Casals i Kennedy Moretti. Posteriorment amplià coneixements a la Hochschule für Musik Basel, on va estudiar violí i música de cambra amb el professor Rainer Schmidt. Durant l’etapa a Basilea també va tenir l’oportunitat d’impartir classes i rebre consells de Ferenc Rados, Ralf Gothóni, Gábor Takács, Claudio Martínez Mehner, Anton Kernjak i Sergio Azzolini. La seva formació musical ha estat profundament influenciada per Rainer Schmidt i Hatto Beyerle.
El 2014 va ser un dels membres fundadors del Cosmos Quartet, amb el qual manté una intensa activitat artística tocant arreu d’Europa i ha tingut l’oportunitat de rebre classes de professors com Rainer Schmidt, Hatto Beyerle, Alfred Brendel i Johannes Meissl, entre d’altres. El quartet ha guanyat el primer premi del concurs Irene Steels-Wilsing String Quartet Competition (Heidelberg), el tercer premi del Joseph Joachim International Chamber Music Competition (Weimar), el tercer premi del Carl Nielsen International Chamber Music Competition (Copenhaguen) i l’Artis Quartet Preis (Viena), entre d’altres.
L’abril del 2018 va tenir el privilegi de rebre masterclass del gran violinista Leonidas Kavakos a la ciutat d’Atenes, durant el curs que el violinista grec organitza a la seva ciutat natal. Aquell mateix any va ser premiat al concurs El Primer Palau que organitza el Palau de la Música Catalana.
Ha estat membre de la JONC, JONDE, Schleswig-Holstein Music Festival Orchestra, Orquestra de Cadaqués, Orquestra Da Camera i Orquesta Sinfónica de Tenerife, entre d’altres. Això li ha permès treballar amb els directors Christoph Eschenbach, Gianandrea Noseda, Lawrence Foster, Lutz Khöler, George Pelhivanian, Jaime Martín, Josep Pons, Pablo González i Manel Valdivieso, així com compartir escenari amb els solistes Lang Lang, Jonas Kaufmann, Alisa Weilerstein, Daniel Hope, Waltraud Meier i Albrecht Mayer, i tocar a les sales i festivals més importants d’Europa, com el Salzburger Festpiele, Young Euro Classics de la Konzerthaaus de Berlín, al Festival Internacional d’Ais de Provença, Festival de Peralada, Festival Internacional de Música y Danza de Granada, Quinzena Musical de Sant Sebastià i Festival Internacional de Santander, entre d’altres.
Toca amb un violí fet per David Bagué a Barcelona l’any 2011.
Dipòsit legal: B17636-2020
Bernat Prat, violí
—Bach per a violí solPalau Bach Lovers
Dilluns, 14 de desembre de 2020 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Bernat Prat, violí
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Partita per a violí sol núm. 3, en Mi major, BWV 1006Preludio
Loure
Gavotte en Rondeau
Menuets (I i II)
Bourrée
GiguePartita per a violí sol núm. 2, en Re menor, BWV 1004
Allemande
Courante
Sarabande
Gigu
ChaconneDurada del concert 60 minuts, sense pausa
#celebacions #classics #elprimerpalau25
Comentari
L’ànima del violí
Peces culminants de la història del violí, les sis Sonates i partites per a violí sol, BWV 1001-1006 de Johann Sebastian Bach exploren les capacitats d’un sol instrument amb una escriptura prodigiosa que les condueix al límit de les seves possibilitats. El manuscrit autògraf, datat a Köthen l’any 1720, preserva una còpia definitiva de sis partitures –algunes probablement escrites molt abans– que són tècnicament i estèticament un miracle musical, encara que des de la consideració inicial del seu primer biògraf –Johann Nikolaus Forkel– a Ferdinand David, que en va promoure la primera edició completa el 1843, no sempre van ser justament valorades, quan no considerades intocables per la seva enorme dificultat.
El manuscrit reuneix “sei solo a violino senza basso accompagnato” que s’han d’entendre com un tot. L’ordre tonal permet agrupar-les per parelles, tot i que les estructures són molt diverses; si les tres Sonates, concebudes a la manera da chiesa, presenten quatre moviments, les tres Partites remeten al variat i colorista quadre de la suite de danses. Música sempre fascinant que exigeix a l’intèrpret diverses tècniques per reflectir l’ànima del violí.
La Partita núm. 3, en Mi major, BWV 1006 integra els moviments de dansa més galants de la tradició francesa –“Loure”, “Gavotte en Rondeau”, “Menuets”, “Bourré” i “Gigue”–, mentre que en el cas de la Partita núm. 2, en Re menor, BWV 1004, Bach segueix la seqüència habitual de les quatre danses bàsiques de la suite i hi afegeix com a final majestuós la “Chaconne” més colossal de la història per les seves dimensions, virtuosisme, varietat de matisos i sublim expressivitat.
L’historial de transcripcions per a diversos instruments d’aquesta peça magistral, especialment el piano, inclou la de Ferruccio Busoni i la que Johannes Brahms va efectuar per a la mà esquerra com a regal a Clara Schumann, a qui va expressar en una carta l’admiració per la cèlebre “Chaconne” i el geni de Bach: “Un home descriu, adaptant la tècnica a un petit instrument, un meravellós món amb els pensaments més profunds i el sentiments més poderosos. Si jo pogués imaginar-me a mi mateix escrivint, o fins i tot concebent aquesta obra, estic segur que l’excitació tan extrema i la tensió emocional em tornarien boig”.
Javier Pérez Senz, Periodista i crític musical
Biografia
Bernat Prat, violí
Nascut a Capellades (1992), inicià els estudis musicals amb els seus pares i els de violí amb Sergi Bello a l’Escola de Música de Capellades. Va ser alumne de l’ESMUC, on estudià violí amb la professora Eva Graubin i música de cambra amb el Quartet Casals i Kennedy Moretti. Posteriorment amplià coneixements a la Hochschule für Musik Basel, on va estudiar violí i música de cambra amb el professor Rainer Schmidt. Durant l’etapa a Basilea també va tenir l’oportunitat d’impartir classes i rebre consells de Ferenc Rados, Ralf Gothóni, Gábor Takács, Claudio Martínez Mehner, Anton Kernjak i Sergio Azzolini. La seva formació musical ha estat profundament influenciada per Rainer Schmidt i Hatto Beyerle.
El 2014 va ser un dels membres fundadors del Cosmos Quartet, amb el qual manté una intensa activitat artística tocant arreu d’Europa i ha tingut l’oportunitat de rebre classes de professors com Rainer Schmidt, Hatto Beyerle, Alfred Brendel i Johannes Meissl, entre d’altres. El quartet ha guanyat el primer premi del concurs Irene Steels-Wilsing String Quartet Competition (Heidelberg), el tercer premi del Joseph Joachim International Chamber Music Competition (Weimar), el tercer premi del Carl Nielsen International Chamber Music Competition (Copenhaguen) i l’Artis Quartet Preis (Viena), entre d’altres.
L’abril del 2018 va tenir el privilegi de rebre masterclass del gran violinista Leonidas Kavakos a la ciutat d’Atenes, durant el curs que el violinista grec organitza a la seva ciutat natal. Aquell mateix any va ser premiat al concurs El Primer Palau que organitza el Palau de la Música Catalana.
Ha estat membre de la JONC, JONDE, Schleswig-Holstein Music Festival Orchestra, Orquestra de Cadaqués, Orquestra Da Camera i Orquesta Sinfónica de Tenerife, entre d’altres. Això li ha permès treballar amb els directors Christoph Eschenbach, Gianandrea Noseda, Lawrence Foster, Lutz Khöler, George Pelhivanian, Jaime Martín, Josep Pons, Pablo González i Manel Valdivieso, així com compartir escenari amb els solistes Lang Lang, Jonas Kaufmann, Alisa Weilerstein, Daniel Hope, Waltraud Meier i Albrecht Mayer, i tocar a les sales i festivals més importants d’Europa, com el Salzburger Festpiele, Young Euro Classics de la Konzerthaaus de Berlín, al Festival Internacional d’Ais de Provença, Festival de Peralada, Festival Internacional de Música y Danza de Granada, Quinzena Musical de Sant Sebastià i Festival Internacional de Santander, entre d’altres.
Toca amb un violí fet per David Bagué a Barcelona l’any 2011.
Dipòsit legal: B17636-2020