Nascuda a Tarragona, el setembre del 2024 la soprano va quedar semifinalista del Concurs Internacional Hugo Wolf de Stuttgart, juntament amb el pianista Marc Serra. El juliol del 2025 va debutar en el personatge de Musetta de La bohème de Puccini, al costat d’Ainhoa Arteta i Àngel Òdena. També té en repertori altres personatges operístics, com ara Micaëla (Carmen), Euridice (Orfeo ed Euridice), Lucy (The telephone), Pamina (Die Zauberflöte) i Lauretta (Gianni Schicchi).

Ha actuat a la Schubertíada de Vilabertran i de Barcelona al costat de grans pianistes, com Francisco Poyato i Victoria Guerrero, també ha format part dels cartells principals del Barcelona Obertura Spring Festival, del LIFE Victoria i del Festival de Música Antiga dels Pirineus, entre d’altres, i ha cantat en sales tan importants com l’Auditori Nacional de Bordeus, Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana i Auditorio de Madrid.

En oratori ha tingut l’oportunitat de ser solista en obres com El Messies de Händel, El pessebre de Pau Casals, Requiem de Mozart, Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns, Requiem de Brahms, Stabat Mater de Haydn, Passió segons sant Mateu i Missa en Si menor de Bach, treballant amb els directors Edmon Colomer, Antoni Ros Marbà, Jordi Casas, Xavier Puig, Dani Espasa i Christoph Prégardien.

També és membre col·laboradora del Cor de Cambra del Palau de la Música, amb el qual ha tingut l’oportunitat d’actuar a l’emblemàtica sala Walt Disney Concert Hall, a Los Angeles, sota la batuta de Gustavo Dudamel.

Els propers mesos oferirà un recital amb el pianista Wolfram Rieger a la Schubertíada de Vilabertran.

Nascuda a Barcelona, és una mezzosoprano que actua assíduament amb alguns dels grups més destacats del panorama europeu de la música antiga, i ho fa habitualment amb la Capella Nacional de Catalunya, Monteverdi Choir, Dunedin Consort o Netherlands Bach Society.

Mercè Bruguera va començar els seus estudis de cant a l’ESMUC amb Mireia Pintó i Viviana Salisi i els continuà a la Royal Academy of Music de Londres amb Catherine Wyn-Rogers i Joseph Middleton, amb qui també cursà posteriorment els estudis de màster en què es graduà amb matrícula d’honor.

Guanyadora del Premi de la Crítica d’El Primer Palau 2023 i escollida per la Xarxa de Juventudes Musicales de España durant la temporada 2024-25, té una presència artística cada cop més rellevant als escenaris del país i ha debutat al Palau de la Música, Auditorio Nacional de Madrid i Auditori de Barcelona. Aquesta temporada 2025-26 torna al Palau de la Música com a solista en aquest Requiem de Mozart amb l’Orquestra del Miracle i amb la Missa en Si menor, amb Vespres d’Arnadí i el Cor de Cambra del Palau. Recentment ha debutat com a solista amb els London Handel Players a Bilbao interpretant Cantates de J. S. Bach, i a Irlanda i a Croàcia interpretant Secrecy i “The plaint” de The fairy queen de H. Purcell.

Començà a estudiar cant, amb la soprano Marta Mathéu, compaginant-ho amb la carrera d’humanitats. Graduat en interpretació del cant clàssic i contemporani per l’ESMUC amb la mezzosoprano Mireia Pintó, posteriorment es graduà amb cum laude al Màster d’Òpera per la Universität für darstellende Kunst de Viena amb el tenor Ramón Vargas.

Ha treballat en grans teatres i sales de concerts d’Itàlia, Àustria, Suïssa, França i Espanya, sota la batuta de grans directors, com Mark Minkowski, Pinchas Steinberg, Erwin Ortner, Francesco Lanzillotta, Federico Maria Sardelli o Salvador Mas, entre d’altres.

El seu repertori inclou d’òpera a oratori, des del Renaixement fins a la música del segle XX; cal destacar El Messies de Händel, Missa en Si menor de Bach, Das Paradies und die Peri de Schumann i El pessebre de Casals com a oratoris, i del repertori operístic Così fan tutte i La finta giardiniera de Mozart, Gli uccellatori de Gassman, Il turco in Italia de Rossini i Le joueur de Prokófiev.

Nascut a Sabadell, s’ha format vocalment amb Carlos Chausson. Després d’obtenir el títol de doctor en química teòrica i computacional per la UAB, va accedir a l’Escola d’Òpera de Sabadell, on debutà amb el rol de Leporello (Don Giovanni). Posteriorment fou seleccionat pel Centre de Perfeccionament Plácido Domingo, on va completar la seva formació.

Ha encarnat els rols de Leporello i Don Giovanni (Don Giovanni), Figaro (Le nozze di Figaro), Dulcamara i Belcore (L’elisir d’amore), el magnat (La gata perduda), Silvio (Pagliacci) i Escamillo (Carmen), entre d’altres. Recentment ha enregistrat l’opera Otto de Händel–Telemann amb l’Akademie für Alte Musik de Berlín, sota la direcció de Francesco Corti.

En el camp de l’oratori ha interpretat El retablo de Maese Pedro de Falla, Requiem de Mozart, Requiem de Brahms, Novena Simfonia de Beethoven, El pessebre de Pau Casals, Petite Messe solenelle i les Passions de J. S. Bach.

Ha cantat al Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Auditorio Nacional de Madrid, Palau de les Arts Reina Sofía de València, Palau de la Música de València, Palacio Euskalduna de Bilbao, Teatro Cervantes de Màlaga i Kursaal de Sant Sebastià, entre d’altres. Ha estat dirigit pels mestres Gustavo Dudamel, Mark Minkowski, Francesco Corti, Susanna Mälki, Antoni Ros Marbà i Plácido Domingo.

Constituït per un grup estable de vuit a dotze cantants professionals, va ser fundat el novembre del 2003 per participar de forma regular a les misses conventuals de la catedral de Barcelona, tot adoptant el nom de Francesc Valls (1671-1747) en homenatge a qui en fou mestre de capella i un dels màxims exponents de la música barroca peninsular.

El treball del Cor combina tant la interpretació de la polifonia religiosa de tots els temps com d’obres inèdites conservades als arxius capitulars, que són introduïdes novament dins la litúrgia i oferint setmanalment un variat repertori de motets. L’exemple més rellevant el trobaríem en el Cant de la Sibil·la, del qual s’ha reconstituït la litúrgia i el vestuari del segle XVI, i se n’utilitza la partitura original del segle XV.

El Cor Francesc Valls, sota la direcció Pere Lluís Biosca, també participa setmanalment a les misses internacionals de la basílica de la Sagrada Família, amb un repertori específic de música sacra per a cor i orgue, des del Barroc fins a l’actualitat.

Entre la seva activitat en concert destaquen: l’òpera Hangman, Hangman al Liceu (2007); Cant de la Sibil·la al Duomo de Milà (2015); El Messies de Händel a la Sagrada Família, amb l’Orquestra del Vallès (2015); gira amb el Llibre vermell de Montserrat, amb l’Esbart de Rubí (2017-2018) per múltiples festivals de Catalunya i a Rudolstadt (Turíngia); Requiem de Duruflé a la Sagrada Família, amb Camerae Musica i Juan de la Rubia (2019); Requiem de Mozart a l’Auditori de Vilafranca, amb Camerata Penedès (2019); participació al Festival dels Pirineus, Ciutadella i Mallorca (estiu del 2019), amb Vespres de St. Andreu 1518 a la catedral de Barcelona, amb Juan de la Rubia i la Caravaggia (2019), audició del film Space Odissey de S. Kubrick a l’Auditori de Barcelona amb l’OBC (gener del 2020); enregistrament en 360° del motet Hostia solemnis del segle XVI, dedicat a santa Eulàlia (2020); banda sonora del film Nieva en Benidorm d’Isabel Coixet (estiu del 2020); enregistrament del documental Cant de la Sibil·la, emès per TV3 la Nit de Nadal del 2021 i presentat al Festival Inèdit 2021, guardonat amb el Premi Clavé al millor concert 2020; Requiem de Mozart amb Camera Musicae al Palau de la Música i direcció de Salvador Mas (2021); El Messies de Händel, als auditoris de Saragossa, Lleida, Castelló, Tarragona i al Palau de la Música Catalana (desembre del 2021), amb la Schubert Filharmonia i Paul Agnew; Requiem de Victoria, al cicle Llums d’Antiga, a L’Auditori (2023); El Messies als auditoris de Barcelona i Girona, amb l’Orquestra Barroca Catalana i Jordi Casas (2023); Sibil·la de Montserrat a les Coves del Salnitre (2023-24); concert al Cicle Coral del Palau, amb l’obra In the begining de Copland (2024); estrena i gravació de tres obres per a cor i conjunt instrumental de Gasull, M. Vila i M. Vidal (2024), i estrena i enregistrament d’El hijo prodigo de C. Baguer al cicle Llums d’Antiga de L’Auditori (2025).

Ha enregistrat diversos discs, entre els quals: Misses i motets de Joan Cererols (La Mà de Guido, 2007), Mestres de capella de la catedral de Barcelona al segle XVII (La Mà de Guido, 2012) i El ‘Cant de la Sibil·la’ a la catedral de Barcelona (Columna Música, 2014).

Considerat un dels directors catalans de música vocal amb més projecció, manté una intensa activitat com a director i pedagog en direcció coral. Es formà a Barcelona amb Mireia Barrera, Josep Vila i Pierre Cao i a Hèlsinki amb Matti Hyökki.

La seva discografia es centra en compositors catalans del Barroc: Mir i Llussà i Tomàs Milans amb l’ensemble vocal La Xantria i Joan Cererols amb el Cor de Francesc Valls.

Participa habitualment en diversos festivals i cicles de concerts dirigint repertori que comprèn des del Renaixement fins a música actual.

Fins al 2016 va ser titular del Cor de Cambra ARSinNOVA de Barcelona, que va rebre el Premio Nacional de Canto Coral (Gijón 2013). Com a director convidat del Cor de Noies de l’Orfeó Català, el 2015 va oferir diversos concerts dedicats a la música d’Arvo Pärt, en què va rebre consells del mateix compositor, i dirigí diversos concerts del Cor Jove Nacional de Catalunya (2021) a Eslovènia i Catalunya. També ha treballat en produccions del Gran Teatre del Liceu preparant les parts corals de diverses òperes.

Actualment és director titular del Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona (des del 2015), del Cor Madrigal de Barcelona (des del setembre del 2019) i professor de direcció coral de l’Escola Superior del Taller de Músics i professor col·laborador del Conservatori del Liceu.

Impulsada per la Fundació Espurnes Barroques el 2023, l’Orquestra del Miracle va néixer amb la intenció d’erigir-se en un referent en l’àmbit de la interpretació historicista. Creada i dirigida per Juan de la Rubia amb el suport de Josep Barcons, té la seu al santuari del Miracle (Solsonès) i pretén crear experiències d’escolta significatives partint d’un plantejament holístic en les interpretacions.

L’Orquestra del Miracle està composta per músics joves de primer nivell provinents de diferents punts d’Espanya i Europa, tot fidelitzant una plantilla estable per als seus projectes. Tenint com a base l’entorn rural i harmoniós del santuari del Miracle, es genera un context de creació i estudi idoni per a cadascun dels programes que aborda.

Amb la intenció de contribuir també a la recuperació i difusió del patrimoni musical de la península Ibèrica, i a la promoció de la música de nova creació, l’Orquestra del Miracle elabora els programes tenint en compte aquestes necessitats musicològiques, a més d’afrontar les grans obres del repertori europeu.

En el seu concert inaugural, el juny del 2023 al festival Espurnes Barroques, Imanol Temprano des de la revista «Scherzo» va apuntar: “Si jo fos programador, no dubtaria a intentar apuntar-me el trumfo de ser el primer a contractar-los, perquè el resultat artístic és, ja els ho avanço, senzillament enlluernador. La qual cosa no ha d’estranyar tenint en compte que al capdavant de l’orquestra hi ha Juan de la Rubia –sobren les presentacions, som davant de qui possiblement és el millor organista espanyol i un dels millors músics del moment–, que ha reclutat un elenc de músics de somni, la majoria joves, però àmpliament preparats, no en va ja estan col·laborant la major part amb les millors orquestres barroques del moment”.

L’Orquestra del Miracle ja ha actuat al Palau de la Música Catalana i al festival Llums d’Antiga de L’Auditori i en dues actuacions (a Barcelona i a Montserrat) per la commemoració del Mil·lenari del Monestir de Montserrat, entre altres projectes.

Organista titular de la basílica de la Sagrada Família i director de l’Orquestra del Miracle, és natural de la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els seus estudis amb el seu pare i Ricardo Pitarch. En la seva formació, assolida en diverses capitals europees, ha comptat amb el mestratge d’O. Candendo, W. Seifen, M. Bouvard i M. Torrent, a més d’O. Latry i T. Koopman. Durant els inicis acadèmics rebé fins a cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.

Té una activitat incessant com a solista, director, acompanyant i continuista, tasques que l’han portat a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països d’arreu del món, entre els quals destaquen l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, així com St. Sulpice de París i el Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.

De la Rubia ha actuat com a solista amb la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester C. Ph. E. Bach, Orquesta Nacional de España, OBC, Orquesta Barroca de Tenerife i les orquestres d’Astúries, Galícia, Madrid, Comunitat Valenciana, Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà. Així, ha treballat amb els directors A. Grams, F-X. Roth, C. Mena, S. Halsey, S. Mas, K. Ono o S. Rattle. Ha col·laborat, també, amb les principals formacions corals del país i amb solistes com ara Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Marta Mathéu, Carolyn Sampson o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.