• Programa de mà

    Jaeden Izik-Dzurko
    —Skriabin, Schumann, Rakhmàninov i Franck

    Palau Piano

    Dilluns, 15 de juny de 2026 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Jaeden Izik-Dzurko, piano
    (Beca Alicia de Larrocha)


    I part

    Aleksandr Skriabin (1872-1915)
    Dels Preludis op.11

    Número 1, en Do major
    Número 2, en La menor
    Número 3, en Sol major
    Número 20, en Do menor
    Número 23, en Fa major

    Robert Schumann (1810-1856)
    Fantasia, en Do major, op. 17

    1. Durchaus phantastisch und leidenschaftlich vorzutragen - Im Legendenton - Erstes Tempo - Adagio - Im Tempo
    A interpretar de manera plenament fantàstica i apassionada - En to de llegenda - Tempo primo - Adagio - A tempo

    2. Mässig. Durchaus energisch - Etwas bewegter - Viel bewegter
    Moderat. Amb Energia constant - Una mica més anicat - Mol més animat

    3. Langsam getragen. Durchweg leise zu halten - Etwas bewegter - Nach und nach bewegter und schneller - Adagio
    Lent i sostingut. A mantenir sempre suau - Una mica més animat - Progressivament més animat i més ràpid - Adagio

    II part

    Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
    Preludis op. 23 

    Número 1, en Fa sostingut menor
    Número 2, en Si bemoll major
    Número 5, en Sol menor

    César Franck (1822-1890)
    Preludi, Coral i Fuga, CFF 24

    1. Preludi. Moderato
    2. Coral. Poco più lento - Poco allegro
    3. Fuga. Tempo I

    Durada del concert:
    Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    #piano #jovestalents

  • 20260506 Palau Piano T2627 DESKTOP
  • Poema

    Així

    Com
    qui empelta una figuera que era borda i s’hi
    asseu a llegir fins que fa ombra.

    Així és com tu sabies estimar-me.


    Mireia Calafell
    Aquesta sang (Cafè Central, 2024)

  • Anunci primera vegada al Palau - desktop
  • Et cal saber...

    Qui n’és el protagonista?

    Jaeden Izik-Dzurko, pianista de trajectòria internacional ascendent. Tot i ser encara molt jove, aquest extraordinari músic canadenc ja ha conquerit el públic del Palau de la Música Catalana i d’altres importants sales de concerts de l’Estat espanyol. La temporada 2025-26 ha estat distingit amb la Beca Alicia de Larrocha, un reconeixement creat pel Palau el 2023 amb motiu del centenari del naixement de la llegendària pianista barcelonina.

    Quines són les claus del concert?

    L’elegància i la densitat lírica són els dos fils que travessen tot el programa. Jaeden Izik-Dzurko convida a experimentar diferents moments del Romanticisme i d’etapes posteriors. Hi trobem quatre visions molt diferents d’una mateixa actitud romàntica: mirar cap a l’interior. Schumann hi aboca l’exaltació i el somni; Rakhmàninov, la malenconia i el cant profund; Skriabin, les sonoritats amb els colors de l’ànima; Franck, la meditació i l’ordre espiritual. Quatre grans compositors i quatre mons sonors. I al centre, un sol intèrpret capaç de fer-los dialogar.

    A què he de parar atenció?

    Als Preludis de Skriabin, que condensen la seva evolució com a creador: comencen com a peces d’un lirisme i elegància romàntica a l’estil de Chopin i es transformen gradualment en fragments místics que fins i tot abandonen la tonalitat tradicional. La Fantasia, op. 17 de Schumann, en canvi, és una peça llarga i emotiva, plena de contrastos, que comença amb molta fogositat i acaba en una calma gairebé de pregària; va ser escrita com a homenatge a Beethoven, però també, secretament, per a la dona que l’autor estimava, Clara. Els Preludis op. 23 de Rakhmàninov són miniatures de gran volada d’accent eslau; n’hi ha de tristos, d’energètics, de somiadors... Són com cançons sense paraules. A la seva Preludi, Coral i Fuga, Franck juga amb un tema senzill, gairebé religiós, i el va transformant, el fa créixer i el complica sense perdre mai la serenitat de l’origen.

    Sabies que...

    Skriabin tenia sinestèsia, és a dir, veia colors quan sentia música. Així, va intentar crear un clavier à lumières (una mena de teclat lluminós) per projectar a la sala els colors de cada to musical; volia convertir la seva cinquena simfonia, Prometeu, poema del foc (1910) en una obra audiovisual. Tot i això, aquest invent mai va arribar a portar-se a la pràctica, per la qual cosa aquesta obra es va haver d’interpretar acompanyada únicament per unes diapositives de colors.

  • Anunci programa de mà digital Cercle d'Abonats 2026 DESKTOP
  • Comentari

    Quan escoltem Jaeden Izik-Dzurko percebrem el magnetisme dels grans intèrprets. La seva elegància –que recorda tant Blechacz–, l’aprofundiment estètic assolit en les lectures, el rigor, la perfecció tècnica i la sensibilitat conflueixen per assolir unes versions incommensurables que mai ens deixen indiferents.

    Skriabin va escriure els Preludis op. 11 quan concloïa els seus estudis al Conservatori de Moscou i viatjava per diverses ciutats (París, Amsterdam o Heidelberg). Publicats l’any 1897 i inspirats en els Preludis op. 28 de Chopin, podrem escoltar el número 1, en Do major, amb els característics cinquets, el delicat ritme ternari que emana del “Preludi en La menor”, la lleugeresa que brolla del tercer, en Sol major, l’apassionament del dramàtic “Preludi en Do menor” i el radiant i lluminós número 23, en Fa major.

    La Fantasia per a piano, op. 17 de Schumann, dedicada a Franz Liszt, va ser concebuda inicialment com una obra que seguia les pautes dels opus 109 i 111 de Beethoven. Escrita l’any 1836, any del trencament forçós de la seva relació amb Clara Wieck, aquest episodi influenciarà el caràcter turbulent i líric de la composició, on conviuran l’apassionament i la lamentació, en paraules del propi Schumann. L’inici vehement, el sublim i nostàlgic darrer moviment, han convertit la monumental Fantasia en una de les obres més estimades de la literatura pianística.

    Els deu Preludis que integren l’opus 23 de Rakhmàninov, confegeixen amb els tretze de l’opus 32 i el Lento en Do sostingut menor, un corpus que segueix les pautes dels de Chopin. Escrits entre el 1901 i el 1903, la seva musicalitat romàntica està embolcallada per les grans estructures harmòniques, salts i la fortalesa tímbrica inconfusible del seu estil. Les harmonies i els cromatismes del número 1, són seguits pel caràcter virtuós del segon, amb acords brillants i textures harmòniques de tremenda complexitat. El celebèrrim Preludi op. 23 núm. 5 s’inicia amb un motiu rítmic inicial, punt de partida d’un crescendo incessant. El lirisme del seu episodi central ens conduirà de nou al motiu inicial, que es fondrà en una subtil conclusió.

    El compositor belga César Franck, un prodigi del piano format al Conservatori de París, va patir les ordres del seu pare, que el va obligar a seguir una carrera concertística del tot exigent. Quan l’edat li ho va permetre, va poder abandonar aquesta carrera concertística per convertir-se en organista a Sainte-Clotilde i professor al Conservatori de París. Poques obres dedicades al piano figuren dins el seu catàleg. Als seixanta-dos anys escriu el Preludi, Coral i Fuga, una obra amb reminiscències bachianes, però emparentada amb el piano romàntic de Schumann i Liszt. Del “Preludi”, modulant, figuratiu, emergeix un caràcter reflexiu; el “Coral” és ple de misticisme, una solemnitat atorgada pel motiu construït amb acords arpegiats descendents. Una llarga transició ens conduirà a la “Fuga”, basada en un tema cíclic aparegut anteriorment. La grandiositat formal i el virtuosisme conviuen dins la creació pianística més rellevant de Franck.

    Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana» i «Scherzo»

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Biografia

    Jaeden Izik-Dzurko, piano

    “En un món de competició, expectació i promoció, Jaeden Izik-Dzurko destaca per damunt de la resta. És un artista sincer i mereix la nostra atenció” («Bachtrack»).

    Nascut a la Colúmbia Britànica i d’origen hongarès i ucraïnès, Jaeden es va formar amb el Dr. Corey Hamm a la University of British Columbia abans de continuar els estudis a la prestigiosa Juilliard School. Actualment estudia amb Jacob Leuschner a la Hochschule für Musik Detmold i amb Benedetto Lupo a l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia.

    El pianista canadenc Jaeden Izik-Dzurko és el guanyador de la Medalla d’Or del Leeds International Piano Competition 2024 i actual beneficiari de la prestigiosa Borletti-Buitoni Trust Fellowship. El mateix any que va obtenir l’or a Leeds, va fer història en esdevenir el primer canadenc a rebre el Gran Premi del Concours Musical International de Mont-real.

    La seva temporada 2025-26 inclou debuts destacats, a la sala Wigmore Hall de Londres, Davies Symphony Hall, Gewandhaus de Leipzig (Sala Mendelssohn) i Elbphilharmonie d’Hamburg. També el debut com a solista amb l’Orchestre Symphonique de Mont-real i la National Symphony Orchestra d’Irlanda, i l’actuació amb la Kamloops Symphony Orchestra, Edmonton Symphony Orchestra i National Arts Centre Orchestra. El seu repertori d’aquesta temporada inclou obres de Frédéric Chopin, Johannes Brahms, Edvard Grieg i Serguei Rakhmàninov, amb col·laboracions amb directors com Jessica Cottis, Gemma New i Alexander Shelley.

    Jaeden ha ofert recitals en sales internacionals de primer nivell, com el Carnegie Hall (Weill Recital Hall), Salle Cortot de París i Auditorio Nacional de Música de Madrid. Altres compromisos destacats inclouen actuacions amb la Vancouver Recital Society, Münchner Künstlerhaus i Sociedad Filarmónica de Bilbao. En l’àmbit orquestral, ha actuat amb l’Orchestre Symphonique de Mont-real, Bilbao Orkestra Sinfonikoa i Orquesta Sinfónica de RTVE, sota la direcció de Domingo Hindoyan, John Storgårds i Joseph Swensen.

    Ha obtingut primers premis als concursos Hilton Head International Piano Competition, Concurs Internacional Maria Canals i Concurs Internacional de Piano Paloma O’Shea de Santander, on també va rebre el Premi Canon del públic i el Premi de Música de Cambra.

  • Anunci programa de mà digital - Mirades del Palau Essència Palau visites temàtiques- Desktop 1300x1854
  • També et pot interessar...

    Palau Pronteres
    Dimecres, 17.06.26 – 20 h
    Sala de Concerts

    Ellington, Bartók, Gerassimez, Gershwin, Bernstein i Adams 

    Lucas i Arthur Jussenduo de pianos
    Alexej Gerassimez i Emil Kuyumcuyan, 
    percussió

    D. Ellington: Brasilliance(arranjament d’Oran Elder)
    B. Bartók: Sonata per a dos pianos i percussió, Sz. 110, BB 115
    A. Gerassimez: Beyond stickability
    G. Gershwin: Rhapsody in blue, per a dos pianos
    L. Bernstein: Danses simfòniques de West Side story (arranjament de Peter Sadlo)
    J. Adams: Short ride in a fast machine (arranjament d’Alexej Gerassimez)

    Preus: de 25 a 35 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex