• Programa de mà

    Ramon Bassal & Maria Canyigueral
    —Beethoven, Brahms, Lamote de Grignon i Garreta

    Petit Palau Cambra

    Dilluns, 18 de maig de 2026 – 19.30 h

    Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Ramon Bassal, violoncel
    Maria Canyigueral, piano


    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Set Variacions sobre “Bei Männern, welche Liebe fühlen”, de La flauta màgica, WoO 46

    Tema. Andante
    Variació 1
    Variació 2
    Variació 3
    Variació 4
    Variació 5. Si prenda il tempo un poco più vivace
    Variació 6. Adagio
    Variació 7. Allegro, ma non troppo
    Coda


    Sonata per a violoncel i piano núm. 4, en Do major, op. 102

    Andante – Allegro vivace
    Adagio – Allegro vivace


    Joan Lamote de Grignon
    (1872-1949)
    Rêverie


    Johannes Brahms
    (1833-1897)
    Sonata per a violoncel i piano núm. 1, en Mi menor, op. 38

    Allegro non troppo
    Allegretto quasi Menuetto
    Allegro


    Juli Garreta
    (1875-1925)
    Mar plana

    Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    #cambra #patrimonicatalà #aniversaris

  • 20260506 Palau Piano T2627 DESKTOP
  • Poema

    Fe

    per deslliurar-nos d’incendis
    calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
    és per això que ho sé:

    aquestes flames d’ara que ens rodegen
    que ens ofeguen que ens asfixien
    també ens salven


    Mireia Calafell
    Si una emergència (Proa Edicions, 2024)

  • Anunci programa de mà digital Cercle d'Abonats 2026 DESKTOP
  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    El violoncel de Ramon Bassal i el piano de Maria Canyigueral, que comparteixen escenari al Palau. Junts proposen una trobada amb dos grans compositors del segle XIX que connecten el Classicisme i el Romanticisme com són Beethoven i Brahms. La complicitat entre els dos intèrprets també convida a un recorregut per la sonoritat íntima i somniadora de Joan Lamote de Grignon i Juli Garreta, dues figures importants del patrimoni musical català.


    Quines són les claus del concert?

    La formació de violoncel i piano va consolidar la seva importància entre els segles XIX i XX, en evolucionar des d’una relació de pur acompanyament a un diàleg d’igual a igual. El programa d’avui travessa aquest període tot combinant la capacitat harmònica del piano amb el timbre sostingut i expressiu del violoncel. Beethoven va ser un dels grans pioners d’aquesta formació, i tant ell com Brahms tenen obres clau d’aquest repertori. Lamote de Grignon i Garreta hi afegeixen la calidesa d’una mirada mediterrània.


    A què he de parar atenció?

    Les Set variacions sobre “Bei Männern, welche Liebe fühlen”, de La flauta màgica de Beethoven són un exercici d’enginy que decora la melodia original de Mozart i la transforma en diferents estats d’ànim: lírics, profunds i juganers. La seva Sonata núm. 4, op. 102 pertany a l’última etapa del compositor, quan ja sordejava. El violoncel fins i tot canta, pregunta i respon al piano en una conversa intensa. Brahms escriví la Sonata op. 38 quan encara era jove, però ja hi apuntava tot el seu ofici. És una obra d’una solidesa extraordinària: el violoncel exposa melodies profundes mentre el piano teixeix un contrapunt gairebé simfònic. Rêverie de Lamote de Grignon significa “somni” en francès: en una atmosfera íntima i transparent, l’obra dibuixa una estampa impressionista. El violoncel sosté una melodia llarga i bella, i el piano hi pinta ombres i llums. És música per tancar els ulls i gaudir. Mar plana de Garreta és l’Empordà fet música: evoca la calma absoluta del mar, amb una melodia que respira pausadament. Bellesa tranquil·la i profunda, com una tarda davant del mar.


    Sabies que...

    El violoncel i el piano constitueixen un duet formidable que va permetre a Beethoven desplegar totes les seves possibilitats expressives. Ramon Bassal i Maria Canyigueral han enregistrat la integral per a aquesta formació del compositor de Bonn. Aquest projecte discogràfic, publicat amb el títol Complete Sonatas and Variations for cello and piano, és un fidel testimoni de la complicitat artística de què avui es pot gaudir en directe.

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Comentari

    L’obra per a violoncel i piano de Beethoven no és gaire extensa. El 1796 va compondre dues Sonates i dues sèries de Variacions, una a partir d’un tema de Händel, l’altra de La flauta màgica de Mozart. El 1801, després d’una nova representació de la mateixa òpera de Mozart a Viena, va escriure unes noves Variacions sobre un duet del primer acte. El diàleg de Pamina i Papageno sobre l’alegria i les bondats de l’amor va servir-li per traçar set variacions àgils i lluminoses, fins i tot en els moments més lents de la quarta i sisena variacions. Uns anys després, el 1809, va publicar una tercera Sonata, i el 1817 les dues darreres Sonates per a violoncel.

    La majoria de les Sonates de Beethoven tenen quatre moviments, un patró que va esdevenir model a final del segle XVIII. Però la Sonata per a violoncel núm. 4 només en té dos, dos moviments d’estructura semblant posats l’un al costat de l’altre, com un desafiament a la norma. Beethoven estava inquiet per trobar noves maneres d’organitzar la música, un procés d’investigació que va culminar amb les últimes composicions de la dècada del 1820. Enllaçar dos moviments ràpids, cadascun amb una introducció lenta, va ser una decisió única que no es troba en cap altra de les seves obres.

    Brahms va compondre dues Sonates per a violoncel i piano, la primera entre el 1862 i el 1865, i la segona deu anys després, el 1886. En la primera va optar per escriure tres moviments, el darrer dels quals amb la referència explícita d’una Fuga de Bach. La presència de l’autor de L’art de la fuga també és evident en el tema principal del primer moviment. Com si hagués volgut fer una sonata antiga, amb un segon moviment a l’estil de la música barroca francesa, potser per això també hi va descartar l’adagio que ja havia compost.

    Quan el repertori de cambra s’estava començant a programar als teatres i auditoris catalans, alguns compositors del país van escriure peces pensades per completar els concerts i marcar alhora un camí a seguir per la música catalana de concert. L’any 1901 Joan Lamote de Grignon i Juli Garreta van compondre dues peces per a violoncel de caràcter líric clarament influenciades per la música de Schumann, un dels autors que, com Wagner i Beethoven, assenyalaven l’horitzó de la música que imaginaven pròpia d’un país civilitzat i europeu.

    Joaquim Rabaseda Matas, Escola Superior de Música de Catalunya

  • Anunci programa de mà digital - Mirades del Palau Essència Palau visites temàtiques- Desktop 1300x1854
  • Biografies

    Ramon Bassal, violoncel

    Ramon Bassal

    Acaba de publicar la integral de l’obra per a violoncel i piano de Ludwig van Beethoven, juntament amb la pianista Maria Canyigueral. L’àlbum, enregistrat al prestigiós estudi Teldex de Berlín sota la producció de Martin Sauer, ha estat nominat als International Classical Music Awards (ICMA) i guardonat amb el Melómano de Oro.

    Ramon Bassal ha actuat en festivals i sales de referència internacional, com el Festival de Seoripul (Corea del Sud), Guimarães European Capital of Culture, Muziekgebouw d’Amsterdam, Tivoli Vredenburg d’Utrecht, Palau de la Música Catalana, Auditori de Girona i Teatro de la Filarmónica d’Oviedo, entre d’altres.

    Nascut a Barcelona (1988), inicià els seus estudis de violoncel i piano als cinc anys. Es formà en violoncel amb el seu pare, Josep Bassal, i en piano a l’Acadèmia Marshall, on va tenir l’oportunitat de rebre la influència de les classes magistrals d’Alicia de Larrocha. Completà els estudis superiors a la Hochschule für Musik de Basilesa, Schola Cantorum Basiliensis, Conservatorium d’Amsterdam i Acadèmia Metropolitana de Lisboa, on treballà amb mestres com ara Thomas Demenga, Quirine Viersen, Petr Skalka, Mick Stirling i Paulo Gaio Lima.

    ​Ha participat en cursos i classes magistrals a diversos països europeus amb figures internacionals, com Pieter Wispelwey, Gaetano Nasillo, Marcio Carneiro, Christophe Coin, Gary Hoffman, Dmitri Ferschtman, Antonio Meneses, Alban Gerhardt, Anner Bylsma i Torleif Thedeen.

    Premiat amb el primer premi del Concurs del Conservatori de Girona (2006), tant en violoncel com en piano, l’any 2010 fou seleccionat pel Festival de Violoncelle de Beauvais per actuar com a solista amb orquestra a la classe magistral impartida per Pieter Wispelwey. Aquell mateix any va interpretar el Concert per a violoncel de Robert Schumann a l’Auditori de Girona juntament amb l’Orquestra Athenea.

    Ha realitzat gires per diverses ciutats espanyoles interpretant el Concert en Do major de J. Haydn amb la Sebastian Strings Orchestra i amb l’Orquestra Camera Musicae al Festival d’Altafulla. També ha actuat com a solista amb l’Orquestra Barocco Sempre Giovanne i ha interpretat el Concert per a violoncel i orquestra de vents de F. Gulda a l’Auditori de la Mercè de Girona, amb l’Orquestra del Conservatori Isaac Albéniz. Els seus recitals al Palau de la Música Catalana han tingut una rebuda excel·lent del públic i de la crítica.

    Ramon Bassal toca amb un violoncel italià Giuseppe & Antonio Gagliano i un arc A. Lamy que va pertànyer al violoncel·lista Gaspar Cassadó.

  • Maria Canyigueral, piano

    Maria Canyigueral

    “Convenç amb una interpretació sensible i finament matisada, que ve de gust escoltar”, «Revista Pizzicato»; “Maria Canyigueral va demostrar de seguida ser una pianista molt subtil i d’expressió pura. A més de les fites tècniques, vaig percebre immediatament el seu sentit de la puresa i la bellesa del so del piano”, Marijan Zlobec (article Magnífica actuació, «Opinión Musical»); “El treball de Maria Canyigueral és excel·lent per l’originalitat i per l’eficàcia amb què aconsegueix transmetre l’esperit delicat, subtil i profundament intens de la seva pròpia visió de la música: proporcionalitat agògica, ductilitat tímbrica, intel·ligència emocional en la jerarquització dels plans dinàmics, pulcritud en l’articulació i en l’ús del pedal. Honestedat, revisió continuada, elaboració meditada i afany de superació”, «Melómano»; “Canyigueral ha cuidat el matís en delicadesa. Intimisme, preciocisme melòdic i harmònic, Lluís Trullén («Revista Musical Catalana»).

    ​Maria Canyigueral també ha estat qualificada per «La Vanguardia» com “una pianista de gran personalitat”. La seva trajectòria ha inspirat col·laboracions amb reconeguts compositors contemporanis, com Antón García Abril, Benet Casablancas, Nicolas Bacri, Konstantia Gourzi i Moritz Eggert.

    Destaquen els seus recitals al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Fundación Juan March de Madrid, Wigmore Hall de Londres i Festival de Ljubljana. La temporada passada va debutar al Gran Teatre del Liceu interpretant la Fantasia coral, op. 80 de Beethoven amb l’Orquestra de la Fundació Liceu i Manel Valdivieso, i recentment ha interpretat el Concert op. 58 núm. 4 de Beethoven amb la Camerata Eduard Toldrà, sota la direcció de Marcel Ortega, a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú.

    Ha actuat a escenaris d’Espanya, el Regne Unit, el Japó, Itàlia, Bèlgica, Eslovènia, Bòsnia i Herzegovina, Croàcia i França.

    ​La seva discografia reflecteix una notable versatilitat, que abasta des de Bach, Haydn, Beethoven, Franck fins a Granados, Mompou, Montsalvatge i obres d’encàrrec.

    El seu àlbum en solitari Avantguarding Mompou (Audite, 2020) ha estat aclamat per la crítica internacional en revistes com «International Piano», «Pizzicato», «Revista Musical Catalana» i «Melómano». Inclou la integral de Cançons i danses de F. Mompou i encàrrecs de Nicolas Bacri, Antón García Abril, Joseph Phibbs, Konstantia Gourzi, Moritz Eggert, Jiri Gemrot, Josep Maria Guix, Joan Magrané i Víctor Estapé, inspirats en el cicle del compositor català. L’estrena mundial del projecte va tenir lloc al Conway Hall de Londres l’any 2018, pel qual va rebre un premi de l’Arts Council d’Anglaterra i el suport de l’Institut Cervantes, Fundació Mompou i Institut Ramon Llull.

    ​El seu primer àlbum amb la violinista Lana Trotovsek va rebre la medalla d’or als Global Music Awards, amb obres de C. Franck, Granados, Skerjanc i Finzi (Hedone Records, 2016).

    Ha enregistrat dos àlbums més per a Hedone Records: l’un amb obres per a flauta i piano de Martinů, Böhm, Fauré i Poulenc, juntament amb el flautista Boris Bizjak (2017), i una recent gravació en directe d’un recital en solitari al Palau de la Música Catalana (2021), amb obres de Bach, Beethoven, Haydn i Montsalvatge.

    Les actuacions en directe amb Lana Trotovsek al Festival de Ljubljana 2020, amb la integral de Sonates per a violí i piano de Beethoven, han estat publicades recentment en quatre CD per ZKP RTV Eslovènia en col·laboració amb el Festival de Ljubljana i ha rebut crítiques excel·lents i reconeixements com el Melómano de Oro i el Premi Prešeren.

    “La seva inoblidable interpretació ens deixa sense alè. El Beethoven que ofereixen és un directe aristocràticament elegant, astut, però sempre tempestuós”, «DELO»; “Sensació extraordinària i veritable d’una actuació intuïtiva en directe”, «The Strad»; “Entesa artística en la seva màxima expressió. Versió rotunda, ferma, passional, amb una vehemència que mai resta calidesa als inoblidables diàlegs. Una integral per celebrar”, Lluís Trullén («Revista Musical Catalana»).

    ​La integral de les obres de Beethoven per a violoncel i piano juntament amb Ramon Bassal, enregistrada i produïda als estudis Teldex de Berlín i publicada pel segell Da Vinci Classics (2023), va ser nominada als ICMA 2024 i va rebre el Melómano de Oro. 

    El seu últim projecte discogràfic, dos discos dedicats a Prokófiev amb la violinista Lana Trotovsek i el flautista Boris Bizjak, publicats pel segell britànic Somm Recordings, ha ​estat elogiat per la BBC i «Gramophone».

    Formada entre Espanya i el Regne Unit, Maria Canyigueral va completar els estudis al Conservatori del Liceu amb Michel Wagemans i un màster a la Royal Academy of Music de Londres amb Sulamita Aronovsky. També ha rebut consells musicals de Nino Kereselidze i André de Groote.

    Apassionada per la música de cambra, és directora artística d’un nou cicle al Teatre Sarrià de Barcelona, la primera edició del qual es va celebrar el 2021.

  • També et pot interessar...

    Tardes al Palau
    Dimarts, 26.05.26 – 19 h
    Sala de Concerts

    Sons de la Terra

    Daniel Blanch, piano
    Marta Valero, 
    mezzosoprano
    Lluís Calvet, 
    baríton
    Cor Ciutat de Tarragona
    (Xavier Pastrana, director)
    Cor Participatiu Cantem! 
    Orquestra Simfònica Camerata XXI
    Daniel Montané, 
    director

    E. Toldrà: “Interludi” de Lionor la filla del marxant
    R. Lamote de Grignon: Tríptic de la Pell de Brau, per a piano i orquestra
    J. Magrané: Tres polifonies per a Antoni Gaudí,per a orquestra (estrena)
    M. Oltra: La serra

    Preus: de 15 a 52 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex