• Programa de mà

    Beatriz Miranda & Teodora Oprisor 

    —Schubert, Wolf, Marx, Korngold, A. Mahler i Berg 

    Schubertíada Barcelona

    Dilluns, 20 d'abril de 2026 – 19.30 h

    Petit Palau Cambra – Schubertíada Barcelona

  • En coproducció amb:

    • CNDM + INAEM
    • Associació Franz Schubert 2026

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Beatriz Miranda, mezzosoprano
    Teodora Oprisor, piano 


    Franz Schubert (1797-1828) 
    An die Untergehende Sonne, D. 457 

    Joseph Marx (1882-1964)
    Lieder und Gesänge, vol. 3

    núm. 5 Vergessen 
    núm. 4 Schlafend trägt man mich 
    núm. 1 Nocturne 

    Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) 
    Mond, so gehst du wieder auf, op. 14/3
    Nachts  
    Ständchen, op. 9/3

    Franz Schubert 
    Pensa che questo istante, D. 76

    Hugo Wolf (1860-1903) 
    Italienisches Liederbuch (selecció) 

    núm. 16 Ihr jungen Leute, die ihr zieht ins Feld
    núm. 20 Mein Liebster singt am Haus im Mondenscheine
    núm. 15 Mein Liebster ist so klein
    núm. 1 Auch kleine Dingen
    núm. 40 O wär dein Haus durchsichtig wie ein Glas 
    núm. 7 Der Mond hat eine schwere Klag’ erhoben 
    núm. 41 Heut’ Nacht erhob ich mich um Mitternacht 

    Joseph Marx 
    Italienisches Liederbuch (selecció)

    núm. 6 Abends 
    núm. 8 Wofür 
    núm. 17 Venetianisches Wiegenlied 

    Franz Schubert 
    Bei dir allein, D. 866/2 

    Joseph Marx 
    Lieder und Gesänge, vol. 1 

    núm. 20 Pierrot dandy 
    núm. 8 Ein junger Dichter denkt an die Geliebte 

    Lieder und Gesänge, vol. 3 

    núm. 9 Selige Nacht

    Alma Mahler (1879-1964)
    Fünf Lieder (selecció) 

    núm. 2 In meines Vaters Garten 
    núm. 3 Laue Sommernacht 
    núm. 1 Die stille Nacht 

    Franz Schubert 
    Nachtgesang, D. 314 

    Aquest concert té una durada de 65 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada

    #lied #jovestalents

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Poema

    Fe

    per deslliurar-nos d’incendis 
    calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc 
    és per això que ho sé: 

    aquestes flames d’ara que ens rodegen 
    que ens ofeguen que ens asfixien 
    també ens salven 

    Mireia Calafell    
    Si una emergència (Proa Edicions, 2024) 

  • Anunci programa de mà digital - Mirades del Palau Essència Palau visites temàtiques- Desktop 1300x1854
  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes? 

    El lied, una cançó amb acompanyament de piano que assolí la seva màxima expressió en el Romanticisme centreeuropeu, principalment a Alemanya i Àustria. Lombra daquesta forma musical, però, va ser llarga i seguiria desenvolupant-se durant els segles XIX i XX. La mezzosoprano portuguesa Beatriz Miranda i la pianista romanesa Teodora Oprişor són dues artistes de gran sensibilitat i amb una projecció internacional creixent en lescena liederística. Avui fan un recorregut per aquest repertori emblemàtic posant el focus en autors com ara Schubert, Marx, Korngold i Wolf. 

    Quines són les claus del concert? 

    El programa se centra en creadors que, seguint les passes de Schubert i Wolf, portarien el lied cap a la modernitat del segle XX. En ordre cronològic, Schubert és considerat el pare del lied romàntic, el responsable de menar el repertori de la cançó popular a una forma dart molt més gran. En va compondre més de sis-cents i establí lestàndard que seguirien tots els compositors posteriors. Wolf és la baula crítica entre el Romanticisme i la modernitat. Marx representa lhedonisme sonor de la Viena de final de segle, amb un catàleg que inclou uns cent cinquanta lieder i un estil sensual i impressionista. Fins i tot després demigrar als Estats Units i de triomfar al cinema amb les seves bandes sonores, Korngold va mantenir viu lesperit del lied europeu amb melodies i harmonies cromàtiques vibrants. 

    A què he de parar atenció? 

    En època preromàntica, a les cançons, lacompanyament de piano era un simple suport; Schubert hi converteix linstrument en un personatge: el piano podia transmetre el so dun riu, el galop dun cavall o els sentiments de qui canta; el text, a més, transpira una profunditat psicològica inèdita. Converteix An die Untergehende Sonne en un cant solemne i íntim, una oda a la natura i a la pau del capvespre. Els Italienisches Liederbuch de Wolf inclouen peces sobre lamor, el desig, la gelosia i lhumor, i sallunya de la narrativa romàntica per crear miniatures que capturen un estat dànim. Amb lieder und Gesänge, Marx abraça un llenguatge exuberant i cromàtic; el piano hi és dens, ple darpegis i harmonies que recorden la riquesa de Richard Strauss, amb pinzellades que evoquen Debussy. Per últim, les cançons de Korngold són exemples de la seva capacitat per fondre el lirisme vienès amb una sensibilitat gairebé cinematogràfica, fins i tot abans de la seva etapa a Hollywood. 

    Sabies que... 

    Al final del segle XIX, en ple context de la Renaixença cultural catalana, un grup de compositors va començar a posar música a poemes en català inspirant-se en la tradició del lied. El veritable esclat del gènere a Catalunya va arribar amb el moviment noucentista, ja entrat el segle XX. La poesia de grans autors com són Carner, Sagarra, Garcés o Salvat-Papasseit va ser musicada per Toldrà, Mompou, els  Lamote de Grignon (pare i fill), Pahissa o Blancafort, entre daltres. 

  • 20260211 Generic DESKTOP
  • Comentari

    Despertes a la foscor 

    El programa que les artistes presenten amb aquest títol, Im Dunkelner wacht (Despertes a la foscor), és format per tres blocs inspirats temàticament per  lieder de Franz Schubert. El protagonisme musical del concert serà, però, per a un altre compositor molt menys conegut present en tots tres blocs: Joseph Marx (1882-1964). Com tantes veus que van caure en l’oblit després de la seva mort, Marx va ser un compositor molt apreciat, especialment pels seus lieder, sorgits en un moment –la segona dècada del segle XX– en què el gènere s’havia quedat sense representants de pes després de les morts d’Hugo Wolf i Gustav Mahler i del llarg silenci de Richard Strauss, centrat llavors exclusivament en l’òpera. Tant la crítica com el públic van celebrar la música de Marx, a qui reconeixien com a hereu d’una nissaga que havia nascut amb Schubert. 

    El primer grup de cançons l’encapçala  An die Untergehende Sonne, un cant melancòlic al sol que es pon. El primer dels tres lieder de Marx que el segueixen, “Vergessen”, comença pràcticament amb les mateixes paraules que el de Schubert, “Die Sonnesank” (“El sol es pongué”), i ens parla d’una decepció. El caràcter melancòlic es manté en les dues cançons següents –“Schlafendträgtmanmich” i “Nocturne”– i també en les del compositor següent, Erich Wolfgang Korngold, del qual escoltarem tres cançons que tenen també la nit com a escenari: “Mond, so gehst du wiederauf”, Nachts i “Ständchen”. 

    Pensa che questo istante, una de les poques cançons amb text italià de Schubert –i també una de les primerenques– ens situa en aquest país mediterrani; el que sentirem a continuació són lieder compostos a partir de poemes de l’Italienisches Liederbuch, el recull de poesia tradicional italiana compilat per Paul Heyse. La primera selecció és de la col·lecció musical més coneguda, la d’Hugo Wolf; la segona, de la col·lecció de Joseph Marx. En tots dos casos són cançons d’amor breus, miniatures que es mouen entre l’adoració i el sentit de l’humor amb què és descrit de vegades. 

    Una declaració d’amor de Schubert, Bei dir allein, obre el pas a les trobades amoroses emparades per la foscor. Primer, amb Marx, i el seu “Pierrot dandy” juganer, les paraules d’un poeta enamorat a Ein junger Dichterdenktan die Geliebte” o l’abraçada a “Selige Nacht”. Tot seguit, Alma Mahler i una selecció dels seus Fünf Lieder, que aporten un punt de misteri i, fins i tot, d’inquietud: “In meines Vaters Garten”, una rondalla menys innocent del que podria semblar a primera vista; “Laue Sommernacht”, en la qual una nit fosca empara els amants, i “Die stille Nacht”: ¿potser l’amant retorna a casa?  

    Tancarà el programa un últim lied de Schubert, Nachtgesang, un cant a la nit que ens portarà pau i vetllarà pels nostres somnis. 

    Sílvia Pujalte Piñán, divulgadora musical

  • Biografies

    Beatriz Miranda, mezzosoprano

    MIRANDA, Beatriz - mezzosoprano ©Zack Rioux

    La mezzosoprano portuguesa es va unir a l’Ensemble  de la Staatsoper de Hannover la temporada 2023-24 després de completar un any a l’International Opera Studio del mateix teatre. Allà ha cantat, entre d’altres, els papers de Rosina (Il barbiere di Siviglia), Hänsel (Hänsel und Gretel), Dorabella (Così fan tutte) i la sacerdotessa (Aida). Apassionada pel repertori de lied, va ser convidada a actuar a la Schubert Week a la Pierre Boulez Saal el 2023, i ha actuat en diverses sales i festivals, com el Neuland.Lied de Heidelberg, l’històric Reitstadel a Neumarkt o el Festival Ravinia de Chicago. Es va graduar al Royal College of Music i a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín; és alumna del Ravinia’s Steans Institute, de la Internationale Meistersinger Akademie i de la Heidelberger Frühling Liedakademie. 

  • Teodora Oprişor, piano

    Teodora Oprisor, piano

    ©Annemone Taake

    Apassionada pel gènere, la pianista romanesa ha fet recitals de cançó en sales i festivals com el Wigmore Hall, Pierre Boulez Saal de Berlín, LIFE Victoria Musée dOrsay. Després dhaver estudiat interpretació de piano a la Hochschule für Musik Franz Liszt de Weimar, va cursar el Màster en Acompanyament de Piano a la Royal Academy of Music  de Londres. És antiga alumna, entre daltres, de la Heidelberger Frühling Liedakademie i del programa Lied the Future de la Schubertíada. Ha estat guardonada com a millor pianista acompanyant al John Warner Singing Competition de Chichester (Regne Unit) i Robert Schumann Song Competition de la Royal Academy of Music de Londres. Establerta a Sant SebastiàOprişor ha estat pianista de lOrfeón Donostiarra durant cinc anys, i des del curs 2024-25 és professora pianista acompanyant a lEscuela Superior de Música Reina Sofía. 

  • Textos

    Ludwig Kosegarten (1758-1818) 

    An die Untergehende Sonne 

    Al sol ponent 

    Sonne, du sinkst, 
    Sonne, du sinkst, 
    Sink in Frieden, o Sonne! 

    Sol, et colgues! 
    Sol, et colgues! 
    Colga’t en pau, oh sol! 

    Still und ruhig ist deines Scheidens Gang, 
    Rührend und feierlich deines Scheidens Schweigen. 
    Wehmut lächelt dein freundliches Auge, 
    Tränen entträufeln den goldenen Wimpern; 
    Segnungen strömst du der duftenden Erde. 
    Immer tiefer, 
    Immer leiser, 
    Immer ernster, feierlicher 
    Sinkest du den Äther hinab. 

    Silenciós i tranquil és el camí del teu adeu, 
    i emocionant i solemne el teu silenci. 
    Els teus ulls amicals ploren amb tristor, 
    flueixen llàgrimes de les teves parpelles daurades; 
    el teu alè beneeix la terra perfumada. 
    Cada vegada més profund, 
    cada vegada més lleuger, 
    més seriós i majestuós, 
    t’enfonses en l’espai eteri. 

    Sonne, du sinkst, 
    Sonne, du sinkst, 
    Sink in Frieden, o Sonne! 

    Sol, et colgues! 
    Sol, et colgues! 
    Colga’t en pau, oh sol! 

    Es segnen die Völker, 
    Es säuseln die Lüfte, 
    Es räuchern die dampfenden Wiesen dir nach; 
    Winde durchrieseln dein lockiges Haar; 
    Wogen kühlen die brennende Wange; 
    Weit auf tut sich dein Wasserbett... 
    Ruh’ in Frieden, 
    Ruh’ in Wonne! 
    Die Nachtigall flötet dir Schlummergesang. 

    Et beneeixen els pobles, 
    murmuren els vents, 
    fumegen cap a tu els camps humitejats; 
    els vents esbullen els teus rullats cabells; 
    les onades et refresquen les galtes ardents; 
    s’obre molt ampli el teu llit d’aigua... 
    Descansa en pau! 
    Dorm tranquil! 
    El rossinyol et refila una cançó de bressol. 

    Sonne, du sinkst, 
    Sonne, du sinkst, 
    Sink in Frieden, o Sonne!

    Sol, et colgues! 
    Sol, et colgues! 
    Colga’t en pau, oh sol! 

    Joseph Marx (1882-1964) 
    Lieder und Gesänge, vol. 3

    Vergessen 
    Text de Arno Holz (1863-1929) 

    Oblidat 

    Die Sonne sank. 
    Ich wartete lange... 

    Unsichtbar, 
    wie ersticktes Weinen, 
    klang unter Weiden der Fluss. 

    Durchs Dunkel, neben mir, tast' ich nach roten Beeren. 

    Sie sind welk. 

    Du hast mich vergessen! 

    El sol es pongué, 
    vaig esperar molt... 

    Invisible, 
    com un plor ofegat, 
    ressonava el riu sota els salzes. 

    En la foscor, a prop meu, cerco baies vermelles. 

    Estan seques. 

    M'has oblidat!

    Schlafend trägt man mich 
    Text de Alfred Mombert (1872 - 1942) 

    Dormint em porten 

    Schlafend trägt man mich 
    in mein Heimatland. 
    Ferne komm' ich her, 
    über Gipfel, über Schlünde, 
    über ein dunkles Meer 
    in mein Heimatland. 

    Dormint em porten 
    a la meva pàtria. 
    Vinc de lluny, 
    per cims, per fondalades, 
    per un mar fosc, 
    a la meva pàtria. 

    Nocturne 
    Text de Otto Erich Hartleben (1864 – 1905) 

    Nocturn

    Süß duftende Lindenblüthe 
    in quellender Juninacht. 
    Eine Wonne aus meinem Gemüthe 
    ist mir in Sinnen erwacht. 

    Als klänge vor meinen Ohren 
    leise das Lied vom Glück, 
    als töne, die lange verloren, 
    die Jugend leise zurück. 

    Süß duftende Lindenblüthe 
    in quellender Juninacht. 
    Eine Wonne aus meinem Gemüthe 
    ist mir zu Schmerzen erwacht.

    Flor de til·ler dolçament perfumada 
    en una exuberant nit de juny. 
    Una delícia del meu esperit 
    s’ha despertat en els meus sentits. 

    Com si sonés davant de les meves orelles, 
    suaument, la cançó de la felicitat, 
    com si en les tonades, fa temps perdudes, 
    tornés suaument la joventut. 

    Flor de til·ler dolçament perfumada 
    en una flagrant nit de juny. 
    Una delícia de la meva ànima 
    m’ha despertat el dolor. 

    Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) 

    Mond, so gehst du wiederauf 
    Text de Ernst Lothar (1890-1974) 

    Lluna, així que tornes a sortir 

    Mond, so gehst du wieder auf 
    überm dunklen Tal der ungeweinten Tränen? 
    Lehr, so lehr mich's doch, mich nicht nach ihr zu sehnen 
    blaß zu machen Blutes Lauf, 
    dies Leid nicht zu erleiden 
    aus zweier Menschen Scheiden. 

    Sieh, in Nebel hüllst du dich. 
    Doch verfinstern kannst du nicht den Glanz der Bilder, 
    die mir weher jede Nacht erweckt und wilder. 
    Ach! im Tiefsten fühle ich: 
    das Herz, das sich mußt' trennen, 
    wird ohne Ende brennen. 

    Lluna, així que tornes a sortir 
    sobre la fosca vall de les llàgrimes no plorades? 
    Ensenya’m, però ensenya’m a no enyorar-les, 
    a fer empal·lidir el curs de la sang, 
    a no patir el dolor 
    de la separació de dues persones. 

    Mira, et cobreixes amb la boira, 
    però no pots enfosquir la brillantor de les imatges, 
    que em desperta cada nit més salvatgement. 
    Ai!, en el més profund sento 
    que el cor, que s’ha de separar, 
    cremarà sense fi.

    Nachts 
    Text de Siegfried Trebitsch (1869 - 1956) 

    De nit

    Streiche, o friedlicher Abendwind, sacht 
    über die glühende Stirne. 
    Lobet, ihr duftenden Lieder der Nacht, 
    leise herauf die Gestirne. 

    Laßt mir erlösende Träume erstehn, 
    Antwort singt all meinen Fragen, 
    laßt mich das Leben ersinnen und sehn, 
    ob seine Wellen mich tragen. 

    Hört mich, ihr Sterne, und hemmet den Lauf. 
    stillt erst mein Sehnen und Leiden! 
    Zehrende Wünsche zittern herauf: 
    Gibt es nichts denn als Scheiden? 

    Acarona, oh pacífica brisa del vespre, sigil·losament 
    el front resplendent. 
    Lloeu suaument, fragants cançons de la nit, 
    les estrelles d’allà dalt. 

    Feu sorgir per a mi somnis redemptors, 
    canteu respostes a totes les meves preguntes, 
    deixeu-me concebre i veure la vida, 
    quan les seves ones em porten. 

    Escolteu-me, estrelles, i atureu el curs. 
    Pareu primer els meus anhels i sofriments! 
    Desitjos de vida tremolen cap amunt: 
    no hi ha res més que separació?

    Ständchen 
    Text de Joseph von Eichendorff (1788-1857) 

    Serenata

    Auf die Dächer zwischen blassen 
    Wolken scheint der Mond herfür, 
    Ein Student dort auf den Gassen 
    Singt vor seiner Liebsten Tür. 

    Und die Brunnen rauschen wieder 
    Durch die stille Einsamkeit, 
    Und der Wald vom Berge nieder, 
    Wie in alter, schöner Zeit. 

    So in meinen jungen Tagen 
    Hab ich manche Sommernacht 
    Auch die Laute hier geschlagen 
    Und manch lust'ges Lied erdacht. 

    Aber von der stillen Schwelle 
    Trugen sie mein Lieb zur Ruh, 
    Und du, fröhlicher Geselle, 
    Singe, sing nur immer zu!

    Per damunt de les teulades, 
    la lluna apareix entre els pàl·lids núvols, 
    al carrer un estudiant canta
    davant la porta de l’estimada. 

    I les fonts murmuren novament 
    en la tranquil·la solitud, 
    i els boscos, i les muntanyes, 
    com en els bells temps passats. 

    Així, en els dies de la meva joventut, 
    en moltes nits d’estiu, 
    havia tocat aquí el llaüt 
    acompanyant alegres cançons. 

    Però des d’aquella llinda silenciosa 
    varen portar a reposar l’estimada... 
    Tu, alegre company, 
    canta, canta sempre!

    Franz Schubert
    Pensa che questo istante 
    Text de Pietro Metastasio (1698-1782) 

    Pensa che questo istante 
    Del tuo destin decide; 
    Ch'oggi rinasce Alcide 
    Per la futura età. 

    Pensa che adulto sei, 
    Che sei di Giove un figlio, 
    Che merto e non consiglio 
    La scelta tua sarà.

    Pensa que aquest instant 
    decideix el teu destí, 
    que avui reneix Alcides, 
    per als temps futurs. 

    Pensa que ets adult, 
    que ets un fill de Júpiter, 
    i que la teva tria 
    serà un mèrit, no un consell.

    Hugo Wolf (1860-1903)
    Italienisches Liederbuch 
    Text anònim 
    Versió alemanya de Paul Heyse (1830-1914) 

    Ihr jungen Leute,die ihr zieht ins Feld 

    Ihr jungen Leute,die ihr zieht ins Feld, 
    Auf meinem Liebsten sollt ihr Achtung geben. 
    Sorgt, daß er tapfer sich im Feuer hält; 
    Er war noch nie im Kriege all sein Leben. 

    Laßt nie ihn unter freiem Himmel schlafen; 
    Er ist so zart, es möchte sich bestrafen. 
    Laßt mir ihn ja nicht schlafen unterm Mond; 
    Er ginge drauf, er ist’ ja nicht gewohnt. 

    Vosaltres, joves que aneu a la guerra 

    Vosaltres, joves que aneu a la guerra, 
    tingueu cura del meu estimat. 
    Procureu que conservi el valor en el foc, 
    mai en la seva vida havia estat a la guerra. 

    No el deixeu dormir mai a l’aire lliure, 
    és tan delicat que li faria mal. 
    No me’l deixeu dormir a la llum de la lluna, 
    es moriria, car no hi està acostumat. 

    Mein Liebster ist so klein 

    Mein Liebster ist so klein, daß ohne Bücken 
    Er mir das Zimmer fegt mit seinen Locken. 
    Als er ins Gärtlein ging, Jasmin zu pflücken, 
    Ist er vor einer Schnecke sehr erschrocken. 

    Dann setzt er sich inns Haus um zu verschnaufen, 
    Da warf ihn eine Fliege übern Haufen; 
    Unsdals er hintrat an mein Fensterlein, 
    Stieß eine Bremse ihm den Schädel ein. 

    Verwünscht sei’n alle Fliegen, Schnecken, Bremsen 
    Und wer ein Schätzchen hat aus dem Maremmen! 
    Verwünscht sei’n alle Fliegen, Schnacken, Mücken 
    Und wer sich, wenn er küßt, so tief muß bücken! 

    El meu estimat és tan petit 

    El meu estimat és tan petit, que sense inclinar-se 
    m’escombra la cambra amb els seus rulls. 
    Quan va anar al jardí a collir uns llessamins 
    es va espantar molt en veure un cargol. 

    I quan entrà a casa per calmar-se, 
    el va abatre una mosca. 
    I quan va treure el cap per la finestreta, 
    un tàvec li trencà la crisma. 

    Maleïdes totes les mosques, cargols i tàvecs, 
    i aquella que tingui un estimat de la Maremma! 
    Maleïdes totes les mosques, cargols i mosquits, 
    i la que, per besar, s’ha d’inclinar tant!

    Mein Liebster singt am Haus im Mondenscheine 

    Mein Liebster singt am Haus im Mondenscheine, 
    Und ich muß lauschend hier im Bette liegen. 
    Weg von der Mutter wend ich mich und weine, 
    Blut sind die Tränen, die mir nicht versiegen. 

    Den breiten Strom am Bett hab ich geweint, 
    Weiß nicht vor Tränen, ob der Morgen scheint. 
    Den breiten Strom am Bett weint ich vor Sehnen; 
    Blind haben mich gemacht die blutgen Tränen.

    El meu estimat canta davant la casa al clar de lluna

    El meu estimat canta davant la casa al clar de lluna 
    i jo m’haig de quedar al llit escoltant. 
    Em giro d’esquena a la mare i ploro 
    llàgrimes de sang, que no s’acaben. 

    L’ampli riu del costat del llit l’he plorat jo, 
    i amb tantes llàgrimes no sé si lluu el matí. 
    L’ampli riu l’he plorat per enyorament, 
    les llàgrimes de sang m’han deixat cega. 

    Auch kleine Dinge 

    Auch kleine Dinge können uns entzücken, 
    Auch kleine Dinge könen teuer sein. 
    Bedenkt, wie gern wir uns mit Perlen schmücken; 
    Sie werden schwer bezalt und sind nur klein. 

    Bedenkt, wie klein ist der Olivenfrucht, 
    Und wird um ihre Güte doch gesucht. 
    Denkt an die Rose nur, wie klein sie ist, 
    Und duftet doch so lieblich, wie ihr wißt. 

    També les petites coses 

    També les petites coses poden encisar-nos, 
    també les petites coses poden ser valuoses. 
    Penseu amb quin gust ens ornem amb perles, 
    són molt petites, però les paguem molt cares. 

    Penseu que petites són les olives, 
    però com són cercades pel seu bon gust. 
    Penseu en la rosa, tan petita, 
    però que, com sabeu, ens perfuma dolçament. 

    O wär dein Haus durchsichtig wie ein Glas 

    O wär dein Haus durchsichtig wie ein Glas, 
    Mein Holder, wewnn ich mich vorüberstehle! 
    Dann säh ich drinnen dich ohn Unterlaß, 
    Wie blick ich dann nach dir mit ganzer Seele! 

    Wie viele Blicke schickte mir dein Herz, 
    Mehr als da Tropfen hat der Fluß im März! 
    Wie viele Blicke schickt ich dir entgegen, 
    Mehr als da Tropfen niedersprühn im Regen! 

    Oh, si la teva casa fos transparent com el cristall 

    Oh, si la teva casa fos transparent com el cristall, 
    estimat, quan passo pel davant furtivament! 
    Llavors podria veure’t sense parar! 
    Com et miraria amb tota la meva ànima! 

    Quantes mirades m’enviaria el teu cor, 
    més que gotes no porta el riu pel març! 
    Quantes mirades meves et vindrien a trobar, 
    més que les gotes que escampa la pluja! 

    Der Mond hat eine schwere Klage erhoben 

    Der Mond hat eine schwere Klage erhoben 
    Und vor dem Herrn die Sache kund gemacht; 
    Er wolle nicht mehr stehn am Himmel droben, 
    Du habest ihn um seinen Glanz gebracht. 

    Als er zuletzt das Sternenheer gezählt, 
    Da hab es an der vollen Zahl gefehlt; 
    Zwei von den schönsten habest du entwendet, 
    Die beiden Augen dort, die mich verblendet. 

    La lluna ha presentat una greu queixa 

    La lluna ha presentat una greu queixa, 
    i ha portat l’assumpte fins al Senyor; 
    no volia estar més allà dalt, al cel, 
    perquè havies apagat el seu fulgor. 

    L’última vegada que havia comptat les estrelles, 
    n’hi havien faltat en el nombre total: 
    n’havies robat dues de les més belles, 
    aquests dos ulls que m’enlluernen.

    Heut nacht erhob ich mich um Mitternacht 

    Heut nacht erhob ich mich um Mitternacht, 
    Da war mein Herz mir heimlich fortgeschlichen. 
    Ich frug: Herz, wohin stürmst du so mit Macht? 
    Er sprach: Nur Euch zu sehn, sei es entwichen. 

    Nun sieh, wie muß es um ein Lieben stehn: 
    Mein Herz entweicht der Brust, um dich zu sehn!

    Aquesta nit m’he aixecat a mitjanit 

    Aquesta nit m’he aixecat a mitjanit, 
    el meu cor s’havia escapat secretament!
    He preguntat: cor meu, on vas tan turmentat? 
    M’ha contestat, que només s’havia escapat per veure’t. 

    Ja veus, doncs, com deu ésser el meu amor: 
    el meu cor se m’escapa del pit per veure’t!

    Joseph Marx
    Italienisches Liederbuch 
    Text anònim 
    Versió alemanya de Paul Heyse (1830-1914) 

    Abends 

    Geh schlafen, Liebste, lege dich zur Ruhe. 
    Dein Kissen wird in Rosen sich verwandeln, 
    Das Linnentuch mit Veilchen sich bedecken, 
    Und nicht, Geliebte, wirst du einsam bleiben: 
    Es fliegen, um dein hold Gesicht zu schauen, 
    Zwölf Engelein herab aus Himmelsauen. 

    Al vespre 

    Ves a dormir, estimada, estira’t a descansar. 
    El teu coixí es convertirà en roses, 
    el llençol de lli es cobrirà de violetes, 
    i no, estimada, no estaràs sola: 
    per contemplar la teva bella cara, 
    dotze angelets volaran des dels prats del cel. 

    Wofür 

    Das Meer ist für die Fischer auf der Welt, 
    Die Berge für die Jäger hingestellt, 
    Das Fegefeu'r, die Sünden auszufegen, 
    Die Lieb' erfand man der Verliebten wegen 
    Die Buden sind für Krämervolk gemacht,
    Die Fenster für ein Stelldichein bei Nacht. 

    Per a què 

    El mar és per als pescadors del món, 
    les muntanyes estan posades per als caçadors, 
    el purgatori, per netejar els pecadors; 
    l’amor s’inventà per als enamorats, 
    les parades estan fetes per a botiguers, 
    les finestres per a una trobada nocturna.

    Venetianisches Wiegenlied 

    Nina ninana will ich dir singen. 
    Um Mitternacht hörst du ein Glöckchen klingen - 
    Nicht mein ist diese Glocke, die wir hören. 
    Santa Lucia wird sie wohl gehören. 
    Santa Lucia gab dir ihre Augen, 
    Die Magdalena ihre blonden Flechten, 
    Die Engel schenkten ihre Farben, Kindchen, 
    Die heil'ge Martha ihr holdsel'ges Mündchen, 
    Ihr Mündchen süß von Florentiner Schnitte; 
    O sag, wie fängt die Liebe an, ich bitte! 
    Sie fängt mit Musik und Geigen an, 
    Und endigt mit den kleinen Kindern dann; 
    Sie fängt wohl an mit Singen und mit Sehnen, 
    Und hört dann auf mit Jammern und mit Tränen. 

    Cançó de bressol veneciana 

    Nina, ninana, et cantaré. 
    A mitjanit sents sonar un campaneta... 
    No és meva aquesta campana que sentim. 
    Segurament pertany a santa Llúcia. 
    Santa Llúcia et donà els seus ulls, 
    la Magdalena les seves trenes rosses, 
    els àngels et regalaren els seus colors, filleta, 
    santa Marta la seva boqueta encisadora, 
    la seva dolça boqueta de talls florentins; 
    oh digues-me, t’ho prego, com comença l’amor! 
    Comença amb música i violins, 
    i acaba llavors amb els fillets; 
    segurament comença amb cants i anhels, 
    i s’acaba després amb laments i llàgrimes.

    Franz Schubert 
    Bei dir allein
    Text de Johann Gabriel Seidl (1804-1875) 

    Bei dir allein 
    Empfind’ ich, dass ich lebe, 
    Dass Jugendmut mich schwellt, 
    Dass eine heit’re Welt 
    Der Liebe mich durchbebe; 
    Mich freut mein Sein 
    Bei dir allein! 

    Bei dir allein 
    Weht mir die Luft so labend, 
    Dünkt mich die Flur so grün, 
    So mild des Lenzes Blüh’n 
    So balsamreich der Abend, 
    So kühl der Hain, 
    Bei dir allein! 

    Bei dir allein 
    Verliert der Schmerz sein Herbes, 
    Gewinnt die Freud’ an Lust! 
    Du sicherst meine Brust 
    Des angestammten Erbes; 
    Ich fühl’ mich mein 
    Bei dir allein!

    Tot sol amb tu 
    sento que visc, 
    que m’omple una força jovenívola, 
    que el món més alegre de l’amor 
    fa bategar el meu cor. 
    M’alegra estar 
    tot sol amb tu! 

    Tot sol amb tu 
    sento l’aire tan refrescant, 
    i em sembla el camp tan verd, 
    tan dolç el florir de la primavera, 
    tan perfumat el vespre, 
    i tan fresc el bosc, 
    només amb tu! 

    Tot sol amb tu 
    perd el dolor la seva aspror, 
    i l’alegria guanya en plaer! 
    Tu assegures en el meu pit 
    l’herència ancestral; 
    em sento jo mateix 
    tot sol amb tu! 

    Joseph Marx 
    Lieder und Gesänge, vol. 1 

    Pierrot Dandy
    Text d'Albert Giraud (1860-1929) 
    Versió alemanya de Paul Mongré (1868-1942) 

    Im phantast'schen Mondenstrahle 
    Blitzen Fläschchen und Krystalle. 
    Vor dem Waschtisch schmückt der fahle 
    Pierrot Dandy sich zum Balle. 

    Wasserstrahl in seiner Schale 
    Klirrt gleich singendem Metalle. 
    Im phantast'schen Mondenstrahle 
    Blitzen Fläschchen und Krystalle. 

    Pierrot, statt daß auf die schmale 
    Bleiche Lippe er das dralle 
    Rot des frischen Lebens male, 
    Schminkt sich, daß er Ihr gefalle, 
    Mit phantast'schem Mondenstrahle.

    En un fantàstic raig de lluna 
    brillen ampolles i cristalls. 
    Davant del tocador s’abilla 
    per al ball el lívid dandi Pierrot. 

    A la seva pica, el raig d’aigua 
    dringa com un metall cantaire. 
    En un fantàstic raig de lluna 
    brillen ampolles i cristalls. 

    Pierrot, en lloc d’afilats 
    i pàl·lids llavis pinta el roig 
    carnós de la vida fresca, 
    es maquilla com li agrada, 
    en un fantàstic raig de lluna. 

    Ein junger Dichter denkt an die Geliebte 
    Text de Hans Bethge (1876 – 1946) 

    Un jove poeta a l'estimada 

    Der Mond steigt aufwärts, ein verliebter Träumer, 
    Um auszuruhen in dem Blau der Nacht. 

    Ein feiner Windhauch küßt den blanken Spiegel 
    Des Teiches, der sich melodisch bewegt. 

    O holder Klang, wenn sich zwei Dinge einen, 
    Die um sich zu vereinen sind geschaffen. 

    Ach, was sich zu vereinen ist geschaffen, 
    Vereint sich selten auf der dunkeln Erde! 

    Surt la lluna, una somniadora enamorada, 
    per reposar en el blau de la nit. 

    Una brisa suau besa el mirall brillant 
    de l’estany, que es mou melodiosament. 

    O dolç so, quan s’uneixen dues coses 
    que van ser creades per unir-se. 

    Ai, allò que s’ha creat per unir-se 
    es reuneix rarament en aquesta terra fosca!

    Joseph Marx 
    Lieder und Gesänge, vol. 3 

    Nit benaventurada 

    Selige Nacht 
    Otto Erich Hartleben (1864-1905) 

    Im Arm der Liebe schliefen wir selig ein, 
    Am offnen Fenster lauschte der Sommerwind, 
    Und unsrer Atemzüge Frieden 
    Trug er hinaus in die helle Mondnacht. 

    Und aus dem Garten tastete zagend sich 
    Ein Rosenduft an unserer Liebe Bett 
    Und gab uns wundervolle Träume, 
    Träume des Rausches -- so reich an Sehnsucht!

    Dormíem feliços en braços de l’amor. 
    Per la finestra oberta se sentia el vent d’estiu, 
    i s’emportà la pau del nostre alè 
    a la clara nit de lluna. 

    I des del jardí entrà vacil·lant un perfum 
    de roses fins al nostre llit d’amor 
    i en donà somnis meravellosos, 
    somnis d’embriaguesa… rics en nostàlgia! 

    Alma Mahler (1879-1964) 
    Fünf Lieder 

    In meines Vaters Garten 
    Otto Erich Hartleben (1864-1905) 

    Al jardí del meu pare 

    In meines Vaters Garten – 
    blühe mein Herz, blüh auf – 
    in meines Vaters Garten 
    stand ein schattender Apfelbaum – 
    Süsser Traum – 
    stand ein schattender Apfelbaum. 

    Drei blonde Königstöchter – 
    blühe mein Herz, blüh auf – 
    drei wunderschöne Mädchen 
    schliefen unter dem Apfelbaum – 
    Süsser Traum – 
    schliefen unter dem Apfelbaum. 

    Die allerjüngste Feine – 
    blühe mein Herz, blüh auf – 
    die allerjüngste Feine 
    blinzelte und erwachte kaum – 
    Süsser Traum – 
    blinzelte und erwachte kaum. 

    Die zweite fuhr sich übers Haar – 
    blühe mein Herz, blüh auf – 
    sah den roten Morgensaum – 
    Süsser Traum – 

    Sie sprach: Hört ihr die Trommel nicht – 
    blühe mein Herz, blüh auf – 
    Süsser Traum – 
    hell durch den dämmernden Traum? 

    Mein Liebster zieht in den Kampf – 
    blühe mein Herz, blüh auf – 
    mein Liebster zieht in den Kampf hinaus, 
    küsst mir als Sieger des Kleides Saum – 
    Süsser Traum – 
    küsst mir des Kleides Saum! 

    Die dritte sprach und sprach so leis – 
    blühe mein Herz, blüh auf – 
    die dritte sprach und sprach so leis:

    Ich küsse dem Liebsten des Kleides Saum –Süsser Traum – 
    ich küsse dem Liebsten des Kleides Saum. – 

    In meines Vaters Garten – 
    blühe mein Herz, blüh auf – 
    in meines Vaters Garten 
    steht ein sonniger Apfelbaum – 
    Süsser Traum – 
    steht ein sonniger Apfelbaum! 

    Al jardí del meu pare, 
    floreix, cor meu; 
    en el jardí del meu pare 
    hi havia un ombrós pomer, 
    dolç somni, 
    hi havia un ombrós pomer. 

    Tres princeses rosses, 
    floreix, cor meu, 
    tres noies meravelloses
    dormien sota el pomer, 
    dolç somni, 
    dormien sota el pomer. 

    La més jove de les belles, 
    floreix, cor meu, 
    la més jove de les belles
    parpellejà i a penes es despertà,
    dolç somni, 
    parpellejà i a penes es despertà. 

    La segona s’acaronà els cabells, 
    floreix, cor meu, 
    i contemplà l’aurora rogent, 
    dolç somni. 

    Digué: No sentiu els tambors, 
    floreix, cor meu, 
    dolç somni, 
    clars a través del somni que clareja? 

    El meu estimat se’n va a la guerra,
    floreix cor meu, 
    el meu estimat se’n va a la guerra, 
    i em besa com vencedor l’orla de la seda, 
    dolç somni, 
    em besa l’orla de la seda. 

    La tercera parlà, i digué molt suaument, 
    floreix, cor meu, 
    la tercera parlà i digué molt suaument: 
    beso l’orla de la seda de l’estimat, 
    dolç somni. 
    Beso l’orla de la seda de l’estimat.

    Al jardí del meu pare, 
    floreix, cor meu, 
    al jardí del meu pare 
    hi havia un solellós pomer, 
    dolç somni, 
    hi havia un solellós pomer! 

  • També et pot interessar...

    Petit Palau Cambra
    20.04.26 - 19.30 h 
    Petit Palau

    —Schubert, Wolf, Marx, Korngold i Berg

    Beatriz Miranda, mezzosoprano
    Teodora Oprisor, piano

    F. Schubert: An die Untergehende Sonne, D. 457
    J. Marx: Lieder und Gesänge, vol. 3 
    E. W. Korngold: Mond so gehst du wieder auf, op. 14/3; Nachts; Ständchen, op. 9/3 
    F. Schubert: Pensa che questo istante, D. 76
    H. Wolf: Italienisches Liederbuch (selecció):

    Núm. 16, Ihr jungen Leute, die ihr zieht ins Feld
    Núm. 20, Mein Liebster singt am Haus im Mondenscheine
    Núm. 15, Mein Liebster ist so klein
    Núm. 1, Auch kleine Dingen
    Núm. 40, O wär dein Haus durchsichtig wie ein Glas
    Núm. 7, Der Mond hat eine schwere Klag’ erhoben
    Núm. 41, Heut’ Nacht erhob ich mich um Mitternacht

    J. Marx: Italienisches Liederbuch (selecció)

    Núm. 6, Abends
    Núm. 8, Wofür
    Núm. 17, Venetianisches Wiegenlied

    Preu: 18 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex