Programa de mà
Requiem de Mozart
—Orquestra del Miracle, Cor Francesc Valls & Juan de la RubiaTardes al Palau
Dissabte, 31 de maig de 2025 – 17.30 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Orquestra del Miracle
Mireia Tarragó, soprano
Mercè Bruguera, mezzosoprano
Joan Francesc Folqué, tenor
Pau Armengol, baríton
Cor Francesc Valls (Pere Lluís Biosca, director)
Juan de la Rubia, directorWolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Requiem en Re menor, KV 626I. Introitus:
Requiem aeternam (cor i soprano)II. Kyrie eleison (cor)
III. Sequentia:
Dies irae (cor)
Tuba mirum (soprano, contralt, baríton i tenor)
Rex tremendae (cor)
Recordare, Jesu pie (soprano, contralt, baríton i tenor)
Confutatis (cor)
Lacrimosa (cor)IV. Offertorium:
Domine Jesu (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)
Hostias et preces (cor)V. Sanctus (cor)
VI. Benedictus (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)
VII. Agnus Dei (cor)
VIII. Communio:
Lux aeterna (cor)Aquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa. La durada del concert és aproximada.
#coral #músicauniversal
Poema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.
Comentari
Poques obres de la història de la música han generat tantes llegendes com la composició del Requiem de Mozart: l’encàrrec d’un missatger misteriós, la venjança de Salieri, les últimes melodies exhalades pel compositor al llit de mort i anotades per l’esposa. Segons que van explicar diferents testimonis de l’època, Mozart va rebre l’encàrrec de manera anònima l’estiu del 1791, quan estava enllestint La flauta màgica. Però no va poder dedicar-s’hi fins a la tardor següent, entre l’octubre i el novembre. Quan va morir, el 5 de desembre, l’obra no estava acabada. Joseph von Eybler va intentar continuar-la. Finalment la va completar Franz Xaver Süssmayr el 1792. Es va estrenar a Viena el 2 de gener de 1793, en un concert en benefici de la vídua Mozart.
Gairebé un any després, el desembre del 1793, es va tornar a interpretar en memòria de la dona d’un aristòcrata austríac. El comte Franz von Walsegg, que va dirigir aquesta segona interpretació, havia enviudat el 14 de febrer de 1791. Fou ell qui va encarregar el Requiem, qui sap si amb la intenció de fer-lo passar per obra seva, com ja havia fet altres vegades amb altres compositors. No era una obra de concert, sinó litúrgica. I això podria haver facilitat aquest intent d’usurpació de l’autoria.
Mozart en va escriure la majoria de les parts vocals, però només va poder iniciar la instrumentació de les parts orquestrals. Tanmateix, el Requiem és bàsicament una composició coral amb la qual Mozart va explorar diferents tipologies d’escriptura vocal: homofònica –a l’inici de la majoria de les estrofes de la “Sequentia”, imitativa –a les fugues que tanquen alguns moviments–, i lírica –especialment en els números interpretats pels solistes.
Amb el Requiem, Mozart va afiliar-se definitivament a la tradició vocal sacra de Händel, als oratoris i himnes que ell mateix havia copiat i reorquestrat uns anys abans, quan el baró Gottfried van Swieten havia promogut la programació de la música de Händel a Viena. També va tenir de referència la tradició contrapuntística de Johann Sebastian Bach i dels mestres de capella vienesos que treballaven a la catedral i altres centres religiosos. Perquè per a Mozart, segons el que va explicar el seu primer biògraf, Franz Xaver Niemetschek, la música religiosa era el tipus de composició predilecta.
Des de principis del segle XIX, és una de les seves obres més interpretades.
Joaquim Rabaseda i Matas, musicòleg
Biografies
Textos
Introitus
Requiem aeternam dona eis, Domine:
et lux perpetua luceat eis.
Te decet hymnus, Deus, in Sion,
et tibi reddetur votum in Jerusalem:
Exaudi orationem meam,
ad te omnis caro veniet.
Requiem aeternam dona eis,
Domine:
et lux perpetua luceat eis.Dóna’ls el repòs etern, Senyor:
i que la llum eterna els il·lumini.
Per tu, oh Déu, aquest himne a Sió,
i per tu els nostres vots a Jerusalem.
Escolta la meva pregària;
tota carn vindrà cap a tu.
Dóna’ls el repòs etern,
Senyor:
i que la llum perpètua els il·lumini.Kyrie
Kyrie eleison.
Christe eleison.
Kyrie eleison.Senyor, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.Sequenz
Dies irae, dies illa,
Solvet saeclum in favilla:
teste David cum Sibylla.
Quantus tremor est futurus,
quando judex est venturus,
cuncta stricte discussurus!Dia d’ira serà aquell dia,
en què reduirà el món a cendra:
David i la Sibil·la afirmaren.
Gran espant sobrevindrà
quan el Jutge arribarà
a escrutar-ho tot rigorosament!Tuba mirum spargens sonum
per sepulchra regionum,
coget omnes ante thronum.
Mors stupebit et natura,
cum resurget creatura,
judicanti responsura.
Liber scriptus proferetur,
in quo totum continetur,
unde mundus judicetur.
Judex ergo cum sedebit,
quidquid latet apparebit:
nil inultum remanebit.
Quid sum miser tunc dicturus?
Quem patronum rogaturus,
cum vix justus sit securus?El so esclatant de la trompeta
ressonant per les tombes,
reunirà tothom davant el tron.
La mort i la natura s’astoraran
quan la criatura ressuscitarà
per respondre al judici.
S’obrirà el llibre
que conté tot allò
que ha de ser jutjat del món.
Quan el Jutge, doncs, seurà,
tot allò amagat apareixerà;
res no romandrà impune
Malaurat, què diré jo aleshores?
A quin amo pregaré,
quan ni els justos estaran segurs?Rex tremendae majestatis,
qui salvandos salvas gratis,
salva me, fons pietatis.Rei de majestat temible,
que salves lliurement, els qui s’han de salvar,
salva’m a mi, font de bondat.Recordare, Jesu pie,
quod sum causa tuae viae:
ne me perdas illa die.
Quaerens me, sedisti lassus,
redemisti crucem passus:
tantus labor non sit cassus.Recorda’t, pietós Jesús,
que sóc la causa de la teva vinguda:
no em perdis aquell dia.
T’has assegut, cansat de buscar-me,
m’has redimit pel sofriment en creu;
que tant esforç no sigui en va.Juste judex ultionis,
donum fac remissionis,
ante diem rationis.
Ingemisco, tamquam reus:
culpa rubet vultus meus:
supplicanti parce, Deus.
Qui Mariam absolvisti,
et latronem exaudisti,
mihi quoque spem dedisti.
Preces meae non sunt dignae:
Sed tu bonus fac benigne,
ne perenni cremer igne.
Inter oves locum praesta,
et ab haedis me sequestra,
statuents in parte dextra.Jutge que castigues amb justícia,
fes-me do del perdó
abans del Dia del Judici.
Gemego com un culpable,
la culpa m’enrogeix el rostre;
Déu, perdona el qui et suplica.
Tu que vas absoldre Maria,
i que escoltares el lladre,
a mi esperança em donares.
Els meus precs no són dignes,
però tu, tan bo, per la teva bondat,
fes que no cremi al foc etern.
Dóna’m lloc en el teu ramat,
separa’m dels bocs,
i posa’m a la dreta.Confutatis maledictis,
flammis acribus addictis.
Voca me cum benedictis.
Oro supplex et acclinis,
cor contritum quasi cinis:
Gere curam mei finis.Quan els maleïts, confosos,
seran lliurats a les flames venjatives,
crida’m amb els beneïts.
Suplicant i prosternat,
el cor contrit com la cendra,
et conjuro que t’apiadis de la meva fi.Lacrimosa dies illa,
qua resurget ex favilla
judicandus homo reus.
Huic ergo parce Deus,
pie Jesu Domine;
dona eis requiem.
Amen.Dia de llàgrimes aquell
en què renaixerà de la cendra
l’home culpable, per ser jutjat.
Perdona’l, doncs, oh Déu.
Jesús misericordiós, Senyor,
Dóna’ls repòs.
Amén.Domine Jesu Christe,
Rex gloriae, libera animas,
omnium fidelium defunctorum
de poenis inferni
et de profundo lacu:
libera eas de ore leonis,
ne absorbeat eas tartarus,
ne cadant in obscurum:
sed signifer sanctus michael
repraesentet eas in lucem sanctam:
quan olim abrahae promisisti
et semini ejus.Senyor Jesucrist,
rei de la glòria, allibera totes les ànimes
dels fidels difunts,
de les penes dels inferns
i de les aigües profundes.
Allibera’ls de la boca del lleó,
que l’abisme no els engoleixi,
i que no caiguin a les tenebres,
sinó que l’abanderat sant Miquel
els condueixi a la llum santa.
Tal com prometeres antany a Abraham
i als seus descendents.Hostias et preces tibi, Domine,
laudis offerimus:
tu suscipe pro animabus illis,
quarum hodie memoriam facimus:
fac eas, Domine,
de morte transire ad vitam:
quam olim Abrahae promisisti
et semini ejus.Sacrificis i precs de lloança, Senyor,
t’oferim.
Rep-los per aquelles ànimes
de què avui fem memòria.
Fes-les, Senyor, passar
de mort a vida.
Tal com prometeres antany a Abraham
i als seus descendents.Sanctus
Sanctus, sanctus,
sanctus, Dominus Deus Sabaoth.
Pleni sunt caeli
et terra gloria tua.
Osanna in excelsis.Sant, sant,
sant és el Senyor Déu dels exèrcits.
El cel i la terra són plens
de la teva glòria.
Hosanna a les altures.Benedictus
Benedictus qui venit
in nomine Domini.
(Chorus)
Osanna in excelsis.Beneït el qui ve
en nom del Senyor.
(Cors)
Hosanna a les altures.Agnus Dei
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem.
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem.
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem sempiternam.Anyell de Déu,
tu que lleves el pecat del món,
dóna’ls el repòs.
Anyell de Déu,
tu que lleves el pecat del món,
dóna’ls el repòs.
Anyell de Déu,
tu que lleves el pecat del món,
dóna’ls el repòs etern.Communio
Lux aeterna luceat eis, Domine:
Cum sanctis tuis in aeternum:
quia pius es.
Requiem aeternam dona eis,
Domine,
et lux perpetua luceat eis.
Cum sanctis tuis in aeternum:
quia pius es.Que la llum perpètua els il·lumini, Senyor,
amb els teus sants i per sempre,
tu que ets misericordiós.
Dóna’ls el repòs etern,
Senyor,
i que la llum perpètua els il·lumini.
Amb els teus sants i per sempre,
tu que ets misericordiós.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dijous, 19.06.25 – 19 h
Sala de ConcertsBanda Municipal de Barcelona
Banda Municipal de Barcelona
José R. Pascual-Vilaplana, directorD. Xostakóvitx: Obertura sobre temes populars russos i kirguisos
M. Ravel: Boléro
J. Strens: Danse funambulesque
A. Reed: Danses armènies II
Preu: 20 €Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Requiem de Mozart
—Orquestra del Miracle, Cor Francesc Valls & Juan de la RubiaTardes al Palau
Dissabte, 31 de maig de 2025 – 17.30 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Orquestra del Miracle
Mireia Tarragó, soprano
Mercè Bruguera, mezzosoprano
Joan Francesc Folqué, tenor
Pau Armengol, baríton
Cor Francesc Valls (Pere Lluís Biosca, director)
Juan de la Rubia, directorWolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Requiem en Re menor, KV 626I. Introitus:
Requiem aeternam (cor i soprano)II. Kyrie eleison (cor)
III. Sequentia:
Dies irae (cor)
Tuba mirum (soprano, contralt, baríton i tenor)
Rex tremendae (cor)
Recordare, Jesu pie (soprano, contralt, baríton i tenor)
Confutatis (cor)
Lacrimosa (cor)IV. Offertorium:
Domine Jesu (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)
Hostias et preces (cor)V. Sanctus (cor)
VI. Benedictus (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)
VII. Agnus Dei (cor)
VIII. Communio:
Lux aeterna (cor)Aquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa. La durada del concert és aproximada.
#coral #músicauniversal
Poema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Poques obres de la història de la música han generat tantes llegendes com la composició del Requiem de Mozart: l’encàrrec d’un missatger misteriós, la venjança de Salieri, les últimes melodies exhalades pel compositor al llit de mort i anotades per l’esposa. Segons que van explicar diferents testimonis de l’època, Mozart va rebre l’encàrrec de manera anònima l’estiu del 1791, quan estava enllestint La flauta màgica. Però no va poder dedicar-s’hi fins a la tardor següent, entre l’octubre i el novembre. Quan va morir, el 5 de desembre, l’obra no estava acabada. Joseph von Eybler va intentar continuar-la. Finalment la va completar Franz Xaver Süssmayr el 1792. Es va estrenar a Viena el 2 de gener de 1793, en un concert en benefici de la vídua Mozart.
Gairebé un any després, el desembre del 1793, es va tornar a interpretar en memòria de la dona d’un aristòcrata austríac. El comte Franz von Walsegg, que va dirigir aquesta segona interpretació, havia enviudat el 14 de febrer de 1791. Fou ell qui va encarregar el Requiem, qui sap si amb la intenció de fer-lo passar per obra seva, com ja havia fet altres vegades amb altres compositors. No era una obra de concert, sinó litúrgica. I això podria haver facilitat aquest intent d’usurpació de l’autoria.
Mozart en va escriure la majoria de les parts vocals, però només va poder iniciar la instrumentació de les parts orquestrals. Tanmateix, el Requiem és bàsicament una composició coral amb la qual Mozart va explorar diferents tipologies d’escriptura vocal: homofònica –a l’inici de la majoria de les estrofes de la “Sequentia”, imitativa –a les fugues que tanquen alguns moviments–, i lírica –especialment en els números interpretats pels solistes.
Amb el Requiem, Mozart va afiliar-se definitivament a la tradició vocal sacra de Händel, als oratoris i himnes que ell mateix havia copiat i reorquestrat uns anys abans, quan el baró Gottfried van Swieten havia promogut la programació de la música de Händel a Viena. També va tenir de referència la tradició contrapuntística de Johann Sebastian Bach i dels mestres de capella vienesos que treballaven a la catedral i altres centres religiosos. Perquè per a Mozart, segons el que va explicar el seu primer biògraf, Franz Xaver Niemetschek, la música religiosa era el tipus de composició predilecta.
Des de principis del segle XIX, és una de les seves obres més interpretades.
Joaquim Rabaseda i Matas, musicòleg
Biografies
Textos
Introitus
Requiem aeternam dona eis, Domine:
et lux perpetua luceat eis.
Te decet hymnus, Deus, in Sion,
et tibi reddetur votum in Jerusalem:
Exaudi orationem meam,
ad te omnis caro veniet.
Requiem aeternam dona eis,
Domine:
et lux perpetua luceat eis.Dóna’ls el repòs etern, Senyor:
i que la llum eterna els il·lumini.
Per tu, oh Déu, aquest himne a Sió,
i per tu els nostres vots a Jerusalem.
Escolta la meva pregària;
tota carn vindrà cap a tu.
Dóna’ls el repòs etern,
Senyor:
i que la llum perpètua els il·lumini.Kyrie
Kyrie eleison.
Christe eleison.
Kyrie eleison.Senyor, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.Sequenz
Dies irae, dies illa,
Solvet saeclum in favilla:
teste David cum Sibylla.
Quantus tremor est futurus,
quando judex est venturus,
cuncta stricte discussurus!Dia d’ira serà aquell dia,
en què reduirà el món a cendra:
David i la Sibil·la afirmaren.
Gran espant sobrevindrà
quan el Jutge arribarà
a escrutar-ho tot rigorosament!Tuba mirum spargens sonum
per sepulchra regionum,
coget omnes ante thronum.
Mors stupebit et natura,
cum resurget creatura,
judicanti responsura.
Liber scriptus proferetur,
in quo totum continetur,
unde mundus judicetur.
Judex ergo cum sedebit,
quidquid latet apparebit:
nil inultum remanebit.
Quid sum miser tunc dicturus?
Quem patronum rogaturus,
cum vix justus sit securus?El so esclatant de la trompeta
ressonant per les tombes,
reunirà tothom davant el tron.
La mort i la natura s’astoraran
quan la criatura ressuscitarà
per respondre al judici.
S’obrirà el llibre
que conté tot allò
que ha de ser jutjat del món.
Quan el Jutge, doncs, seurà,
tot allò amagat apareixerà;
res no romandrà impune
Malaurat, què diré jo aleshores?
A quin amo pregaré,
quan ni els justos estaran segurs?Rex tremendae majestatis,
qui salvandos salvas gratis,
salva me, fons pietatis.Rei de majestat temible,
que salves lliurement, els qui s’han de salvar,
salva’m a mi, font de bondat.Recordare, Jesu pie,
quod sum causa tuae viae:
ne me perdas illa die.
Quaerens me, sedisti lassus,
redemisti crucem passus:
tantus labor non sit cassus.Recorda’t, pietós Jesús,
que sóc la causa de la teva vinguda:
no em perdis aquell dia.
T’has assegut, cansat de buscar-me,
m’has redimit pel sofriment en creu;
que tant esforç no sigui en va.Juste judex ultionis,
donum fac remissionis,
ante diem rationis.
Ingemisco, tamquam reus:
culpa rubet vultus meus:
supplicanti parce, Deus.
Qui Mariam absolvisti,
et latronem exaudisti,
mihi quoque spem dedisti.
Preces meae non sunt dignae:
Sed tu bonus fac benigne,
ne perenni cremer igne.
Inter oves locum praesta,
et ab haedis me sequestra,
statuents in parte dextra.Jutge que castigues amb justícia,
fes-me do del perdó
abans del Dia del Judici.
Gemego com un culpable,
la culpa m’enrogeix el rostre;
Déu, perdona el qui et suplica.
Tu que vas absoldre Maria,
i que escoltares el lladre,
a mi esperança em donares.
Els meus precs no són dignes,
però tu, tan bo, per la teva bondat,
fes que no cremi al foc etern.
Dóna’m lloc en el teu ramat,
separa’m dels bocs,
i posa’m a la dreta.Confutatis maledictis,
flammis acribus addictis.
Voca me cum benedictis.
Oro supplex et acclinis,
cor contritum quasi cinis:
Gere curam mei finis.Quan els maleïts, confosos,
seran lliurats a les flames venjatives,
crida’m amb els beneïts.
Suplicant i prosternat,
el cor contrit com la cendra,
et conjuro que t’apiadis de la meva fi.Lacrimosa dies illa,
qua resurget ex favilla
judicandus homo reus.
Huic ergo parce Deus,
pie Jesu Domine;
dona eis requiem.
Amen.Dia de llàgrimes aquell
en què renaixerà de la cendra
l’home culpable, per ser jutjat.
Perdona’l, doncs, oh Déu.
Jesús misericordiós, Senyor,
Dóna’ls repòs.
Amén.Domine Jesu Christe,
Rex gloriae, libera animas,
omnium fidelium defunctorum
de poenis inferni
et de profundo lacu:
libera eas de ore leonis,
ne absorbeat eas tartarus,
ne cadant in obscurum:
sed signifer sanctus michael
repraesentet eas in lucem sanctam:
quan olim abrahae promisisti
et semini ejus.Senyor Jesucrist,
rei de la glòria, allibera totes les ànimes
dels fidels difunts,
de les penes dels inferns
i de les aigües profundes.
Allibera’ls de la boca del lleó,
que l’abisme no els engoleixi,
i que no caiguin a les tenebres,
sinó que l’abanderat sant Miquel
els condueixi a la llum santa.
Tal com prometeres antany a Abraham
i als seus descendents.Hostias et preces tibi, Domine,
laudis offerimus:
tu suscipe pro animabus illis,
quarum hodie memoriam facimus:
fac eas, Domine,
de morte transire ad vitam:
quam olim Abrahae promisisti
et semini ejus.Sacrificis i precs de lloança, Senyor,
t’oferim.
Rep-los per aquelles ànimes
de què avui fem memòria.
Fes-les, Senyor, passar
de mort a vida.
Tal com prometeres antany a Abraham
i als seus descendents.Sanctus
Sanctus, sanctus,
sanctus, Dominus Deus Sabaoth.
Pleni sunt caeli
et terra gloria tua.
Osanna in excelsis.Sant, sant,
sant és el Senyor Déu dels exèrcits.
El cel i la terra són plens
de la teva glòria.
Hosanna a les altures.Benedictus
Benedictus qui venit
in nomine Domini.
(Chorus)
Osanna in excelsis.Beneït el qui ve
en nom del Senyor.
(Cors)
Hosanna a les altures.Agnus Dei
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem.
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem.
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem sempiternam.Anyell de Déu,
tu que lleves el pecat del món,
dóna’ls el repòs.
Anyell de Déu,
tu que lleves el pecat del món,
dóna’ls el repòs.
Anyell de Déu,
tu que lleves el pecat del món,
dóna’ls el repòs etern.Communio
Lux aeterna luceat eis, Domine:
Cum sanctis tuis in aeternum:
quia pius es.
Requiem aeternam dona eis,
Domine,
et lux perpetua luceat eis.
Cum sanctis tuis in aeternum:
quia pius es.Que la llum perpètua els il·lumini, Senyor,
amb els teus sants i per sempre,
tu que ets misericordiós.
Dóna’ls el repòs etern,
Senyor,
i que la llum perpètua els il·lumini.
Amb els teus sants i per sempre,
tu que ets misericordiós.També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dijous, 19.06.25 – 19 h
Sala de ConcertsBanda Municipal de Barcelona
Banda Municipal de Barcelona
José R. Pascual-Vilaplana, directorD. Xostakóvitx: Obertura sobre temes populars russos i kirguisos
M. Ravel: Boléro
J. Strens: Danse funambulesque
A. Reed: Danses armènies II
Preu: 20 €Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –