Vespres d'Arnadí & Dani Espasa
–Giuseppe riconosciuto de Domènech TerradellasPalau Òpera
Dijous, 24 d'octubre de 2024 – 19 h
Sala de Concerts
Concert del 120è i 40è aniversaris de la «Revista Musical Catalana»
Amb el suport de:
Amb el finançament del Ministeri de Cultura, en el marc de la Capitalitat Cultural de Barcelona impulsada pel Ministeri de Cultura i l'Ajuntament de Barcelona
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Èlia Casanova, soprano – Giuseppe
Rafael Quirant, contratenor – Giuda
Mercedes Gancedo, soprano – Beniamino
Anna Alàs i Jové, mezzosoprano – Simeone
Jorge Navarro Colorado, tenor – Tanete
Roger Padullés, tenor – Cabri
Vespres d’Arnadí
Dani Espasa, directorDomènech Terradellas (1713-1751)
Giuseppe riconosciuto (òpera en tres actes)
Llibret de Pietro Metastasio (1698-1782)Producció estrenada en el Festival de Torroella el 29 de juliol del 2023. Auditori Espai Ter, Torroella de Montgrí.
Personatges:
Giuseppe – Josep, fill de Jacob
Giuda – Judà, germà de Giuseppe
Beniamino – Benjamí, germà de Giuseppe
Simeone – Simeó, germà de Giuseppe
Tanete – Tanet, confident de Giuseppe
Cabri, confident de Giuseppe1. OBERTURA (Presto-Larghetto e sotto voce-Allegretto)
ACTE PRIMER
Escena I
2. Recitatiu (Giuseppe i Tanete)
3. Ària: Indegno è quest’oggetto (Tanete)
Escena II:
4. Recitatiu (Giuseppe i Cabri)
5. Ària: Vederti bramerei (Giuseppe)
Escena III:
6. Recitatiu (Cabri)
7. Ària: Jo lo so, che giusto sei (Cabri)
Escena IV:
8. Recitatiu (Giuda i Beniamino)
9. Ària: Se il rammentare, oh Dio (Beniamino)
10. Recitatiu (Giuda)
11. Ària: Par che stridano sull’arco (Giuda)
Escena V:
12. Recitatiu (Giuseppe i Cabri)
Escena VI:
Recitatiu (Giuseppe, Simeone i Cabri)
13. Ària: Ah, ti direi crudele (Simeone)
Escena VII:
14. Recitatiu (Tanete)
Escena VIII:
Recitatiu (Giuseppe, Giuda i Beniamino)
15. Ària: Deh serena il dolce viso (Giuseppe)
Escena X:
Recitatiu (Giuda, Beniamino, Simeone i Tanete)
Recitatiu (tots els germans)
17. Cor: Guida Signor, geloso (tots els germans)PAUSA
ACTE SEGON
Escena I:
18. Recitatiu (Giuseppe i Beniamino)
Escena II:
Recitatiu (Giuseppe i Beniamino)
19. Ària: Qual pena sia l’amare (Giuseppe)
Escena III:
20. Recitatiu (Beniamino i Cabri)
21. Ària: Credi che avendo in dono (Beniamino)
Escena IV:
22. Recitatiu (Simeone i Cabri)
23. Ària: Come sen’ vola (Simeone)
Escena V:
24. Recitatiu (Giuda i Cabri)
25. Ària: Ne mostra il prato, si bel ma frale (Giuda)
Escena VI:
26. Recitatiu (Giuseppe i Cabri)
27. Ària: S’inganna ogn ‘un che spere (Giuseppe)
28. Recitatiu (Giuseppe i Cabri)
29. Ària: Se tanto afflitto gemi (Cabri)
Escena VII:
30. Recitatiu (Giuseppe i Tanete)
31. Ària: So che la gloria perde (Tanete)
Escena VIII:
32. Recitatiu (Giuseppe)
Escena IX:
Recitatiu (Giuseppe, Giuda, Beniamino i Simeone)
Recitatiu (tots els germans)
33. Cor: Chiaro splenda in ogni riva (tots els germans)
Escena X:
34. Recitatiu (Giuseppe i Beniamino)
35. Duo: In questo bacio mio (Giuseppe i Beniamino)ACTE TERCER
Escena I:
36. Recitatiu (Beniamino, Simeone e Cabri)
37. Quartet: Deh pietà del padre almeno (Giuda, Beniamino, Simeone i Cabri)
Escena II:
38. Recitatiu (Giuseppe i Tanete)
39. Ària: Non v’intendo e pur vi adoro (Tanete)
Escena III:
40. Recitatiu acompanyat: Tu che dell’alme nostre (Giuseppe)
41. Ària: Sarò qual madre amante (Giuseppe)
Escena V:
Recitatiu (Giuseppe, Tanete i Cabri)
Recitatiu (Giuseppe, Giuda, Beniamino, Simeone, Tanete i Cabri)
43. Ària: Voi, se pietà provate (Beniamino)
44. Recitatiu (Giuseppe, Giuda, Beniamino, Simeone, Tanete i Cabri)
45 Cor: A quel celeste arcana (tots)Fí de l'òpera
Durada del concert:
Primera part, 60 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 80 minuts
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Palau Digital
#òpera #antiga @patrimonicatalàPoema
La impostura
Hi ha un punt concís,
un xic esbiaixat i falsiós
—com un circ de traços virtuals—,
que estén un punt de fuga
cap a l’oblit. Res més.Qui venç és la perfecta despulla
que gesticula, titellaire i loquaç,
en un decadent teatret de comarques.
Resta un robot, llavors,
que repeteix els salms tristíssims
de la compassió.No és senzill expiar les càrregues
en temps descreguts.
I res no és gratuït, ben mirat,
en el país dels guanys immensos.Que barroc, el dolor!
Però quan tornes a contemplar
la perspectiva, tot ha canviat.
Un hacker t’ha duplicat
i entres a les cases,
hi obres caixes fortes
i dorms, lasciu, a tots els llits.Un gatet amb pèl de tigre
fa mèus i et clava l’urpa.
L’ideal del cor
és sempre fugisser.
Ho sabies?I tot acaba aquí.
La fi de l’espectacle
és la història de l’amor.Lluís Calvo
Del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.Comentari
Quan Domènec Terradellas naixia el 1713 a Barcelona, l’instant d’esplendor que havia viscut Catalunya durant els segles XIV i XV com a centre de creació musical preeminent a Europa feia molt temps que havia passat. El centre artístic a la Península feia anys que s’havia desplaçat a la cort espanyola i només el Monestir de Montserrat amb la seva escola de música continuava sent un centre musical de primer ordre del qual sortien, de tant en tant, compositors destacats com Joan Cererols (1618-1676), Antoni Soler (1729-1783), tots dos monjos, o Ferran Sor (1778-1839), virtuós de la guitarra el mètode del qual per tocar l’instrument era conegut a tota Europa.
La via d’entrada a la música per les famílies humils a principis del segle XVIII, com també ho havia estat en el passat, continuava sent l’església i Domènec Terradellas, fill de camperols, va introduir-se en el món de la música com a escolanet de la catedral de Barcelona. El 1732, quan tenia 19 anys, va marxar a Nàpols, part de la corona espanyola i preeminent centre musical i operístic, per a continuar els seus estudis en el Conservatori dei Poveri di Gesù Cristo, actual Conservatori de San Pietro a Majella, on també van estudiar Alessandro Scarlatti i Giovanni Battista Pergolesi, de qui Terradellas va ser segurament condeixeble.
Era habitual que els estudiants de música, en acabar la seva formació, es presentessin com a compositors amb un oratori, i Domènec Terradellas, que ja s’havia convertit en Domenico Terradeglias, va presentar el 1736 a l’oratori de Sant Felip Neri de Nàpols Giuseppe riconosciuto da’ suoi fratelli in Egitto, basat en un llibret escrit tres anys abans per a la cort imperial de Viena per Pietro Metastasio i al qual havia posat música el napolità Giuseppe Porsile, compositor oficial de la cort austríaca. El llibret es va adaptar per a la seva presentació a Nàpols convertint l’azione sacra de Metastasio en una veritable òpera de temàtica religiosa i tres actes, com era usual en el gènere.
La història extreta per Metastasio dels capítols XXIX-LXVI del llibre del Gènesis ha estat objecte de múltiples versions musicals en els últims tres segles pel caràcter dramàtic de la història, que narra com els germans de Josep, fill de Jacob, envejosos de l’amor que el seu pare li tenia, el venen com a esclau i el fan passar per mort davant del seu pare. Portat a Egipte, Josep és empresonat i aconsegueix ser alliberat per la interpretació que fa d’un somni que ha tingut el faraó, qui l’acaba convertint en un poderós alt funcionari. Josep retroba a Egipte els seus germans que l’havien venut com a esclau i després de fer-los passar per diverses proves, els acaba revelant la seva identitat i els perdona.
L’obra no consta que s’interpretés fora de Nàpols. De fet, les obres de l’exitosa carrera de Domènec Terradellas per Europa com a compositor d’òpera en temps de Händel, no es van interpretar a Espanya en vida del compositor. Terradellas va reutilitzar i adaptar alguna de les àries de Giuseppe riconosciuto en altres de les seves òperes, com Merope, estrenada a Roma l’any 1743. Però a diferència d’altres obres seves, els fragments de les qualses divulgaven en antologies impreses, d’aquest oratori de joventut no se n’ha trobat cap, molt probablement a causa la seva temàtica religiosa.
L’oratori Giuseppe riconosciuto de Domènec Terradellas va ser rescatat l’abril de 1995 per l’Orquestra de Cadaqués sota la direcció d’Ignacio Yepes en el marc de la Setmana de Música Religiosa de Cuenca. Aquell mateix any es va interpretar, el mes d’agost, en el marc del Festival de Cadaqués amb els mateixos músics a partir de les investigacions i l’edició de la partitura fetes per musicòleg Josep Dolcet (1961-2020), convertit en un gran expert del compositor barceloní i autor de la monografia inèdita Domènec Terradellas, un compositor català en l’escena europea escrita durant 2007-2012, gràcies a l’ajut de recuperació del patrimoni musical que li va atorgar la Fundació Ernest Lluch.
En la versió preparada per Dani Espasa, director musical del concert d’avui, s’han eliminat una part dels recitatius d’oratori Giuseppe riconosciuto i s’han suprimit les escenes 9 de l’acte primer i 4 de l’acte tercer.
Lourdes Morgades, periodista cultural especialitzada en música.
Comentari publicat en l’estrena de la producció al Festival de Torroella 2023.Biografies
Biografies
Èlia Casanova, soprano
Titulada Superior de Cant pel Conservatori de Música de València, es va especialitzar en música antiga al Royal Birmingham Conservatoire amb el prestigiós tenor Andrew King gràcies a una beca de l'Institut Valencià de la Música, i també féu un Màster en Interpretació i Investigació Musical per la VIU (Universitat Internacional de València).
Ha estat premiada amb diferents premis en l'àmbit de la música antiga, entre els quals destaquen el Cecil Drew Oratorio Prize (Anglaterra) i el Premi Especial del Jurat del Concurs Internacional de Música Antiga de Gijón. Col·labora regularment com a solista amb ensembles especialitzats com la Capella de Ministrers, La Capella Reial de Catalunya, Delirium Música o Opera Omnia, entre d'altres.
Té els seus propis projectes musicals amb les agrupacions La Ternura, Qvinta Essençia i Projecte EVOCA. Així mateix, dirigeix el projecte de professionalització en música antiga per a agrupacions i solistes emergents Before Beethoven Project.
Ha participat a festivals de música de tot el món entre els quals destaquen la gira pels EUA amb Jordi Savall i La Capella Reial de Catalunya; Claudio Monteverdi Festival de Cremona; Festival de Música Antiga d'Urbino; Festival de Música Antiga de Besançon; BachFest Leipzig; Festival Accademia Musica Antica di Milano; Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP); Festival Clásicos en Verano de la Comunitat de Madrid; Festival de Música Antiga i Barroca de Penyíscola; Festival Internacional de Santander; Festival de Música Antigua de Granada; Festival de Arte Sacro de Madrid; Espurnes Barroques; Festival de Música Antiga d'Utrech; o el Festival de Música Antigua de Gijón, entre d'altres.
Fins ara ha enregistrat vint-i-nou discos amb diverses agrupacions. Entre els darrers publicats destaca, Reliquiae i Sixena amb Capella de Ministrers; El sentir de mi sentido amb Qvinta Essençia; King of Silence amb Delirium Música; Plebeyos bailes amb La Tendresa; i Nana 2, en solitari i a capella. El 2019 va publicar el seu primer treball discogràfic, L'Universo sulla Pelle, en què interpreta àries, madrigals i cantates del seicento italià, i que va ser premiat com a millor disc de recuperació de patrimoni musical en els Premis Carlos Santos de la Música Valenciana.
Biografies
Rafael Quirant, contratenor
Nascut a València (1996), és besnet de la cèlebre soprano Carmen Tur Melchor. Va ser alumne de Nereida López al CIAC (Vall d’Uxó) i després de Ricard Castelló. En finalitzar els estudis de disseny de moda a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD) amb les millors qualificacions, va ingressar al Conservatori Professional de Música Francesc Penyarroja de la Vall d’Uxó, amb l’objectiu de preparar-se per al Conservatori Joaquín Rodrigo de València. Actualment rep classes de l’eminent soprano Ofèlia Sala. També ha rebut consells i masterclasses d’Aurelio Viribay, Carles Budó, Carlos Chausson, Robert Expert, Nancy Fabiola Herrera, Miquel Ortega, Xavier Sabata, Isabel Rey, Celsa Tamayo i Mariella Devia, la qual el va becar en un dels seus darrers cursos.
Col·labora habitualment amb orquestres de la Comunitat Valenciana, tot destacant la Primitiva de Llíria, Orquestra de la Universitat de València, Orquestra del Consevatori de Música Joaquín Rodrigo de València, Orquestra Belles Arts, Orquestra del Centre Instructiu d’Art i Cultura, Orquestra de l’Ateneu Musical Schola Cantorum.
Ha participat com a finalista a la 95a convocatòria del Concurs de Juventudes Musicales de España. També va ser finalista del Concurs d’Òpera de la Ciutat d’Albacete, del Concurs de Joves Talents de Montserrat i darrerament ha guanyat el Concurs de Juventudes Musicales de España (convocatòria número 101).
Ha treballat amb artistes i produccions de primer nivell en l’àmbit comarcal i nacional, tot destacant Olga Pitarch, Juan de la Rubia, Francesca Sales, Silvia Vázquez, Pedro Quiralte i llarg etcètera, i va actuar com a Marzio a la producció Amadigi di Gaula de Händel, a l’Auditorio Nacional i a l’Auditori de Barcelona, juntament amb Vespres d’Arnadí, tots sota la batuta de Dani Espasa i amb Xavier Sabata i Núria Rial al repartiment.
És membre del grup barroc Il Dolce Incontro, que treballa per fer-se un espai entre els més destacats d’aquest repertori a nivell nacional.
El seu repertori inclou un ampli ventall barroc, així com belcantista, cançó espanyola i d’oratori. Darrerament també destaca la seva incursió operística com a Cherubino de Le nozze di Figaro de Mozart, en què ha rebut un èxit destacat.
Biografies
Mercedes Gancedo, soprano
Nascuda a l’Argentina, va debutar als divuit anys en el rol de Despina de Così fan tutte al Teatro Roma de Buenos Aires. Formada amb Jaume Aragall, Teresa Berganza, Mirelli Freni, Montserrat Caballé i Cecilia Bartoli, entre altres cantants, combina la faceta operística amb una intensa activitat en el camp del lied.
Guanyadora del premi Jove Promesa Artística de Caràcter Internacional de l’Asociación de Críticos de la República Argentina i la Beca Teresa Grüneisen del Mozarteum Argentino per estudiar a l’estranger, la soprano també va guanyar una beca d’estudis per al Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC, així com la Beca Bach, entre d’altres. Igualment, ha estat premiada a la Competizione dell’Opera a Dresden, al Concurs Francesc Viñas de Barcelona i el Premi El Primer Palau, a més d’altres certàmens nacionals i internacionals.
Entre els rols d’òpera que ha cantat figuren Elle (La voix humaine), Mariana (Das Liebesverbot), Oberto (Alcina), Prilepa (Pikovaia Dama), Barbarina (Le nozze di Figaro), Papagena (La flauta màgica), Suor Genovieffa (Suor Angelica), Giannetta (L’elisir d’amore), Beniamino (Giuseppe riconosciuto), en teatres com ara el Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Festival Castell de Peralada, Teatro Campoamor d’Oviedo, Theater im Delphi (Berlín), Teatro Jovellanos de Gijón, sota la batuta dels mestres Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Dani Espasa, Dmitri Jurowski, Riccardo Frizza, Ivor Bolton i Josep Pons, entre d’altres.
Mercedes Gancedo combina la faceta operística amb una intensa activitat en els camps del lied i en el simfònic amb la Quarta Simfonia de Mahler o Somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn, entre d’altres. Ha participat en festivals i auditoris importants: Schubertíada a Vilabertran, Oxford Lieder Festival, LIFE Victoria, al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona o Fundación Juan March de Madrid. El 2017, amb la pianista Beatriz Miralles, va enregistrar el seu primer àlbum, Cooking America!
Biografies
©Michal Novak
©Michal Novak
Anna Alàs i Jové, mezzosoprano
L’Anna Alàs i Jové és una de les mezzosopranos catalanes més destacades de la seva generació, com ja van avançar els premis al Concurs Internacional de Lied de Stuttgart i al Concurs d’Òpera Barroca P. A. Cesti a Innsbruck.
Va néixer a Terrassa, on va rebre les primeres lliçons de cant. En acabar els estudis de cant a l’ESMUC va entrar a formar part de l’Opera Studio de l’Òpera de Nuremberg; posteriorment va completar el màster en cançó i oratori a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín. Ha guanyat, entre d’altres, el segon premi al Concurs Internacional de Lied de l’Akademie Hugo Wolf de Stuttgart (2010), amb el pianista Alexander Fleischer, i va ser finalista al Concurs de Cançó Richard Strauss (2009). El seu ampli repertori de cançó i concert l’ha portat a actuar a la Philharmonie de Berlín, Opéra National de Bordeus, Heidelberger Frühling, Konzerthaus de Berlín, Palau de la Música Catalana, L’Auditori o Schubertíada a Vilabertran. El seu repertori operístic inclou papers com ara Rosina (Il barbiere di Siviglia), Donna Elvira (Don Giovanni) o Annio (La clemenza di Tito).
Biografies
Jorge Navarro Colorado, tenor
Jorge Navarro Colorado va fer els estudis de cant clàssic i òpera a la Guildhall School of Music and Drama de Londres i va completar la seva formació als programes Britten-Pears i Samling.
La temporada 2024-25 la seva agenda inclou cantar Il ritorno d’Ulisse in patria i Dido & Aeneas amb l’Accademia Bizantina (amb els directors Dantone / Pizzi) a Ravenna, el rol de Goffredo de Rinaldo (1731) a Karlsruhe amb Alessandrini, Giusepe riconosciuto de Terradellas amb Vespres d’Arnadí al Palau de la Música Catalana i a l’Auditorio Nacional de Madrid, The Christmas story amb Arcangelo (dirigit per Cohen) a Anvers, Cambridge i Wigmore Hall de Londres, i La Santissima Annunziata de Scarlatti amb Europa Galante (a les ordres de Biondi) a Halle.
Altres actuacions destacades en temporades anteriors són Telemaco d’Il ritorno d’Ulisse (amb Biondi) al Grand Théâtre de Ginebra, Requiem de Mozart amb l’OBC (Pinnock) a L’Auditori, Gualtiero de Griselda a La Fenice (Fasolis), Àries per a Ballino, amb Opera Settecento al Festival Händel de Londres, Lotario, Rodrigo i Ariodante de Händel a Göttingen (dirigit per Cummings), Pulcinella de Stravinsky i El retablo de Maese Pedro de Falla amb BBC Now, Die Schöpfung de Haydn amb l’OBC, El Messies amb Vespres d’Arnadí, Orquestra Simfònica de Bilbao i Orquesta Sinfònica de Sevilla als principals auditoris d’Espanya, Goffredo de Rinaldo (1731) amb la Capella Cracoviensis a Halle, com també Il triomfo del Tempo e del Disinganno i Scipione de Händel amb l’Early Opera i direcció de Curnyn.
La seva discografia inclou Lotario i Rodrigo de Händel per al segell Accent, Cleofida de Telemann–Händel amb Il Gusto Barocco (segell CPO), Cantantes alemanyes amb l’Ensemble Diderot (Audax) i Infinite refrain amb l’AAM dirigida per Cummings per a Signum.
Biografies
© Marta Escobar
© Marta Escobar
Roger Padullés, tenor
Nascut a Sallent i posteriorment establert a Valls, inicià la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Continuà els estudis a l’Escola de Música de Cambrils i actuà amb diverses formacions corals, com la Coral Verge del Camí de Cambrils o la Capella Príncep de Viana. Com a solista, atret pel lied alemany, es traslladà a estudiar cant a Friburg de Brisgòvia (Alemanya) amb R. Pinheiro, becat per la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 guanyà el segon premi al Concurs Internacional Francesc Viñas, així com el Premi Plácido Domingo.
Després de Friburg de Brisgòvia, completà la seva formació operística a l’Opéra Studio del Théâtre National d’Estrasburg (França) i inicià tot seguit una carrera professional que l’ha dut a cantar, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin, Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc o al Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit per batutes com ara Zubin Mehta o els directors d’escena Peter Brook o Christoph Marthaler.
Paral·lelament ha actuat també en concerts de lied i oratori, com al Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Opéra National du Rhin d’Estrasburg o al Rosenblatt Recital Series de Londres.
L’any 2015 va rebre el Premi Enderrock al millor disc de clàssica per Mompou songs, atorgat per la crítica, i els anys 2017, 2018 i 2019 el Premi Enderrock, per votació popular, també al millor disc de clàssica per Tossudament Llach, Cançó d’amor i de guerra i Llull, respectivament.
També ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus últims espectacles, com Händel. Eclipsi total; Emili Vendrell, la veu del poble; Dones d’òpera, amb el cor Èulia de Valls; L’enigma Garreta, i ha creat i dirigit una adaptació participativa de La flauta màgica de W. A. Mozart amb motiu de les Decennals de Valls del 2022.
Biografies
Vespres d‘Arnadí
Orquestra barroca creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat utilitzant instruments i criteris històrics, el nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i els burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià.
El conjunt ha actuat a importants sales de concerts, com el Wigmore Hall de Londres, o el Festival Händel de Halle (Alemanya) i altres auditoris i festivals com són els de Peralada, Torroella de Montgrí, Barcelona, Praga, Ostrava, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Composte!la, Lugo i Madrid, entre d’altres.
Ha enregistrat tres discs amb el segell Musièpoca: Pièces de Simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A la darreria del 2018 va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. Aquest desembre sortirà el seu últim disc, Invisibili, amb el magnífic contratenor Xavier Sabata, un recorregut interessant pel gènere de l’òpera seriosa, que les primeres dècades del segle XVIII estava vivint un procés d’intensificació virtuosística que portaria els cantants (sobretot sopranos i castrati) a convertir-se en les superestrelles de l’època.
Rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.
VESPRES D'ARNADÍ ESTÀ FORMAT PER:
Violins I: Farran Sylvan James | Cecilia Clares | Oriol Algueró | Pavel Amílcar
Violins II: Vadym Makarenko | Maria Roca | Maria Gomis | Irantzu Zuasti
Violes: Natan Paruzel | Elizabeth Gex
Violoncels: Oriol Aymat | Jorge Alberto Guerrero
Contrabaixos: Mario Lisarde | Oriol Martí
Oboès: Aviad Gershoni | Ivan Alcazo
Trompes: Renske Wijma | Pepe Reche
Fagot: Joaquim Guerra
Arxillaüt: Pablo FitzGerald
Clave i direcció: Dani EspasaBiografies
@Michal Novak
@Michal Novak
Dani Espasa, clave, orgue i direcció
Dani Espasa és un dels noms més polifacètics de la música antiga actual. Nascut a la Canonja (Tarragona), va estudiar piano en els conservatoris de Tarragona i Barcelona i Arquitectura a la Universitat Politècnica de Barcelona.
Treballa com a compositor, pianista i director musical de dansa, televisió, cinema i, sobretot, de teatre, en co!laboració amb directors d’escena com Lluís Pasqual, Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Joan Ollé, Sergi Belbel o Jordi Prat i Coll, entre altres. Va ser premi Butaca 2020 per La Rambla de les Floristes (TNC). Ha col·laborat estretament amb Lídia Pujol i Maria del Mar Bonet, icompartit escenari amb molts altres cantants d’estils i gèneres variats. En l’àmbit contemporani ha dirigit el BCN216.
Després de completar els estudis de clave i baix continu, inicia una intensa activitat amb grups de música barroca, renaixentista i medieval com Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, L’Arpeggiata, Mala Punica, The Rare Fruits Council, La Hispanoflamenca, Les Sacqueboutiers, Musica Alchemica o La Caravaggia, a més de dirigir Vespres d’Arnadí. Ha actuat en prestigiosos festivals i sales de concerts a Europa, Amèrica i Àsia. Dirigeix l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i l’ensemble de música contemporània Bcn216. Ha actuat a Europa, Amèrica i Àsia. Ha participat en més de quaranta treballs discogràfics.
Des del 2003 és pianista i clavecinista col·laborador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).
Actualment és professor a l’ESMUC i també a l’ESMRS (Madrid) i director artístic del cicle de música al monestir de Pedralbes.
També et pot interessar...
Palau 100
Dilluns, 17.02.25 – 20 h
Sala de ConcertsVespro della Beata Vergine de Monteverdi
Natalie Pérez, mezzosoprano
Zachary Wilder, tenor
Emiliano González Toro, tenor
Fulvio Bettini, baix
Ensemble I Gemelli
Emiliano González Toro, directorClaudio Montevedri:Vespro della Beata Vergine, SV 206-206a
Preu: de 18 a 68 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Vespres d'Arnadí & Dani Espasa
–Giuseppe riconosciuto de Domènech TerradellasPalau Òpera
Dijous, 24 d'octubre de 2024 – 19 h
Sala de Concerts
Concert del 120è i 40è aniversaris de la «Revista Musical Catalana»
Amb el suport de:
Amb el finançament del Ministeri de Cultura, en el marc de la Capitalitat Cultural de Barcelona impulsada pel Ministeri de Cultura i l'Ajuntament de Barcelona
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Èlia Casanova, soprano – Giuseppe
Rafael Quirant, contratenor – Giuda
Mercedes Gancedo, soprano – Beniamino
Anna Alàs i Jové, mezzosoprano – Simeone
Jorge Navarro Colorado, tenor – Tanete
Roger Padullés, tenor – Cabri
Vespres d’Arnadí
Dani Espasa, directorDomènech Terradellas (1713-1751)
Giuseppe riconosciuto (òpera en tres actes)
Llibret de Pietro Metastasio (1698-1782)Producció estrenada en el Festival de Torroella el 29 de juliol del 2023. Auditori Espai Ter, Torroella de Montgrí.
Personatges:
Giuseppe – Josep, fill de Jacob
Giuda – Judà, germà de Giuseppe
Beniamino – Benjamí, germà de Giuseppe
Simeone – Simeó, germà de Giuseppe
Tanete – Tanet, confident de Giuseppe
Cabri, confident de Giuseppe1. OBERTURA (Presto-Larghetto e sotto voce-Allegretto)
ACTE PRIMER
Escena I
2. Recitatiu (Giuseppe i Tanete)
3. Ària: Indegno è quest’oggetto (Tanete)
Escena II:
4. Recitatiu (Giuseppe i Cabri)
5. Ària: Vederti bramerei (Giuseppe)
Escena III:
6. Recitatiu (Cabri)
7. Ària: Jo lo so, che giusto sei (Cabri)
Escena IV:
8. Recitatiu (Giuda i Beniamino)
9. Ària: Se il rammentare, oh Dio (Beniamino)
10. Recitatiu (Giuda)
11. Ària: Par che stridano sull’arco (Giuda)
Escena V:
12. Recitatiu (Giuseppe i Cabri)
Escena VI:
Recitatiu (Giuseppe, Simeone i Cabri)
13. Ària: Ah, ti direi crudele (Simeone)
Escena VII:
14. Recitatiu (Tanete)
Escena VIII:
Recitatiu (Giuseppe, Giuda i Beniamino)
15. Ària: Deh serena il dolce viso (Giuseppe)
Escena X:
Recitatiu (Giuda, Beniamino, Simeone i Tanete)
Recitatiu (tots els germans)
17. Cor: Guida Signor, geloso (tots els germans)PAUSA
ACTE SEGON
Escena I:
18. Recitatiu (Giuseppe i Beniamino)
Escena II:
Recitatiu (Giuseppe i Beniamino)
19. Ària: Qual pena sia l’amare (Giuseppe)
Escena III:
20. Recitatiu (Beniamino i Cabri)
21. Ària: Credi che avendo in dono (Beniamino)
Escena IV:
22. Recitatiu (Simeone i Cabri)
23. Ària: Come sen’ vola (Simeone)
Escena V:
24. Recitatiu (Giuda i Cabri)
25. Ària: Ne mostra il prato, si bel ma frale (Giuda)
Escena VI:
26. Recitatiu (Giuseppe i Cabri)
27. Ària: S’inganna ogn ‘un che spere (Giuseppe)
28. Recitatiu (Giuseppe i Cabri)
29. Ària: Se tanto afflitto gemi (Cabri)
Escena VII:
30. Recitatiu (Giuseppe i Tanete)
31. Ària: So che la gloria perde (Tanete)
Escena VIII:
32. Recitatiu (Giuseppe)
Escena IX:
Recitatiu (Giuseppe, Giuda, Beniamino i Simeone)
Recitatiu (tots els germans)
33. Cor: Chiaro splenda in ogni riva (tots els germans)
Escena X:
34. Recitatiu (Giuseppe i Beniamino)
35. Duo: In questo bacio mio (Giuseppe i Beniamino)ACTE TERCER
Escena I:
36. Recitatiu (Beniamino, Simeone e Cabri)
37. Quartet: Deh pietà del padre almeno (Giuda, Beniamino, Simeone i Cabri)
Escena II:
38. Recitatiu (Giuseppe i Tanete)
39. Ària: Non v’intendo e pur vi adoro (Tanete)
Escena III:
40. Recitatiu acompanyat: Tu che dell’alme nostre (Giuseppe)
41. Ària: Sarò qual madre amante (Giuseppe)
Escena V:
Recitatiu (Giuseppe, Tanete i Cabri)
Recitatiu (Giuseppe, Giuda, Beniamino, Simeone, Tanete i Cabri)
43. Ària: Voi, se pietà provate (Beniamino)
44. Recitatiu (Giuseppe, Giuda, Beniamino, Simeone, Tanete i Cabri)
45 Cor: A quel celeste arcana (tots)Fí de l'òpera
Durada del concert:
Primera part, 60 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 80 minuts
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Palau Digital
#òpera #antiga @patrimonicatalàPoema
La impostura
Hi ha un punt concís,
un xic esbiaixat i falsiós
—com un circ de traços virtuals—,
que estén un punt de fuga
cap a l’oblit. Res més.Qui venç és la perfecta despulla
que gesticula, titellaire i loquaç,
en un decadent teatret de comarques.
Resta un robot, llavors,
que repeteix els salms tristíssims
de la compassió.No és senzill expiar les càrregues
en temps descreguts.
I res no és gratuït, ben mirat,
en el país dels guanys immensos.Que barroc, el dolor!
Però quan tornes a contemplar
la perspectiva, tot ha canviat.
Un hacker t’ha duplicat
i entres a les cases,
hi obres caixes fortes
i dorms, lasciu, a tots els llits.Un gatet amb pèl de tigre
fa mèus i et clava l’urpa.
L’ideal del cor
és sempre fugisser.
Ho sabies?I tot acaba aquí.
La fi de l’espectacle
és la història de l’amor.Lluís Calvo
Del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.Comentari
Quan Domènec Terradellas naixia el 1713 a Barcelona, l’instant d’esplendor que havia viscut Catalunya durant els segles XIV i XV com a centre de creació musical preeminent a Europa feia molt temps que havia passat. El centre artístic a la Península feia anys que s’havia desplaçat a la cort espanyola i només el Monestir de Montserrat amb la seva escola de música continuava sent un centre musical de primer ordre del qual sortien, de tant en tant, compositors destacats com Joan Cererols (1618-1676), Antoni Soler (1729-1783), tots dos monjos, o Ferran Sor (1778-1839), virtuós de la guitarra el mètode del qual per tocar l’instrument era conegut a tota Europa.
La via d’entrada a la música per les famílies humils a principis del segle XVIII, com també ho havia estat en el passat, continuava sent l’església i Domènec Terradellas, fill de camperols, va introduir-se en el món de la música com a escolanet de la catedral de Barcelona. El 1732, quan tenia 19 anys, va marxar a Nàpols, part de la corona espanyola i preeminent centre musical i operístic, per a continuar els seus estudis en el Conservatori dei Poveri di Gesù Cristo, actual Conservatori de San Pietro a Majella, on també van estudiar Alessandro Scarlatti i Giovanni Battista Pergolesi, de qui Terradellas va ser segurament condeixeble.
Era habitual que els estudiants de música, en acabar la seva formació, es presentessin com a compositors amb un oratori, i Domènec Terradellas, que ja s’havia convertit en Domenico Terradeglias, va presentar el 1736 a l’oratori de Sant Felip Neri de Nàpols Giuseppe riconosciuto da’ suoi fratelli in Egitto, basat en un llibret escrit tres anys abans per a la cort imperial de Viena per Pietro Metastasio i al qual havia posat música el napolità Giuseppe Porsile, compositor oficial de la cort austríaca. El llibret es va adaptar per a la seva presentació a Nàpols convertint l’azione sacra de Metastasio en una veritable òpera de temàtica religiosa i tres actes, com era usual en el gènere.
La història extreta per Metastasio dels capítols XXIX-LXVI del llibre del Gènesis ha estat objecte de múltiples versions musicals en els últims tres segles pel caràcter dramàtic de la història, que narra com els germans de Josep, fill de Jacob, envejosos de l’amor que el seu pare li tenia, el venen com a esclau i el fan passar per mort davant del seu pare. Portat a Egipte, Josep és empresonat i aconsegueix ser alliberat per la interpretació que fa d’un somni que ha tingut el faraó, qui l’acaba convertint en un poderós alt funcionari. Josep retroba a Egipte els seus germans que l’havien venut com a esclau i després de fer-los passar per diverses proves, els acaba revelant la seva identitat i els perdona.
L’obra no consta que s’interpretés fora de Nàpols. De fet, les obres de l’exitosa carrera de Domènec Terradellas per Europa com a compositor d’òpera en temps de Händel, no es van interpretar a Espanya en vida del compositor. Terradellas va reutilitzar i adaptar alguna de les àries de Giuseppe riconosciuto en altres de les seves òperes, com Merope, estrenada a Roma l’any 1743. Però a diferència d’altres obres seves, els fragments de les qualses divulgaven en antologies impreses, d’aquest oratori de joventut no se n’ha trobat cap, molt probablement a causa la seva temàtica religiosa.
L’oratori Giuseppe riconosciuto de Domènec Terradellas va ser rescatat l’abril de 1995 per l’Orquestra de Cadaqués sota la direcció d’Ignacio Yepes en el marc de la Setmana de Música Religiosa de Cuenca. Aquell mateix any es va interpretar, el mes d’agost, en el marc del Festival de Cadaqués amb els mateixos músics a partir de les investigacions i l’edició de la partitura fetes per musicòleg Josep Dolcet (1961-2020), convertit en un gran expert del compositor barceloní i autor de la monografia inèdita Domènec Terradellas, un compositor català en l’escena europea escrita durant 2007-2012, gràcies a l’ajut de recuperació del patrimoni musical que li va atorgar la Fundació Ernest Lluch.
En la versió preparada per Dani Espasa, director musical del concert d’avui, s’han eliminat una part dels recitatius d’oratori Giuseppe riconosciuto i s’han suprimit les escenes 9 de l’acte primer i 4 de l’acte tercer.
Lourdes Morgades, periodista cultural especialitzada en música.
Comentari publicat en l’estrena de la producció al Festival de Torroella 2023.Biografies
Èlia Casanova, soprano
Titulada Superior de Cant pel Conservatori de Música de València, es va especialitzar en música antiga al Royal Birmingham Conservatoire amb el prestigiós tenor Andrew King gràcies a una beca de l'Institut Valencià de la Música, i també féu un Màster en Interpretació i Investigació Musical per la VIU (Universitat Internacional de València).
Ha estat premiada amb diferents premis en l'àmbit de la música antiga, entre els quals destaquen el Cecil Drew Oratorio Prize (Anglaterra) i el Premi Especial del Jurat del Concurs Internacional de Música Antiga de Gijón. Col·labora regularment com a solista amb ensembles especialitzats com la Capella de Ministrers, La Capella Reial de Catalunya, Delirium Música o Opera Omnia, entre d'altres.
Té els seus propis projectes musicals amb les agrupacions La Ternura, Qvinta Essençia i Projecte EVOCA. Així mateix, dirigeix el projecte de professionalització en música antiga per a agrupacions i solistes emergents Before Beethoven Project.
Ha participat a festivals de música de tot el món entre els quals destaquen la gira pels EUA amb Jordi Savall i La Capella Reial de Catalunya; Claudio Monteverdi Festival de Cremona; Festival de Música Antiga d'Urbino; Festival de Música Antiga de Besançon; BachFest Leipzig; Festival Accademia Musica Antica di Milano; Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP); Festival Clásicos en Verano de la Comunitat de Madrid; Festival de Música Antiga i Barroca de Penyíscola; Festival Internacional de Santander; Festival de Música Antigua de Granada; Festival de Arte Sacro de Madrid; Espurnes Barroques; Festival de Música Antiga d'Utrech; o el Festival de Música Antigua de Gijón, entre d'altres.
Fins ara ha enregistrat vint-i-nou discos amb diverses agrupacions. Entre els darrers publicats destaca, Reliquiae i Sixena amb Capella de Ministrers; El sentir de mi sentido amb Qvinta Essençia; King of Silence amb Delirium Música; Plebeyos bailes amb La Tendresa; i Nana 2, en solitari i a capella. El 2019 va publicar el seu primer treball discogràfic, L'Universo sulla Pelle, en què interpreta àries, madrigals i cantates del seicento italià, i que va ser premiat com a millor disc de recuperació de patrimoni musical en els Premis Carlos Santos de la Música Valenciana.
Rafael Quirant, contratenor
Nascut a València (1996), és besnet de la cèlebre soprano Carmen Tur Melchor. Va ser alumne de Nereida López al CIAC (Vall d’Uxó) i després de Ricard Castelló. En finalitzar els estudis de disseny de moda a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD) amb les millors qualificacions, va ingressar al Conservatori Professional de Música Francesc Penyarroja de la Vall d’Uxó, amb l’objectiu de preparar-se per al Conservatori Joaquín Rodrigo de València. Actualment rep classes de l’eminent soprano Ofèlia Sala. També ha rebut consells i masterclasses d’Aurelio Viribay, Carles Budó, Carlos Chausson, Robert Expert, Nancy Fabiola Herrera, Miquel Ortega, Xavier Sabata, Isabel Rey, Celsa Tamayo i Mariella Devia, la qual el va becar en un dels seus darrers cursos.
Col·labora habitualment amb orquestres de la Comunitat Valenciana, tot destacant la Primitiva de Llíria, Orquestra de la Universitat de València, Orquestra del Consevatori de Música Joaquín Rodrigo de València, Orquestra Belles Arts, Orquestra del Centre Instructiu d’Art i Cultura, Orquestra de l’Ateneu Musical Schola Cantorum.
Ha participat com a finalista a la 95a convocatòria del Concurs de Juventudes Musicales de España. També va ser finalista del Concurs d’Òpera de la Ciutat d’Albacete, del Concurs de Joves Talents de Montserrat i darrerament ha guanyat el Concurs de Juventudes Musicales de España (convocatòria número 101).
Ha treballat amb artistes i produccions de primer nivell en l’àmbit comarcal i nacional, tot destacant Olga Pitarch, Juan de la Rubia, Francesca Sales, Silvia Vázquez, Pedro Quiralte i llarg etcètera, i va actuar com a Marzio a la producció Amadigi di Gaula de Händel, a l’Auditorio Nacional i a l’Auditori de Barcelona, juntament amb Vespres d’Arnadí, tots sota la batuta de Dani Espasa i amb Xavier Sabata i Núria Rial al repartiment.
És membre del grup barroc Il Dolce Incontro, que treballa per fer-se un espai entre els més destacats d’aquest repertori a nivell nacional.
El seu repertori inclou un ampli ventall barroc, així com belcantista, cançó espanyola i d’oratori. Darrerament també destaca la seva incursió operística com a Cherubino de Le nozze di Figaro de Mozart, en què ha rebut un èxit destacat.
Mercedes Gancedo, soprano
Nascuda a l’Argentina, va debutar als divuit anys en el rol de Despina de Così fan tutte al Teatro Roma de Buenos Aires. Formada amb Jaume Aragall, Teresa Berganza, Mirelli Freni, Montserrat Caballé i Cecilia Bartoli, entre altres cantants, combina la faceta operística amb una intensa activitat en el camp del lied.
Guanyadora del premi Jove Promesa Artística de Caràcter Internacional de l’Asociación de Críticos de la República Argentina i la Beca Teresa Grüneisen del Mozarteum Argentino per estudiar a l’estranger, la soprano també va guanyar una beca d’estudis per al Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC, així com la Beca Bach, entre d’altres. Igualment, ha estat premiada a la Competizione dell’Opera a Dresden, al Concurs Francesc Viñas de Barcelona i el Premi El Primer Palau, a més d’altres certàmens nacionals i internacionals.
Entre els rols d’òpera que ha cantat figuren Elle (La voix humaine), Mariana (Das Liebesverbot), Oberto (Alcina), Prilepa (Pikovaia Dama), Barbarina (Le nozze di Figaro), Papagena (La flauta màgica), Suor Genovieffa (Suor Angelica), Giannetta (L’elisir d’amore), Beniamino (Giuseppe riconosciuto), en teatres com ara el Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Festival Castell de Peralada, Teatro Campoamor d’Oviedo, Theater im Delphi (Berlín), Teatro Jovellanos de Gijón, sota la batuta dels mestres Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Dani Espasa, Dmitri Jurowski, Riccardo Frizza, Ivor Bolton i Josep Pons, entre d’altres.
Mercedes Gancedo combina la faceta operística amb una intensa activitat en els camps del lied i en el simfònic amb la Quarta Simfonia de Mahler o Somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn, entre d’altres. Ha participat en festivals i auditoris importants: Schubertíada a Vilabertran, Oxford Lieder Festival, LIFE Victoria, al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona o Fundación Juan March de Madrid. El 2017, amb la pianista Beatriz Miralles, va enregistrar el seu primer àlbum, Cooking America!
Anna Alàs i Jové, mezzosoprano
©Michal Novak
L’Anna Alàs i Jové és una de les mezzosopranos catalanes més destacades de la seva generació, com ja van avançar els premis al Concurs Internacional de Lied de Stuttgart i al Concurs d’Òpera Barroca P. A. Cesti a Innsbruck.
Va néixer a Terrassa, on va rebre les primeres lliçons de cant. En acabar els estudis de cant a l’ESMUC va entrar a formar part de l’Opera Studio de l’Òpera de Nuremberg; posteriorment va completar el màster en cançó i oratori a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín. Ha guanyat, entre d’altres, el segon premi al Concurs Internacional de Lied de l’Akademie Hugo Wolf de Stuttgart (2010), amb el pianista Alexander Fleischer, i va ser finalista al Concurs de Cançó Richard Strauss (2009). El seu ampli repertori de cançó i concert l’ha portat a actuar a la Philharmonie de Berlín, Opéra National de Bordeus, Heidelberger Frühling, Konzerthaus de Berlín, Palau de la Música Catalana, L’Auditori o Schubertíada a Vilabertran. El seu repertori operístic inclou papers com ara Rosina (Il barbiere di Siviglia), Donna Elvira (Don Giovanni) o Annio (La clemenza di Tito).
Jorge Navarro Colorado, tenor
Jorge Navarro Colorado va fer els estudis de cant clàssic i òpera a la Guildhall School of Music and Drama de Londres i va completar la seva formació als programes Britten-Pears i Samling.
La temporada 2024-25 la seva agenda inclou cantar Il ritorno d’Ulisse in patria i Dido & Aeneas amb l’Accademia Bizantina (amb els directors Dantone / Pizzi) a Ravenna, el rol de Goffredo de Rinaldo (1731) a Karlsruhe amb Alessandrini, Giusepe riconosciuto de Terradellas amb Vespres d’Arnadí al Palau de la Música Catalana i a l’Auditorio Nacional de Madrid, The Christmas story amb Arcangelo (dirigit per Cohen) a Anvers, Cambridge i Wigmore Hall de Londres, i La Santissima Annunziata de Scarlatti amb Europa Galante (a les ordres de Biondi) a Halle.
Altres actuacions destacades en temporades anteriors són Telemaco d’Il ritorno d’Ulisse (amb Biondi) al Grand Théâtre de Ginebra, Requiem de Mozart amb l’OBC (Pinnock) a L’Auditori, Gualtiero de Griselda a La Fenice (Fasolis), Àries per a Ballino, amb Opera Settecento al Festival Händel de Londres, Lotario, Rodrigo i Ariodante de Händel a Göttingen (dirigit per Cummings), Pulcinella de Stravinsky i El retablo de Maese Pedro de Falla amb BBC Now, Die Schöpfung de Haydn amb l’OBC, El Messies amb Vespres d’Arnadí, Orquestra Simfònica de Bilbao i Orquesta Sinfònica de Sevilla als principals auditoris d’Espanya, Goffredo de Rinaldo (1731) amb la Capella Cracoviensis a Halle, com també Il triomfo del Tempo e del Disinganno i Scipione de Händel amb l’Early Opera i direcció de Curnyn.
La seva discografia inclou Lotario i Rodrigo de Händel per al segell Accent, Cleofida de Telemann–Händel amb Il Gusto Barocco (segell CPO), Cantantes alemanyes amb l’Ensemble Diderot (Audax) i Infinite refrain amb l’AAM dirigida per Cummings per a Signum.
Roger Padullés, tenor
© Marta Escobar
Nascut a Sallent i posteriorment establert a Valls, inicià la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Continuà els estudis a l’Escola de Música de Cambrils i actuà amb diverses formacions corals, com la Coral Verge del Camí de Cambrils o la Capella Príncep de Viana. Com a solista, atret pel lied alemany, es traslladà a estudiar cant a Friburg de Brisgòvia (Alemanya) amb R. Pinheiro, becat per la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 guanyà el segon premi al Concurs Internacional Francesc Viñas, així com el Premi Plácido Domingo.
Després de Friburg de Brisgòvia, completà la seva formació operística a l’Opéra Studio del Théâtre National d’Estrasburg (França) i inicià tot seguit una carrera professional que l’ha dut a cantar, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin, Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc o al Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit per batutes com ara Zubin Mehta o els directors d’escena Peter Brook o Christoph Marthaler.
Paral·lelament ha actuat també en concerts de lied i oratori, com al Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Opéra National du Rhin d’Estrasburg o al Rosenblatt Recital Series de Londres.
L’any 2015 va rebre el Premi Enderrock al millor disc de clàssica per Mompou songs, atorgat per la crítica, i els anys 2017, 2018 i 2019 el Premi Enderrock, per votació popular, també al millor disc de clàssica per Tossudament Llach, Cançó d’amor i de guerra i Llull, respectivament.
També ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus últims espectacles, com Händel. Eclipsi total; Emili Vendrell, la veu del poble; Dones d’òpera, amb el cor Èulia de Valls; L’enigma Garreta, i ha creat i dirigit una adaptació participativa de La flauta màgica de W. A. Mozart amb motiu de les Decennals de Valls del 2022.
Vespres d‘Arnadí
Orquestra barroca creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat utilitzant instruments i criteris històrics, el nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i els burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià.
El conjunt ha actuat a importants sales de concerts, com el Wigmore Hall de Londres, o el Festival Händel de Halle (Alemanya) i altres auditoris i festivals com són els de Peralada, Torroella de Montgrí, Barcelona, Praga, Ostrava, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Composte!la, Lugo i Madrid, entre d’altres.
Ha enregistrat tres discs amb el segell Musièpoca: Pièces de Simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A la darreria del 2018 va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. Aquest desembre sortirà el seu últim disc, Invisibili, amb el magnífic contratenor Xavier Sabata, un recorregut interessant pel gènere de l’òpera seriosa, que les primeres dècades del segle XVIII estava vivint un procés d’intensificació virtuosística que portaria els cantants (sobretot sopranos i castrati) a convertir-se en les superestrelles de l’època.
Rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.
VESPRES D'ARNADÍ ESTÀ FORMAT PER:
Violins I: Farran Sylvan James | Cecilia Clares | Oriol Algueró | Pavel Amílcar
Violins II: Vadym Makarenko | Maria Roca | Maria Gomis | Irantzu Zuasti
Violes: Natan Paruzel | Elizabeth Gex
Violoncels: Oriol Aymat | Jorge Alberto Guerrero
Contrabaixos: Mario Lisarde | Oriol Martí
Oboès: Aviad Gershoni | Ivan Alcazo
Trompes: Renske Wijma | Pepe Reche
Fagot: Joaquim Guerra
Arxillaüt: Pablo FitzGerald
Clave i direcció: Dani EspasaDani Espasa, clave, orgue i direcció
@Michal Novak
Dani Espasa és un dels noms més polifacètics de la música antiga actual. Nascut a la Canonja (Tarragona), va estudiar piano en els conservatoris de Tarragona i Barcelona i Arquitectura a la Universitat Politècnica de Barcelona.
Treballa com a compositor, pianista i director musical de dansa, televisió, cinema i, sobretot, de teatre, en co!laboració amb directors d’escena com Lluís Pasqual, Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Joan Ollé, Sergi Belbel o Jordi Prat i Coll, entre altres. Va ser premi Butaca 2020 per La Rambla de les Floristes (TNC). Ha col·laborat estretament amb Lídia Pujol i Maria del Mar Bonet, icompartit escenari amb molts altres cantants d’estils i gèneres variats. En l’àmbit contemporani ha dirigit el BCN216.
Després de completar els estudis de clave i baix continu, inicia una intensa activitat amb grups de música barroca, renaixentista i medieval com Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, L’Arpeggiata, Mala Punica, The Rare Fruits Council, La Hispanoflamenca, Les Sacqueboutiers, Musica Alchemica o La Caravaggia, a més de dirigir Vespres d’Arnadí. Ha actuat en prestigiosos festivals i sales de concerts a Europa, Amèrica i Àsia. Dirigeix l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i l’ensemble de música contemporània Bcn216. Ha actuat a Europa, Amèrica i Àsia. Ha participat en més de quaranta treballs discogràfics.
Des del 2003 és pianista i clavecinista col·laborador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).
Actualment és professor a l’ESMUC i també a l’ESMRS (Madrid) i director artístic del cicle de música al monestir de Pedralbes.
També et pot interessar...
Palau 100
Dilluns, 17.02.25 – 20 h
Sala de ConcertsVespro della Beata Vergine de Monteverdi
Natalie Pérez, mezzosoprano
Zachary Wilder, tenor
Emiliano González Toro, tenor
Fulvio Bettini, baix
Ensemble I Gemelli
Emiliano González Toro, directorClaudio Montevedri:Vespro della Beata Vergine, SV 206-206a
Preu: de 18 a 68 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –