• Programa de mà

    Cor de Noies de l’Orfeó Català, Orquestra Acadèmia 1830 & Marina

    Missa Sancti Aloysii de Johann Michael Haydn

    Estiu al Palau

    Divendres, 3 de juliol de 2026 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Yasmín El Farhi, soprano
    Alba S. Virgili, contralt
    Cor de Noies de l’Orfeó Català* (Montserrat Meneses, directora)
    Orquestra Acadèmia 1830
    Fernando Marina, director


    Lluc Bonal (2002)
    O serena de la mar...
    (text Josep Carner, estrena) 

    Joan Valent (1964)
    “Hivern”, de les Quatre estacions a Mallorca
    (Ramon Andreu, violí solista)

    Josep Ollé i Sabaté (1987)
    Ave Virgo Sanctissima

    Joan Valent
    Pangaea

    Johann Michael Haydn (1737-1806)
    Missa Sant Aloysii

    Kyrie 
    Gloria 
    Credo 
    Sanctus. Benedictus 
    Agnus Dei 

    Aquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada
    #coral #palaujove

    * Agrupació amb finalitat pedagògica

  • Anunci programa de mà digital - Mirades del Palau Essència Palau visites temàtiques- Desktop 1300x1854
  • Poema

    Requisit 

    la sang que surt com canonada que rebenta, 
    la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència, 
    la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans, 
    la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa, 
    la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença, 
    la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,  
    la sang, aquesta sang, als meus poemes. 

     

    Mireia Calafell  
    Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    El Cor de Noies de l’Orfeó Català, una agrupació integrada per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar en el món del cantals cors infantils de l’Orfeó. Al seu costat hi haurà l’Orquestra Acadèmia 1830, formació de referència a les illes Balears, i les veus solistes de la soprano Yasmin El Farhi i la contralt Alba Sánchez. Tots plegats, dirigits per Fernando Marina, ofereixen un programa que va de la tradició clàssica del segle XVIII a la música catalana contemporània.

    Quines són les claus del concert?

    És un viatge que va de la Mediterrània més íntima a l’Europa clàssica. Com a eix central, la Missa Sancti Aloysii de Johann Michael Haydn, escrita originalment per a veus blanques, ideal per a una formació com el Cor de Noies de l’Orfeó Català. Però abans, el programa s’obre amb l’estrena absoluta d’O serena de la mar... de Llorenç Bonal, un preciós poema de Josep Carner convertit en música. El segueixen dues peces de Jaume Valent: “Hivern”, de les seves Quatre estacions a Mallorca, que componen una percepció musical de les diferents estacions a l’illa; se sentirà la més profunda, íntima i recollida, “l’abandonament i la humitat de l’hivern a Mallorca a través de la interiorització anímica i dramàtica del paisatge”, en paraules del compositor. Pangaea és una reflexió sonora sobre la deriva dels continents i l’Ave Virgo Sanctissima de Josep Ollé i Sabaté introdueix un moment de pregària serena; és un motet de caràcter sacre que el compositor convidat d’aquesta temporada del Palau dota d’harmonia moderna i gran expressivitat.

    A què he de parar atenció?

    A la Missa Sancti Aloysii de Johann Michael Haydn, escrita el 1777 per als nens del Cor de Salzburg i originalment destinada a la Festa dels Sants Innocents. És una missa excepcionalment alegre i brillant, gens solemne, una joia per a veus agudes amb només dos violins, violoncel, orgue i algunes trompes. Cal parar atenció a la sonoritat lleugera i cristal·lina que impregnarà el Cor de Noies i també als contrastos que presenta l’obra: el lent “Et incarnatus” en to menor, seguit de l’alegre “Et resurrexit”.

    Sabies que...

    Johann Michael Haydn, el compositor d’aquesta Missa, va ser amic íntim de Mozart i mestre de Weber, però va quedar sempre a l’ombra del seu germà, el famós Joseph Haydn, aleshores una autèntica estrella del firmament musical. El Requiem de Johann Michael va inspirar el de Mozart i durant anys una de les seves Simfonies es va fer passar per obra del geni de Salzburg. Una història de geni i confusió.

  • Anunci programa de mà digital Cercle d'Abonats 2026 DESKTOP
  • Comentari

    Natura i transcendència

    “Passarà tota la mar, / amb tant d’illes i de monstres, / cels de foc i cels de fred, / amb la meva lletra closa”. És una part de la segona estrofa d’un dels poemes que figuren a la secció “Estampes” del llibre El cor quiet, el recull de poesies de Josep Carner que havien anat apareixent entre el 1913 i el 1925. Aquests versos d’O serena de la mar, que també relacionem amb una cançó popular homònima i que van temptar el mateix Eduard Toldrà de posar-hi música (idea finalment descartada), han estat els escollits finalment per Lluc Bonal per a l’estrena de què gaudirem avui. L’encàrrec del Cor de Noies de l’Orfeó Català al jove compositor obrirà una primera part del concert marcada per la música contemporània de sonoritats tel·lúriques. La presència de la poesia del nostre Príncep dels Poetes reforça un llenguatge compositiu que ens situarà en un escenari de natura transcendent, de serenor punyent i mirada ritualista cap al significat ancestral del paisatge que ens envolta i que anomenem “casa”, en aquest cas l’horitzó mediterrani.

    En el mateix sentit de fe arrelada literalment i metafòricament a la terra, descobrirem les dues peces del compositor balear Joan Valent. Tant “Hivern” (de les seves Quatre estacions a Mallorca) com Pangaea, us transportaran a una natura descarnada i, alhora, plena de vida; a tota l’aspror salada de la terra i el mar, que han estat alhora temuts i adorats com quelcom sagrat i, fins i tot, com una metàfora del llenguatge mateix (allò que permet la relació entre els que són diferents i que és l’origen de la civilització). La llarga experiència de Valent com a arranjador simfònic i com a compositor per al món audiovisual, de petjada fortament minimalista, confereix a aquestes dues obres un caràcter fortament cinematogràfic que fàcilment us situarà visualment davant de la presència d’aquests paisatges.

    Entre les dues peces de Valent, tanmateix, escoltarem Ave Virgo Sanctissima de Josep Ollé, en la seva versió per a veus blanques. Si sou habituals dels concerts corals de casa vostra, us serà una peça familiar, perquè podem dir amb tota seguretat que es tracta d’una peça que, amb la seva melodiositat, llenguatge accessible i bellesa desacomplexada, s’ha convertit en un nou clàssic contemporani per a tots els cors del país.

    El caràcter religiós de la peça d’Ollé també anticipa la segona part del concert, centrada en la interpretació de la Missa Sancti Aloysii de Johann Michael Haydn. Històricament una mica a l’ombra del seu germà gran, Joseph, cal dir que Johann Michael fou un compositor extraordinàriament prolífic i admirat especialment per la seva música sacra. L’obra que s’interpretarà avui forma part d’un dels seus períodes de més activitat. Tot sent mestre de capella de la catedral de Salzburg i organista a l’església de la Santíssima Trinitat (un càrrec que pretengué Leopold Mozart per al seu fill Wolfgang, tot iniciant així una forta animadversió cap a Haydn), el 1777 escriví aquesta Missa per a veus blanques dedicada als seus estimats nois del cor per celebrar la seva festa principal, que es commemorava el dia dels Sants Innocents. Com veureu, es tracta d’una obra del més pur estil del Classicisme austríac, lluminosa, elegant i d’una aparent simplicitat que construeix una bellesa joiosa i transparent.

    La santa missa com a ritual (tema de la temporada actual del Palau) no deixa de ser una mediació simbòlica del mateix esperit amb què s’encetava el concert: la mirada humana cap a allò transcendent que divinitza el seu paisatge i el converteix en un llenguatge, a la recerca d’arrels i d’un més enllà de la realitat immediata.

    Martí Marimon Aguadé, filòsof i músic

  • 20260506 Palau100 T2627 DESKTOP
  • Biografies

    Cor de Noies de l’Orfeó Català

    Cor de Noies

    © Mario Wurzburger

    Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, el Cor de Noies de l’Orfeó Català està integrat per trenta-set joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Ha estat dirigit per Buia Reixach i Feixes. Actualment, Montserrat Meneses n’és la directora i Maria Mauri n’és la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.

    Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca Kukai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).

    Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.

    Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.

    El 2024 va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, la participació a la Festa de la Música Coral, el concert dirigit per Basilio Astúlez, i el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses.

    El 2025 va destacar el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst i l’intercanvi amb el cor danès Nordlys a Copenhaguen, i la participació en l’obra The veil of the temple de John Tavener, al costat de l’Orfeó Català i el Cor Jove de l’Orfeó Català, al festival Grec.

    La seva temporada 2025-26 inclou les estrenes d’Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, al costat del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor Jove de l’Orfeó Català i la Philharmonia Orchestra, dirigits per Marin Alsop, i d’El clam de la terra de Mariona Vila. També destaquen la interpretació d’Els planetes de Gustav Holst amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el concert dirigit per Martina Batić al costat del Cor de Cambra del Palau.

    El Cor de Noies rep el suport de:

    • Fundació Gandara Color
  • Orquestra Acadèmia 1830

    Orquestra Acadèmia 1830

    Acadèmia 1830 és una associació musical creada l’any 2011 amb l’objectiu de difondre el gran repertori de la música clàssica a les illes. L’Acadèmia té dues grans branques: l’orquestra i el cor, que permet abordar tant els gèneres vocals i instrumentals per separat o conjuntament, segons la producció i el programa.

    L’Orquestra Acadèmia 1830 és una formació instrumental flexible i variable de joves músics professionals de l’illa i de primer nivell musical. La seva versatilitat li permet abordar des del gran repertori simfònic de Beethoven amb el qual es va presentar per primera vegada en concert públic, així com la tradició barroca i clàssica, el gran repertori romàntic, fins a la música del segle XX.

    Va fer el concert de presentació l’abril del 2011, a l’Auditori de Cap de Pera, amb un monogràfic d’obres de Beethoven, en què actuà com a solista convidat Andreu Riera. En aquests anys s’ha consolidat com una agrupació de referència musical de l’illa amb gran acceptació del públic i la crítica especialitzada. Ha actuat als principals auditoris i sales de concerts i festivals de l’illa: Teatre Principal de Palma, Teatre de Santanyi, Auditori de Manacor, castell de Bellver, Festival de JJMM de Cap de Pera, JJMM de Ciutadella...

    Especialment elogiades van ser les seves produccions de Tangos d’Astor Piazzolla i Amor brujo de Falla (2013), la Passió segons sant Joan de Bach (2014) i la Gran Missa en Do menor de Mozart, amb el Markus Chor de Múnic (festival Música Mallorca 2014). Des del curs 2013-14 té una temporada estable de concerts en la qual interpreta les grans obres del repertori orquestral (Simfonies de Haydn, Mozart, Beethoven). Ha col·laborat amb grans figures del panorama internacional: Pierre Reach i Paul Badura Skoda..., i amb la majoria de solistes vocals i instrumentals de les illes: Andreu Riera, Enrique Bernaldo de Quirós, Oriol Palau, Juan José Pardo, Maia Planas, Antoni Lliteras... Així mateix, col·labora amb les principals institucions culturals de les illes: Conservatori Superior de les Balears, Conservatori Professional de Mallorca o Capella Davídica de Ciutadella.

    Ha participat a dues edicions del Festival de Música dels Pirineus-FeMAP (anys 2022 i 2025). L’orquestra col·labora de manera habitual amb el Teatre Principal de Palma: Stabat Mater de G. Rossini (2023), Missa de Santa Cecília de Ch. Gounod (2025), La corte del faraón (2026), Requiem de Donizetti (2026). A la mateixa sala ha participat també en versions familiars, havent-hi ja programat La flauta màgica de Mozart (2013), Tosca de Puccini (2014) i El barber de Sevilla de Rossini (2015 i 2016). I a la temporada de ballet del 2016, en la versió de Don Quixot de Minkus.

    El seu director fundador és Fernando Marina.

    .

    • CCTUCUES
  • Textos

    Lluc Bonal (2002)
    O serena de la mar…
    (text de Josep Carner: 1884-1970)

    O serena de la mar,
    l’estimada que jo tinc
    és a l’altra part de l’ona.
    Una nau que se n’hi va
    lletra meva ja li porta.
    Passarà tota la mar
    amb la meva lletra closa.

    Trobarà la meva amor
    que es passeja per la costa:
    –Del bell cor enamorat
    us portem una penyora.–
    Si la carta llegirà,
    en seria tremolosa.
    –Blanca sou com el paper
    i teniu un mot al rostre;
    vós vinguéssiu a la nau,
    que seríeu la resposta.

    Josep Ollé (1987)
    Ave Virgo Sanctissima

    Ave Virgo Sanctissima,
    Dei Mater piissima,
    maris stella clarissima.
    Salve semper gloriosa,
    margarita pretiosa,
    sicut lilium formosa,
    nit ensolens velut rosa.

    Ave, Verge Santíssima,
    Mare de Déu, la més pietosa,
    la més brillant estrella del mar.
    Salve, sempre gloriosa,
    perla valuosa
    llueixes formosa com un lliri,
    i fas olor de rosa.

    Johann Michael Haydn (1737-1806) 
    Missa Sant Aloysii

    Kyrie
    Kyrie eleison
    Christe eleison
    Kyrie eleison.


    Senyor tingueu pietat
    Crist tingueu pietat
    Senyor tingueu pietat.

    Gloria
    Gloria in excelsis Deo,
    et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
    Laudamus te, benedicimus te, adoramus te, glorificamus te,
    gratias agimus tibi propter magnam gloriam tuam,
    Domine Deus, Rex caelestis,
    Deus Pater omnipotens.
    Domine fili unigenite, Jesu Christe,
    Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris,
    Qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis.
    Qui tollis peccata mundi,
    suscipe deprecationem nostram.
    Qui sedes ad dexteram Patris,
    miserere nobis.
    Quoniam tu solus sanctus,
    Tu solus Dominus,
    Tu solus Altissimus, Jesu Christe,
    cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
    Amen.


    Glòria a Déu a dalt del cel,
    i a la terra pau als homes que estima el Senyor.
    Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem,
    us donem gràcies,
    per la vostra immensa glòria,
    Senyor Déu, Rei celestial,
    Déu Pare omnipotent.
    Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
    Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
    Vós, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres;
    Vós, que lleveu el pecat del món,
    acolliu la nostra súplica.
    Vós, que seieu a la dreta del Pare,
    tingueu pietat nosaltres.
    Perquè Vós sou l'únic Sant,
    Vós l'únic Senyor,
    Vós l'únic Altíssim, Jesucrist,
    amb l'Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
    Amén.

    Credo
    Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem,
    factorem caeli et terrae,
    visibilium omnium, et invisibilium.
    Et in unum Dominum Jesum Christum,
    Filium Dei unigenitum,
    et ex Patre natum, ante omnia saecula.
    Deum de Deo, lumen de lumine,
    Deum verum de Deo vero,
    genitum, non factum,
    consubstantialem Patri:
    per quem omnia facta sunt.
    Qui propter nos homines, et propter nostram salutem descendit de caelis. Et incarnatus est de Spiritu Sancto
    ex Maria Virgine: et homo factus est.
    Crucifixus etiam pro nobis: sub Pontio Pilato
    passus, et sepultus est.
    Et resurrexit tertia die, secundum Scripturas.
    Et ascendit in caelum: sedet ad dexteram Patris.
    Et iterum venturus est cum gloria, judicare vivos et mortuos:
    cujus regni non erit finis.
    Et in Spiritum Sanctum, Dominum, et vivificantem:
    qui ex Patre Filioque procedit.
    Qui cum Patre et Filio simul adoratur, et conglorificatur:
    qui locutus est per Prophetas.
    Et unam, sanctam, catholicam et apostolicam Ecclesiam.
    Confiteor unum baptisma in remissionem peccatorum.
    Et exspecto resurrectionem mortuorum.
    Et vitam venturi saeculi. Amen


    Crec en un sol Déu, Pare totpoderós,
    creador del cel i de la terra,
    de totes les coses, visibles i invisibles.
    I en un sol Senyor, Jesucrist,
    Fill Unigènit de Déu,
    nascut del Pare abans de tots els segles.
    Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum,
    Déu veritable nascut del Déu veritable,
    engendrat, no pas creat,
    de la mateixa naturalesa del Pare:
    per Ell tota cosa fou creada.
    El qual per nosaltres els homes i per la nostra salvació, davallà del cel. I, per obra de l’Esperit Sant,
    s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home.
    Crucificat després per nosaltres
    sota el poder de Ponç Pilat, patí i fou sepultat.
    I ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures.
    I se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.
    I tornarà gloriós a judicar els vius i els morts,
    i el seu regnat no tindrà fi.
    Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida,
    que procedeix del Pare i de Fill.
    I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat;
    que parlà per boca dels profetes.
    I en l’Església, que és una, santa, catòlica i apostòlica. Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat. I espero la resurrecció dels morts,
    i la vida de la glòria. Amén.

    Sanctus
    Sanctus, Sanctus, Sanctus,
    Dominus Deus Sabaoth;
    pleni sunt caeli et terra gloria tua.

    Hosanna in excelsis.
    Benedictus, qui venit in nomine Domini.
    Hosanna in excelsis.


    Sant, Sant, Sant,
    Sant és el Senyor, Déu de l'univers;
    el cel i la terra són plens de la vostra glòria.

    Hossanna a dalt del cel.
    Beneït el qui ve en nom del Senyor.
    Hossanna a dalt del cel.

  • Formacions

    Cor de Noies de l’Orfeó Català
    Montserrrat Meneses, directora

    Sopranos
    Eulàlia Canals Martí, Blanca Costa Moreno, Sofia de Pedro Muñoz, Mencía Catalina Díaz de Cerio Ruiz de Lobera, Yasmín El Farhi Medina, Sira Espasa Gomis, Sandra Espejo Martínez, Paula Gelpí Forcada, Mireia Gómez Vivas, Gemma Guardiola Ripoll, Marina Martínez Tabero, Aina Milego Miralles, Aina Oliver Calvet, Júlia Oliver Calvet, Rita Pellissa Valera, Marta Perez Fortuny, Natalia Rodríguez Álvarez, Laura Rodríguez Mestre, Helena Sadurní Mata, Laia Ussetti Forn

    Contralts
    Isabelle Bach Canals, Mar Cantallops Peré, Irene Castellon Magro, Marina Galas Meyer-Everdt, Helena González Alonso, Maria Gonzàlez Morralla, Judit Jané Barrera, Maja Aniela Koprowska, Clara Mas Martí, Elena Pérez Ventura, Frida Puigardeu Martret, Alba Sánchez Virgili, Emma Sarrate Hernández, Khady Seck Colomé, Alba Talavera González

    Acadèmia 1830
    Fernando Marina, director

    Violins I
    Ramón Andreu (concertino), Carlota Coll, Enrique Pastor, Xavier Pericàs

    Violins II
    Ma. Antònia Pons Estel, Lourdes Pons, Iresi García, Aina Lília Domínguez

    Violes
    Fernando Villegas, Manel Gil

    Viloncels
    Oriol Palau, Esteban Belinchón

    Contrabaix
    Miquel Ferrà

    Producció
    Carmen Domínguez

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants – Estiu al Palau
    Dijous, 09.07.26 – 20 h
    Petit Palau

    Els set elements

    Cor Infantil de l’Orfeó Català* (Glòria Coma i Pedrals, directora)
    Cor Piccoli Cantori de Torí* (Elisa Dal Corso, directora)

    *Agrupacions amb finalitats pedagògiques

    Èter (esperit)
    Gayatri mantra (mantra hindú; arranjament de Mário Nascimento)

    Aigua
    F. Corrias: La voce del mare  
    E. Whitacre: The seal lullaby
    C. Saint-Saëns: Acquarium, Le cygne

    Terra
    A. Nini (Noa) i G. Dor: Keren Or (text de Leah Goldberg)
    F. Fjellheim: “Eatnemen vuelie”, de la pel·lícula Frozen 2 (arranjament d’Elisa Dal Corso)  

    Foc
    E. Hagenberg: Tyger
    H. Ishimaru: Aizu Bandai-san
    L. Bàrdos: Hej igazitsad!

    Aire
    T. Wong: Wau bulan
    S. Quartel:Voice on the wind
    R. Goitre: Magico canto

    Fusta
    D. Lim: A puppet's dream
    A. Grau: “Acto del árbol”, d’Opereta ecológica (text de Jesús RosasMarcano)

    Metall
    “Golden”, de la pel·lícula K-pop demon hunters
    Queen: Bycicle race (arranjament de Carlo Pavese)

    Èter (esperit)
    M. Bojesen: Eternity (text d’Ellen Heiberg)

    Preu: 18 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

    El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.

Índex