Programa de mà
Trio Concept
—Joves talents internacionalsEstiu al Palau · ECHO Rising Stars
Dijous, 23 de juliol de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Trio Concept:
Edoardo Grieco, violí
Francesco Massimino, violoncel
Lorenzo Nguyen, pianoProposat per Festspielhaus Baden-Baden i Palau de la Música Catalana
D’un soir triste, D’un matin de printemps
Sicilienne et burlesque
Save Pepe (estrena, obra encàrrec d’ECHO)
Trio núm. 1, en Re menor, op. 49Durada del concert: 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada
#jovestalents #estrenes
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Áron Horváth, el cimbalom i la xarxa ECHO. El jove músic i compositor hongarès és un virtuós intèrpret d’aquest instrument tradicional del seu país, que va començar a tocar als set anys. Enamorat també del jazz, arriba al Palau per mostrar el seu talent i divulgar la tècnica i el so propis del cimbalom gràcies a l’Organització Europea de Sales de Concerts (ECHO). Les entitats membres d’aquesta xarxa, com el Palau, proposen cada temporada un artista que surt de gira pels diferents escenaris del continent, com ara Horváth, que arriba a Barcelona després d’haver actuat a catorze ciutats. El cimbalom és un instrument de corda percudida, tot i que s’assembla a una cítara. El seu mecanisme, però, és diferent: en lloc de polsar-se’n o fregar-se’n les cordes, aquestes es colpegen amb dues macetes folrades de feltre o cuir. A causa de la complexitat que presenta, amb múltiples cordes per nota, sovint és comparat amb un piano sense teclat.
Quines són les claus del concert?
El programa proposa un viatge per partitures de diferents èpoques, algunes de les quals transcripcions d’obres de Bach, però també amb novetats. Comença amb una obra escrita especialment per a aquest instrument, In an eternal dusk de Charlotte Bray, un encàrrec dels auditoris que van proposar Áron Horváth com a artista ECHO: Müpa Budapest, Konzerthaus de Viena i la mateixa European Concert Hall Organisation (ECHO). També hi haurà música del gran György Kurtág i del menys divulgat László Sáry, a més d’una estrena, Glass fragments, de l’estrella hongaresa del jazz Emma Nagy.
A què he de parar atenció?
A la particular sonoritat del cimbalom. I a la música de Bach adaptada per a aquest instrument, que, per la riquesa tímbrica, ha traspassat la tradició hongaresa per arribar a referències universals com pot ser la música de la pel·lícula Zorba, el grec (1964) de Michael Cacoyannis. El seu so metàl·lic i vibrant és característic de les orquestres de música gitana.
Sabies que...
Tot i que és l’instrument nacional d’Hongria, les arrels del cimbalom es remunten al santur, un instrument de l’antic Orient Mitjà (Assíria i Pèrsia). Va arribar a Europa fa més de mil anys i es va difondre pels Balcans i pel posterior Imperi Austrohongarès. N’hi ha de dos tipus: el tradicional portàtil, que es toca penjat del coll amb una corretja i és típic de la música rural, i el de concert, inventat per József Schunda cap al 1870; com un piano petit, descansa sobre quatre potes i incorpora un pedal per silenciar les cordes.
Franz Liszt va ser un dels primers a utilitzar-lo en una orquestra simfònica (Ungarischer Sturmmarsch, 1876). També apareix en obres de Kodály o Stravinsky.
Comentari
Com l’acordió (patentat per Cyrill Demian l’any 1829) o el saxòfon (Adolphe Sax, 1846), el cimbalom de concert és fill d’una etapa molt concreta de la història de la música, que és tant com dir la història de la Humanitat. El segle XIX és un moment d’importants i sorprenents canvis tecnològics (ara, potser, oblidats o menystinguts per la velocitat de la nostra era digital) que, al nostre àmbit, culmina amb la invenció del gramòfon per Thomas Alva Edison l’any 1877, enginy que va canviar per sempre el concepte de l’escolta i el gaudi de la música.
En el cas que ens ocupa avui, amb la visita del jove mestre hongarès Áron Horváth, ens hem de remuntar a l’inici de la dècada del 1870 per trobar el creador d’aquest instrument de corda percudida i formes ben característiques. Ell és Vencel József Schunda, que va presentar un primer prototip del seu invent, basat en el funcionament del dulcimer, el salteri i altres cítares similars, a l’Exposició Universal de Viena del 1873. Un any després, incorporades diferents millores i modificacions, n’iniciava la producció en sèrie des d’una botiga de pianos situada al mateix carrer del Teatre de l’Òpera de Budapest. I es calcula que el 1906 ja havia fabricat vora de deu mil cimbaloms.
Tot i que no té la distribució i l’exposició mundials que coneixem de l’acordió o el saxòfon, per tornar als primers instruments esmentats, el cimbalom és un instrument popular i ben viu a l’Europa central i oriental, on és present tant a la música culta com a la tradicional. De tot aquest bagatge és dipositari Áron Horváth, jove virtuós educat a la Liszt Academy de Budapest, representant d’aquesta nova generació de músics amb la ment oberta que abracen el folk, el jazz i la música clàssica amb passió, convicció i versatilitat idèntiques. El seu talent l’ha convertit en un dels artistes acollits per l’ECHO Rising Star de la temporada 2025-26, projecte que aixopluga la seva visita al Palau de la Música Catalana.
Després dels seus concerts a Viena, Estocolm, Amsterdam o Porto, Áron Horváth presentarà a la nostra ciutat un repertori dedicat, bàsicament, a György Kurtág, compositor nascut a Lugoj (Romania), el 1926, en el si d’una família d’origen hongarès, i autor d’un seguit de peces breus, sovint dedicades a amics i coneguts, que va recollir en un cicle de deu volums anomenat Játékok (Jocs, en hongarès). Al costat d’aquestes delicades miniatures musicals, podrem escoltar transcripcions d’obres de Johann Sebastian Bach (en el cas de l’Actus tragicus, de la Sonatina BWV 106, arranjada pel propi Horváth) o l’estrena de les obres In an eternal dusk de Charlotte Bray i Glass fragments d’Emma Nagy. Una sessió per descobrir un talent musical prodigiós i un instrument poc habitual als nostres escenaris.
Jordi Urpi, cronista i entusiasta musical
Biografia
Biografia
Trio Concept
També et pot interessar...
Estiu al Palau · ECHO Rising Stars
Dilluns, 27.07.26 – 20 h
Sala de Concerts—Joves talents internacionals
Giorgi Gigashvili, piano
D. Scarlatti: Sonata en Do major, K. 487; Sonata en Do major, K. 29; Sonata en La major, K. 113
F. Chopin: Balada núm. 4, en Fa menor, op. 52
N. Beridze: Holy Atoms per a piano sol (estrena, obra encàrrec d’ECHO)
L. Boulanger: “D’un vieux jardin” i “D’un jardin clair” del cicle Trois Morceaux pour Piano
M. Ravel: Miroirs, M. 43Preu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.
Programa de mà
Trio Concept
—Joves talents internacionalsEstiu al Palau · ECHO Rising Stars
Dijous, 23 de juliol de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Trio Concept:
Edoardo Grieco, violí
Francesco Massimino, violoncel
Lorenzo Nguyen, pianoProposat per Festspielhaus Baden-Baden i Palau de la Música Catalana
D’un soir triste, D’un matin de printemps
Sicilienne et burlesque
Save Pepe (estrena, obra encàrrec d’ECHO)
Trio núm. 1, en Re menor, op. 49Durada del concert: 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada
#jovestalents #estrenes
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Áron Horváth, el cimbalom i la xarxa ECHO. El jove músic i compositor hongarès és un virtuós intèrpret d’aquest instrument tradicional del seu país, que va començar a tocar als set anys. Enamorat també del jazz, arriba al Palau per mostrar el seu talent i divulgar la tècnica i el so propis del cimbalom gràcies a l’Organització Europea de Sales de Concerts (ECHO). Les entitats membres d’aquesta xarxa, com el Palau, proposen cada temporada un artista que surt de gira pels diferents escenaris del continent, com ara Horváth, que arriba a Barcelona després d’haver actuat a catorze ciutats. El cimbalom és un instrument de corda percudida, tot i que s’assembla a una cítara. El seu mecanisme, però, és diferent: en lloc de polsar-se’n o fregar-se’n les cordes, aquestes es colpegen amb dues macetes folrades de feltre o cuir. A causa de la complexitat que presenta, amb múltiples cordes per nota, sovint és comparat amb un piano sense teclat.
Quines són les claus del concert?
El programa proposa un viatge per partitures de diferents èpoques, algunes de les quals transcripcions d’obres de Bach, però també amb novetats. Comença amb una obra escrita especialment per a aquest instrument, In an eternal dusk de Charlotte Bray, un encàrrec dels auditoris que van proposar Áron Horváth com a artista ECHO: Müpa Budapest, Konzerthaus de Viena i la mateixa European Concert Hall Organisation (ECHO). També hi haurà música del gran György Kurtág i del menys divulgat László Sáry, a més d’una estrena, Glass fragments, de l’estrella hongaresa del jazz Emma Nagy.
A què he de parar atenció?
A la particular sonoritat del cimbalom. I a la música de Bach adaptada per a aquest instrument, que, per la riquesa tímbrica, ha traspassat la tradició hongaresa per arribar a referències universals com pot ser la música de la pel·lícula Zorba, el grec (1964) de Michael Cacoyannis. El seu so metàl·lic i vibrant és característic de les orquestres de música gitana.
Sabies que...
Tot i que és l’instrument nacional d’Hongria, les arrels del cimbalom es remunten al santur, un instrument de l’antic Orient Mitjà (Assíria i Pèrsia). Va arribar a Europa fa més de mil anys i es va difondre pels Balcans i pel posterior Imperi Austrohongarès. N’hi ha de dos tipus: el tradicional portàtil, que es toca penjat del coll amb una corretja i és típic de la música rural, i el de concert, inventat per József Schunda cap al 1870; com un piano petit, descansa sobre quatre potes i incorpora un pedal per silenciar les cordes.
Franz Liszt va ser un dels primers a utilitzar-lo en una orquestra simfònica (Ungarischer Sturmmarsch, 1876). També apareix en obres de Kodály o Stravinsky.
Comentari
Com l’acordió (patentat per Cyrill Demian l’any 1829) o el saxòfon (Adolphe Sax, 1846), el cimbalom de concert és fill d’una etapa molt concreta de la història de la música, que és tant com dir la història de la Humanitat. El segle XIX és un moment d’importants i sorprenents canvis tecnològics (ara, potser, oblidats o menystinguts per la velocitat de la nostra era digital) que, al nostre àmbit, culmina amb la invenció del gramòfon per Thomas Alva Edison l’any 1877, enginy que va canviar per sempre el concepte de l’escolta i el gaudi de la música.
En el cas que ens ocupa avui, amb la visita del jove mestre hongarès Áron Horváth, ens hem de remuntar a l’inici de la dècada del 1870 per trobar el creador d’aquest instrument de corda percudida i formes ben característiques. Ell és Vencel József Schunda, que va presentar un primer prototip del seu invent, basat en el funcionament del dulcimer, el salteri i altres cítares similars, a l’Exposició Universal de Viena del 1873. Un any després, incorporades diferents millores i modificacions, n’iniciava la producció en sèrie des d’una botiga de pianos situada al mateix carrer del Teatre de l’Òpera de Budapest. I es calcula que el 1906 ja havia fabricat vora de deu mil cimbaloms.
Tot i que no té la distribució i l’exposició mundials que coneixem de l’acordió o el saxòfon, per tornar als primers instruments esmentats, el cimbalom és un instrument popular i ben viu a l’Europa central i oriental, on és present tant a la música culta com a la tradicional. De tot aquest bagatge és dipositari Áron Horváth, jove virtuós educat a la Liszt Academy de Budapest, representant d’aquesta nova generació de músics amb la ment oberta que abracen el folk, el jazz i la música clàssica amb passió, convicció i versatilitat idèntiques. El seu talent l’ha convertit en un dels artistes acollits per l’ECHO Rising Star de la temporada 2025-26, projecte que aixopluga la seva visita al Palau de la Música Catalana.
Després dels seus concerts a Viena, Estocolm, Amsterdam o Porto, Áron Horváth presentarà a la nostra ciutat un repertori dedicat, bàsicament, a György Kurtág, compositor nascut a Lugoj (Romania), el 1926, en el si d’una família d’origen hongarès, i autor d’un seguit de peces breus, sovint dedicades a amics i coneguts, que va recollir en un cicle de deu volums anomenat Játékok (Jocs, en hongarès). Al costat d’aquestes delicades miniatures musicals, podrem escoltar transcripcions d’obres de Johann Sebastian Bach (en el cas de l’Actus tragicus, de la Sonatina BWV 106, arranjada pel propi Horváth) o l’estrena de les obres In an eternal dusk de Charlotte Bray i Glass fragments d’Emma Nagy. Una sessió per descobrir un talent musical prodigiós i un instrument poc habitual als nostres escenaris.
Jordi Urpi, cronista i entusiasta musical
Biografia
Trio Concept
També et pot interessar...
Estiu al Palau · ECHO Rising Stars
Dilluns, 27.07.26 – 20 h
Sala de Concerts—Joves talents internacionals
Giorgi Gigashvili, piano
D. Scarlatti: Sonata en Do major, K. 487; Sonata en Do major, K. 29; Sonata en La major, K. 113
F. Chopin: Balada núm. 4, en Fa menor, op. 52
N. Beridze: Holy Atoms per a piano sol (estrena, obra encàrrec d’ECHO)
L. Boulanger: “D’un vieux jardin” i “D’un jardin clair” del cicle Trois Morceaux pour Piano
M. Ravel: Miroirs, M. 43Preu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.