• Hergest Ridge de Mike Oldfield

    —50è aniversari de la publicació

    Palau Fronteres

    Dilluns, 18 de novembre de 2024 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Opus One
    Rosa Cedrón, Anna Luna i Laia Frigolé, artistes convidades
    Quartet Brossa
    Cor Bruckner Barcelona
    Xavier Lite, actor
    Xavier Alern, director


    Mike Oldfield (1953)

    I

    Hergest Ridge (Part One)

    Hergest Ridge (Part Two)

    II

    To France
    (de l’àlbum Discovery, 1984)

    In Dulci Jubilo
    (instrumental, del single homònim de 1976)

    Foreign Affair
    (de l’àlbum Crises, 1983)

    Man in the Rain
    (de l’àlbum Tubular Bells III, 1998)

    On my Heart
    (de l’àlbum Music of the Spheres, 2008)

    Islands
    (de l’àlbum Islands, 1987)

    The Inner Child
    (sense lletra, de l’àlbum Tubular Bells III, 1998)


    Durada del concert:
    Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 35 minuts.
    La durada del concert és aproximada.
    #moderna #nousformats

  • Poema

    Badewanne für eine Heldin

    Els ulls són el dol de la visió
    que no copsem
    més que en les parcel·les
    ensofrades del destí.
    La nit respira,
    èbria de fulgors,
    i dicta el cant d’Orió.

    Era el llac dels somnis
    i tanmateix s’alçava veritable
    el cor que cada arbre retenia,
    talment el dolor i la promesa,
    la fosca i la paraula,
    les noces i el condol.

    Entrar al llac, banyar-nos-hi
    com qui retorna
    al calze de l’inici.
    Esdevenir promesa i perfer-la
    era la fita, trenada en foc.
    I quan, llavors?

    L’heroisme no era una oració,
    sinó el fet de rebutjar
    la por per sempre.

    Com qui no vol la cosa
    i ho vol tot,
    nosaltres,
    els qui no érem res.

    O sí:
    alhora el prec,
    la fam.

    O no, el mirall:
    pletòric univers de deseixir-nos.

     

    Lluís Calvo
    “Banyera per a una heroïna”, del llibre Centaures i rossinyols.
    La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.

  • Comentari

    L’any 1973 un jove de només vint anys anomenat Mike Oldfield va publicar el seu disc de debut, Tubular Bells. L’aclaparador èxit comercial i de crítica que va assolir l’àlbum va agafar desprevingut el músic, que va rebutjar emprendre cap mena de gira i es va refugiar en una zona rural de Gal·les, on passava els dies fent volar avions i tocant música folk al pub del poble. Virgin Records, el segell que havia publicat Tubular Bells, no estava disposat a deixar passar l’onada de l’èxit i va forçar un exhaust i desorientat Oldfield a crear material per a un nou àlbum. Un matí, passejant prop de Hergest Ridge, el turó que dominava l’entorn, Oldfield es va trobar taral·lejant una melodia que donà principi a la composició del nou disc. El procés de gravació va ser pesat i tediós i Oldfield mai es va sentir còmode amb el resultat final. La recepció del disc va ser irregular i, tot i que de seguida va ocupar el primer lloc de les llistes d’èxits, la crítica el va acollir de manera més aviat freda. Avui en dia, Hergest Ridge es considera una obra canònica del repertori d’Olfield i forma part d’una trilogia mítica que el músic completà el 1975 amb Ommadawn i de la qual se celebra el cinquantenari.

    Com la seva predecessora, Hergest Ridge és una obra dividida en dues parts d’uns vint minuts de durada cadascuna. Mike Oldfield hi capturà l’essència de tot allò que l’envoltava i l’interessava en aquell moment: la vida al camp, els sons antics i llegendaris i les possibilitats expansives dels instruments electrònics. No és casualitat, doncs, que la música del disc presenti un caràcter serè i contemplatiu, ni que les seves textures ens remetin a la grandiositat orquestral. Oldfield va treballar amb un sistema de composició similar al que va utilitzar a Tubular Bells, basat en la superposició progressiva de capes instrumentals, que combinava dins d’una estructura fluida i orgànica i que genera una sensació de creixement continu.

    A Hergest Ridge també es fa evident la influència de la música folklòrica, especialment la celta, en la qual el compositor es trobava immers en aquella època. El seu to pastoral ens emmarca dins d’un passat mític, que Oldfield materialitza mitjançant melodies senzilles i de caràcter melancòlic, com la que obre la composició i que reapareix de manera cíclica en diferents moments de l’obra. Aquest sentit cíclic, que fa avançar la música en cercles, i la paleta instrumental triada per Oldfield, en la qual predominen els instruments de vent, les seccions corals i les capes de guitarres acústiques, entronquen també amb la manera de fluir i les sonoritats pròpies de la música tradicional.

    El paisatge pastoral es va esquitxant progressivament amb les sonoritats dels sintetitzadors i les guitarres elèctriques, que Oldfield utilitza novament per capes i amb les quals engrandeix i endureix el so. Aquest ambient sintètic i elèctric ens condueix fins a l’estrepitós clímax de l’obra, conegut com “La tempesta”, després del qual torna la calma contemplativa que Oldfield va trobar als voltants de Hergest Ridge.

    Miquel Gené, musicòleg i crític musical

  • Biografies

    Opus One

    Opus One

    © Óscar Romero

    És una orquestra d’instruments contemporanis nascuda el 2021 per interpretar la millor música del compositor anglès Michael Gordon (Mike) Oldfield (Reading, 1953). Opus One ofereix interpretacions acurades, sense anacronismes i amb el màxim respecte per l’esperit de la música d’aquest autor.

    Juntament amb la seva gran trilogia (Tubular Bells, Hergest Ridge i Ommadawn), Opus One interpreta també els grans èxits de l’etapa pop de Mike Oldfield amb els cantants originals: Maggie Reilly, Barry Palmer, Anita Hegerland, Rosa Cedrón i Nikki Lamborn.

    Des de la seva presentació el 25 de maig de 2023 (data del cinquantenari de la publicació de Tubular Bells) amb un concert en estríming des del Sincrotró Alba de Barcelona, Opus One ha actuat al Palau de la Música Catalana, a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, a la Cartuja Center CITE de Sevilla o a l’Auditori de Girona, entre altres auditoris importants.

    Opus One està format per:
    Xavier Alern, mandolina, guitarra acústica i elèctrica, baix elèctric
    Marcos Sánchez, guitarra elèctrica, clàssica i acústica
    Albert Martínez, guitarra elèctrica, baix elèctric, mandolina
    Manu Suárez, guitarra elèctrica
    Carlos Cruz, guitarra elèctrica, acústica, mandolina
    Oriol Palau, baix elèctric
    Santiago Galán, piano, sintetitzador
    Lara Magriñá, sintetitzadors
    Xavier Rocosa, tin whistle, flauta travessera, flauta de bec, guitarra acústica, percussió
    Olaia Brugada, tin whistle, flauta de bec, veu
    Núria Moreno, oboè
    Ivó Oller, trompeta
    Joan Torras, percussió, bateria

  • Rosa Cedrón, cantant

    Rosa Cedrón, cantant

    És una vocalista, violoncel·lista i compositora gallega.

    Entre els anys 1997 i 2005 va formar part del grup folk celta Luar na Lubre, va col·laborar amb Mike Olfield en el seu Tubular Bells III i en diverses actuacions en directe. La seva carrera en solitari va començar amb la publicació del disc Entre dous mares el març del 2007.

    El mes de novembre del 2010 va presentar l’àlbum Muller, amb la pianista i gaitera Cristina Pato, amb qui també ha compartit escenari en múltiples ocasions formant el duo Soas. El 2016 va publicar el segon àlbum en solitari, Nada que perder. I el 2019 s’embarcà en Leira, amb la companyia Nova Galega de Dansa, amb la qual va explorar nous horitzons. El 2021 va presentar el tercer treball discogràfic, Nómade, en què treballava amb el compositor de bandes sonores Sergio Moure de Oteiza.

  • Anna Luna, cantant

    Anna Luna

    Nascuda a Barcelona, resideix a Sant Cugat del Vallès. Actualment compagina els concerts amb la docència. Va cursar piano i solfeig al Conservatori de Sabadell entre els anys 1975 i 1978. I del 1989 al 2010 va cursar estudis de cant, piano i guitarra amb diferents mestres. De tècnica vocal amb Joaquim Proubasta, Fernando Bañó, al Taller de Músics amb el professor Errol Woisky; l’any 1997 es traslladà a Rotterdam, on va rebre classes de cant líric amb Cisca Mariën. Actualment es forma en el mètode d’Anatomia Vocal Funcional amb Javier Prieto. Pel que fa a harmonia i guitarra, del 2008 al 2016 va tenir de professors els guitarristes Dave Mitchel i Foly Lamas. I més recentment, entre els anys 2021 i 2023 ha estudiat violoncel al Conservatori de Sant Cugat amb Antoni Fernández Godayol.

    Des de l’any 1988 ha compaginat els estudis i la trajectòria artística amb la docència vocacional del cant modern i el jazz (tècnica vocal, repertori i produccions discogràfiques). En el seu recorregut artístic cal esmentar Janio Martí Orquesta y Coros com a cantant (1988-1990), cantant solista de l’Orquestra Sutton (1988 i 1990-1993), com a membre del duo musical Joan Carles i Anna actuant per tot el territori català (1992-1995), i també com a integrant de l’Orquestra Internacional Maravella (1995-1997); igualment, ha promogut els seus treballs discogràfics amb gires internacionals: Itàlia, el Brasil, Holanda, Alemanya, França i Portugal, i a l’Estat espanyol en festivals de jazz i músiques del món, així com a sales de concerts, clubs de jazz i teatres (1998-2024). Des del 2023 col·labora amb el grup Opus One.

    Ha participat en festivals de jazz per tota la geografia: Barcelona, Terrassa, Andorra, Las Palmas de Gran Canaria, San Javier, Estela ViJazz, Spañjazz, Sevilla, Palafrugell, Yecla, Alhaurín de la Torre.

    Ha actuat sales i auditoris com ara el Palau de la Música Catalana, Teatre Coliseum (Barcelona), Auditorio Nacional de Madrid, Auditori de Girona, Auditorio Alfredo Kraus (Las Palmas de Gran Canaria) , Teatre Rajoler de Parets del Vallès, entre altres teatres de tot el territori català. I en l’escena internacional, amb les gires per Itàlia, a les ciutats d’Imola, Ferrara, Faenza, Bolonya, Palerm, Verona, Màntua, Milà, Bèrgam, San Marino, Rímini, Fano...; a Alemanya: Berlín, Frankfurt; als Països Baixos: Amsterdam, Zutphen, la Haia, Groningen, Rotterdam, i així mateix al Brasil: Rio de Janeiro, São Paulo, Petrópolis, Niterói, Angra dos Reis.

    La seva discografia inclou Alguien (1997), del qual és autora i coproductora; Jazzidas (2002), enregistrat i editat a Itàlia; Batida diferente (2003); Spring is here (2005); Sketches (2007), nominat als Premis de la Música en Jazz Vocal; Femenina (2011), segon premi al millor disc de jazz vocal 2011 de la revista nord-americana «Jazz Station»; Casa Blava (2014); Simplemente Jobim (2016);  Urubú (2018), segon premi al millor disc de jazz vocal 2018 per la revista nord-americana «Jazz Station»; Anna Luna Sola (2020), i Argentina besa el Mediterráneo (2023).

    És professora de veu a l'Escola Superior d’Estudis Musicals (ESEM) de Barcelona, i coordinadora del Departament de Veu (2019-2024). Reconeguda pel seu recorregut artístic en cant modern i de jazz, en l’àmbit docent també ha esdevingut una prestigiosa professora, especialitzada en tècnica de veu, treball escènic, llenguatge corporal, interpretació, improvisació i repertorista dels gèneres pop, música tradicional, jazz, brasilera, latin i jazz.

    Començà a impartir classes privades com a professora de cant modern i jazz (1999-2002), que oferí després a l’Aula de So de Sant Cugat del Vallès (2002-2010), i després a l’ESEM (2010-2024), tasca que compaginà amb l’Escola de Música Taller de Músics (2011- 2022) i l’Escola Municipal Pere Burés (Rubí).

    www.annalunaworldmusic.es

  • Laia Frigolé, cantant

    Laia Frigolé

    És una cantant d’una gran versatilitat. Soprano amb una sòlida formació acadèmica, és llicenciada en filologia catalana (UdG) i té els títols superiors de piano, de solfeig (Conservatori Superior de Música del Liceu) i de cant històric (ESMUC).

    A l’ESMUC s’especialitzà en música antiga estudiant amb Marta Almajano, i posteriorment hi cursà el Màster de Clàssica i Contemporània amb Mireia Pintó. També ha fet masterclasses amb els cantants Carlos Mena, Nancy Argenta, Rosa Domínguez, Kurt Widmer o Luciana Serra.

    Ha rebut dues beques, de la Fundació Victoria de los Ángeles (2007-2009) i la Beca Bach de la Fundació Bach ZumMitsingen (2014), i també ha participat en nombrosos projectes formatius, entre els quals destaquen l’Académie Concert d’Ambronay, La Géneration Baroque i l’Acadèmia de Formació Professional, Recerca i Interpretació Musical (Jordi Savall).

    Ha cantat com a solista amb orquestres i directors de renom, ha col·laborat amb grups especialitzats en música antiga i ha cantat als festivals més importants a nivell europeu. Formant part de la producció Falvetti: Il diluvio universal, sota la direcció de Leonardo García Alarcón ha actuat a les millors sales d’Europa.

    Ha cantat diverses òperes: Dido & Aeneas de Purcell, La canterina de Haydn, La serva padrona de Pergolesi, i ha participat en espectacles com ara Papageno & Cia; Allegro; Troia, una veritable odissea!; Tandy, i Josafat, el musical.

    Al món de la pedagogia vocal, és professora de cant clàssic al Conservatori Isaac Albéniz de la Diputació de Girona i fa classes de cant històric a la seva Aula de Música Antiga.

  • Xavi Lite, cantant

    Xavi Lite

    Actor, cantant i mestre de teatre aplicat per a gent gran. Format musicalment a l’Escola de Música Moderna de Badalona i al Conservatori Professional de Música de Badalona, on cursà alguns anys de piano i solfeig, és membre cofundador del quartet a cappella Game of Tones bcn. Postgraduat en teatre i educació per l’Institut del Teatre i especialista en tècniques de veu i respiració, en la seva àmplia carrera professional té treballs destacats en teatre, com Mar i cel (2014-2016); Amants, guanyadora d’un Premi MAX a la millor musical nacional l’any 2004, i Hermanos de sangre (2004), entre d’altres. A la petita o gran pantalla l’hem pogut veure en crèdits de més d’una setantena audiovisuals, com per exemple Yucatán, Amar es para siempre, La niña de la comunión, Sky Rojo 3, Gran Nord i un llarg etcètera.

  • Quartet Brossa
    Aleix Puig i Pere Bartolomé, violins; Imma Lluch, viola i Marçal Ayats, violoncel

    Quartet Brossa

    Manté una activitat constant des del 2004 i participa intensament en la vida cultural i musical del país, tot oferint creacions i col·laborant en multitud de festivals i cicles de concerts. Buscant sempre diàleg entre les diverses disciplines artístiques i estils musicals, la trajectòria del quartet s’ha basat en la revisió de la música clàssica amb una nova mirada, el compromís amb la música contemporània (estrenant obres de diversos compositors actuals) i amb la creació pròpia de músiques de gran transversalitat. Ha enregistrat vuit discs propis: Músiques de l’Holocaust (Temps Record, 2008), Cançons dels brigadistes (Temps Record, 2010), Retaule d’avars (Columna Música, 2012), obres de Mestres Quadreny per a quartet de corda: Cop de poma (La Mà de Guido, 2013), Viatge d’hivern, el cicle de lieder de Schubert amb Judit Neddermann (La Mà de Guido, 2014), Leon (Kasbamusic, 2019), Folkestral (Satélite K, 2021), Les transformacions (Satélite K, 2022), tots amb importants gires arreu de l’Estat.

    Ha promogut la col·laboració amb músics de molt diversos estils, des de música indie, jazz, folk, hip-hop, tecnopop o rock, i amb diverses disciplines artístiques, com la dansa, el teatre, el cinema o la literatura. Sovint també, per aprofundir en aquestes col·laboracions, s’ha transformat en Col·lectiu Brossa i així ha superat la forma clàssica del quartet de corda, amb disc i gira amb Astrud, Lo nuevo, i gira de concerts Ojos de mil años, gira de concerts amb Chinnok wind de Maika Makovski, entre molts d’altres.

    Ha participat també en projectes pedagògics, tant de creació pròpia, amb Cordes grillades (coproduït amb La Botzina), Faristolitis (coproduït amb el reconegut titellaire Jordi Berran), com de producció aliena: Cantània 2016 (de l’Auditori de Barcelona), i enregistrant i interpretant Les desventures de Mimí de Jordi Domènech.

    El Brossa Quartet de Corda/Col·lectiu Brossa ha estat guardonat amb el Premi Altaveu 2011 “per haver renovat i refrescat repertoris clàssics i contemporanis” i el Premi Enderrock 2014 al millor disc de música clàssica del 2013. Fruit de tot aquest treball el 2016 va fer un concert memorable, Com Panys, pel desè aniversari de la formació en el si del Grec al Mercat de les Flors. El 2017 va rebre el Premi Puig Porret pel seu disc i espectacle Leon, produït conjuntament amb el grup de música electrònica The Pinker Tones, que s’estrenà el setembre del 2018. El 2023 va rebre el Premi Alícia a la Millor Producció Discogràfica del 2022, pel disc Les transformacions. Les col·laboracions interdisciplinàries més recents han estat Coda, amb el grup de teatre contemporani Atresbandes (Grec 2019), al voltant de la vida i música de Xostakóvitx; Forms (2021, Cosmocaixa i Eufònic), conjuntament amb Playmodes, en un espectacle d’art, disseny i ciència, o l’enregistrament de la banda sonora de la pel·lícula Mediterráneo (2021) i Les 4 Estacions índies (2023).

    www.brossaquartet.com

  • Cor Bruckner Barcelona

    Cor Bruckner Barcelona

    © Jesús G. Pastor

    Fundat el novembre del 2003, durant els primers anys d’existència va centrar el seu repertori en la música del Barroc. El 2007 en van assumir la direcció Josep Miquel Mindán i Júlia Sesé, que van orientar el repertori cap a la música del segle XX. El 2009 Josep R. Olivé s’hi incorporà com a codirector al costat de Júlia Sesé i en aquesta etapa el cor començà a intercalar programes a cappella i amb acompanyament orquestral. Des del 2012 Júlia Sesé assumeix la direcció del cor en solitari.

    El Cor Bruckner Barcelona ha obtingut diferents reconeixements els darrers anys, com el segon premi del Concurs Internacional de Cant Coral de Malgrat de Mar (2011), el segon premi de  l’XI Concurs Nacional de Corals Antonio José (Burgos, 2012), la menció especial del jurat del Festival Musiquem Lleida 2013 i el segon premi del 34è Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina (Alacant, 2014). Recentment ha obtingut el tercer premi i premi del públic del XLVII Certamen Coral d’Ejea de los Caballeros (Saragossa, 2018). La temporada 2021-22 va participar al 52 Certamen Coral Internacional de Tolosa.

    Ha participat al cicle coral de l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana (juny del 2016), així com al cicle Integral de Cantates de J. S. Bach a l’Auditori de Barcelona. L’estiu del 2017 va participar el 11th World Symposiumon Choral Music que va tenir lloc a Barcelona com a cor pilot a la masterclass del director Helmut Rilling.

    El Cor Bruckner Barcelona ha col·laborat amb diverses entitats, com l’Orquestra Terrassa 48, Orquestra Simfònica del Vallès, Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Quartet de Trombons de Barcelona, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Orquestra de Cadaqués i Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), i amb els directors Xavier Puig, Manel Valdivieso, Òscar Boada, Juan de la Rubia, Alfons Reverté, Xavier Pastrana, Brady A. Allred, Antoni Wit i Kazushi Ono.

  • Xavier Alern, director

    Xavier Alern, director

    © Mario Wurzburger

    Nascut a Barcelona, és doctor en història de l’art i musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), llicenciat en història i ciències de la música i professor superior de guitarra pel Conservatori Superior d’Alacant.

    Té una personalitat versàtil que abasta diferents vessants. Com a docent, ha treballat a l’ESEM-Taller de Músics, Conservatori de Música dels Pirineus i UAB, on ha estat professor associat de musicologia durant deu anys. Com a intèrpret ha format part de diverses formacions de música antiga dins la seva especialitat, la música dels segles XV i XVI. També és investigador, promotor de concerts i col·labora habitualment amb revistes de divulgació.

    Actualment Xavier Alern viu al Pirineu retirat de la docència. En el silenci de les muntanyes practica la meditació, compon el seu primer disc i dirigeix el projecte Opus One.

  • 20241030 Anunci Nadal al Palau DESKTOP
  • Textos

    HERGEST RIDGE de Mike Oldfield (1974)

    To France (de l’àlbum Discovery, 1984)

    Taking on water,
    Sailing a restless sea
    From a memory,
    A fantasy.
    The wind carries
    Into white water,
    Far from the islands.

    Fent aigües,
    navegant per un mar inquiet
    des d’un record,
    una fantasia.
    El vent et porta
    cap a aigües turbulentes,
    lluny de les illes.

    Don't you know you're
    Never going to get to France.
    Mary, Queen of Chance, will they find you?
    Never going to get to France.
    Could a new romance ever bind you?

    No saps que
    mai arribaràs a França?
    Maria, Reina de la Sort, et trobaran?
    Mai no arribaràs a França.
    Et podrà atrapar un nou amor?

    Walking on foreign ground,
    Like a shadow,
    Roaming in far off
    Territory.
    Over your shoulder,
    Stories unfold, you're
    Searching for sanctuary.
    You know you're
    Walking on foreign ground,
    Like a shadow,
    Roaming in far off
    Territory.

    Caminant per terra estrangera,
    com una ombra,
    vagant en territori
    molt llunyà.
    Al teu darrere
    es deslliguen històries,
    busques un santuari.
    Saps que estàs
    caminant per terra estrangera,
    com una ombra,
    vagant en territori
    molt llunyà.

    Over your shoulder,
    Stories unfold, you're
    Searching for sanctuary.
    You know you're
    I see a picture
    By the lamp's flicker.
    Isn't it strange how
    Dreams fade and shimmer?
    Walking on foreign ground,
    Like a shadow,
    Roaming in far off
    Territory.
    Over your shoulder,
    Stories unfold, you're
    Searching for sanctuary.

    Al teu darrere
    es deslliguen històries,
    busques un santuari.
    Ho saps.
    Veig una imatge
    a través de la llum tremolosa de la llàntia.
    No és estrany com
    s’esvaeixen i brillen els somnis?
    Caminant per terra estrangera,
    com una ombra,
    vagant en territori
    llunyà.
    Al teu darrere
    es deslliguen històries,
    busques un santuari.

    Y know you're
    I see a picture
    By the lamp's flicker.
    Isn't it strange how
    Dreams fade and shimmer?
    Walking on foreign ground,
    Like a shadow,
    Roaming in far off
    Territory.
    Over your shoulder,
    Stories unfold, you're
    Searching for sanctuary.
    You know you're

    Ho saps.
    Veig una imatge
    a través de la llum tremolosa de la llàntia.
    No és estrany com
    s’esvaeixen i brillen els somnis?
    Caminant per terra estrangera,
    com una ombra,
    vagant en territori
    molt llunyà.
    Al teu darrere
    es deslliguen històries,
    busques un santuari.
    Saps que

    Never going to get to France.
    Never going to....
    Never going to get to France.
    Never going to....
    Never going to get to France.
    Never going to....

    mai no arribaràs a França.
    Mai no arribaràs...
    mai no arribaràs a França.
    Mai no arribaràs...
    mai no arribaràs a França.
    Mai no arribaràs...


    Foreign Affair (de l’àlbum Crises, 1983)

    Foreign affair
    Take a trip in the air
    To a tropical beach
    An island to reach

    Aventura a l’estranger,
    fes un viatge pels aires
    fins a una platja tropical
    una illa on arribar.

    A new territory
    For an intimate story
    A lagoon by la mere
    It's a foreign affair
    Drifting and free
    On a mystical sea

    Un nou territori
    per gaudir d’ una història íntima,
    una llacuna al costat de «la mer»
    és una aventura a l’estranger,
    a la deriva i lliure
    en un mar místic.

    A wishful emotion
    A drop in the ocean
    A hush in the air
    You can feel anywhere

    Una emoció desitjada,
    una gota a l’oceà,
    un silenci a l’aire
    que es pot sentir a tot arreu.

    In the cool twilight
    On a tropical night

    En el fred crepuscle,
    en una nit tropical.

    Floating on air
    Foreign affair
    A magical potion
    A cool locomotion
    A dream
    A prayer
    (It's a foreign affair!)

    Flotant a l’aire,
    una aventura a l’estranger,
    una poció màgica,
    una locomoció freda,
    un somni,
    una pregària.
    (És una aventura a l’estranger!).

    Floating on air
    Foreign affair
    A magical potion
    A cool locomotion
    A dream
    A prayer

    Flotant a l’aire,
    una aventura a l’estranger,
    una poció màgica,
    una locomoció freda,
    un somni,
    una pregària.


    Man in the Rain (de l’àlbum Tubular Bells III, 1998)

    You're the one who's nearly breaking my heart.
    Had your chance, you just threw it all away.
    Living in a world that you could never be a part of
    And never time to walk away.

    Ets tu qui m’està trencant el cor.
    Vas tenir una oportunitat i la vas deixar passar
    vivint en un món del qual mai no podràs formar part
    i del qual mai no trobes temps d’allunyar-te.

    You can't stay, no, you can't stay.
    You're no loser, there's still time to ride that train
    And you must be on your way tonight.
    Think anew right through, you're a man in the rain.

    No pots quedar-te, no, no pots quedar-te.
    No ets cap perdedor, encara ets a temps d’agafar aquell tren
    i aquesta nit hauràs de posar-te en camí.
    Pensa-hi de nou, ets un home sota la pluja.

    What's the use in hanging round these walls.
    Lamps are burning, but nobody's at home.
    There's a new day dawning as a cold rain falls
    And now's the time to walk alone.

    De què serveix quedar-se dins d’aquestes parets?
    Les llums enceses, però no hi ha ningú a casa.
    Un nou dia comença mentre cau una pluja freda.
    Ara és el moment de caminar sol.

    You can't stay, no, you can't stay.
    You're no loser, there's still time to ride that train
    And you must be on your way tonight.
    Think anew right through, you're a man in the rain.

    No pots quedar-te, no, no pots quedar-te.
    No ets cap perdedor, encara ets a temps d’agafar aquell tren
    i aquesta nit hauràs de posar-te en camí.
    Pensa-hi de nou, ets un home sota la pluja.

    How's it feel when there's time to remember?
    Branches bare, like the trees in November.

    Com et sents quan tens temps per recordar?
    Les branques nues, com els arbres al novembre.

    Had it all, threw it all away.
    Now's the time to walk away.

    Ho tenies tot, ho vas perdre tot.
    Ara és el moment de marxar.

    You can't stay, no, you can't stay.
    You're no loser, there's still time to ride that train
    And you must be on your way tonight.
    Think anew right through, you're a man in the rain.

    No pots quedar-te, no, no pots quedar-te.
    No ets cap perdedor, encara ets a temps d’agafar aquell tren
    i aquesta nit hauràs de posar-te en camí.
    Pensa-hi de nou, ets un home sota la pluja.

    How's it feel when there's time to remember?
    Branches bare, like the trees in November.

    Com et sents quan tens temps per recordar?
    Les branques nues, com els arbres al novembre.

    How's it feel when there's time to remember?
    Branches bare, like the trees in November.

    Com et sents quan tens temps per recordar?
    Les branques nues, com els arbres al novembre.

    You can't stay, no, you can't stay.
    You're no loser, there's still time to ride that train
    And you must be on your way tonight.
    Think anew right through, you're a man in the rain.

    No pots quedar-te, no, no pots quedar-te.
    No ets cap perdedor, encara ets a temps d’agafar aquell tren
    i aquesta nit hauràs de posar-te en camí.
    Pensa-hi de nou, ets un home sota la pluja.

    Threw it all away, threw it all away
    And now's the time to walk away.

    Ho vas perdre tot, ho vas perdre tot
    i ara és el moment de marxar.

    You can't stay, no, you can't stay.
    You're no loser, there's still time to ride that train
    And you must be on your way tonight.
    Think anew right through, you're a man in the rain.

    No pots quedar-te, no, no pots quedar-te.
    No ets cap perdedor, encara ets a temps d’agafar aquell tren
    i aquesta nit hauràs de posar-te en camí.
    Pensa-hi de nou, ets un home sota la pluja.


    On my Heart (de l’àlbum Music of the Spheres, 2008)

    On my heart
    The nights are drawing in
    Above, the stars are spiralling
    And Heaven, Earth are roaming in a spin
    Memories of light and laughter
    Hope and peace from far here after
    Oh in heaven, wings of angels from a dream

    Al meu cor
    les nits s’allarguen.
    Allà dalt, les estrelles fan giragonses
    i el cel i la Terra fan giravolts.
    Records de llum i riures,
    esperança i pau des de molt lluny.
    Oh! Al cel, ales d’àngels d’un somni.

    On my heart
    The nights are drawing in
    Above, the stars are spiralling
    And Heaven, Earth are roaming in a spin.

    Al meu cor
    les nits s’allarguen.
    Allà dalt, les estrelles fan giragonses
    i el cel i la Terra fan giravolts.


    Islands (de l’àlbum Islands, 1987)

    Islands, from the first time we saw,
    We could wait for this moment, like rocks on the shore.
    We can never be closer, somehow,
    For the moment that lasts, is this moment now.
    When the night's on fire, will you keep the candlelight burning?
    Hold on to your heart's desire. (When the night's on fire)
    When you see one bird into the wind, another one's turning,
    And the two can fly much higher.
    We are islands, but never too far,
    We are islands
    And I need your light tonight,
    And I need your light tonight.
    We are islands, but never too far,
    We are islands
    And I need your light tonight,
    And I need your light tonight.
    Islands, never been to before,
    And we climb so high to where the wild birds soar.
    There's a new path that we found just today,
    I was lost in the forest and you showed me the way.
    When the night's on fire, will you keep the candlelight burning?
    Hold on to your heart's desire. (When the night's on fire)
    When you see one bird into the wind, another one's turning,
    And the two can fly much higher.
    We are islands, but never too far,
    We are islands
    And I need your light tonight,
    And I need your light tonight.
    We are islands, but never too far,
    We are islands
    And I need your light tonight,
    And I need your light tonight.
    We are islands, but never too far,
    We are islands
    And I need your light tonight,
    And I need your light tonight.
    We are islands, but never too far,
    We are islands
    And I need your light tonight,
    And I need your light tonight.
    We are islands, but never too far,
    We are islands
    And I need your light tonight,
    And I need your light tonight.
    We are islands, but never too far,
    We are islands
    And I need your light tonight,
    And I need your light tonight.

    Illes, des del primer cop que ho vam veure,
    podríem esperar aquest moment, com roques a la riba.
    Mai podrem estar més a prop,
    perquè el moment que perdura, és aquest mateix moment.
    Quan la nit s’encengui, mantindràs la llum ardent de les espelmes?
    Aferra't al desig del teu cor. (Quan la nit s’encengui)
    Quan veus un ocell al vent, un altre es gira
    i tots dos poden volar molt més amunt.
    Som illes, però mai estem massa lluny,
    Som illes.
    I necessito la teva llum aquesta nit,
    i necessito la teva llum aquesta nit.
    Som illes, però mai estem massa lluny.
    Som illes
    i necessito la teva llum aquesta nit,
    i necessito la teva llum aquesta nit.
    Illes on no havia anat mai
    i pugem tan alt fins on s’eleven els ocells salvatges.
    Hi ha un nou camí que hem trobat avui,
    estava perdut al bosc i tu m’has mostrat el rumb.
    Quan la nit s’encengui, mantindràs la llum ardent de les espelmes?
    Aferra't al desig del teu cor. (Quan la nit s’encengui)
    Quan veus un ocell al vent, un altre es gira,
    i tots dos poden volar molt més amunt.
    Som illes, però mai estem massa lluny,
    Som illes
    i necessito la teva llum aquesta nit,
    i necessito la teva llum aquesta nit.
    Som illes, però mai estem massa lluny,
    som illes
    i necessito la teva llum aquesta nit,
    i necessito la teva llum aquesta nit.
    Som illes, però mai estem massa lluny,
    som illes
    i necessito la teva llum aquesta nit,
    i necessito la teva llum aquesta nit.
    Som illes, però mai estem massa lluny,
    som illes
    i necessito la teva llum aquesta nit,
    i necessito la teva llum aquesta nit.
    Som illes, però mai estem massa lluny,
    som illes
    i necessito la teva llum aquesta nit,
    i necessito la teva llum aquesta nit.
    Som illes, però mai estem massa lluny,
    som illes
    i necessito la teva llum aquesta nit,
    i necessito la teva llum aquesta nit.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    Palau Fronteres
    Dimarts, 01.04.25 – 20 h
    Sala de Concerts

    Bach & forward

    Juan de la Rubia i Marco Mezquida, teclats
    Alba G. Corral, artista visual

     

    Improvisacions sobre l’obra de Johann Sebastian Bach

     

    Preus: 20 i 35 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex