Programa de mà
Lang Lang
—Mozart, Beethoven, Albéniz, Granados i LisztPalau Piano
Divendres, 29 de maig de 2026 – 20 h
Sala de Concerts


Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Lang Lang, piano
I
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Rondó en Re major, KV 485
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata núm. 8, en Do menor, op. 13, “Patètica”Grave — Allegro di molto e con brio
Adagio cantabile
Rondo: Allegro
Sonata núm. 31, en La bemoll major, op. 110Moderato cantabile molto espressivo
Allegro molto
Adagio ma non troppo - Allegro ma non troppo
IIIsaac Albéniz (1860-1909)
Selecció de Suite española, op. 47Granada
Cataluña
Sevilla
Cádiz
Asturias
CubaEnric Granados (1867-1916)
“Quejas, o la maja y el ruiseñor”, de Goyescas, op. 11
Franz Liszt (1811-1886)
Consolació núm. 2, en Mi major
“Venezia i Napoli: III. Tarantella”, d’Années de Pèlerinage: Any II – ItàliaDurada del concert:
Primera part, 55 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 60 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#pianoPoema
Així
Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)Et cal saber...
Qui n’és el protagonista?
Lang Lang, icona del piano del segle XXI, que torna al Palau després de les seves aclamades actuacions en temporades anteriors. Amb tècnica i carisma extraordinaris, el virtuós pianista xinès ofereix un recital que travessa estils i èpoques: Mozart, Beethoven, Albéniz, Granados i Liszt. Del Classicisme al Romanticisme passional, passant pel nacionalisme espanyol, Lang Lang desplega el virtuosisme i el talent amb què ha traspassat les fronteres del món clàssic.
Quines són les claus del concert?
El programa salta del Classicisme vienès (Mozart) al dramatisme de Beethoven, de qui Lang Lang interpreta dues Sonates emblemàtiques, radicalment diferents i separades per vint-i-tres anys: la Sonata núm. 8, “Patètica”, obra de joventut del 1798 que anuncia el Romanticisme i transforma el gènere de la sonata, i la Sonata núm. 31, op. 110, del 1821, la penúltima del compositor, que destil·la saviesa i espiritualitat. L’impressionant talent de Lang Lang també es submergeix en el lirisme d’Albéniz i Granados, dos creadors que van innovar a partir del folklore espanyol aplicant al piano el llenguatge postromàntic amb influències de l’Impressionisme. I, és clar, el virtuosisme romàntic de Liszt, que a les mans del pianista xinès s’eleva a una dimensió que fuig de la superficialitat.
A què he de parar atenció?
El Rondó de Mozart pot semblar de poca dificultat, però el fraseig elegant i natural amb què Lang Lang l’interpreta és tot un art. Juga amb el tempo i les dinàmiques per transmetre’n tota la lleugeresa i optimisme. El primer moviment de la Patètica de Beethoven, el “Grave” inicial, va ser revolucionari: fins aleshores, les sonates per a piano eren peces de saló elegants; Beethoven hi va introduir una lentitud dramàtica pròpia de les grans simfonies. A la Suite española d’Albéniz, el piano no només sona “espanyol”, sinó que esdevé un instrument mimètic que recrea textures i ritmes de dansa. La Tarantella de Liszt, per la seva banda, és pura pirotècnia. Escoltar Lang Lang en una peça d’aquestes característiques, ple d’octaves rapidíssimes i salts impossibles, fins i tot pot fer semblar que el pianista no té dues, sinó tres o quatre mans...
Sabies que...
Lang Lang va començar a tocar el piano als tres anys, als cinc ja oferia el seu primer recital i als tretze va guanyar el primer premi al Concurs Internacional Txaikovski per a Joves Músics. Avui és una figura global que omple auditoris i, fins i tot, estadis. Són poquíssims els artistes clàssics que hagin arribat, com ell, a un públic tan ampli. Tant és així que la seva influència, coneguda com “l’efecte Lang Lang”, ha inspirat més de quaranta milions de nens xinesos a aprendre piano.
Comentari
El programa posa en relleu l’evolució del piano com un instrument que reflecteix sentiments, colors i dramatisme, en què la tradició germànica treu el cap i la sensualitat mediterrània s’hi fon de manera natural. Des de l’elegància mozartiana i el dramatisme de Beethoven fins a l’univers d’Albéniz i Granados, sense oblidar l’explosiu virtuosisme de Liszt, que tanca el recital.
Escrit el gener del 1786, mentre Mozart componia Les noces de Fígaro, el Rondó en Re major, KV 485 respira l’elegància i alegria de les seves grans pàgines operístiques. El tema principal es basa en una melodia de Johann Christian Bach, a qui Mozart admirava, i presenta similituds amb el seu Quartet KV 478. Una peça deliciosa, brillant i optimista.
Publicada el 1799, la Sonata Patètica de Beethoven va marcar un abans i un després per la seva intensitat emocional. El famós “Grave” inicial contrasta amb un “Allegro” tempestuós i un “Adagio” de bellesa infinita. El títol “Grande Sonate pathétique” el va posar el propi compositor i marca l’inici del Romanticisme: música que expressa el turment de l’ànima humana. La Sonata núm. 31, op. 110 (1821) és la penúltima del seu període tardà i, a diferència del dramatisme de la Patètica, aquí tot és lirisme i fluïdesa; però sota aquesta calma, és un compendi d’idees de gran expressivitat d’un compositor que ha rebutjat les regles de la forma sonata clàssica.
Publicada el 1886, la Suite española d’Albéniz és un quadre que representa imatges de diferents regions del territori espanyol d’aleshores. Les peces –“Granada”, “Cataluña”, “Sevilla”, “Cádiz”, “Asturias” i “Cuba”– són evocacions plenes d’habanera, soleá i fandango. Albéniz va obrir la porta al nacionalisme espanyol amb un piano profundament refinat i estilitzat. Granados, per la seva part, va somiar pintar Goya sobre el teclat: la suite Goyescas, op. 11 és el resultat, i “Quejas, o la maja y el ruiseñor” n’és un moment màgic. Tot hi és nostàlgia, malenconia i dolor, una peça que té un caràcter de relat íntimament sentit i de diàleg amb un ocell que, al final, serà protagonista en un piano onomatopeic d’execució molt difícil. La música creix fins a un clímax i s’esvaeix com un sospir.
I Liszt. El virtuós. Després de la seva carrera com un brillant intèrpret, escriu pàgines íntimes: de la Consolació núm. 2, en Mi major (1849) emana una melodia que canta amb dolçor, com una barcarola. Sembla que Liszt s’oblida del piano de concert per parlar a l’oient a cau d’orella. Tanca el programa la seva “Tarantella” d’Années de pèlerinage: una dansa frenètica on el Liszt més virtuós aboca octaves vertiginoses, salts impossibles i un crescendo imparable. Després de tant de cant i dolçor, l’autor deixa clar que el piano també pot ser un volcà.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografia
Biografia

©Sonja Mueller - Deutsche Grammophon

©Sonja Mueller - Deutsche Grammophon
Lang Lang, piano
És una de les figures més destacades de la música clàssica actual. Com a pianista, educador i filantrop ha esdevingut un dels ambaixadors de les arts més influents i compromesos del món aquest segle XXI. Lang Lang és un mestre a l’hora de comunicar a través de la música i ofereix concerts per a tota mena d’audiències, ja siguin milers de milions d’espectadors a la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Pequín el 2008, la reobertura de la catedral de Notre-Dame a París el 2024 i l’obertura dels Jocs d’Hivern de Milà aquest 2026 o, en canvi, uns centenars de nens d’escoles públiques.
Aclamat pel «New York Times» com “l’artista més popular del planeta de la música clàssica”, Lang Lang omple les sales de concerts d’arreu del món. Col·labora habitualment amb els directors Sir Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim i Christoph Eschenbach i actua amb les orquestres de més prestigi. És conegut pel seu enfocament innovador i s’endinsa sovint en àmbits musicals diferents. Les seves actuacions als premis Grammy amb Metallica, Pharrell Williams o la llegenda del jazz Herbie Hancock han estat vistes per milions d’espectadors.
La passió de Lang Lang per la innovació l’ha dut a efectuar col·laboracions emocionants més enllà de la música clàssica. Ha treballat amb icones globals del pop, com Ed Sheeran, John Legend, Rosé de Blackpink, J. Balvin i Jay Chou, tot acostant la música clàssica a públics cada vegada més amplis i variats. També ha col·laborat amb Disney fusionant la seva excel·lència en la música clàssica amb la màgia de Disney i, així, ampliant encara més el seu abast.
Des de fa prop d’una dècada ha contribuït a l’educació musical arreu. El 2008 va fundar la Lang Lang International Music Foundation, amb l’objectiu de formar els pianistes més destacats del futur, impulsar l’educació musical integrant la tecnologia i crear vincles amb el públic jove mitjançant experiències de música en directe. El 2013 va ser nomenat Missatger de la Pau pel secretari general de l’ONU, distinció que ocupa la seva tasca d’educació global.
La influència de Lang Lang també arriba al món del luxe, on és ambaixador global de Dior, Hublot i Hennessy, a més d’haver col·laborat amb Alicia Keys en una destacada campanya per a Hennessy. La seva excepcional combinació de talent artístic i creativitat també el va dur a dissenyar el seu piano d’edició limitada Steinway Black Diamond, presentar al món l’Steinway Spirio Cast, crear el seu rellotge d’edició limitada per a Hublot i dissenyar l’interior d’un cotxe Bugatti, entre altres projectes. Aquestes iniciatives deixen constància dels seus múltiples talents més enllà de la música.
Lang Lang va començar a tocar el piano als tres anys i va oferir el primer recital públic quan encara no n’havia fet cinc. Als nou anys va entrar al Conservatori Central de Música de Pequín i guanyà el primer premi del Concurs Internacional Txaikovski per a Joves Músics als tretze. Posteriorment es traslladà a Filadèlfia per estudiar amb el llegendari pianista Gary Graffman al Curtis Institute of Music. Tenia disset anys quan va saltar a la fama en substituir André Watts a la Gala del Segle, en què va interpretar el Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski amb la Chicago Symphony Orchestra, sota la direcció de Christoph Eschenbach. I tot d’una es va convertir en una estrella i va començar a rebre invitacions de tot arreu.
La vocació sense límits de Lang Lang per atreure noves audiències a la música clàssica li ha reportat enormes reconeixements: va rebre el Crystal Award a Davos el 2010 i va ser seleccionat com un dels 250 joves líders globals pel Fòrum Econòmic Mundial. També ha rebut doctorats honoris causa del Royal College of Music, Manhattan School of Music i la New York University. També ha rebut algunes de les distincions civils més rellevants, atorgades per països d’arreu del món, incloent-hi reconeixements del Ministeri de Cultura de la República Popular de la Xina, l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya i la Légion d’Honneur de França. El 2016 va ser convidat al Vaticà per actuar davant el papa Francesc. També ha actuat davant de molts dignataris internacionals, incloent-hi quatre presidents dels Estats Units i monarques de diversos països.
Si vols gaudir de continguts exclusius per a fans de Lang Lang, uneix-te a la seva comunitat aquí!
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dimecres, 17.06.26 – 20 h
Sala de ConcertsLucas i Arthur Jussen, Gerassimez & Kuyumcuyan
Lucas i Arthur Jussen, dos pianos
Alexej Gerassimez i Emil Kuyumcuyan, percussióD. Ellington: Brasilliance (arrangement d’Oran Elder)
B. Bartók: Sonata per a dos pianos i percussió, Sz. 110, BB 115
A. Gerassimez: Beyond stickability
G. Gershwin: Rhapsody in blue, per a dos pianos
L. Bernstein: Danses simfòniques de West Side story (arranjament de Peter Sadlo)
J. Adams: Short ride in a fast machine (arranjament d’Alexej Gerassimez)Preus: 25 i 35 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Lang Lang
—Mozart, Beethoven, Albéniz, Granados i LisztPalau Piano
Divendres, 29 de maig de 2026 – 20 h
Sala de Concerts

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Lang Lang, piano
I
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Rondó en Re major, KV 485
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata núm. 8, en Do menor, op. 13, “Patètica”Grave — Allegro di molto e con brio
Adagio cantabile
Rondo: Allegro
Sonata núm. 31, en La bemoll major, op. 110Moderato cantabile molto espressivo
Allegro molto
Adagio ma non troppo - Allegro ma non troppo
IIIsaac Albéniz (1860-1909)
Selecció de Suite española, op. 47Granada
Cataluña
Sevilla
Cádiz
Asturias
CubaEnric Granados (1867-1916)
“Quejas, o la maja y el ruiseñor”, de Goyescas, op. 11
Franz Liszt (1811-1886)
Consolació núm. 2, en Mi major
“Venezia i Napoli: III. Tarantella”, d’Années de Pèlerinage: Any II – ItàliaDurada del concert:
Primera part, 55 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 60 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#piano
Poema
Així
Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)
Et cal saber...
Qui n’és el protagonista?
Lang Lang, icona del piano del segle XXI, que torna al Palau després de les seves aclamades actuacions en temporades anteriors. Amb tècnica i carisma extraordinaris, el virtuós pianista xinès ofereix un recital que travessa estils i èpoques: Mozart, Beethoven, Albéniz, Granados i Liszt. Del Classicisme al Romanticisme passional, passant pel nacionalisme espanyol, Lang Lang desplega el virtuosisme i el talent amb què ha traspassat les fronteres del món clàssic.
Quines són les claus del concert?
El programa salta del Classicisme vienès (Mozart) al dramatisme de Beethoven, de qui Lang Lang interpreta dues Sonates emblemàtiques, radicalment diferents i separades per vint-i-tres anys: la Sonata núm. 8, “Patètica”, obra de joventut del 1798 que anuncia el Romanticisme i transforma el gènere de la sonata, i la Sonata núm. 31, op. 110, del 1821, la penúltima del compositor, que destil·la saviesa i espiritualitat. L’impressionant talent de Lang Lang també es submergeix en el lirisme d’Albéniz i Granados, dos creadors que van innovar a partir del folklore espanyol aplicant al piano el llenguatge postromàntic amb influències de l’Impressionisme. I, és clar, el virtuosisme romàntic de Liszt, que a les mans del pianista xinès s’eleva a una dimensió que fuig de la superficialitat.
A què he de parar atenció?
El Rondó de Mozart pot semblar de poca dificultat, però el fraseig elegant i natural amb què Lang Lang l’interpreta és tot un art. Juga amb el tempo i les dinàmiques per transmetre’n tota la lleugeresa i optimisme. El primer moviment de la Patètica de Beethoven, el “Grave” inicial, va ser revolucionari: fins aleshores, les sonates per a piano eren peces de saló elegants; Beethoven hi va introduir una lentitud dramàtica pròpia de les grans simfonies. A la Suite española d’Albéniz, el piano no només sona “espanyol”, sinó que esdevé un instrument mimètic que recrea textures i ritmes de dansa. La Tarantella de Liszt, per la seva banda, és pura pirotècnia. Escoltar Lang Lang en una peça d’aquestes característiques, ple d’octaves rapidíssimes i salts impossibles, fins i tot pot fer semblar que el pianista no té dues, sinó tres o quatre mans...
Sabies que...
Lang Lang va començar a tocar el piano als tres anys, als cinc ja oferia el seu primer recital i als tretze va guanyar el primer premi al Concurs Internacional Txaikovski per a Joves Músics. Avui és una figura global que omple auditoris i, fins i tot, estadis. Són poquíssims els artistes clàssics que hagin arribat, com ell, a un públic tan ampli. Tant és així que la seva influència, coneguda com “l’efecte Lang Lang”, ha inspirat més de quaranta milions de nens xinesos a aprendre piano.

Comentari
El programa posa en relleu l’evolució del piano com un instrument que reflecteix sentiments, colors i dramatisme, en què la tradició germànica treu el cap i la sensualitat mediterrània s’hi fon de manera natural. Des de l’elegància mozartiana i el dramatisme de Beethoven fins a l’univers d’Albéniz i Granados, sense oblidar l’explosiu virtuosisme de Liszt, que tanca el recital.
Escrit el gener del 1786, mentre Mozart componia Les noces de Fígaro, el Rondó en Re major, KV 485 respira l’elegància i alegria de les seves grans pàgines operístiques. El tema principal es basa en una melodia de Johann Christian Bach, a qui Mozart admirava, i presenta similituds amb el seu Quartet KV 478. Una peça deliciosa, brillant i optimista.
Publicada el 1799, la Sonata Patètica de Beethoven va marcar un abans i un després per la seva intensitat emocional. El famós “Grave” inicial contrasta amb un “Allegro” tempestuós i un “Adagio” de bellesa infinita. El títol “Grande Sonate pathétique” el va posar el propi compositor i marca l’inici del Romanticisme: música que expressa el turment de l’ànima humana. La Sonata núm. 31, op. 110 (1821) és la penúltima del seu període tardà i, a diferència del dramatisme de la Patètica, aquí tot és lirisme i fluïdesa; però sota aquesta calma, és un compendi d’idees de gran expressivitat d’un compositor que ha rebutjat les regles de la forma sonata clàssica.
Publicada el 1886, la Suite española d’Albéniz és un quadre que representa imatges de diferents regions del territori espanyol d’aleshores. Les peces –“Granada”, “Cataluña”, “Sevilla”, “Cádiz”, “Asturias” i “Cuba”– són evocacions plenes d’habanera, soleá i fandango. Albéniz va obrir la porta al nacionalisme espanyol amb un piano profundament refinat i estilitzat. Granados, per la seva part, va somiar pintar Goya sobre el teclat: la suite Goyescas, op. 11 és el resultat, i “Quejas, o la maja y el ruiseñor” n’és un moment màgic. Tot hi és nostàlgia, malenconia i dolor, una peça que té un caràcter de relat íntimament sentit i de diàleg amb un ocell que, al final, serà protagonista en un piano onomatopeic d’execució molt difícil. La música creix fins a un clímax i s’esvaeix com un sospir.
I Liszt. El virtuós. Després de la seva carrera com un brillant intèrpret, escriu pàgines íntimes: de la Consolació núm. 2, en Mi major (1849) emana una melodia que canta amb dolçor, com una barcarola. Sembla que Liszt s’oblida del piano de concert per parlar a l’oient a cau d’orella. Tanca el programa la seva “Tarantella” d’Années de pèlerinage: una dansa frenètica on el Liszt més virtuós aboca octaves vertiginoses, salts impossibles i un crescendo imparable. Després de tant de cant i dolçor, l’autor deixa clar que el piano també pot ser un volcà.
Manel Cereijo, musicòleg

Biografia
Lang Lang, piano

©Sonja Mueller - Deutsche Grammophon
És una de les figures més destacades de la música clàssica actual. Com a pianista, educador i filantrop ha esdevingut un dels ambaixadors de les arts més influents i compromesos del món aquest segle XXI. Lang Lang és un mestre a l’hora de comunicar a través de la música i ofereix concerts per a tota mena d’audiències, ja siguin milers de milions d’espectadors a la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Pequín el 2008, la reobertura de la catedral de Notre-Dame a París el 2024 i l’obertura dels Jocs d’Hivern de Milà aquest 2026 o, en canvi, uns centenars de nens d’escoles públiques.
Aclamat pel «New York Times» com “l’artista més popular del planeta de la música clàssica”, Lang Lang omple les sales de concerts d’arreu del món. Col·labora habitualment amb els directors Sir Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim i Christoph Eschenbach i actua amb les orquestres de més prestigi. És conegut pel seu enfocament innovador i s’endinsa sovint en àmbits musicals diferents. Les seves actuacions als premis Grammy amb Metallica, Pharrell Williams o la llegenda del jazz Herbie Hancock han estat vistes per milions d’espectadors.
La passió de Lang Lang per la innovació l’ha dut a efectuar col·laboracions emocionants més enllà de la música clàssica. Ha treballat amb icones globals del pop, com Ed Sheeran, John Legend, Rosé de Blackpink, J. Balvin i Jay Chou, tot acostant la música clàssica a públics cada vegada més amplis i variats. També ha col·laborat amb Disney fusionant la seva excel·lència en la música clàssica amb la màgia de Disney i, així, ampliant encara més el seu abast.
Des de fa prop d’una dècada ha contribuït a l’educació musical arreu. El 2008 va fundar la Lang Lang International Music Foundation, amb l’objectiu de formar els pianistes més destacats del futur, impulsar l’educació musical integrant la tecnologia i crear vincles amb el públic jove mitjançant experiències de música en directe. El 2013 va ser nomenat Missatger de la Pau pel secretari general de l’ONU, distinció que ocupa la seva tasca d’educació global.
La influència de Lang Lang també arriba al món del luxe, on és ambaixador global de Dior, Hublot i Hennessy, a més d’haver col·laborat amb Alicia Keys en una destacada campanya per a Hennessy. La seva excepcional combinació de talent artístic i creativitat també el va dur a dissenyar el seu piano d’edició limitada Steinway Black Diamond, presentar al món l’Steinway Spirio Cast, crear el seu rellotge d’edició limitada per a Hublot i dissenyar l’interior d’un cotxe Bugatti, entre altres projectes. Aquestes iniciatives deixen constància dels seus múltiples talents més enllà de la música.
Lang Lang va començar a tocar el piano als tres anys i va oferir el primer recital públic quan encara no n’havia fet cinc. Als nou anys va entrar al Conservatori Central de Música de Pequín i guanyà el primer premi del Concurs Internacional Txaikovski per a Joves Músics als tretze. Posteriorment es traslladà a Filadèlfia per estudiar amb el llegendari pianista Gary Graffman al Curtis Institute of Music. Tenia disset anys quan va saltar a la fama en substituir André Watts a la Gala del Segle, en què va interpretar el Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski amb la Chicago Symphony Orchestra, sota la direcció de Christoph Eschenbach. I tot d’una es va convertir en una estrella i va començar a rebre invitacions de tot arreu.
La vocació sense límits de Lang Lang per atreure noves audiències a la música clàssica li ha reportat enormes reconeixements: va rebre el Crystal Award a Davos el 2010 i va ser seleccionat com un dels 250 joves líders globals pel Fòrum Econòmic Mundial. També ha rebut doctorats honoris causa del Royal College of Music, Manhattan School of Music i la New York University. També ha rebut algunes de les distincions civils més rellevants, atorgades per països d’arreu del món, incloent-hi reconeixements del Ministeri de Cultura de la República Popular de la Xina, l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya i la Légion d’Honneur de França. El 2016 va ser convidat al Vaticà per actuar davant el papa Francesc. També ha actuat davant de molts dignataris internacionals, incloent-hi quatre presidents dels Estats Units i monarques de diversos països.
Si vols gaudir de continguts exclusius per a fans de Lang Lang, uneix-te a la seva comunitat aquí!

També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dimecres, 17.06.26 – 20 h
Sala de ConcertsLucas i Arthur Jussen, Gerassimez & Kuyumcuyan
Lucas i Arthur Jussen, dos pianos
Alexej Gerassimez i Emil Kuyumcuyan, percussióD. Ellington: Brasilliance (arrangement d’Oran Elder)
B. Bartók: Sonata per a dos pianos i percussió, Sz. 110, BB 115
A. Gerassimez: Beyond stickability
G. Gershwin: Rhapsody in blue, per a dos pianos
L. Bernstein: Danses simfòniques de West Side story (arranjament de Peter Sadlo)
J. Adams: Short ride in a fast machine (arranjament d’Alexej Gerassimez)Preus: 25 i 35 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –









































































