Programa de mà
Kebyart & friends
—Ravel, Stravinsky, Ciesla, Reich i ShawPetit Palau Cambra
Dimarts, 28 d'abril de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
(Aquest esdeveniment ja s'ha celebrat)
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Kebyart:
Pere Méndez, saxo soprano
Víctor Serra, saxo alt
Robert Seara, saxo tenor
Daniel Miguel, saxo barítonJuan Floristán, piano
Pablo Barragán, clarinetI part
Steve Reich (1936)
New York Counterpoint, for saxophone quartet and pre-recorded tapeCaroline Shaw (1982)
Arr. de Fukio i Xabier Casal
Entr’acte, for saxophone quartetAlexis Ciesla (1967)
Prélude, Canon et Riffs, for saxophone quartet and clarinetII part
Maurice Ravel (1875-1937)
Arr. Kebyart i Juan Floristán
La valse, per a quartet de saxòfons i pianoIgor Stravinsky (1882-1971)
Arr. Sebastian Gottschick
Suite l’ocell de foc, per a quartet de saxòfons, clarinet i pianoI. Introduction
II. L'oiseau de feu et sa danse
III. Ronde des princesses
IV. Danse infernale du roi Kastcheï
V. Berceuse
VI. FinalDurada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts
La durada del concert és aproximada.#cambra #aniversaris #palaujove #contemporània
Poema
Fe
per deslliurar-nos d’incendis
calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
és per això que ho sé:aquestes flames d’ara que ens rodegen
que ens ofeguen que ens asfixien
també ens salvenMireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Els Kebyart, el conjunt català de saxòfons amb més d’una dècada fent un camí d’èxit al circuit internacional. La formació desplega virtuosisme, a més de complicitat escènica, versatilitat i un diàleg constant entre la tradició i la creació contemporània. Format per Pere Méndez, Víctor Serra, Robert Seara i Daniel Miguel, el conjunt Kebyart és artista resident aquesta temporada al Palau de la Música Catalana i avui presenta, al costat de Juan Floristán al piano i Pablo Barragán al clarinet, obres de Reich, Ciesla, Ravel i Stravinsky.
Quines són les claus del concert?
Escoltar els Kebyart es converteix en una experiència vibrant i única, i posa de manifest la seva manera personal d’entendre la música, en una posada en escena que captiva. L’univers artístic dels Kebyart posseeix una marca pròpia que es reconeix amb el primer so. El quartet, avui amb la complicitat absoluta de dos músics afins com són Floristán i Barragán, presenta un programa ple de colors i contrastos on es barregen el dinamisme hipnòtic del Minimalisme, l’atmosfera audaç i suggestiva de la música contemporània i una mirada singular sobre alguns títols del segle XX que són imprescindibles.
A què he de parar atenció?
New York counterpoint de Steve Reich és una obra cabdal del Minimalisme, escrita originalment per a clarinet solista amb una pista de set clarinets preenregistrats. El compositor vol captar la “vibració palpitant” de Manhattan creant una textura densa i hipnòtica que sona gairebé electrònica. Entr’acte de Caroline Shaw (artista convidada del Palau en temporades anteriors) està escrita per a quartet de corda, té un caràcter entre elegíac i rítmic, i s’inspira en una obra de Haydn. Prélude, canon et riffs d’Alexis Ciesla, concebuda per a clarinet solista i quartet de saxòfons, és un homenatge a Prelude, fugue and riffs de Bernstein, obra icònica que Benny Goodman va fer famosa i que respira l’ADN del jazz. La desbordant La valse de Ravel (amb arranjament dels Kebyart) presenta, desdibuixat, un vals vienès; el que comença com un ball elegant es transforma en una cosa violenta i caòtica. La Suite de L’ocell de foc, en versió de Sebastian Gottschick per a clarinet, quartet de saxòfons i piano, mostra un Stravinsky de vint anys ple de talent; en reduir una orquestra a només sis músics, l’exigència tècnica per a cada intèrpret converteix l’obra en una peça de virtuosisme pur.
Sabies que...
El saxòfon és un instrument relativament jove en comparació amb d’altres de la família de vent. El va inventar el 1840 Adolphe Sax quan buscava combinar la potència dels metalls amb l’agilitat de la fusta en un mateix instrument. Tot i que va tenir certa acceptació en l’àmbit militar i en algunes bandes, no va ser fins al segle XX, amb l’aparició del jazz i, més tard, amb la música contemporània que es va consolidar per la seva versatilitat.
Comentari
En el procés que va de la creació musical, passant per la interpretació, a la recepció, les idees musicals circulen, es barregen, es transformen, dialoguen, es manlleven. I així, cada hibridació, adaptació o escolta desperta noves possibilitats musicals. Sembla que és aquesta idea de música com a material eclèctic i mal·leable la que guia els Kebyart, una formació, al seu torn, obligada –i decidida– a traslladar a la sonoritat del quartet de saxos tot tipus de propostes musicals. El programa d’aquest vespre exposa a la perfecció l’essència híbrida i versàtil de la formació i aquesta concepció de la música lliure i feliçment impura.
Per començar, un dels pioners del Minimalisme, Steve Reich, amb New York counterpoint (1985), obra que crea una atmosfera absorbent amb la intenció de captar el brunzit vibrant de Nova York. De Caroline Shaw, que entronca musicalment amb Reich, sentim Entr’acte (2011). Segons el que explica, sorgeix per inspiració del minuet del Quartet op. 77 núm. 2 de Haydn, especialment de la transició sòbria i emotiva del minuet al trio. Tal com indica el títol, l’obra eixampla la idea d’interludi, com si el temps s’aturés, combinant harmonies clàssiques amb elements dissonants. Així mateix, Prélude, canon et riffs (2017), del compositor i clarinetista francès Alexis Ciesla, homenatja Leonard Bernstein i el seu Prelude, fugue and riffs, que pren estructures barroques i elements clàssics per bastir una peça jazzística singular. L’obra de Ciesla es presenta amb un preludi d’harmonies tradicionals i tímids ritmes de jazz, un cànon líric, i esclata, en el tercer temps, amb una juganera sonoritat ja explícitament jazzística.
Dues peces icòniques de principis del segle XX culminen la vetllada. Totes dues es van gestar com a ballets, i en relació amb Serguei Diaguilev, fundador dels Ballets Russos. Ravel va concebre inicialment La valse (1920) com un homenatge a Johann Strauss i a la dansa símbol de l’Imperi Austrohongarès, el vals. Però la gènesi de l’obra va ser llarga i va passar la Primera Guerra Mundial: La valse és finalment un retrat de l’agonia de l’imperi. Així, a mesura que avança la peça, el gloriós vals és distorsionat per remolins fatals i grotescos fins al caos tumultuós. La Suite de L’ocell de foc (1919) de Stravinsky, adaptació orquestral del mateix compositor, és una de les seves peces cabdals i la que el catapultà a la fama. Amb música de gran emoció que ressegueix l’acció de forma força literal, l’argument es basa en la criatura màgica de l’ocell de foc, extreta del folklore eslau, que comporta a la vegada, per a qui el captura, una benedicció i el presagi d’una fatalitat.
Al costat dels Kebyart, Juan Floristán al piano i Pablo Barragán al clarinet per completar el mosaic musical de la nit. A diferència de l’ocell de foc, la vetllada augura només benediccions.
Gemma Bayod, periodista cultural
Biografies
Biografies
© David Ruano
© David Ruano
Kebyart
Des de la seva creació ha trencat barreres i s’ha consolidat en l’escena de la música clàssica presentant-se en reconeguts festivals i sales on cap quartet de saxòfons havia actuat i inspirant compositors que mai abans havien escrit per a l’instrument, com Jörg Widmann. Tota aquesta trajectòria va ser reconeguda per ECHO, que el va nomenar Rising Star durant la temporada 2021-22.
Kebyart actua habitualment en importants sales de concerts europees, com la Philharmonie de París, Elbphilharmonie d’Hamburg, Tonhalle de Zúric, Alte Oper de Frankfurt, Musikverein de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam o Palau de la Música Catalana. Ha participat a la Mozartwoche de Salzburg, Heidelberger Frühling, Lockenhaus Festival, Rheingau Musik Festival, Festival de Peralada, Schubertíada a Vilabertran, Dresdner Musikfestspiele, Musica Insieme de Bolonya, Hindsgavl Festival i Festival de Santander, entre d’altres.
Col·labora amb prestigioses orquestres, com la Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Junge Deutsche Philharmonie i Orquesta de Radio y Televisión Española, entre d’altres, i amb els artistes Nicolas Altstaedt, Xavier Sabata i Dénes Várjon, per explorar noves fusions i descobrir dimensions sonores.
El quartet és conjunt resident del Palau de la Música Catalana durant dues temporades a partir de la tardor del 2025 i artista resident del festival alemany de Bodensee durant la primavera del 2026, tot oferint recitals de quartet, actuant com a solistes amb orquestra, col·laborant amb altres artistes i impartint classes magistrals.
La signatura inconfusible Kebyart es reflecteix en una visió creativa del repertori, construïda al voltant de tres eixos: la literatura musical original, els arranjaments propis d’un ampli ventall d’estils i el compromís amb la nova creació. En aquest sentit, el quartet encarrega anualment obres a compositors de diferents generacions i estils musicals, com Mikel Urquiza, David Philip Hefti, Mauricio Sotelo, Joan Magrané o José Río-Pareja, entre d’altres. També ha pogut treballar amb els compositors Péter Eötvös i Heinz Holliger.
Compromesos amb l’excel·lència musical, els membres de Kebyart han rebut consells de músics i conjunts de música de cambra com ara Rainer Schmidt (Hagen Quartett), Hatto Beyerle (Alban Berg Quartett), Jonathan Brown (Quartet Casals), els pianistes Anton Kernjak i Claudio Martínez-Mehner, així com del saxofonista Nacho Gascón. El quartet formà part de l’European Chamber Music Academy treballant amb els professors Johannes Meissl i Patrick Jüdt.
Des del 2022, enregistra amb el segell Linn Records-Outhere. Els seus tres àlbums, Lectures différentes (2022), Traum der Jugend (2023) i Unraveled (2025) han rebut crítiques excel·lents.
Biografies
© Antonio Lagares
© Antonio Lagares
Juan Floristán, piano
Guanyador del primer premi i del premi del públic del Concurs de Piano Arthur Rubinstein 2021, del primer premi i del premi del públic del Concurs de Piano de Santander Paloma O’Shea 2015, del primer premi del Concurs Steinway de Berlín 2015 i de la Medalla de la Ciutat de Sevilla, Juan Floristán ja és un referent entre les noves generacions al món de la música clàssica.
L’incansable i jove pianista sevillà, en poc temps ha debutat en algunes de les principals sales del món, com el Royal Albert Hall, Carnegie Hall, Wigmore Hall, Elbphilharmonie d’Hamburg, Teatro Colón de Buenos Aires, Herkulessaal de Múnic, Tonhalle de Zúric, Filharmonia de Sant Petersburg, Béla Bartók Hall de Budapest, La Fenice de Venècia, Auditorio Nacional de Madrid, Palau de la Música Catalana, Charles Bronfman Auditorium de Tel-Aviv... També ha actuat en festivals com ara els Proms de la BBC a Londres, Ruhr Klavier Festival d’Alemanya, Academy del Festival de Verbier, Festival Chopin de Polònia, Festival de Santander, Festival de Granada, Festival Beethoven de Varsòvia…
Amb un repertori que inclou una trentena concerts per a piano i orquestra i que abasta obres des de Mozart fins a Crumb, ha estat convidat per orquestres com la BBC Philharmonic Orchestra, Orquestra Filharmònica d’Israel, Filharmònica de Sant Petersburg, Orquesta Nacional de España, Camerata de Jerusalem, Monterrey Symphony Orchestra (EUA), Orquestra Simfònica de Malmö, Real Orquesta Sinfónica de Sevilla, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya…
Els seus projectes discogràfics inclouen un CD amb la BBC Concert Orchestra de Londres, un CD en solitari per a Naxos, projectes de música de cambra, bandes sonores… Ha enregistrat ja obres de Beethoven, Liszt, Schumann, Mussorgski, Ligeti, Ravel, Debussy, Ginastera, Bartók, Falla, Schubert, Xostakóvitx, Brahms, Alberto Iglesias…
La llista de directors, solistes i grups de cambra amb els quals ha col·laborat inclou Jesús López Cobos, Lahav Shani, Vasily Petrenko, Juanjo Mena, Pablo González, Quartet Casals, Ben Gernon, Marc Soustrot, Leopold Hager, Lorenzo Viotti, Josep Vicent, Max Bragado, Andrei Ionita, Pablo Ferrández, Fine Arts Quartet, Dietrich Henschel, Kian Soltani, Cristina Gómez Godoy, Pablo Barragán…
Deu la seva formació fonamentalment a la seva mare (María Floristán), Galina Eguiazarova i Eldar Nebolsin. També ha rebut consells i classes de figures internacionals, com Elisabeth Leonskaja, Eberhardt Feltz, Claudio Martínez Mehner, Daniel Barenboim, Horacio Gutiérrez, Ana Guijarro, Ferenc Rados, Menahem Pressler, Nelson Goerner, Kirill Gerstein, Luca Chiantore, Stephen Kovacevich…
Des de l’any 2020 és professor de piano a la Fundació Barenboim de Sevilla.
Durant dues temporades (2020 a 2022) va formar part de l’equip del programa La ventana de de Carles Francino a la SER, on tenia la seva pròpia secció de divulgació musical.
És Premi Ojo Crítico de RTVE 2023. I des del 2021 és artista oficial Yamaha.
Biografies
Pablo Barragán, clarinet
“Anit va ser Pablo Barragán qui ens va embruixar. Més enllà d’un estil interpretatiu perfecte, en tots els vessants, va ser precisament el seu so commovedor el que ens va corprendre” («Westdeutsche Zeitung»).
El clarinetista Pablo Barragán és reconegut pel so refinat, combinat amb una gran destresa tècnica, juntament amb carisma escènic i una curiositat sense límits per la programació que ofereix. Es va formar al Conservatorio de Sevilla amb Antonio Salguero i Matthias Glander a la Fundación Barenboim-Said de Sevilla. Ha guanyat el Prix Crédit Suisse Jeunes Solistes 2013, entre altres concursos.
Entre les orquestres amb què ha treballat figuren la Brucknerhaus Orchestra de Linz, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Symphoniker d’Hamburg, Orquesta Sinfónica de Radio Televisión Española i Orquestra Filharmònica Eslovaca, amb els directors Anja Bihlmaier, Thomas Dausgaard, Daniel Raiskin i Zsolt Hamar.
És un dels clarinetistes i músics de cambra més sol·licitats. Té l’honor de col·laborar habitualment amb músics destacats, com Elena Bashkirova, Beatrice Rana, Kian Soltani, Yuliana Avdeeva, Emmanuel Pahud, Quatuor Modigliani, Sitkovetsky Trio, Quartetto di Cremona i Schumann Quartet. Les seves actuacions com a músic de cambra inclouen presentacions a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Philharmonie de Colònia, Konzerthaus de Dortmund, Festival de Música de Rheingau, Classiche Form, Festival Martha Argerich, Wigmore Hall de Londres i Tonhalle de Zúric.
La seva agenda aquesta temporada 2025-26 inclou diversos concerts com a solista amb orquestra, com la inauguració de temporada amb Concerto Köln, sota la direcció de Christoph Poppen, amb dos concerts per a clarinet: el Kammerkonzert de Hartmann i el Concert per a clarinet de Mozart. Altres compromisos són actuacions amb la Philharmonie de Baden-Baden, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, sota la direcció de Vasily Petrenko; Filharmònica Janáček d’Ostrava, sota la direcció de Tania Miller; NFM Leopoldinum Orchestra de Wroclaw, sota la direcció de Michael Collins, i Franz Liszt Chamber Orchestra a l’Amèrica del Sud.
Molt sol·licitat com a músic de cambra, té actuacions amb el Quatuor Modigliani a l’Elbphilharmonie d’Hamburg i Alte Oper de Frankfurt, com també amb l’Ensemble del Festival de Música de Cambra de Jerusalem al Festival Stradivari de Cremona i a Maribor. En relació amb el seu enregistrament més recent, Balagan, aclamat per la crítica internacional, es presentarà a la Brucknerhaus de Linz, Lugano Arts Centre i Wigmore Hall de Londres, al costat de Noa Wildschut i Amadeus Wiesensee.
La curiositat i l’esperit creatiu de Pablo Barragán també queden reflectits en els seus dos enregistraments més recents: Szinergia i Balagan. Aquest darrer, publicat l’estiu del 2024 (Accentus), se centra en obres de compositors jueus del segle XX, com Paul Schoenfield, Ernest Bloch, Claude Vivier i Darius Milhaud. Szinergia, aparegut la tardor del mateix any, suposa el seu primer enregistrament amb orquestra de cambra, la Franz Liszt Chamber Orchestra, i inclou el Kammerkonzert de Hartmann i arranjaments de les Danses romaneses de Bartók, així com el Divertimento de Weiner, la Dansa doble de Kodály i Callejón del muro de Paco de Lucía.
Des del 2020 Pablo Barragán és professor a l’Academia Barenboim-Said de Sevilla i imparteix classes magistrals a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía a Madrid. També és artista de la firma de clarinets Buffet Crampon i toca un instrument model RC Prestige.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dijous, 04.06.26 - 19.30 h
Petit Palau—Schubert, Ravel i Ollé
Trio Fortuny:
Joel Bardolet, violí
Pau Codina, violoncel
Marc Heredia, pianoM. Ravel: Trio en La menor, M. 67
F. Schubert: Trio núm. 2, en Mi bemoll major, D. 929
J. Ollé: Trio (estrena)Preu: 18 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Kebyart & friends
—Ravel, Stravinsky, Ciesla, Reich i ShawPetit Palau Cambra
Dimarts, 28 d'abril de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Kebyart:
Pere Méndez, saxo soprano
Víctor Serra, saxo alt
Robert Seara, saxo tenor
Daniel Miguel, saxo barítonJuan Floristán, piano
Pablo Barragán, clarinetI part
Steve Reich (1936)
New York Counterpoint, for saxophone quartet and pre-recorded tapeCaroline Shaw (1982)
Arr. de Fukio i Xabier Casal
Entr’acte, for saxophone quartetAlexis Ciesla (1967)
Prélude, Canon et Riffs, for saxophone quartet and clarinetII part
Maurice Ravel (1875-1937)
Arr. Kebyart i Juan Floristán
La valse, per a quartet de saxòfons i pianoIgor Stravinsky (1882-1971)
Arr. Sebastian Gottschick
Suite l’ocell de foc, per a quartet de saxòfons, clarinet i pianoI. Introduction
II. L'oiseau de feu et sa danse
III. Ronde des princesses
IV. Danse infernale du roi Kastcheï
V. Berceuse
VI. FinalDurada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts
La durada del concert és aproximada.#cambra #aniversaris #palaujove #contemporània
Poema
Fe
per deslliurar-nos d’incendis
calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
és per això que ho sé:aquestes flames d’ara que ens rodegen
que ens ofeguen que ens asfixien
també ens salvenMireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Els Kebyart, el conjunt català de saxòfons amb més d’una dècada fent un camí d’èxit al circuit internacional. La formació desplega virtuosisme, a més de complicitat escènica, versatilitat i un diàleg constant entre la tradició i la creació contemporània. Format per Pere Méndez, Víctor Serra, Robert Seara i Daniel Miguel, el conjunt Kebyart és artista resident aquesta temporada al Palau de la Música Catalana i avui presenta, al costat de Juan Floristán al piano i Pablo Barragán al clarinet, obres de Reich, Ciesla, Ravel i Stravinsky.
Quines són les claus del concert?
Escoltar els Kebyart es converteix en una experiència vibrant i única, i posa de manifest la seva manera personal d’entendre la música, en una posada en escena que captiva. L’univers artístic dels Kebyart posseeix una marca pròpia que es reconeix amb el primer so. El quartet, avui amb la complicitat absoluta de dos músics afins com són Floristán i Barragán, presenta un programa ple de colors i contrastos on es barregen el dinamisme hipnòtic del Minimalisme, l’atmosfera audaç i suggestiva de la música contemporània i una mirada singular sobre alguns títols del segle XX que són imprescindibles.
A què he de parar atenció?
New York counterpoint de Steve Reich és una obra cabdal del Minimalisme, escrita originalment per a clarinet solista amb una pista de set clarinets preenregistrats. El compositor vol captar la “vibració palpitant” de Manhattan creant una textura densa i hipnòtica que sona gairebé electrònica. Entr’acte de Caroline Shaw (artista convidada del Palau en temporades anteriors) està escrita per a quartet de corda, té un caràcter entre elegíac i rítmic, i s’inspira en una obra de Haydn. Prélude, canon et riffs d’Alexis Ciesla, concebuda per a clarinet solista i quartet de saxòfons, és un homenatge a Prelude, fugue and riffs de Bernstein, obra icònica que Benny Goodman va fer famosa i que respira l’ADN del jazz. La desbordant La valse de Ravel (amb arranjament dels Kebyart) presenta, desdibuixat, un vals vienès; el que comença com un ball elegant es transforma en una cosa violenta i caòtica. La Suite de L’ocell de foc, en versió de Sebastian Gottschick per a clarinet, quartet de saxòfons i piano, mostra un Stravinsky de vint anys ple de talent; en reduir una orquestra a només sis músics, l’exigència tècnica per a cada intèrpret converteix l’obra en una peça de virtuosisme pur.
Sabies que...
El saxòfon és un instrument relativament jove en comparació amb d’altres de la família de vent. El va inventar el 1840 Adolphe Sax quan buscava combinar la potència dels metalls amb l’agilitat de la fusta en un mateix instrument. Tot i que va tenir certa acceptació en l’àmbit militar i en algunes bandes, no va ser fins al segle XX, amb l’aparició del jazz i, més tard, amb la música contemporània que es va consolidar per la seva versatilitat.
Comentari
En el procés que va de la creació musical, passant per la interpretació, a la recepció, les idees musicals circulen, es barregen, es transformen, dialoguen, es manlleven. I així, cada hibridació, adaptació o escolta desperta noves possibilitats musicals. Sembla que és aquesta idea de música com a material eclèctic i mal·leable la que guia els Kebyart, una formació, al seu torn, obligada –i decidida– a traslladar a la sonoritat del quartet de saxos tot tipus de propostes musicals. El programa d’aquest vespre exposa a la perfecció l’essència híbrida i versàtil de la formació i aquesta concepció de la música lliure i feliçment impura.
Per començar, un dels pioners del Minimalisme, Steve Reich, amb New York counterpoint (1985), obra que crea una atmosfera absorbent amb la intenció de captar el brunzit vibrant de Nova York. De Caroline Shaw, que entronca musicalment amb Reich, sentim Entr’acte (2011). Segons el que explica, sorgeix per inspiració del minuet del Quartet op. 77 núm. 2 de Haydn, especialment de la transició sòbria i emotiva del minuet al trio. Tal com indica el títol, l’obra eixampla la idea d’interludi, com si el temps s’aturés, combinant harmonies clàssiques amb elements dissonants. Així mateix, Prélude, canon et riffs (2017), del compositor i clarinetista francès Alexis Ciesla, homenatja Leonard Bernstein i el seu Prelude, fugue and riffs, que pren estructures barroques i elements clàssics per bastir una peça jazzística singular. L’obra de Ciesla es presenta amb un preludi d’harmonies tradicionals i tímids ritmes de jazz, un cànon líric, i esclata, en el tercer temps, amb una juganera sonoritat ja explícitament jazzística.
Dues peces icòniques de principis del segle XX culminen la vetllada. Totes dues es van gestar com a ballets, i en relació amb Serguei Diaguilev, fundador dels Ballets Russos. Ravel va concebre inicialment La valse (1920) com un homenatge a Johann Strauss i a la dansa símbol de l’Imperi Austrohongarès, el vals. Però la gènesi de l’obra va ser llarga i va passar la Primera Guerra Mundial: La valse és finalment un retrat de l’agonia de l’imperi. Així, a mesura que avança la peça, el gloriós vals és distorsionat per remolins fatals i grotescos fins al caos tumultuós. La Suite de L’ocell de foc (1919) de Stravinsky, adaptació orquestral del mateix compositor, és una de les seves peces cabdals i la que el catapultà a la fama. Amb música de gran emoció que ressegueix l’acció de forma força literal, l’argument es basa en la criatura màgica de l’ocell de foc, extreta del folklore eslau, que comporta a la vegada, per a qui el captura, una benedicció i el presagi d’una fatalitat.
Al costat dels Kebyart, Juan Floristán al piano i Pablo Barragán al clarinet per completar el mosaic musical de la nit. A diferència de l’ocell de foc, la vetllada augura només benediccions.
Gemma Bayod, periodista cultural
Biografies
Kebyart
© David Ruano
Des de la seva creació ha trencat barreres i s’ha consolidat en l’escena de la música clàssica presentant-se en reconeguts festivals i sales on cap quartet de saxòfons havia actuat i inspirant compositors que mai abans havien escrit per a l’instrument, com Jörg Widmann. Tota aquesta trajectòria va ser reconeguda per ECHO, que el va nomenar Rising Star durant la temporada 2021-22.
Kebyart actua habitualment en importants sales de concerts europees, com la Philharmonie de París, Elbphilharmonie d’Hamburg, Tonhalle de Zúric, Alte Oper de Frankfurt, Musikverein de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam o Palau de la Música Catalana. Ha participat a la Mozartwoche de Salzburg, Heidelberger Frühling, Lockenhaus Festival, Rheingau Musik Festival, Festival de Peralada, Schubertíada a Vilabertran, Dresdner Musikfestspiele, Musica Insieme de Bolonya, Hindsgavl Festival i Festival de Santander, entre d’altres.
Col·labora amb prestigioses orquestres, com la Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Junge Deutsche Philharmonie i Orquesta de Radio y Televisión Española, entre d’altres, i amb els artistes Nicolas Altstaedt, Xavier Sabata i Dénes Várjon, per explorar noves fusions i descobrir dimensions sonores.
El quartet és conjunt resident del Palau de la Música Catalana durant dues temporades a partir de la tardor del 2025 i artista resident del festival alemany de Bodensee durant la primavera del 2026, tot oferint recitals de quartet, actuant com a solistes amb orquestra, col·laborant amb altres artistes i impartint classes magistrals.
La signatura inconfusible Kebyart es reflecteix en una visió creativa del repertori, construïda al voltant de tres eixos: la literatura musical original, els arranjaments propis d’un ampli ventall d’estils i el compromís amb la nova creació. En aquest sentit, el quartet encarrega anualment obres a compositors de diferents generacions i estils musicals, com Mikel Urquiza, David Philip Hefti, Mauricio Sotelo, Joan Magrané o José Río-Pareja, entre d’altres. També ha pogut treballar amb els compositors Péter Eötvös i Heinz Holliger.
Compromesos amb l’excel·lència musical, els membres de Kebyart han rebut consells de músics i conjunts de música de cambra com ara Rainer Schmidt (Hagen Quartett), Hatto Beyerle (Alban Berg Quartett), Jonathan Brown (Quartet Casals), els pianistes Anton Kernjak i Claudio Martínez-Mehner, així com del saxofonista Nacho Gascón. El quartet formà part de l’European Chamber Music Academy treballant amb els professors Johannes Meissl i Patrick Jüdt.
Des del 2022, enregistra amb el segell Linn Records-Outhere. Els seus tres àlbums, Lectures différentes (2022), Traum der Jugend (2023) i Unraveled (2025) han rebut crítiques excel·lents.
Juan Floristán, piano
© Antonio Lagares
Guanyador del primer premi i del premi del públic del Concurs de Piano Arthur Rubinstein 2021, del primer premi i del premi del públic del Concurs de Piano de Santander Paloma O’Shea 2015, del primer premi del Concurs Steinway de Berlín 2015 i de la Medalla de la Ciutat de Sevilla, Juan Floristán ja és un referent entre les noves generacions al món de la música clàssica.
L’incansable i jove pianista sevillà, en poc temps ha debutat en algunes de les principals sales del món, com el Royal Albert Hall, Carnegie Hall, Wigmore Hall, Elbphilharmonie d’Hamburg, Teatro Colón de Buenos Aires, Herkulessaal de Múnic, Tonhalle de Zúric, Filharmonia de Sant Petersburg, Béla Bartók Hall de Budapest, La Fenice de Venècia, Auditorio Nacional de Madrid, Palau de la Música Catalana, Charles Bronfman Auditorium de Tel-Aviv... També ha actuat en festivals com ara els Proms de la BBC a Londres, Ruhr Klavier Festival d’Alemanya, Academy del Festival de Verbier, Festival Chopin de Polònia, Festival de Santander, Festival de Granada, Festival Beethoven de Varsòvia…
Amb un repertori que inclou una trentena concerts per a piano i orquestra i que abasta obres des de Mozart fins a Crumb, ha estat convidat per orquestres com la BBC Philharmonic Orchestra, Orquestra Filharmònica d’Israel, Filharmònica de Sant Petersburg, Orquesta Nacional de España, Camerata de Jerusalem, Monterrey Symphony Orchestra (EUA), Orquestra Simfònica de Malmö, Real Orquesta Sinfónica de Sevilla, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya…
Els seus projectes discogràfics inclouen un CD amb la BBC Concert Orchestra de Londres, un CD en solitari per a Naxos, projectes de música de cambra, bandes sonores… Ha enregistrat ja obres de Beethoven, Liszt, Schumann, Mussorgski, Ligeti, Ravel, Debussy, Ginastera, Bartók, Falla, Schubert, Xostakóvitx, Brahms, Alberto Iglesias…
La llista de directors, solistes i grups de cambra amb els quals ha col·laborat inclou Jesús López Cobos, Lahav Shani, Vasily Petrenko, Juanjo Mena, Pablo González, Quartet Casals, Ben Gernon, Marc Soustrot, Leopold Hager, Lorenzo Viotti, Josep Vicent, Max Bragado, Andrei Ionita, Pablo Ferrández, Fine Arts Quartet, Dietrich Henschel, Kian Soltani, Cristina Gómez Godoy, Pablo Barragán…
Deu la seva formació fonamentalment a la seva mare (María Floristán), Galina Eguiazarova i Eldar Nebolsin. També ha rebut consells i classes de figures internacionals, com Elisabeth Leonskaja, Eberhardt Feltz, Claudio Martínez Mehner, Daniel Barenboim, Horacio Gutiérrez, Ana Guijarro, Ferenc Rados, Menahem Pressler, Nelson Goerner, Kirill Gerstein, Luca Chiantore, Stephen Kovacevich…
Des de l’any 2020 és professor de piano a la Fundació Barenboim de Sevilla.
Durant dues temporades (2020 a 2022) va formar part de l’equip del programa La ventana de de Carles Francino a la SER, on tenia la seva pròpia secció de divulgació musical.
És Premi Ojo Crítico de RTVE 2023. I des del 2021 és artista oficial Yamaha.
Pablo Barragán, clarinet
“Anit va ser Pablo Barragán qui ens va embruixar. Més enllà d’un estil interpretatiu perfecte, en tots els vessants, va ser precisament el seu so commovedor el que ens va corprendre” («Westdeutsche Zeitung»).
El clarinetista Pablo Barragán és reconegut pel so refinat, combinat amb una gran destresa tècnica, juntament amb carisma escènic i una curiositat sense límits per la programació que ofereix. Es va formar al Conservatorio de Sevilla amb Antonio Salguero i Matthias Glander a la Fundación Barenboim-Said de Sevilla. Ha guanyat el Prix Crédit Suisse Jeunes Solistes 2013, entre altres concursos.
Entre les orquestres amb què ha treballat figuren la Brucknerhaus Orchestra de Linz, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Symphoniker d’Hamburg, Orquesta Sinfónica de Radio Televisión Española i Orquestra Filharmònica Eslovaca, amb els directors Anja Bihlmaier, Thomas Dausgaard, Daniel Raiskin i Zsolt Hamar.
És un dels clarinetistes i músics de cambra més sol·licitats. Té l’honor de col·laborar habitualment amb músics destacats, com Elena Bashkirova, Beatrice Rana, Kian Soltani, Yuliana Avdeeva, Emmanuel Pahud, Quatuor Modigliani, Sitkovetsky Trio, Quartetto di Cremona i Schumann Quartet. Les seves actuacions com a músic de cambra inclouen presentacions a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Philharmonie de Colònia, Konzerthaus de Dortmund, Festival de Música de Rheingau, Classiche Form, Festival Martha Argerich, Wigmore Hall de Londres i Tonhalle de Zúric.
La seva agenda aquesta temporada 2025-26 inclou diversos concerts com a solista amb orquestra, com la inauguració de temporada amb Concerto Köln, sota la direcció de Christoph Poppen, amb dos concerts per a clarinet: el Kammerkonzert de Hartmann i el Concert per a clarinet de Mozart. Altres compromisos són actuacions amb la Philharmonie de Baden-Baden, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, sota la direcció de Vasily Petrenko; Filharmònica Janáček d’Ostrava, sota la direcció de Tania Miller; NFM Leopoldinum Orchestra de Wroclaw, sota la direcció de Michael Collins, i Franz Liszt Chamber Orchestra a l’Amèrica del Sud.
Molt sol·licitat com a músic de cambra, té actuacions amb el Quatuor Modigliani a l’Elbphilharmonie d’Hamburg i Alte Oper de Frankfurt, com també amb l’Ensemble del Festival de Música de Cambra de Jerusalem al Festival Stradivari de Cremona i a Maribor. En relació amb el seu enregistrament més recent, Balagan, aclamat per la crítica internacional, es presentarà a la Brucknerhaus de Linz, Lugano Arts Centre i Wigmore Hall de Londres, al costat de Noa Wildschut i Amadeus Wiesensee.
La curiositat i l’esperit creatiu de Pablo Barragán també queden reflectits en els seus dos enregistraments més recents: Szinergia i Balagan. Aquest darrer, publicat l’estiu del 2024 (Accentus), se centra en obres de compositors jueus del segle XX, com Paul Schoenfield, Ernest Bloch, Claude Vivier i Darius Milhaud. Szinergia, aparegut la tardor del mateix any, suposa el seu primer enregistrament amb orquestra de cambra, la Franz Liszt Chamber Orchestra, i inclou el Kammerkonzert de Hartmann i arranjaments de les Danses romaneses de Bartók, així com el Divertimento de Weiner, la Dansa doble de Kodály i Callejón del muro de Paco de Lucía.
Des del 2020 Pablo Barragán és professor a l’Academia Barenboim-Said de Sevilla i imparteix classes magistrals a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía a Madrid. També és artista de la firma de clarinets Buffet Crampon i toca un instrument model RC Prestige.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dijous, 04.06.26 - 19.30 h
Petit Palau—Schubert, Ravel i Ollé
Trio Fortuny:
Joel Bardolet, violí
Pau Codina, violoncel
Marc Heredia, pianoM. Ravel: Trio en La menor, M. 67
F. Schubert: Trio núm. 2, en Mi bemoll major, D. 929
J. Ollé: Trio (estrena)Preu: 18 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –