• Programa de mà

    Mare Mundi - Tribut al Mar
    —Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, Polifònica de Puig-reig & Francesc Cassú

    Tardes al Palau

    Dilluns, 22 de juny de 2026 – 19 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • Logo Fund. Metalquimia

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha, cantants
    Arjau, 
    grup d’havaneres
    Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya
    Polifònica de Puig-reig 
    (Josep Maria Conangla i Emmanuel Niubò, directors)
    Francesc Cassú, 
    director


    Obertura

    Duets d’havaneres
    La gavina – Frederic Sirés (1898-1971)
    El llop de mar – Ramon Carreras (1927-1956)
    La balada d'en Lucas – Josep Lluis Ortega Monasterio (1918-2004)
    La calma de la mar – Nicolau Guanyabens (1826-1989)
    La Caterina del cafè de la Marina – Narcís Lagares (1937)
    La paloma – Sebastián Iradier (1809-1836)
    La bella Lola – Anònim

    Many rivers to cross – Jimmy Cliff (1944-2025)

    Pacífic blau
    Surfin' USA – Brian Wilson (1942-2025)
    The Love Boat – Charles Fox (1940)
    Coconut tree – Mohombi (1986)
    California dreamin’ – John Phillips (1935-2001) & Michele Phillips (1944)
    Wipe out – The Surfaris (1962)

    Beyond the sea – Charles Trenet (1913-2001)

    Homenatge a Josep Bastons (1927-2023)
    Tamariu
    Mariner de terra endins
    Lola la tavernera

    My heart will go on – James Horner (1953-2015)

    Llach i el mar  - Lluís Llach (1948)
    Viatge a Ítaca
    Maremar
    A la taverna del mar

    Vestida de nit – Càstor Pérez (1955-2010) i Glòria Cruz (1959)

    Mediterràniament
    Zorba el grec – Miki Theodorakis (1925-2021)
    Que c'est triste Venice – Charles Aznavour (1924-2018)
    Sapore di sale – Gino Paoli (1934-2026)
    Mediterráneo – Joan Manuel Serrat (1943)
    Applejack – Dolly Parton (1946)
    Summercat – Lars Lindquist (1975)

    Ritmes del carib
    No women no cry – Bob Marley (1945-1981)
    Kokomo – The Beach Boys (1961)
    Kingston Town – Lord Creator (1935-2023)
    Mi tierra – Gloria Estefan (1957)
    Guantanamera – José Fernández (1908-1979)
    El tiburón – Alexis y Fido (2002)

    Mar i cel (selecció) – Albert Guinovart (1962)

    Durada aproximada del concert:
    90 minuts sense pausa.

    #coral #patrimonicatalà

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Poema

    Narcís

    No va besar-se els llavis
    sinó l’ocell que en aquell instant exacte
    sobrevolava la font de pedra blanca
    o el núvol que, de sobte, era a tocar.

    Que diferents que seríem tu i jo
    si haguéssim sabut veure el seu desig
    i llegir el mite en altres termes,
    entendre que el reflex inclou sempre,
    sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.

    Mireia Calafell
    Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)

  • anunci programa digital fes-te soci DESKTOP v2
  • Et cal saber...

    Qui en son els protagonistes?

    Els més de vuitanta artistes que es trobaran a l’escenari. Al centre, la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC), acompanyada del grup d’havaneres Arjau i de la Polifònica de Puig-reig, una coral de setanta veus. S’hi sumen els cantants solistes Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda i Samantha. Tots plegats, sota la direcció de Francesc Cassú, presenten Mare Mundi, un tribut al mar que convida a viatjar per emocions, paisatges i cultures a través de la música. Un equip gegant per a un espectacle que fa olor de mar.

     

    Quines són les claus del concert?

    Mare Mundi és una experiència multidisciplinària que uneix tradició i modernitat. El programa barreja clàssics universals i patrimoni musical català, però també inclou surf-rock, pop, reggae i bandes sonores. Tot té sentit i encaixa perquè tot parla del mar, del Mediterrani al Carib. L’espectacle vol anar més enllà de la música mitjançant una mirada transformadora. I al darrere hi ha un esperit col·laboratiu, el d’un gran equip que treballa i que representa la força de la cultura compartida: innovar sense perdre l’arrel i fer accessible la cultura a tothom.

     

    A què he de parar atenció?

    Al so únic de la cobla empastada amb els instruments de corda: els fiscorns, les tenores i els tibles, propis de la formació típica catalana, dialogaran amb violins i violoncels, i això és una experiència poc comuna. També cal parar atenció a l’homenatge a Josep Bastons, fundador del grup d’havaneres Peix Fregit, que morí el desembre del 2023; les seves cançons Tamariu, Mariner de terra endins i Lola la tavernera són el cor emocional del concert. I al bloc dedicat a Lluís Llach, de qui se sentiran èxits com Viatge a Ítaca, Maremar i A la taverna del mar en versió simfònica i coral. I a sorpreses com Surfin’ USA dels Beach Boys, “My heart will go on” de Titanic, o No woman, no cry de Bob Marley, tot transformat per a cobla, corda i veus. Els últims minuts del concert, amb les melodies de Mar i cel, el musical més emblemàtic català, faran pujar l’energia.

     

    Sabies que...

    El repertori de l’espectacle Mare Mundi va ser enregistrat en CD i editat per Música Global, un projecte discogràfic que ha guanyat el Premi Enderrock 2026 en la categoria de millor disc de clàssica per votació popular.

    La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya és una formació musical innovadora que fusiona els instruments tradicionals de la cobla catalana amb els de corda d’una orquestra simfònica. Promoguda per la Fundació Metalquimia i l’Auditori de Girona, va néixer el 2008 amb una plantilla inèdita que substitueix oboès, flautes, clarinets i fagots per tibles, tenores, fiscorns i flabiols, tot aconseguint una sonoritat única al món.

  • 20260506 Palau100 T2627 DESKTOP
  • Comentari

    Les cançons també naveguen

    Les mercaderies viatjaven en vaixell. Les persones també. I les cançons, sovint, les acompanyaven. Molt abans que existissin la ràdio, els discos o les plataformes digitals, el mar ja era una gran xarxa de comunicació per on circulaven llengües, costums i melodies. Algunes desapareixien durant el trajecte. D’altres arrelaven en ports llunyans fins al punt que avui costa imaginar que havien nascut a l’altra banda de l’oceà.

    L’havanera n’és probablement l’exemple més conegut. Filla dels intercanvis entre Cuba i la Península durant el segle XIX, va travessar l’Atlàntic per acabar convertint-se en una de les expressions més estimades de la cultura popular catalana. És una música d’anada i tornada, transformada pel viatge i per les persones que la van fer seva. Quan sonen La gavina, La bella Lola o Vestida de nit, també hi ressona la història de mariners, emigrants, comerciants i navegants que durant generacions van convertir el mar en un espai de trobada.

    Però aquest fenomen no pertany només al passat. Les cançons continuen viatjant. Ho fan quan una melodia mediterrània travessa fronteres, quan un ritme caribeny es converteix en patrimoni universal o quan una banda sonora acaba formant part de la memòria col·lectiva de milions de persones. Les músiques canvien de llengua, d’arranjament i de context, però continuen portant l’empremta dels llocs per on han passat.

    El programa Mare Mundi dibuixa precisament aquest mapa de rutes musicals. De les tavernes marineres de l’Empordà als ports del Carib, de les aigües mediterrànies evocades per Serrat als horitzons llunyans de Califòrnia, les cançons es mouen d’una riba a una altra amb la mateixa naturalitat amb què ho han fet les persones al llarg dels segles.

    No és casual que aquest viatge prengui forma a través de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. La mateixa formació neix de la trobada entre tradicions musicals diferents, en combinar sonoritats que també han recorregut camins propis abans de confluir en un projecte comú. D’alguna manera, la seva identitat reflecteix la mateixa història que expliquen moltes de les peces d’aquest concert: la de cultures que es troben, es transformen i acaben generant nous llenguatges.

    Potser per això Viatge a Ítaca ocupa un lloc tan significatiu dins d’aquest recorregut. Perquè recorda que el valor d’un viatge no es troba només en la destinació, sinó en tot allò que descobrim pel camí. També les cançons, després de navegar per mars, cultures i generacions, acaben explicant molt més que el lloc d’on provenen: expliquen la història dels seus viatges.

    María José Anglés, musicòloga

  • Anunci programa de mà digital Cercle d'Abonats 2026 DESKTOP
  • Biografies

    Beth, cantant

    Beth

    Nascuda a Súria (1981), començà a cantar als setze anys i va col·laborar amb diverses orquestres fins que el 2002 es donà a conèixer al gran públic gràcies al programa Operación Triunfo de TVE.

    Quedà en tercera posició del concurs i fou escollida per representar Televisión Española al Festival d’Eurovisió 2003. Des d’aleshores la seva carrera ha estat imparable: ha publicat set discos propis, dos dels quan han rebut el Premi Enderrock, i ha col·laborat amb nombrosos artistes i projectes.

    Ha combinat la música amb el teatre i la televisió. Com a actriu ha participat en nou produccions teatrals, dues de les quals han rebut el Premi Butaca. Destaca el seu primer paper com a Carmesina en un Tirant lo Blanc que la va dur de gira per Mèxic i Alemanya.

    Per a la televisió ha fet de presentadora en quatre programes diferents i en una sèrie com a actriu. Va posar veu a la cançó principal de la banda sonora original de la pel·lícula Bruc, del director Daniel Benmayor.

    Després de fer una gira de més de seixanta concerts amb els seus últims discos, Origen i Natural women, l’any 2023 va celebrar als escenaris els vint anys de carrera amb l’espectacle Beth 20.

    Col·labora amb l’SCCC des del 2013.

  • Joan Garrido, cantant

    Joan Garrido

    Nascut a Mallorca, és cantant, músic i compositor. Els seus pares són músics i tota la vida ha estat molt lligat a la música. S’ha format en cant i guitarra.

    Va participar al concurs televisiu Operación Triunfo 2008 i va fer posteriorment una gira estatal de disset concerts per Espanya que va incloure concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona i al WiZink Center de Madrid.

    L’any 2019 va publicar el seu primer single, titulat Ni me va, amb la discogràfica Universal Music. Posteriorment en va publicar una sèrie de forma individual, com L’altra fase, amb la discogràfica Música Global.

    El 2020 va presentar el seu primer disc d’estàndards de Nadal, anomenat Christmas songs 3 New Times juntament amb la big band The Global Band. Posteriorment, l’any 2022, presentà el seu segon disc, Restart, on fa un recull de peces de tota la vida donant-hi un toc especial.

    Col·labora amb l’SCCC des del 2022.

  • Mariona Escoda, cantant

    Mariona Escoda

    Nascuda el 2001, està vinculada al món de la música des dels cinc anys i s’ha format en cant clàssic, cant modern, violí i piano.

    El 2020 publicà el seu primer single, 8 de març, compost amb motiu del Dia Internacional de la Dona, amb lletra de l’escriptora i poetessa Maria-Mercè Marçal. Als vint anys publicà el seu primer treball discogràfic, Tal com havia de ser.

    Ha estat una dels setze concursants que va participar al talent show televisiu de TV3 Eufòria 2022. Es convertí en la guanyadora per aclamació i va ser l’única concursant que va arribar invicta a la final sense estar nominada en cap gala, gràcies al suport de les votacions del jurat i de l’audiència.

    El 2023 començà una nova etapa amb la publicació del seu nou disc D’una altra manera, un àlbum amb aires de pop, cançó d’autor i, fins i tot, rock, amb què es va vol reivindicar.

    Col·labora amb l’SCCC des del 2023.

  • Samantha, cantant

    Samantha

    Samantha Gilabert és una cantant de pop electrònic i ritmes urbans coneguda pel seu pas per Operación Triunfo 2020. Nascuda a Beniarrés (1994), va cursar estudis de cant i piano i va publicar dos discos com a vocalista del grup Cactus abans de ser seleccionada per al popular concurs televisiu.

    Classificada com a semifinalista, tot just conclòs el certamen l’artista es va llançar com a solista i va obtenir gran repercussió amb els seus primers senzills, Sin más i Quiero que vuelvas. El novembre d’aquell mateix any va publicar Nada, el seu primer EP, que es va posicionar directament al número 2 de les llistes de vendes d’Espanya.

    Ara Samantha sorprèn amb Antídoto, un àlbum que reuneix temes que van des del pop-rock fins a les balades, amb tocs d’electrònica i elements urbans, integrat per onze cançons que són un reflex de l’evolució artística i personal de l’artista. Amb la seva combinació de melodies enganxoses, lletres significatives i una veu captivadora, aquest àlbum es converteix en una experiència auditiva inoblidable per als fans i oients de tot el món.

    Col·labora amb l’SCCC des del 2025.

  • Arjau, grup d'havaneres

    Arjau, grup d'havaneres

    Fundat l’any 1997 a Palafrugell, és un grup d’havaneres que defensa l’estil tradicional, format per tres veus i una guitarra. Interpreta un repertori amb els grans clàssics de l’havanera, però sense oblidar les últimes novetats del gènere.

    Han actuat als millors escenaris del món de l’havanera de Catalunya i Espanya, i també a diferents països, com Cuba, Holanda, França i Escòcia.

    Ha publicat nombrosos discos, entre els quals destaquen ADN Arjau 25 anys, diari de bord (2021), Gaudint Bastons (2023), amb cançons poc conegudes de l’autor, i Orgànic, amb obres pròpies i també grans clàssics del gènere, amb la col·laboració dels cantants Sergio Dalma, Mariona Escoda i del guitarrista Carlos Coronado.

    Pel que fa a l’obra pròpia, el 2020 Jordi Rubau guanyà el primer premi del Concurs de Composició d’Havaneres de Catalunya Josep Bastons-Vila Sant Pol de Mar, amb l’havanera A la tarda, i l’any següent (2021) Jordi Grau obtingué el segon premi posant música a la peça La memòria de l’aigua.

    Ha col·laborat amb diferents artistes i formacions musicals. Entre els més recents, destaquen el cantant de trap en català Lildami amb l’havanera Ramiro i l’espectacle de cançó de taverna amb el cantautor Lo Pau de Ponts: Lo Pau amb Arjau. El 2024 va estrenar Tastos de taverna, on es fa un maridatge de música amb vins i un espectacle.

    Col·laboren amb l’SCCC des del 2025.

  • Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya

    Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya

    Per iniciativa de Narcís Lagares Corominas i Josep Lagares, i amb l’impuls de Metalquimia, l’any 2008 va néixer la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC), una formació musical inèdita integrada pels instruments de corda d’una orquestra simfònica units al personalíssim so dels instruments de vent de la cobla. El repertori de l’SCCC es va dedicar els primers anys a la música catalana de tots els temps, amb orquestracions de músics reconeguts de les nostres terres.

    L’any 2012 l’SCCC es va voler reinventar i rejovenir, gràcies a la unió de la Cobla La Principal de la Bisbal amb la Jove Orquestra de les Comarques Gironines (JOCG), un projecte pedagògic que té l’objectiu de contribuir a la formació dels joves talents musicals. En aquesta nova etapa, l’SCCC ha fet un pas ferm cap a la internacionalització i consolidació, a la vegada que ha incrementat notablement de format, amb més de setanta músics sota la direcció artística i musical de Francesc Cassú i la direcció tècnica de Jaume Lleixà.

    En els seus concerts i enregistraments, l’SCCC ha col·laborat amb nombrosos artistes i cantants, entre els quals destaquen Nina, Pep Poblet, Cris Juanico, Beth, Manu Guix, Elena Gadel, Roger Padullés, Marta Mathéu, Toni Marsol, Gemma Coma-Alabert, Miki Núñez, Paula Giberga, Joan Garrido, Mariona Escoda i la Coral Polifònica de Puig-reig.

    Cinc discs de l’SCCC, Tossudament Llach, Cançó d’amor i de guerra, Llull, Emociona’t amb la SCCC – 25 anys de música global i The spirit of Christmas han obtingut el Premi Enderrock 2017, 2018, 2019, 2021 i 2023 al millor disc en la categoria de clàssica per votació popular.

  • Polifònica de Puig-reig

    POLIFÒNICA DE PUIG REIG

    Va ser fundada l’any 1968 amb el nom de Coral Joventut Sardanista en el si de la colla sardanista del mateix nom. El 1987 va adoptar el nom actual. Desenvolupa una intensa activitat a Catalunya, a la majoria de països europeus i també a Amèrica i a l’Àsia. Fins al 2015 el director de la formació va ser el mestre Ramon Noguera. Actualment Josep Maria Conangla n’és el director musical i pianista, mentre que Emmanuel Niubò n’exerceix la direcció coral.

    El seu repertori inclou totes les èpoques i estils, des d’oratoris barrocs fins a musicals de Broadway, així com música tradicional i popular catalana. És reconeguda com a intèrpret excel·lent de sardanes corals.

    Ha participat en diverses òperes, sovint ampliant el Cor del Gran Teatre del Liceu. Ha actuat amb orquestres de gran reconeixement. I mestres de fama mundial, tant catalans com estrangers, l’han dirigida en grans obres simfòniques.

    L’any 2020 va estrenar Arrelats a Puig-reig, un musical que, resseguint la història i les tradicions, descriu el desenvolupament del municipi berguedà, com ho podria ser de qualsevol poble de la Catalunya Central. El llibret, la música i l’escenografia són obra d’excantaires de la Polifònica.

    L’any 1993, amb motiu del seu vint-i-cinquè aniversari, li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi.

    Col·labora amb l’SCCC des del 2017.

  • Francesc Cassú, director

    CASSÚ, Francesc ©Mario Wurzburger

    © Mario Wurzburger

    Francesc Cassú i Jordi (1965) s’inicià en el món de la música amb el seu pare, Josep Cassú. Als sis anys començà els estudis musicals al Conservatori de Música de Girona i tenint com a mestre Josep Viader. Realitzà els estudis superiors al Conservatori del Liceu de Barcelona. Actualment és cap del Departament de Música Tradicional del Conservatori de Girona, professor titular de llenguatge i director de la cobla del conservatori.

    L’any 1992, amb tan sols vint-i-sis anys, assumí la direcció de la cobla La Principal de la Bisbal, amb la qual va aconseguir el Premi Nacional de Cultura l’any 2014. És director artístic de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya des de la seva creació l’any 2008. També dirigeix la Cobla Mil·lenària i ha dirigit solistes de prestigi, com Josep Carreras, Alba Ventura, Manu Guix, Pep Poblet, Nina, Roger Padullés, Marta Mathéu i Arnau Tordera.

    Com a compositor ha guanyat l’accèssit del premi SGAE 2000 i el primer premi del Memorial Fèlix Martínez i Comín, entre molts d’altres. És autor també de la versió oficial per a cobla d’Els segadors. Com a arranjador ha produït la gran majoria de projectes de La Principal de la Bisbal.

    D’altra banda, va ser el director musical de la sèrie Merlí de TV3. Cal destacar també que ha escrit l’òpera Llull, basada en la vida de l’escriptor Ramon Llull, amb llibret de Jaume Cabré. Aquesta obra s’estrenà amb gran èxit al Festival Temporada Alta 2019 i guanyà el premi Enderrock 2019 al millor disc de música clàssica.

  • Anunci programa de mà digital - Mirades del Palau Essència Palau visites temàtiques- Desktop 1300x1854
  • Formacions

    Polifònica de Puig-reig

    Sopranos
    Èlia Boixader, Maria Casas, Maria Àngels Coca, Blanca Costa, Laia Escarrà, Constança Gil, Anna Guitart, Queralt Sofia Hernández, Laia Morral, Maria Carme Oliveras, Judith Pardo, Conxita Ricart, Maria Rosa Riera, Marta Saez, Maria Tuneu, Gemma Vilanova. 

    Mezzosopranos
    Laura Anglerill, Immaculada Baixauli, Bernadeta Barniol, Berta Besa, Marina Esclusa, Gemma Fígols, Erola Garcia, Maria Josep Garcia, Montserrat Garcia, Anna Planas, Marta Pociello, Aian Requejo, Isabel Roca, Ivette Santamaria.

    Tenors
    Martí Gil, Xavier Llobet, Emmanuel Niubò, Dani Perona, Fermí Puig, Raül Rojo, Joan Sabata.

    Baixos
    Biel Agulló, Joan Camprubí, Joan Camps, Marc Comabella, Josep Maria Conangla, Jordi Genís, Josep Maria Genís, Miquel Àngel Gili, Francesc Niubò, Marc Planas, Joaquim Puig, Denis Rojo, Jordi Soler, Jesús Subirats, Josep Vilardell.

     

    Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya

    Violins primers
    Alba Ramírez (concertino), Víctor Alonso, Laura Casals, Chantal Fullà, Àngels López, Jordi Queralt, Antoni Requena, Víctor Rodríguez, Joan Valls.

    Violins segons
    Anna Maria García (solista), Alban Lleixà, Mireia Montiel, Martí Plans, Quirze Puig, Sergi Renom, Laura Solsona.

    Violes
    Júlia Ferrer (solista), Clementina Boeykens, Laura Bonfill, Maite Peña, Ricardo Pineda, Guilherme Rodríguez.

    Violoncels
    Sergi García (solista), Nihma Poch, Gina Grimalt, Pau Hidalgo, Alba Morros, Berta Olivé.

    Contrabaixos
    Martí Vila (solista), Ricard Figaró, Pau Rubio.

    Flabiol
    Pere Rabasseda.           

    Tibles
    Adrià Sánchez, Gabriel Castelló.          

    Tenores
    Ferran Miàs, Jordi Carreras.

    Trompetes i trompeta baixa
    Jordi Gil, Carles Herruz, Albert Font.

    Trombó
    Robert Font.

    Fiscorns i trombó baix
    Gerard Serrat, Martí Pàmies.

    Timbales
    Martí Cònsul.

    Percussió
    Joan Ignasi Liébanas, Júlia Mercader, Martí Biarnés.

    Bateria
    Enric Cullell.

    Guitarres
    Marc Puntí.

    Baix elèctric
    Jordi Company.

    Piano
    Cláudio Súzin.

     

     

  • També et pot interessar...

    Estiu al Palau
    Dijous, 02.07.26 – 20 h
    Sala de Concerts 

    Juan de la Rubia, orgue
    Marc Cabero, percussió
    Cor Madrigal
    Pere Lluís Biosca, director

    S. Brotons: Missa brevis
    J. Brahms: Schiksalslied, op. 54
    E. Rautavaara: “Credo” de la Missa a cappella
    G. Ligeti: Nacht und morgen
    A. Nicolau: Entre flors
    P. Casals: O vos omnes
    M. Oltra: Amor mariner
    E. Morera: Sardana de les monges
    Ll. Millet: Sardana de l’abril


    Preus: 25 i 35 € 

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

    El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.

Índex