En vint-i-cinc anys de carrera damunt dels escenaris –més uns quants a l’aixopluc dels focus– Eduard Iniesta ha anat acumulant capes de coneixement i experiències que en fan el músic que és avui dia. Fugint de l’encasellament en un estil o altre, el llenguatge d’Iniesta es nodreix de tots els camps que ha trepitjat: la música clàssica, la cançó d’autor, les músiques tradicionals i el rock. D’aquesta mescla sorgeix un so amb segell propi i en evolució constant, tal com ho confirma la seva discografia, el millor testimoni d’una vitalitat i curiositat profundes. Els deu discos d’Iniesta fugen de llocs comuns, tant propis com aliens, i cerquen en cada passa nous mons per descobrir. “Trobar-me amb tot: amb els idiomes, amb els estils, i d’allà agafar el que més m’atrau i el que més m’agrada. Això fa de mi un músic lliure. La meva carrera es pot resumir amb la paraula llibertat”.

La llibertat, precisament, i la síntesi seran els fils conductors del concert amb el qual Eduard Iniesta celebra aquests vint-i-cinc anys de trajecte. Una síntesi que no mira cap al passat, sinó que representa el present i s’aboca a un futur que ja comença a albirar. Trajecte animal, el darrer àlbum d’Iniesta –el seu present musical–, viu en aquest estat de mescla de substrats, encara que la veu principal que el guia sigui la del blues-rock. D’aquest parteixen i hi moren gairebé tots els seus temes: L’insomni, Trajecte animal, En pocs metres d’asfalt, Els teus amics. Però sota de la guitarra elèctrica, l’orgue Hammond i l’harmònica hi ha altres mons ocults que tinten les cròniques d’Iniesta amb sons de la Mediterrània oriental i aromes exòtiques: les del laghouto que s’intueix a T’allunyes i, encara de manera més evident, les del busuqui a Nirvana. “Ajuntar les quatre potes de la meva música és per a mi un repte i és el moment en què m’agafa aquest concert”.

Amb la banda de cinc músics que habitualment l’acompanya i una orquestra de corda i percussions creada per a l’ocasió, Iniesta portarà el seu concepte de mescla musical un pas més enllà. Cada part de l’engranatge oferirà elements del seu món que, units a les cançons, revelaran una fotografia del músic i del que ha fet durant aquests vint-i-cinc anys. “Serà un viatge a través de la meva música i de les meves textures”. No hi faltaran els convidats especials, un tast de diferents etapes –de La petita casa de mi mateix fins a Secrets guardats, passant per Escampa la boira i Els set pecats– i un èmfasi especial als sons d’aquest Trajecte animal que marca l’estat actual d’Iniesta, el qual mira endavant sense perdre de vista els fonaments i recursos que li donen els anys d’aventures i descobertes.

Miquel Gené, musicòleg i crític musical