• Programa de mà

    Cor Infantil de l’Orfeó Català & Piccoli Cantori de Torí
    Els set elements

    La Casa dels Cants · Estiu al Palau

    Dijous, 9 de juliol de 2026 – 20 h

    Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor Infantil de l’Orfeó Català*
    (Glòria Coma i Pedrals, directora)
    Piccoli Cantori de Torí*
    (Elisa Dal Corso, directora) 
    Pau Casan i Gianfranco Montalto, pianistes
    Jaume Rius, Bru Sobrado, Fedor Semakov, Andrea Devecchi i Maria Elena Caire, percussió
    Dani Coma, director d’escena

    *Agrupacions amb finalitats pedagògiques


    ESPERIT:

    Gayatri mantra (mantra hindú)
    Arranjament de Mário Nascimento (1972)
    Joy Sánchez, solista 


    TERRA:

    Keren Or                  
    Achinoam Nini – Noa (1961) i Gil Dor (1952)

    “Eatnemen Vuelie”, de la pel·lícula Frozen 2               
    Frode Fjellheim (1959), arranjament d’Elisa Dal Corso


    FOC:

    Tyger                        
    Elaine Hagenberg (1979)

    Aizu Bandai-san                
    Hiroshi Ishimaru (1972)

    Hej Igazitsad!                                
    Lajos Bárdos (1899-1986)


    AIGUA:

    La voce del mare
    Francesco Corrias (1970)

    The seal lullaby                 
    Eric Whitacre (1970)

    “Acquarium” i “Le cygne”, d’El Carnaval dels animals
    Camille Saint-Saëns (1835-1921)


    AIRE:

    Wau Bulan                          
    Tracy Wong
    May Sánchez, solista 

    Voice on the wind
    Sarah Quartel (1982)
    Berta Gasulla, solista 

    Magico canto        
    Roberto Goitre (1927-1980)


    METALL:

    Bycicle 
    Queen, arranjament de Carlo Pavese

    “Golden”, de la pel·lícula K-Pop demon hunters 
    Ejae i Mark Sonnenblick, arranjamentde Roger Emerson
    Pau Martí, Pol Ramírez, Martina José, Clara Vila, Dèlia de Gispert i Joana Cuesta, solistes 


    FUSTA:

    “Acto del árbol”, d’Opereta ecológica
    Alberto Grau (1937)
    Lletra de Jesús Rosas Marcano (1930-2001)

    A puppet’s dream 
    Darius Lim (1986)


    ESPERIT:

    Eternity
    Michael Bojesen (1960),
    Terxt de Ellen Heiberg (1930-2013)

    Aquest concert té una durada de 65 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    #coral #enfamília


    El concert d’avui s’acompanya d'algunes imatges de Carsten Gueth, artista gràfic de la temporada 2025-26 del Palau de la Música Catalana.

     

  • Poema

    Missiva

    si lligués el desig a una pota d’ocell
    si l’encàrrec fos corre és urgent
    ves i troba qui busco  aquell cos que ara és meu
    sorprendria als banyistes la implosió enmig del cel

    Mireia Calafell
    Si una emergència (Proa Edicions, 2024)

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    Dues agrupacions musicals de nens i nenes: el Cor Infantil de l’Orfeó Català, que dirigeix Glòria Coma i Pedrals, i el cor Piccoli Cantori de Torí, liderat per Elisa Dal Corso. Es tracta de dues entitats amb finalitats pedagògiques que van més enllà de l’ensenyament musical. Sí, perquè en formar part d’un cor un nen adquireix eines molt diverses aplicables a la seva personalitat en formació, des del treball en comunitat fins a la paciència o la disciplina. Aprendre música en grup, a més del propi enriquiment que aporta la música, és una experiència que mai s’oblida i que marca, sobretot perquè permet desenvolupar amistats i claus per a la socialització.

    Quines són les claus del concert?

    El programa, Els set elements, com el nom indica fa un viatge per obres que al·ludeixen a aquests principis llegendaris o a objectes fets o integrats per un dels elements. Arrenca amb l’èter, entès com a esperit, i res millor que un mantra que permet un cert grau de meditació; el que s’interpreta, específicament, va darrere de la saviesa i de la purificació espiritual. El segueixen l’aigua, la terra, el foc, l’aire, la fusta i el metall, per concloure un cop més amb l’èter, amb Eternity, obra del compositor i director danès Michael Bojesen escrita sobre un text de la poeta i lletrista Ellen Heiberg.

    A què he de parar atenció?

    Sens dubte, al treball conjunt que realitzen els petits cantaires. Malgrat que una part important del públic d’avui està composta per pares, mares, avis, germans, tiets, amics i padrins dels intèrprets, es pot ser parcial i alhora admirar el grau de concentració que exigeix cada obra. Les peces que s’interpreten, és clar, parlen de temàtiques diverses i comporten missatges particulars, i per això cada cançó requerirà una expressivitat diferent. I cal parar atenció a aquest aspecte, a la manera com la interpretació és quelcom més que cantar, més encara si es fa en equip.

    Sabies que...

    El cor dels Piccoli Cantori de Torí porta cinquanta-tres anys d’activitat ininterrompuda i a Itàlia és un conjunt de referència al seu àmbit, el de les veus blanques i juvenils. Enguany està vertebrat per uns quaranta cantaires de nou a quinze anys. En aquestes cinc dècades han format part del cor 1.250 intèrprets i, des del 1987, s’han inscrit als seus cursos de formació un total de 7.507 estudiants.

    El Cor Infantil de l’Orfeó Català forma part de l’Escola Coral de la institució i està integrat entorn d’una setantena de cantaires d’onze a disset anys. La seva versatilitat li permet interpretar un gran ventall d’estils i repertoris, des del Barroc fins a la música d’avui i participant fins i tot en estrenes mundials, en produccions simfòniques i en òperes escenificades.

  • 20260506 Palau100 T2627 DESKTOP
  • Comentari

    La veu de la matèria

    Hi ha un fil invisible i subtil, però irrompible, que uneix un físic actual treballant capficat pels laberints quàntics en un laboratori d’última tecnologia, amb aquella persona d’indumentària senzilla que, mil·lennis enllà, s’allunyava del brogit de la ciutat i aixecava el cap encuriosit per l’espectacle del cosmos, tot preguntant-se, fascinat: per què hi és tot això? I, de què estan fetes les coses?

    No hi ha res més nostre que la curiositat ontològica, una inquietud metafísica que travessa la humanitat sencera sense respectar el límit d’èpoques, cultures, filosofies i religions. En aquest sentit, és prou conegut el relat eurocèntric imperant fins fa poques dècades que situava l’inici del pensament racional precisament en aquesta mateixa pregunta rondant el cap dels llegendaris savis de la costa de Jònia. Aquells pioners de l’escola milèsia van especular sobre la necessitat de l’existència d’un primer principi primordial (anomenat arkhé) com a base comuna i unitària de totes les manifestacions particulars i diferents de la matèria.

    Naturalment, l’existència d’aquest únic principi de tot el que hi ha genera més preguntes que no pas respostes, de manera que, entre aquests filòsofs (dits a posteriori presocràtics) no trigaren a sorgir veus que proposaven alternatives, com ara el misteriós i esquiu àpeiron d’Anaximandre de Milet o una de les primeres formulacions conegudes a Occident de la célèbre doctrina pluralista dels quatre elements, a càrrec d’Empèdocles d’Agrigent.

    No cal dir com aquesta idea segons la qual tot el que veiem està compost a partir d’una combinació concreta i precisa de quatre elements primordials feu tanta fortuna que encara avui forma part del nostre marc mental, sobretot gràcies a fer-se-la seva, amb l’afegit de l’èter, el veritable fundador de la ciència sistemàtica occidental, Aristòtil.

    Tanmateix, com dèiem, les reflexions metafísiques no són patrimoni del llegat grec i, curiosament, la doctrina dels elements de la matèria és una constant en moltes de les cultures del món: en les tradicions iòguica i aiurvèdica de l’Índia trobem els mateixos cinc elements aristotèlics en la forma dels panca mahabhuta, mentre que a la Xina prenen una variació amb els wu xing, que, més que elements, són fases de la interrelació dels fenòmens naturals en continu dinamisme, i inclouen la fusta i el metall.

    Un comú denominador d’aquestes tradicions és que sempre hi ha present un element cohesionador, sovint relacionat amb l’estructura del cosmos i que a vegades es pot expressar musicalment. L’akasha indi, per exemple, està relacionat amb la vibració del so i el chakra de la gola, símbol de comunicació. És ben adient, doncs, que el programa del concert d’avui comenci amb una peça com el Gayatri mantra, com a reforç d’aquesta connexió simbòlica, transcultural i transhistòrica.

    Precisament el mantra arranjat per Mário Nascimento representa aquest espai o èter, que és també l’element que Aristòtil situava a les esferes supralunars de l’Univers en continu moviment (a diferència del món terrestre, amb la resta dels elements). És impossible no relacionar-ho així mateix amb la tradició d’arrel pitagòrica, que Plató tan bé coneixia, i que assignava un so concret en proporcions numèriques determinades al fregament que produïa el moviment dels diferents astres (la célèbre música de les esferes). D’aquesta manera, l’harmonia i els modes musicals, ja des de l’antiguitat, no deixa d’aparèixer davant nostre com un mapa simbòlic de tot el que existeix, des de la darrera esfera celeste fins a l’interior de l’ànima humana.

    A partir d’aquí no us serà difícil capbussar-vos dins d’aquest univers i explorar el mapa de l’Ésser de la mà del Cor Infantil de l’Orfeó Català i el cor Piccoli Cantori de Torí. Al concert d’avui, us proposen un veritable recorregut conjunt per aquests diferents elements que conformen el món: aigua, terra, foc, aire, fusta, metall i èter. Ho faran exercint de guies d’aquest mapa a través de la seva veu posada al servei de llenguatges musicals molt diversos: us sentireu dins l’aigua amb el moviment ondular de l’escriptura de Francesco Corrias o amb la cançó de bressol de Whitacre, segurament el compositor coral viu més popular i interpretat del moment. Per altra banda, retrobareu la terra amb Keren Or i la cançó de Frode Fjellheim que es va utilitzar en el número musical que obria l’èxit de Disney Frozen. En contrast amb això, notareu l’espurneig del foc (amb peces com Tyger, basada en el cèlebre poema de William Blake) i la transparència de l’aire (on destaca, entre d’altres, Wau Bulan de Tracy Wong, que recupera una cançó tradicional malaia amb una rica percussió vocal), a més d’obres ben singulars com les de Daniel Lim (de fort component teatral) o de Queen, correspondents als blocs de la fusta i el metall, respectivament, i abans del retorn a la quietud de l’èter.

    Tot plegat, us farà transitar per un recorregut sonor que travessa continents i estètiques, des de la música contemporània fins a melodies populars, passant per la música de cinema i l’escriptura coral més evocadora, tot demostrant així que la veu pot ser un punt d’unió simbòlic entre cos, ment i cosmos, però també entre cultures, tradicions i sensibilitats.

    Martí Marimon Aguadé, filòsof i músic

  • Anunci programa de mà digital Cercle d'Abonats 2026 DESKTOP
  • Biografies

    Cor Infantil de l’Orfeó Català

    Cor Infantil

    ©Mario Wurzburger

    El Cor Infantil de l’Orfeó Català està integrat per una setantena de cantaires d’onze a disset anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Mallorca, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller (França) Pisa i Torí (Itàlia). Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi, com la Gustav Mahler Jugendorchester, Orquestra Filharmònica d’Israel i Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres. Ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, J. Nott, I. Fischer, J. E. Gardiner, M. Valdivieso i B. Astúlez, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, al festival Grec i ha treballat sota la direcció escènica de Comediants i Dani Coma.

    En l’àmbit de la música simfonicocoral, ha interpretat les parts de cor de nens de la Tercera Simfonia de Mahler i el 2021 interpretà la part infantil de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per Simon Halsey.

    El 2022 va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de J. Horovitz, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, sota la direcció musical de Glòria Coma i la direcció escènica de Dani Coma; també interpretà el cor de nens de l’òpera Suor Angelica de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu. El 2023 ha participat a la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al costat del cor Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester, dirigits per Lionel Meunier, al Palau de la Música Catalana. Al cicle La Casa dels Cants va presentar el programa De la nit al dia juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català, i ha actuat amb el cor Virelai de Quart de Poblet, com a resultat de l’intercanvi que els dos cors van fer a la primavera. També va intervenir en l’òpera Turandot de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu.

    El 2024 va participar en el concert amb la Passió segons sant Mateu de Bach, al Palau i a l’Auditorio Nacional de Madrid, amb Vespres d’Arnadí i el Cor de Cambra del Palau, sota la direcció de Christoph Prégardien, i va fer un intercanvi musical amb el cor portuguès Jovens Cantores de Guimarães. També cal destacar cal destacar la participació del Cor Infantil en el concert amb el Cor i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigits per Gustavo Dudamel, amb un programa de bandes sonores de John Williams, en el marc de Clàssica a la Platja-Regata Cultural (12 de juliol).

    El 2025 cal destacar va realitzar un encontre de treball amb el cor Niños Cantores de Morelia a l’abril, a Barcelona, i un intercanvi musical amb el cor Piccoli Cantori de Torí, a Torí (Itàlia) al juny. També, al juny, cal destacar el concert dirigit per Maria Guinand, al costat de cors del SCIC, amb obres d’Alberto Grau basades en ritmes i melodies llatinoamericanes.

    D’aquesta temporada 2025-26 cal destacar les col·laboracions a la temporada del Gran Teatre del Liceu en les òperes La guineueta astuta de Leoš Janáček (setembre 2025) i La Gioconda d’Amilcare Ponchielli (febrer-març 2026) i el concert al Palau amb La nit de Nadal de Joan Lamote de Grignon, al costat de l’Orfeó Gracienc i l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Salvador Brotons (desembre 2025).

    El Cor Infantil forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el suport de la Fundación Banco Santander

  • Glòria Coma i Pedrals, directora

    Glòria Coma Directora Cor Infantil de l'Orfeó Català (c) Bofill H2

    Directora del Cor Infantil de l’Orfeó Català

    Va néixer a Santa Maria d’Oló (Moianès). Estudià direcció amb Mireia Barrera, Josep Vila i Casañas, Pierre Cao, Johan Duijck i Harry Christophers. Ha estudiat piano, contrabaix, teatre i dansa, i és llicenciada en cant per l’ESMUC, sota el mestratge de Margarida Natividade, amb la qual ha participat en diverses classes magistrals a Bèlgica. Ha dirigit el Cor Infantil Sant Esteve de Castellar del Vallès (primer premi de la X Mostra de la Generalitat de Catalunya) i el Cor Jove de l’Escola de Música la Guineu de Barcelona (segon premi del IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil d’Havaneres de Torrevella).

    Ha dirigit cors d’adults, com el Cor Lieder Càmera (direcció adjunta del 2005 al 2008), ha actuat com a contrabaixista en diverses agrupacions, i com a soprano solista ha interpretat els papers de Barbarina i Reina de la Nit (Mozart), Lakmé (Delibes), Melissa (Händel), i també ha cantat l’Stabat Mater de Pergolesi (Orquestra Barroca Catalana) i l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns (Orquestra Ars Musicae), entre d’altres. En diverses ocasions ha format part del jurat dels Premis BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra.

    És professora de cant al monestir de Sant Benet de Montserrat i a l’Orfeó Català i professora de tècnica de direcció coral a la diplomatura de música sacra de la Facultat Antoni Gaudí. Durant les darreres dues temporades ha estat directora convidada al Festival di Primavera de Montecatini, organitzat per la Federació Italiana de Cant Coral. Des del 2008 dirigeix el Cor Infantil de l’Orfeó Català (tercer premi a Cantonigròs).

  • Pau Casan, piano

    Pau Casan

    ©David Ruano

    Nascut a Barcelona en una família molt lligada a la música, besnet de Conxita Badia, estudià amb C. Agustí, M. Drets i M. Farré al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on obtingué matrícula d’honor al grau superior l’any 2002. Posteriorment es desplaçà al Royal College of Music de Londres, on va ampliar coneixements amb G. Fergus-Thompson i R.Vignoles al Royal College of Music, becat per la Fundació Pedro Pons.

    Va rebre classes magistrals d’A. de Larrocha, N. Bonet, J. Nin-Culmell i P. Badura Skoda, entre d’altres. Primer premi del 23è Concurs Joan Massià, tercer premi del 33è Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya i premi al millor pianista del 22è Premi Ciutat de Berga (modalitat de cambra vocal-lied), ha actuat com a solista a Londres, Bogotà, Sant Sebastià i Barcelona, i com a pianista col·laborador per Espanya, França, Alemanya, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Colòmbia i la Xina. Col·labora habitualment amb L’Auditori i el Gran Teatre del Liceu com a mestre repertorista, on va participar com a fortepiano solista de Die Zauberflöte de Barrie Kosky el 2016. Actualment és professor de repertori de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu i pianista titular de l’Orfeó Català i del Cor Infantil de l’Orfeó Català, al Palau de la Música Catalana.

  • Piccoli Cantori de Torí

    Piccoli Cantori de Torí

    El cor de veus blanques Piccoli Cantori de Torí, fundat l’any 1972 per Roberto Goitre, és el nucli de l’associació homònima, que inclou una escola de música i tres formacions corals més, i constitueix un referent nacional en l’àmbit de les veus infantils i juvenils. Actualment el cor està format per aproximadament una quarantena de cantaires de nou a quinze anys.

    Des de la seva fundació, el cor va col·laborar amb la RAI, Unione Musicale, Teatro Stabile, Teatro Regio de Torí i el festival MiTo Settembre Musica; ha cantat amb l’Orquestra Simfònica Nacional de la RAI i l’Orquestra Filharmònica de Torí; ha participat en concerts, festivals i cicles arreu d’Europa; va crear el cicle internacional Voci in Movimento i va guanyar una convocatòria del programa Creative Europe.

    El cor també va cantar a les cerimònies olímpiques del 2006, amb la cantant Elisa el 2011 i amb Robbie Williams el 2014; ha participat en programes de televisió d’àmbit estatal, va posar en escena diverses òperes de cambra i té enregistrats nombrosos CD.

    Actualment és dirigit per Elisa Dal Corso, amb la supervisió musical del director artístic de l’associació, Carlo Pavese; l’acompanyen el pianista Gianfranco Montalto i la vocal coach Marcella Polidori, als quals s’ha afegit els darrers anys Irene Barbiera.

    Entre els seus compromisos més recents destaquen la participació al MiTo 2021 amb l’ensemble Brù i al MiTo 2023 amb Laura Curino, l’enregistrament del disc Giro giro canto 8, dedicat a Gianni Rodari, per a la Federació Coral Nacional Feniarco, i de l’òpera I due usignoli de Nicola Campogrande, així com la col·laboració amb el cor finlandès Vox Aurea els anys 2022 i 2023 i amb Bob Chilcott per al concert Songs of change, dedicat a la celebració del 50è aniversari de la fundació del cor.

    Entre els projectes més significatius del 2024 hi ha l’escriptura –dels mateixos cantaires– i la producció de l’espectacle Il canto del Nilo, amb motiu del bicentenari de la fundació del Museu Egipci de Torí.

    El 2025 va viatjar a la Royal Opera House Muscat (Oman), per al Pipe Organ Concert, i a Wolfenbüttel (Alemanya) per al festival internacional Eurotreff. També ha iniciat una col·laboració amb el Cor Infantil de l’Orfeó Català, que ara el porta a cantar a la prestigiosa sala Petit Palau.

    L’Associació Piccoli Cantori de Torí promou i difon la pràctica del cant coral entre infants i joves. Desenvolupa la seva activitat gràcies a la qualitat dels seus principals cors, els Piccoli Cantori i Giovani Cantori, i a l’àmplia oferta de l’Escola de Música, que ofereix cursos per a edats de tres a catorze anys al territori de Torí amb una pedagogia constantment actualitzada.

  • Elisa Dal Corso, directora

    Elisa Dal Corso

    Formada a les Voci Bianche del Coro Farnesiano de Piacenza, dirigit pel mestre Pigazzini i fundat pel mestre Goitre, és titulada en direcció coral i composició pel Conservatori de La Spezia, sota el mestratge del mestre Lombardo i de la mestra Nofri, i titulada amb honors en cant líric pel Conservatori Verdi de Milà. També és diplomada a la Scuola di Musical de Milà i a l’Escola per a Directors de Cor de Class-Liguriacanta, fundada per la mestra Paraninfo.

    Actualment és directora dels Piccoli Cantori de Torí, amb els quals ha ofert diversos concerts, com el Pipe Organ Concert a la Royal Opera House de Muscat (Oman). També és directora del Coro Giovanile Regionale de l’Emília-Romanya i del Coro della Cattedrale de Piacenza. L’any 2025 va ser directora dels Giovani Cantori de Torí en substitució del mestre Pavese.

    Ha estat directora vocal de diversos musicals a Itàlia, entre els quals West Side story, An american in Paris, Sister Act, Van Gogh Cafè i Frida – il musical (dels dos darrers també en va fer els arranjaments corals).

    Durant dos anys va ser docent al Festival di Primavera per a cors escolars organitzat per Feniarco i al festival Giovani Voci in Coro organitzat per USCI FVG. Ha estat session leader al festival Leading Voices a Tallinn, organitzat per l’European Choral Association.

    La seva direcció es fonamenta en el mètode Goitre i en el model Estill Voice. És fundadora i líder del col·lectiu de músics i actors Lucky Fella, amb el qual manté una intensa activitat concertística, i ha cantat durant diversos anys amb el grup vocal medieval Enerbia.

    Actualment és cantant dels Sibi Consoni, dirigits per la mestra Paraninfo, guanyadors del primer premi al Concurs Polifònic Internacional d’Arezzo. Així mateix, col·labora amb Vox Silvae, dirigit pel mestre Perotti.

    Ha format part com a performer del repartiment de diversos musicals, entre els quals Mass de L. Bernstein a les Termes de Caracal·la, Sweeney Todd de S. Sondheim en gira nacional, i les comèdies musicals Zena, al Teatro Carlo Felice de Gènova, i Il vajont di tutti, en gira nacional.

    És professora de tècnica vocal a l’acadèmia per a directors AERCO. Imparteix regularment tallers i classes de cant coral, musical, tècnica vocal i entrenament auditiu per a cors i companyies teatrals arreu d’Itàlia. Ensenya cant coral a les acadèmies CID de Parma, TMA de Torí i a l’escola Sacra Famiglia de Cremona. Ha estat professora de cor a l’Institut Superior Romagnosi de Piacenza i a Il Cerchio di Legno de Verona.

  • Gianfranco Montalto, piano

    Gianfranco Montalto

    Va estudiar al Conservatori G. Verdi de Torí sota el mestratge de Luciano Giarbella, on va obtenir el diploma de piano l’any 1996 amb la màxima qualificació.

    Des del 1994 canta a la formació vocal L’Una & Cinque, per a la qual ha escrit composicions i ha fet diversos arranjaments. El 2003 obtingué el diploma de didàctica de la música i el mateix any esdevingué pianista acompanyant del cor de veus blanques Piccoli Cantori de Torí, inicialment dirigit per Giorgio Guiot, des del 2005 pel mestre Carlo Pavese i des del 2025 per la mestra Elisa Dal Corso.

    Col·labora amb diverses corals de Torí: La Corale Universitaria, cor Voci Innote i cor de veus blanques del Conservatori.

    En el marc dels Venerdì del Conservatorio ha interpretat els Étude d’interprétation XI et XII de Maurice Ohana en duo de piano i percussió, així com el ballet per a infants i piano de Claude Debussy La boîte à joujoux.

    Ha col·laborat amb la soprano Nadia Kuprina i el director escènic David Jauzion-Graverolles en un projecte de música i teatre; amb els actors Rosalba Legato i Marco Andrioletti ha estat responsable de la direcció musical de l’espectacle La piccola Annie e il grande Orco. Amb la pianista Loreta Pinna forma un duo de piano a quatre mans amb el qual ha obtingut el primer premi al Concurs Internacional de Moncalieri, secció de música de cambra (gener del 2011). El duo, a més d’oferir diversos concerts en temporades musicals del Piemont i del nord d’Itàlia, ha col·laborat amb el Cor de Veus Blanques del Teatro Regio de Torí en la producció de Children’s crusade de Benjamin Britten per a solistes, cor, dos pianos, percussió i orgue, sota la direcció del mestre Claudio Fenoglio.

    El març del 2011, en el marc dels estudis superiors especialitzats de piano realitzats sota els mestres Claudio Voghera, Marina Scalafiotti, Anna Maria Cigoli i Marco Zuccarini, obtingué al Conservatori de Torí el diploma de segon nivell (màster) amb la máxima qualificació i menció d’honor. El 2019, en el marc del festival MiTo, fou pianista acompanyant del Coro Giovanile Italiano, dirigit per Michael Gohl per al MiTo Open Singing.

    Des del 2020 col·labora amb el mestre Carlo Pavese, Giovani Cantori de Torí, el compositor Nicola Campogrande i l’editorial Lattes en el llibre didàctic adreçat a l’educació secundària obligatòria Prima la musica, en què ha enregistrat peces al piano amb el músic i tècnic de so Fabrizio Argiolas.

    Amb la pianista Graziella Basso ha interpretat en duo per al cor Vox Viva, dirigit pel mestre Dario Piumatti, la Missa de Requiem de W. A. Mozart en la versió per a piano a quatre mans de C. Czerny.

    Al Teatro Baretti, el febrer del 2019 va col·laborar amb el Fiarì Ensemble en la producció de l’espectacle musical Orlando. A biography, interpretant música de Virginia Guastella, Julia Wolfe i Jennifer Higdon; i el 2021, també amb la mateixa formació, va interpretar l’estrena de l’òpera d’Andrea Molino The garden of Forking Park, amb la col·laboració de la RAI i de la Ciutat Metropolitana de Torí.

  • Dani Coma, direcció d'escena

    Dani Coma

    Recentment ha dirigit l’opera Push a La Faràndula de Sabadell. També s’ha encarregat de la direcció escènica de Don Giovanni i La flauta màgica en les produccions de l’Orquestra del Mediterrani al Teatre de Sarrià.

    Director escènic del Concert de Sant Esteve del Palau de la Música els anys 2017, 2018 i 2019, així com de diferents espectacles amb el Cor Infantil, Cor Petits i el Cor de Noies, també ha estat director escènic de l’Orfeó Lleidatà en diferents projectes els anys 2021, 2022 i 2023. Igualment va ser director de la part escènica de Palau Vincles, amb més de vuit-cents participants, els anys 2021, 2022 i 2023.

    Mestre de l’assignatura d’interpretació i escena al Conservatori del Liceu, així com al Conservatori de Tarragona, també és mestre de l’Aula de Musical de l’EMM-Conservatori de Terrassa.

    Director artístic de Nada es imposible d’El Mago Pop (Madrid i Barcelona) i de Nesi Brodway Edition (Branson i Brodway), entrena l’equip d’escena en ritme d’espectacle i posada en escena final. Igualment, és director artístic de l’espectacle Hangar 52 de MagoYunke (gira estatal).

    Ha fet ajudanties de direcció escènica i direcció d’actors de muntatges com ara Fama el musical o Grease en les produccions de Coco Comin. També ha estat mestre formador dels Billy’s i Michaels del musical Billy Elliot a Barcelona.

    Creador i compositor del grup juvenil Macedònia, ha publicat un grapat de cantates infantils amb Discmedi i contes amb l’editorial Bellaterra Música.

    És director artístic de l’espai Calissó Cultural, amb programació estable de música en directe. Actualment és un dels artistes que formen part del programa FlipArt de la Diputació de Barcelona.

  • anunci programa digital fes-te soci DESKTOP v2
  • Textos


    Gayatri mantra                 
    Mantra hindú, arranjament de Mário Nascimento (1972)

    Om...

    Bhur Bhuvahswah
    Tat svitur vare nyam
    Bhargodeyasyadhimahi
    Dhiyo yo nahprachodayat.

    Om...

    Meditem sobre l’esplendor diví del Sol creador,
    que il·lumina els tres mons: la terra, l’espai i el cel.
    Que aquesta llum divina
    inspiri i guiï el nostre enteniment.


    Keren Or                  
    Achinoam Nini – Noa (1961) i Gil Dor (1952)
    Text de Leah Goldberg (1911-1970)

    All the stars hidden away
    And the moon in a pitch black night
    From the north And south to Yemen
    Not a ray of light

    Tots els estels ocults
    i la lluna en una negra nit.
    Del Nord i el Sud cap al Iemen
    ni un raig de llum.

    Morning, loyal widower
    Clutch your grey sack tight
    From the north And south to Yemen
    Not a ray of light

    Al matí, vidu lleial,
    agafa, ferm, el teu sac gris.
    Del Nord i el Sud cap al Iemen
    ni un raig de llum.

    Tiritirititiritam....
    Light a small white candle
    In this darkened tent,
    This heart of mine

    Tiritirititiritam...
    Encén una petita espelma blanca
    en aquesta fosca tenda,
    aquest cor meu.

    From the north And south to Yemen
    Then a brilliant light will shine!
    The light, the light will shin

    Del Nord i el Sud cap al Iemen.
    Llavors, una llum radiant brillarà!
    La llum, la llum brillarà.


    Tyger                        
    Elaine Hagenberg (1979)
    Text de William Blake (1757-1827)

    Tyger Tyger, burning bright,
    In the forests of the night;
    What immortal hand or eye,
    Could frame thy fearful symmetry?

    Tigre, tigre, que cremes amb tanta intensitat,
    als boscos foscos de la nit:
    quina mà o quin ull immortal
    va poder donar forma a una bellesa tan terrible?

    In what distant deeps or skies.
    Burnt the fire of thine eyes?
    On what wings dare he aspire?
    What the hand, dare seize the fire?

    En quins abismes o en quins cels llunyans
    va encendre’s el foc dels teus ulls?
    Amb quines ales va gosar enlairar-se?
    Quina mà va gosar prendre aquell foc?

    What the hammer? What the chain,
    In what furnace was thy brain?
    What the anvil? What dread grasp,
    Dare its deadly terrors clasp!

    Quin martell, quina cadena,
    quin forn va forjar el teu cervell?
    Quina enclusa, quina mà tan ferma
    va gosar subjectar aquest terror tan mortal?

    When the stars threw down their spears
    And water’d heaven with their tears:
    Did he smile his work to see?
    Did he who made the Lamb make thee?

    Quan els estels van deixar caure les seves llances
    i van regar el cel amb llàgrimes,
    va somriure, en veure la seva creació?
    El mateix que va fer l’Anyell, et va fer també a tu?

    Tyger Tyger, burning bright,
    In the forests of the night;
    What immortal hand or eye,
    Could frame thy fearful symmetry?

    Tigre, tigre, que cremes amb tanta intensitat,
    als boscos foscos de la nit:
    quina mà o quin ull immortal
    va poder donar forma a una bellesa tan terrible?


    Aizu Bandai-san                
    Hiroshi Ishimaru (1972)
    Cançó popular japonesa

    Aizu Bandai-san wa
    takara no yama yo
    sasa ni koganega
    ē mata narisagaru

    El mont Bandai d’Aizu
    és una muntanya de tresors.
    Als bambús hi pengen
    grans d’or una altra vegada.

    Higashiyama kara
    hinichi no tayori
    yukazanaru mai
    ē mata kao mise ni

    Des de la muntanya Higashiyama
    arriben notícies cada dia.
    No puc evitar baixar-hi
    per tornar-ho a veure.


    Hej Igazitsad!
    Lajos Bárdos (1899-1986)

    Hej, igazítsadjól a lábod,
    tízfarsangja, hogymárjárod.

    Ei, posa bé els peus,
    fa deu Carnavals que ja balles.

    Hej, ez a kislányatyámfia,
    szeretiazapámfia.

    Ei, aquesta noieta, parent meu,
    estima el fill del meu pare.

    Hej a szívemneknagy a búja,
    te légyrózsámorvoslója.

    Ei, el meu cor té una gran pena,
    sigues tu, amor meu, qui la curi.

    Hej, nemaludtamcsakegyszikrát,
    eltáncoltamazéjszakát.

    Ei, no he dormit ni una engruna,
    he passat tota la nit ballant.


    La voce del mare
    Francesco Corrias (1970)

    La voce del mare nella conchiglia
    ascolta il bambino nella conchiglia e si meraviglia.

    La veu del mar dins la petxina
    l’escolta l’infant a la petxina i se’n meravella.

    Pronto? Il mare dice “ti aspetto”,
    il mare dice “ho navi e isole per farti felice”

    Hola? El mar diu: “T’espero”,
    el mar diu: “Tinc vaixells i illes per fer-te feliç”.

    Vorrebbe rispondere il bimbo al mare:
    “Prepara i pesci, verrò a pescare!”

    L’infant voldria respondre al mar:
    “Prepara els peixos, vindré a pescar!”.

    Ma non è certo di parlar bene
    la lingua dei pesci e delle sirene.

    Però no està segur de parlar bé
    la llengua dels peixos i de les sirenes.


    The seal lullaby                 
    Eric Whitacre (1970)
    Text de Rudyard Kipling (1865-1936)

    Oh! Silenci fill meu, la nit és rere nostre
    i negres són les aigües que tan verdes brillaven.
    La lluna sobre les ones, mira cap avall per retrobar-nos
    descansant en els buits que mormolen entremig.
    Allà on les ones es trobin serà tou el teu coixí,
    oh, el meu petit i cansat “aletes”, agombola’t a plaer!
    La tempesta no et despertarà, ni el tauró t’atraparà
    adormit en els braços del suau balanceig dels mars.


    Le cygne
    Camille Saint-Saens (1835-1921)
    Text en italià de Carlo Pavese (1971)

    Un cigno vola sul lago blu
    mentre lo guardi voli anche tu.
    Un cigno plana sull’acqua blu
    forse sente che non volerà mai più.

    Un cigne vola sobre el llac blau,
    mentre el mires, també voles tu.
    Un cigne plana sobre l’aigua blava,
    potser sent que no volarà mai més.

    Nel lago filtra un veleno
    subdolo impregna il terreno.
    Sul cigno scende la sera
    si spegne sulla riviera

    Al llac s’hi filtra un verí,
    astut, impregna la terra.
    Sobre el cigne cau el vespre,
    s’apaga a la riba.

    Volava un cigno sul lago blu,
    guardi il cielo e non lo vedi più
    Nei campi secchi il fiume va grigio e tu sai:
    quello che muore non torna mai.

    Volava un cigne sobre el llac blau,
    mires el cel i ja no el veus més.
    Als camps ressecs el riu corre gris i tu saps:
    allò que mor no torna mai més.


    Wau Bulan
    Tracy Wong

    Wau Bulan fa referència a un estel tradicional malaisi (Wau) amb un fons arrodonit en forma de mitja lluna (Bulan) mentre vola alt al cel.

    Ewahbulehterajutigo.

    Oohh, la lluna de tres puntes!


    Voice on the wind 
    Sarah Quartel (1982)

    I heard a voice on the summer wind, 
    Who she is I can’t explain.
    Blowing free and blowing wild.
    Strength and spirit in her song.
    With a song I seem to know.
    Sounds familiar likemyown
    Moves me likesheknows me well.

    Vaig sentir una veu al vent d’estiu,
    qui és ella no ho puc explicar.
    Bufant lliure i bufant salvatge.
    Força i esperit en la seva cançó.
    Amb una cançó que em sembla conèixer.
    Sona familiar, com la meva pròpia.
    Em commou com si em conegués bé.


    Magico canto
    Roberto Goitre (1927-1980)

    Magico canto sento nell’aria.
    Gioia purissima nasce in me.
    Vedo nel sole la fiaccola
    che per amore arde in eterno.

    Sento un cant màgic a l’aire.
    Neix en mi una joia puríssima.
    Veig en el sol la torxa
    que per amor crema eternament.


    Bycicle
    Freddy Mercury (1946-1991) – Queen, arranjament de Carlo Pavese

    Bicycle, bicycle, bicycle
    I want to ride my bicycle
    I want to ride my bike
    I want to ride my bicycle
    I want to ride it where I like

    Bicicleta, bicicleta, bicicleta
    vull anar amb la meva bicicleta
    vull anar amb la meva bici
    vull anar amb la meva bicicleta
    vull anar-hi on vulgui.

    You say black, I say white
    You say bark, I say bite
    You say shark, I say hey man
    Jaws was never my scene
    And I don’t like Star Wars

    Tu dius negre, jo dic blanc
    tu dius lladrar, jo dic mossegar
    tu dius tauró, jo dic: ei, home
    Jaws mai ha estat el meu estil
    i no m’agrada Star Wars.

    You say Rolls, I say Royce
    You say God give me a choice
    You say Lord, I say Christ
    I don’t believe in Peter Pan
    Frankenstein or Superman
    All I wanna do is

    Tu dius Rolls, jo dic Royce
    tu dius Déu, dona’m una elecció
    tu dius Senyor, jo dic Crist
    no crec en Peter Pan
    Frankenstein ni Superman
    tot el que vull fer és

    Bicycle, bicycle, bicycle
    I want to ride my bicycle
    I want to ride my bike
    I want to ride my bicycle

    Bicicleta, bicicleta, bicicleta
    vull anar amb la meva bicicleta
    vull anar amb la meva bici
    vull anar amb la meva bicicleta.

    Races are coming your way
    So forget all your duties, oh yeah
    Fat bottomed girls, they’ll be riding today
    So look out for those beauties, oh yeah
    On your marks, get set, go!

    Les curses arriben cap a tu
    així que oblida totes les teves obligacions, oh sí
    les noies de malucs amples, avui aniran amb bici
    així que vigila aquestes belleses, oh sí
    a punt, preparats, ja!

    Bicycle race.
    I want to ride my bicycle,
    (I want a) bicycle race

    Cursa de bicicletes
    vull anar amb la meva bicicleta
    (vull una) cursa de bicicletes.


    “Golden”, de la pel·lícula K-Pop demon hunters
    Ejae (1991) i Mark Sonnenblick (1990), arranjament de Roger Emerson

    I was a ghost, I was alone
    Eoduwohjin, apgilsokeh
    Given the throne, I didn’t know
    how to believe
    I was the queen that I’m meant to be

    Era un fantasma, estava sola,
    enmig d’un camí enfosquit davant meu.
    Em van donar un tron, però no sabia
    com creure
    que era la reina que estava destinada a ser.

    I lived two lives, tried to play both sides
    But I couldn’t find my own place
    Called a problem child, ’cause I got too wild
    But now that’s how I’m getting paid, kkeuteopsi on stage

    Vaig viure dues vides, vaig intentar jugar a dues bandes,
    però no trobava el meu propi lloc.
    Em deien criatura problemàtica, perquè era massa indòmita,
    però ara és precisament així com em guanyo la vida,
    sense parar, damunt l’escenari.

    I’m done hiding, now I’m shining
    Like I’m born to be
    We dreaming hard, we came so far
    Now I believe

    Ja no m’amago, ara brillo,
    com si hagués nascut per ser així.
    Vam somiar amb força, hem arribat tan lluny,
    i ara hi crec.

    We’re going up, It’s our moment
    You know together we’re glowing
    Gonna be, gonna be goldеn

    Anem amunt, aquest és el nostre moment,
    saps que junts resplendim.
    Serem, serem d’or.

    Oh, up with our voices
    Yeongwonhee kkaejilsu eomneun 
    Gonna be, gonna be golden

    Oh, alcem les nostres veus,
    per sempre, impossibles de trencar.
    Serem, serem d’or.

    Oh, I’m done hiding, now I’m shining
    Like I’m born to be
    Oh, our time, no fears, no lies
    That’s who we’re born to be

    Oh, ja no m’amago, ara brillo,
    com si hagués nascut per ser així.
    Oh, és el nostre temps, sense pors ni mentides,
    això és el que hem nascut per ser.

    Waited so long to break these walls down
    To wake up and feel like me
    Put these patterns all in the past now
    And finally live like the girl they all see 

    He esperat tant de temps per enderrocar aquests murs,
    per despertar-me i sentir-me jo mateixa.
    Deixo enrere tots aquests patrons del passat
    i, per fi, viuré com la noia que tothom veu.

    No more hiding, I’ll be shining
    Like I’m born to be
    Cause we are hunters, voices strong, and
    I know I believe

    Ja no m’amago, ara brillo,
    com si hagués nascut per ser així.
    Perquè som caçadores, amb veus poderoses,
    i sé que hi crec.

    We’re going up, It’s our moment
    You know together we’re glowing
    Gonna be, gonna be goldеn

    Anem amunt, aquest és el nostre moment,
    saps que juntes resplendim.
    Serem, serem d’or.

    Oh, I’m done hiding, now I’m shining
    Like I’m born to be
    Oh, our time, no fears, no lies
    That’s who we’re born to be

    Oh, ja no m’amago, ara brillo,
    com si hagués nascut per ser així.
    Oh, és el nostre temps, sense pors ni mentides,
    això és el que hem nascut per ser.

    You know we’re gonna be, 
    gonna be golden
    Born to be, born to be glowing
    balkge bitnahneun woori
    You know that it’s our time,
    no fears, no lies
    That’s who we’re born to be 

    Ja saps que serem,
    serem d’or.
    Nascudes per ser, nascudes per brillar,
    nosaltres, que resplendim intensament.
    Ja saps que és el nostre moment,
    sense pors ni mentides,
    això és el que hem nascut per ser.


    “Acto del árbol”, d’Opereta ecológica
    Alberto Grau (1937)
    Text de Jesús Rosas Marcano (1930-2001)

    Yo soy el señor árbol centinela del río
    albergue de los pájaros, reposo del camino.
    Mis flores son banderas para los pajaritos
    mis ramas son lugares para que hagan sus nidos.
    Y así mi copa es fiesta de plumas y de trinos.
    Yo soy árbol centinela del camino.


    A puppet’s dream
    Darius Lim (1986)

    Sha Sha!
    A bright and shining flower,
    The little forest shower,
    The sun that shines and marvels
    The night that brings the owls.

    Sha Sha!
    Una flor brillant i resplendent,
    la petita pluja del bosc,
    el sol que brilla i meravella,
    la nit que duu els mussols.

    Dance! Dance in the woods
    Make a merry laughter.
    Oh, dance in the woods,
    Dance a little faster.

    Balla! Balla al bosc
    fes una rialla alegre.
    Oh, balla al bosc
    balla una mica més de pressa.

    The light of the dawn has a secret
     that many would not know,
    That it hears when the night goes
    and where the starry sky hides the moon on high.

    La llum de l’alba té un secret
    que molts no sabrien,
    que s’escolta quan passa la nit
    i allà on el cel estrellat amaga l’alta lluna.

    Shining hills and streams
    and the showers in the sunlight.
    Fading stars at sight
    And the moonlight still in silence.
    Dance!

    Turons i rierols brillants
    i els xàfecs a la llum del sol.
    Estrelles que s’esvaeixen a la vista
    i el clar de lluna encara en silenci.
    Balla!

    Dance and stomp a little faster.
    Dance for joy, dance for the laughter, ha!
    Dance lightly, dance swiftly,
    dance in the woods sweetly.
    Dance in the moonlight.

    Balla i pica de peus una mica més de pressa.
    Balla d’alegria, balla per riure, ha!
    Balla lleugerament, balla ràpid,
    balla al bosc amb dolçor.
    Balla a la llum de la lluna.

    Fading stars at sight
    and still moonlight in the silence.
    Around we go as soft as snow
    the moon is shining the starlight beaming.
    Dance a dance a dance in the woods.
    Dance!

    Estrelles que s’esvaeixen a la vista
    i encara clar de lluna en el silenci.
    Voleiem suaument com la neu,
    la lluna brilla amb la llum de les estrelles.
    Balla una dansa, una dansa al bosc.
    Balla!


    Eternity 
    Michael Bojesen (1960)
    Text d’Ellen Heiberg (1930-2013)

    Find a stone that glistens
    when you walk on the shore. 
    One rolled throughout the ages
    by the ocean’s mighty roar. 

    Troba una pedra que brilli
    quan caminis per la riba.
    Una que ha rodolat al llarg dels segles
    pel poderós rugit de l’oceà.

    Feel it with your fingers,
    with a grain of sand. 
    Salted with the memories 
    of far-off distant lands. 

    Sent-la amb els teus dits,
    amb un gra de sorra.
    Salada amb els records
    de terres llunyanes.

    Hide it in your pocket
    where other eyes can’t see 
    It’s your piece of the ocean
    and all eternity. 

    Amaga-la a la butxaca
    on altres ulls no la puguin veure.
    És el teu tros de l’oceà
    i de tota l’eternitat.

  • També et pot interessar...

    Estiu al Palau
    Dilluns, 13.07.26 – 20 h
    Petit Palau

    Norwegian Baroque Ensemble & Duncumb

    Johanna Falkinger, soprano 
    André Lislevand, 
    viola de gamba
    Ingeborg Christophersen,
    flauta de bec
    Jadran Duncumb, 
    llaüt i direcció artística
    Barokkanerne
    (Norwegian Baroque Ensemble) 

    G. Ph. Telemann: Suite en Re major per a viola de gamba i orquestra, TWV 55:D6
    A. Lotti: “Lascia che nel suo viso”, per a soprano i baix continu, de l’òpera Teofane 
    G. Ph. Telemann:Concert per a viola de gamba i flauta dolça
    K. Kohaut: Concert per a llaüt i quartet de corda en Mi major
    J. A. Hasse: “L’augeletto in lacci stretto”, per a soprano, flauta de bec i orquestra, de l’òpera Didone abbandonata

    Preu: 25 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

    El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.

Índex