Programa de mà
5 Elements: Mathéu, Pintó, Padullés, Martín-Royo & Angelov
—Schubert, Brahms, Toldrà i GuastavinoPetit Palau Cambra
Dimecres, 25 de març de 2026 – 19.30 h
Petit Palau Cambra


Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Cinc elements:
Marta Mathéu, soprano
Mireia Pintó, mezzosoprano
Roger Padullés, tenor
Joan Martín-Royo, baríton
Stanislav Angelov, pianoI part
Franz Schubert (1797-1828)
Der Tanz, D. 826
Des Tages Weihe, D. 763
Die Geselligkeit, D. 609, “Lebenslust”Johannes Brahms (1833-1897)
Zigeunerlieder, op. 1031. He, Zigeuner, greife in die Saiten
2. Hochgetürmte Rimaflut
3. Wißt ihr, wann mein Kindelein am allerschönsten ist?
4. Lieber Gott, du weißt, wie oft bereut ich hab
5. Brauner Bursche führt zum Tanze
6. Röslein dreie in der Reihe blüht so rot
7. Kommt dir manchmal in den Sinn
8. Horch, der Wind klagt in den Zweigen
9. Weit und breit schaut niemand mich an
10. Mond verhüllt sein Angesicht
11. Rote Abendwolken ziehn am FirmamentII part
Eduard Toldrà (1895-1962)
L’ombra del lledoner
Festeig
Después que te conocíCarlos Guastavino (1912-2000)
IndianasGala del día
Quién fuera como el jazmín
Chañarcito, chañarcito
Viento norte
Al tribunal de tu pecho
Una de dosDurada del concert:
Primera part, XX minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, XX minuts.
La durada del concert és aproximada.#cambra #patrimonicatalà #lied
Poema
Fe
per deslliurar-nos d’incendis
calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
és per això que ho sé:aquestes flames d’ara que ens rodegen
que ens ofeguen que ens asfixien
també ens salvenMireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Es presenten com els cinc elements. Es tracta de quatre de les veus més importants del país al costat del piano del mestre Stanislav Angelov. Són la soprano Marta Mathéu, la mezzosoprano Mireia Pintó, el tenor Roger Padullés i el baríton Joan Martín-Royo, tots amb una destacada trajectòria, tant en òpera com en concert i recital. Porten al Palau una Lieder-abend (tarda de cançons) que van estrenar el 2023 i que han ofert a diferents escenaris amb un programa inusual: un repertori poc visitat com és el de cançons a quatre veus amb piano.
Quines són les claus del concert?
S’hi inclouen peces concebudes per a cor mixt amb les quatre veus tradicionals –soprano, mezzosoprano (alt), tenor i baix: SATB, segons la nomenclatura editorial. Per això resulta tan interessant sentir-les interpretades només per aquestes quatre veus excepcionals i no per un cor, ja que prenen una dimensió diferent.
També, és clar, s’han programat cançons escrites no per a cor, sinó expressament per a quatre veus, com les Zigeunerlieder de Brahms, les seves onze Cançons gitanes, que va escriure entre el 1887 i el 1888. Gairebé un segle més tard, el 1967, l’argentí Carlos Guastavino va donar a conèixer la seva col·lecció Indianes amb la mateixa inspiració tímbrica que Brahms.
A què he de parar atenció?
A l’arranjament que Jordi Domènech va fer de tres de les cançons del cicle L’Ombra del Lledoner d’Eduard Toldrà: Festeig, Después que te conocí i pròpiament L’ombra del lledoner. L’obra original és un conjunt del 1924 de cinc peces per a una veu i piano, sobre textos de Tomàs Garcés. Les va estrenar al Palau de la Música Catalana el mateix compositor al piano, acompanyant el tenor Emili Vendrell.
N’hi ha una versió per a orquestra del 1956, però sempre per a una sola veu i orquestra. Cal parar atenció a aquest arranjament, que planteja noves harmonitzacions i que juga amb les línies vocals i amb el text. I, com sempre davant d’una cançó, s’ha d’estar atent no només a la manera com es canta, sinó també a què es canta: és a dir, al text, ja que la música és un reflex de la poesia.
Sabies que...
Malgrat el nom Indianes, la suite de sis peces per a quatre veus mixtes i piano de Guastavino sobre poemes d’Arturo Vázquez, León Benarós, Isaac Aizenberg i Juan Ferreyra Basso porta l’empenta cosmopolita que caracteritza l’escriptura del compositor. De fet, s’inspira en les suites barroques, que neixen com reculls de danses: és el que fa el músic argentí, ja que cada peça agafa el ritme d’una dansa, amb l’excepció de la número 2, “Quién fuera como el jazmín”, que és una cançó.
També hi ha una excepció pel que fa estrictament al folklore, ja que la número 6, “Una de dos”, és l’única que indica que ha de ser interpretada amb “aire de cueca”, el ball nacional xilè. Les altres són actualitzacions i combinacions rítmiques de zambas, chacareras o havaneres, però Guastavino no ho especifica.
Comentari
Lieder a quatre veus
El lied, aquest gènere tan típicament germànic, viu el seu gran esplendor en època romàntica i arriba un punt en què aquell duet tan íntim, familiar i popular entre la veu i el piano s’enriqueix tot d’una, com si el públic oient de cop i volta deixés el seu rol passiu i s’afegís a la conversa. Certament, entre els grans compositors romàntics trobem un bon nombre de lieder a diverses veus, com si fossin escrits per cantar en comunitat.
Schubert n’és un bon exemple, i les schubertíades, un lloc ideal per a aquesta modalitat, que ens ha deixat pàgines delicioses com Der Tanz, on amb una simplicitat magistral el poeta alerta amb humor sobre els perills de la dansa, o Die Geselligkeit, amb la seva espontània alegria de viure, i Des Tages Weihe, un himne d’aniversari, una mena d’acció de gràcies infantil.
Tot i no tractar-se pròpiament d’un cicle, ja que els Zigeunerlieder (1887) són una sèrie de cançons independents, sí que hi ha un fil conductor en totes: l’amor. Brahms escull onze de les vint-i-cinc àries o cançons d’amor zíngares o gitanes (no pas hongareses) transcrites per Zoltán Nagy i publicades en versió alemanya a cura d’Hugo Conrat i en fa una versió totalment seva en els acompanyaments, però mantenint sempre el caràcter típic de la música gitana. L’obra, contemporània del Doble Concert per a violí i violoncel, del 1887, va obtenir de seguida un gran èxit arreu d’Europa i se’n feren traduccions al francès i a l’hongarès, però després de mica en mica passaren a ser menys interpretades, tot i ser més refinades que molts dels altres cicles més coneguts.
Si els compositors romàntics que integren la primera part del programa beuen de la cançó popular, el nacionalisme que emana de la música de Guastavino i Toldrà també traspua folklore popular, tot i que suficientment elaborat per dur-lo a les modernes sales de concerts.
L’ombra del lledoner, Festeig o Después que te conocí es troben entre les cançons més conegudes d’Eduard Toldrà i contribueixen al fet que se’l consideri el creador del lied català, amb obres plenes de gran sensibilitat i mestratge, capaces de traspuar tota una característica musicalitat mediterrània.
El nacionalisme de l’argentí Carlos Guastavino (1912-2000) no s’escapa de les influències de l’Impressionisme, de l’Expressionisme i d’altres corrents propis del segle XX. Les seves Indianas, escrites el 1967 sobre textos d’Arturo Vázquez, León Benarós, Isaac Aizenberg i Juan Ferreyra Basso per a cor a quatre veus mixtes i piano, ens traslladen a paisatges òbviament relacionats amb aquells habitants americans que els espanyols batejaren així tot creient que havien arribat a les Índies Orientals.
Nona Arola i Vera, escriptora i activista musical
Biografies
Biografies


Marta Mathéu, soprano
“La seva veu ha trobat uns colors, uns matisos i una potència que la situen definitivament com un referent del cant líric al nostre país” («ABC»), “Una personalitat interpretativa innegable que li ha suposat infinitat d’èxits en la seva trajectòria” («Scherzo»), “Una veu flexible i poderosa” («El Periódico»). Marta Mathéu s’ha situat els últims anys com una de les veus líriques de referència. Afronta amb naturalitat i solvència el repertori d’òpera, lied i oratori, els tres pilars fonamentals de la seva carrera. La presència creixent als escenaris operístics l’ha dut a encarnar personatges tan diferents com Norma (Liceu, 2022) o Liù (Turandot, Liceu, 2023).
Són celebrades les seves interpretacions de Bach sota la direcció de Jordi Savall en diferents escenaris europeus (entre els quals, la Philharmonie de París). Ha cantat amb veus ara com Javier Camarena, Sondra Radvanovsky i Ludovic Tézier, i en el camp simfònic i de l’oratori ha actuat amb els directors Gustavo Dudamel, Víctor Pablo Pérez, Rinaldo Alessandrini, Antoni Ros Marbà, Neville Marriner i Fabio Biondi.
Com a intèrpret de música espanyola, n’ha estat premiat l’enregistrament que va fer en el paper protagonista (Francina) de la Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls, el primer complet des del que va protagonitzar Montserrat Caballé el 1974.
Formada amb Ana Luisa Chova, Montserrat Caballé, Elena Obraztsova i Wolfram Rieger, ha cantat en alguns dels escenaris més destacats del món, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, Teatro Real, Gran Teatre del Liceu, Philharmonie de París i Concertgebouw d’Amsterdam. En el Concurs Tenor Viñas va ser guardonada per les seves interpretacions de Mozart. A més, ha estat premiada per Juventudes Musicales de España i en els concursos internacionals Manuel Ausensi i Montserrat Caballé (premi del públic). Mathéu ha dut a terme nombrosos enregistraments i és professora de cant i música de cambra al Conservatori del Liceu des de l’any 2014 i de l’Escola Superior de Música de Catalunya.
El 2011 li va ser atorgat el Diploma al Mèrit Cultural per la seva trajectòria artística, així com el títol de Filla Predilecta de la Ciutat de Tarragona l’any 2023.
Biografies


Mireia Pintó, mezzosoprano
Mezzosoprano catalana, ha estat guardonada amb els més importants premis en diversos concursos de cant a Espanya i a Itàlia.
El seu extens repertori comprèn del període Barroc a la música contemporània i inclou els gèneres d’òpera, oratori i lied. Ha col·laborat amb grups instrumentals de cambra i amb diverses orquestres, sota la direcció de reconeguts mestres, com L. Maazel, G. Dudamel, P. Maag, R. Bonynge, P. Goodwin, H. Rilling, E. Ericson, A. Zedda, M. Armiliato, R. Frizza, J-C. Malgoire, O. Dantone, D. Jurowski, J. López Cobos, Y. Abel, M. Benini, M. Mariotti, F. Haider, F-P. Decker, B. de Billy, A. Ros Marbà, A. García Navarro, J. Pons, V. Pablo Pérez, G. Noseda, E. Villaume i A. Allemandi, entre molts d’altres. Participa en cicles de concerts, festivals i produccions operístiques a Itàlia, Rússia, Holanda, Alemanya, Grècia, Andorra, França, Mònaco, República Txeca, Macedònia, el Japó, Colòmbia i Espanya (incloent-hi destacades actuacions en tots els principals auditoris i teatres).
En el camp operístic, ha interpretat més d’una cinquantena de rols diferents. Pel que fa al gènere simfònic vocal, el seu repertori és encara més extens.
En la interpretació del lied, des del 1992 forma un duo estable amb el pianista Vladislav Bronevetzky, i des de llavors du a terme una activitat concertística substancial amb recitals a diversos països (incloent-hi importants sales de concerts, com el Gran Teatre del Liceu, Sala Rakhmàninov de Moscou i Hamarikyu Asahi Hall de Tòquio, entre moltes d’altres), ja sigui en diversos festivals com en cicles de concerts. Han enregistrat el CD Puixkin en música, integrat per romances russes de diversos compositors amb textos del poeta.
Ha enregistrat per a Südwestfünk, BBC Radio 3, Radio Nacional de España-Radio Clásica, Catalunya Música, Radio Netherlands, TVE, TV3, ARTE i Südwestfünk TV. Ha col·laborat en l’enregistrament d’un CD amb obres de Joaquim Homs al costat de V. Bronevetzky, en el de l’òpera Sly de Wolf-Ferrari, juntament amb Josep Carreras; en els devedés de les òperes Il viaggio a Reims de Rossini, Die Walküre de Wagner, Babel 46 de Montsalvatge i en l’enregistrament del CD One life to live, amb Manel Camp, amb obres de K. Weill i G. Gershwin.
En el camp pedagògic, és professora de cant i lied a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), ha estat assessora vocal i professora de cant a la International Opera Academy (IOA) de Gant (Bèlgica) i imparteix habitualment classes magistrals per tot el món.
És fundadora i directora artística del Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages, que el 2026 celebrarà la 32a edició.
Com a reconeixement a la seva trajectòria artística i a la contribució cultural al país, ha estat reconeguda amb els premis següents: Premi Bages de Cultura 2011, atorgat per Òmnium Cultural; Premi Regió 7 Cultura 2017 i Ambaixadora de Manresa 2022.
Biografies

© Marta Escobar

© Marta Escobar
Roger Padullés, tenor
Nascut a Sallent i posteriorment establert a Valls, el tenor Roger Padullés inicià la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. L’any 2001, atret pel lied alemany, es traslladà a estudiar cant a Friburg de Brisgòvia (Alemanya), becat per la Generalitat de Catalunya, amb R. Pinheiro. L’any 2009 guanyà el segon premi del Concurs Internacional Francesc Viñas, així com el Premi Plácido Domingo.
Després del seu pas per Friburg de Brisgòvia, completà la seva formació operística a l’Opéra Studio del Théâtre National d’Estrasburg (França) i incià tot seguit una carrera professional que l’ha dut a cantar, entre altres sales, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin (Estrasburg), Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i al Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit per batutes com ara Zubin Mehta o pel director d’escena Peter Brook.
Paral·lelament actua també en concerts de lied i oratori en sales com ara el Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Rosenblatt Recital Series de Londres i als festivals LIFE Victòria i Schubertíada de Vilabertran. Ha guanyat sis premis Enderrock per diversos dels seus enregistraments. Roger Padullés també ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus últims espectacles, com Händel. Eclipsi total, Emili Vendrell, la veu del poble o adaptacions de les òperes La flauta màgica, La traviata o Carmen. Des del 2020 és president dels Amics de la Música de Valls i director artístic dels cicles Nits de Clàssics a Valls i Juliol de Música i Poesia a Balaguer. També és cofundador de l’empresa de produccions musicals i management TraginArt, SL.
Biografies

©Aisi Cravid

©Aisi Cravid
Joan Martín-Royo, baríton
Nascut a Barcelona, és llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona. Estudià composició, piano, violí i fagot al Conservatori del Liceu. Pel que fa al cant, fou alumne de Mercè Puntí, Carlos Chausson i Didier Laclau-Barrère.
Va guanyar el tercer premi masculí, el Premi Mozart i el Premi Plácido Domingo del Concurs Francesc Viñas (2003) i el Preisträger del Mozarteum de Salzburg (2002).
Ha ofert actuacions a Barcelona (Liceu, Palau de la Música, L’Auditori), París (Teatre Champs Élysées, Châtelet), Madrid (Teatro Real, Teatro de la Zarzuela), València (Palau de les Arts), Berlín (Komische Oper), Opéra de Montecarlo, Parma (Teatro Regio), Oviedo (Teatro Campoamor), Gènova (Teatro Carlo Felice), Santiago de Xile (Òpera Nacional), Tolosa de Llenguadoc (Théâtre du Capitole), Amsterdam (Concertgebouw), Brussel·les (La Monnaie i Bozar), Washington (Kennedy Center), Salzburg (Grosser Saal del Mozarteum), Sevilla (Teatro de la Maestranza) i Londres (Leighton House Museum). També actua als festivals de Glyndebourne i Peralada i a les Schubertíades de Vilabertran i Barcelona.
Forma duo amb els pianistes Dalton Baldwin, Roger Vignoles, Helmut Deutsch, Norman Shetler, Pierre Réach i Rubén Fernández Aguirre, entre d’altres.
Les darreres temporades ha interpretat el rol de Papageno (producció de Barrie Kosky de La flauta màgica) a Austràlia (Perth Festival i Adelaide Festival), Nova Zelanda (Auckland Arts Festival), Opera de Roma i Teatro Real de Madrid.
Recentment ha cantat els rols d’Horemhab (Akhnaten de Glass) a l’Opéra de Niça i al Liceu, comte d’Almaviva (Le nozze di Figaro) al Teatro Real (Madrid), Papageno al Gran Teatre de Liceu (en aquest cas, producció de David McVicar, sota la batuta de Gustavo Dudamel) i ha estrenat les òperes L’arxiduc d’Antoni Parera Fons (Palma), Tenorio de Tomás Marco (Teatro Real) i Benjamin at Portbou d’Antoni Ros Marbà (Liceu).
Biografies


Stanislav Angelov, piano
Nascut a Burgàs (Bulgària), començà els seus estudis musicals al Conservatori Pancho Vladigerov de la mateixa ciutat, on es llicencià en piano. Més tard es traslladà al Conservatori Estatal de Sofia, on s’especialitzà piano i direcció amb el professor Georgi Robev.
Va obtenir el premi de millor pianista acompanyant del Concurs Internacional d’Òpera Boris Christoff de Sofia. Va treballar com a mestre acompanyant d’Òpera a Catalunya del 2001 fins al 2009. Va acompanyar les masterclasses del tenor Jaume Aragall i del Concurs Internacional de Cant que porta el seu nom, i fa d’acompanyant també regularment al Concurs Francesc Viñas.
Ha col·laborat amb el Teatro della Scala de Milà en la producció de West Side story de L. Bernstein al Teatro delle Musse a Ancona (Itàlia). Ha treballat per al Gran Teatre del Liceu convidat com a mestre acompanyant en les produccions de Rigoletto, amb J. López Cobos; Madama Buterfly, amb Ives Abel; Turandot, amb Giulliano Carella; Manon Lescaut, amb Renato Palumbo... Ha intervingut en diferents concerts temàtics realitzats al Foyer del Liceu, com la Petite messe solennelle de G. Rossini, amb José Luis Basso. També participa en les produccions infantils del Petit Liceu: El Superbarber, adaptació al català de l’òpera bufa Il barbiere di Siviglia de G. Rossini, posada en escena pel Tricicle; l’espectacle Allegro vivace, dirigit per Comediants, del qual ha fet els arranjaments i la direcció musical, i també La Ventafocs, produccions que es representen per tot l’Estat espanyol.
Ha col·laborat amb l’Orchestre Philharmonique de Luxemburg, convidat pel mestre Gustavo Gimeno, com a correpetidor de les seves produccions operístiques.
Desde la temporada 2008-09 fins ara és mestre acompanyant i coordinador musical del Palau de les Arts Reina Sofía de València, on ha treballat amb els mestres Lorin Maazel, Valery Gergiev, Plácido Domingo, Omer Meir Wellber, Riccardo Chailly, Gustavo Gimeno, Nicola Luisotti, Henrik Nánási i Zubin Mehta, entre d’altres.
Textos
Franz Schubert (1797-1828)
Der Tanz, D. 826 – La dansa
Text de Kolumban Schnitzer von Meerau (1795-1854)Es redet und träumet die Jugend so viel,
von Tanzen, Galoppen, Gelagen,
auf einmal erreicht sie ein trügliches Ziel,
da hört man sie seufzen und klagen.Tant parla i somnia el jovent,
de balls, festes i gatzara.
De sobte abasta una enganyosa fita,
i aleshores se’l sent sospirar i doldre’s.Bald schmerzet der Hals, und bald schmerzet die Brust,
verschwunden ist alle die himmlische Lust.
"Nur diesmal noch kehr’ mir Gesundheit zurück!"
So flehet vom Himmel der hoffende Blick!Ràpid la gola punxa, i el pit fa mal,
s’esvaeix tot el gaudi celestial.
“Que només per aquest cop em retorni la salut!”
així prega al cel l’esguard ple d’anhel.Die Geselligkeit, D. 609, “Lebenslust”
Text de Johann Karl Unger (1771-1836)Wer Lebenslust fühlet,
Der bleibt nicht allein,
allein sein ist öde,
wer kann sich da freu’n?Qui sent la joia de viure
mai no resta sol.
Restar sol és trist,
qui així pot gaudir?Im traulichen Kreise,
beim herzlichen Kuss,
beisammen zu leben,
ist Seelengenuss!Viure plegats,
en cercle íntim,
amb una profunda abraçada,
és joia per a l’ànima.Des Tages Weihe, D. 763
Text d’autor anònimSchicksalslenker, blicke nieder,
auf ein dankerfülltes Herz,
uns belebt die Freude wieder,
fern entfloh’n ist jeder Schmerz;Governador del destí, inclina l’esguard,
sobre un cor ple d’agraïment,
l’alegria ens fa reviure,
tots els dolors s’han allunyat.und das Leid, es ist vergessen,
durch die Nebel strahlt der Glanz
deiner Grösse unermessen,
wie aus hellem Sternenkranz.I hem oblidat la pena,
rere de la boira brilla l’esplendor
de la teva infinita grandesa,
com una brillant corona d’estrelles.Liebevoll nahmst du der Leiden
herben Kelch von Vaters Mund,
darum ward in Fern und Weiten
deine höchste Milde kund.Amorosament vas acceptar l’amarg calze
de l’aflicció dels llavis del Pare,
i per això fou coneguda arreu
la teva immensa misericòrdia.Johannes Brahms (1833-1897)
Zigeunerlieder, op. 103
Cançons populars zíngares adaptades per Hugo Conrad (1845-1906), traducció al català de Salvador Pila.1- He, Zigeuner, greife in die Saiten ein!
Spiel das Lied vom ungetreuen Mägdelein!
Laß die Saiten weinen, klagen, traurig bange,
Bis die heiße Träne netzet diese Wange!Ei! Gitano, fes sonar les cordes!
Toca la cançó de la noia infidel!
Fes que les cordes plorin, es planyin, tristes, angoixades,
fins que les llàgrimes humitegin aquestes galtes.2- Hochgetürmte Rimaflut,
Wie bist du so trüb;
An dem Ufer klag ich
Laut nach dir, mein Lieb!Crescudes aigües del Rima
que tèrboles sou;
a la riba, cridant fort,
em planyo de tu, amor meu!Wellen fliehen, Wellen strömen,
Rauschen an dem Strand heran zu mir.
An dem Rimaufer laß mich
Ewig weinen nach ihr!Les ones passen amb corrent impetuós
a la platjola, bramulant envers meu.
A la riba del Rima, deixeu-me
plorar eternament per ella!3- Wißt ihr, wann mein Kindchen
am allerschönsten ist?
Wenn ihr süßes Mündchen
scherzt und lacht und küßt.
Mägdelein, du bist mein,
inniglich küß ich dich,
Dich erschuf der liebe
Himmel einzig nur für mich!Sabeu quan la meva nena
és més bonica?
Quan la seva dolça boqueta
bromeja i riu i besa.
Noia, tu ets meva,
jo et beso amb delit,
el cel gloriós
et va crear només per a mi!Wißt ihr, wann mein Liebster
am besten mir gefällt?
Wenn in seinen Armen
er mich umschlungen hält.
Schätzelein, du bist mein,
inniglich küß ich dich,
Dich erschuf der liebe
Himmel einzig nur für mich!Sabeu quan la meva estimada
més m’agrada?
Quan em té abraçat
en els seus braços.
Petit tresor, tu ets meva,
jo et beso amb delit,
el cel gloriós
et va crear només per a mi!4- Lieber Gott, du weißt, wie oft bereut ich hab,
Daß ich meinem Liebsten einst ein Küßchen gab.
Herz gebot, daß ich ihn küssen muß,
Denk, solang ich leb, an diesen ersten Kuß.Bon Déu, tu saps quant sovint em penedeixo
d’haver, una vegada, besat el meu estimat.
El cor em dictà que jo l’havia de besar,
i, per sempre més, pensaré en aquest primer bes.Lieber Gott, du weißt, wie oft in stiller Nacht
Ich in Lust und Leid an meinen Schatz gedacht.
Lieb ist süß, wenn bitter auch die Reu,
Armes Herze bleibt ihm ewig, ewig treu.Bon Déu, tu saps quant sovint, en la nit silenciosa,
penso en el meu tresor, amb delit i pena.
L’amor és dolç, com amarg és el penediment,
aquest pobre cor li restarà per sempre més fidel.5- Brauner Bursche führt zum Tanze
Sein blauäugig schönes Kind;
Schlägt die Sporen keck zusammen,
Csardasmelodie beginnt.El xicot morè porta a ballar
la seva bonica noia d’ulls blaus;
fa batre els esperons amb força,
comença la melodia de les czardes.Küßt und herzt sein süßes Täubchen,
Dreht sie, führt sie, jauchzt und springt;
Wirft drei blanke Silbergulden
Auf das Zimbal, daß es klingt.Besa i acarona la seva dolça colometa,
la fa girar, la guia, crida i salta;
llança tres brillants florins d’argent
als címbals, perquè ressonin.6- Röslein dreie in der Reihe blühn so rot,
Daß der Bursch zum Mädel gehe,
ist kein Verbot!
Lieber Gott, wenn das verboten wär,
Ständ die schöne weite Welt
schon längst nicht mehr;
Ledig bleiben Sünde wär!Tres roses en renglera floreixen tan vermelles
que el xicot va vers la noia,
no és pas prohibit!
Bon Déu, si això fos prohibit,
el bonic i ample món
s’hauria acabat;
restar solter seria pecat!Schönstes Städtchen in Alföld ist Ketschkemet,
Dort gibt es gar viele Mädchen
schmuck und nett!
Freunde, sucht euch dort ein Bräutchen aus,
Freit um ihre Hand und gründet euer Haus,
Freudenbecher leeret aus.La ciutat més bonica de l’Alföld és Ketschkemet,
allà hi ha moltes noies
ben plantades i bufones!
Amics, busqueu-vos allà una xicota,
demaneu la seva mà i poseu casa.
Buideu la copa de la joia.7- Kommt dir manchmal in den Sinn,
mein süßes Lieb,
Was du einst mit heil’gem Eide
mir gelobt?
Täusch mich nicht, verlaß mich nicht,
Du weißt nicht, wie lieb ich dich hab,
Lieb du mich, wie ich dich,
Dann strömt Gottes
Huld auf dich herab!Et ve mai al pensament,
dolça estimada meva,
el que un dia, amb sagrat jurament,
em prometeres?
No m’enganyis, no em deixis,
no saps pas quant que jo t’estimo,
estima’m com jo a tu,
aleshores la gràcia divina
davallarà damunt teu!8- Horch, der Wind klagt
in den Zweigen traurig sacht;
süßes Lieb, wir müssen Scheiden: gute Nacht.
Ach wie gern in deinen Armen ruhte ich,
doch die Trennungsstunde naht,
Gott schütze dich.Escolta el vent que es plany
entre les branques;
dolça estimada, ens hem de separar: bona nit.
Ai, de bon grat restaria als teus braços,
però l’hora de la partença s’acosta,
Déu tingui cura de tu.Dunkel ist die Nacht,
kein Sternlein spendet Licht;
süßes Lieb vertrau auf Gott und weine nicht;
führt der liebe Gott mich einst zu dir zurück,
bleiben ewig wir vereint in Liebesglück.Fosca és la nit,
cap estrella dona claror;
dolça estimada, confia en Déu i no ploris;
si mai el bon Déu em fa retornar al teu costat,
restarem per sempre units en la joia de l’amor.9- Weit und breit schaut niemand mich an,
und wenn sie mich hassen, was liegt mir dran?
Nur mein Schatz
der soll mich lieben allezeit,
soll mich küssen,
umarmen und herzen in Ewigkeit.Arreu, ningú em mira a la cara
i, si m’odien, què m’importa?
Només el meu tresor
m’ha d’estimar per sempre,
m’ha de besar,
abraçar i acaronar eternament.Kein Stern blickt in finsterer Nacht;
keine Blum mir strahlt in duftiger Pracht.
Deine Augen sind mir
Blumen Sternenschein,
die mir leuchten so freundlich,
die blühen nur mir allein.Cap estrella brilla en la fosca nit;
cap flor llueix en flairosa esplendor.
Els teus ulls, per a mi,
són flors i centelleig d’estrelles
que brillen amables,
que floreixen només per a mi.10- Mond verhüllt sein Angesicht,
süßes Lieb, ich zürne dir nicht.
Wollt ich zürnend dich betrüben, sprich
wie könnt ich dich dann lieben?La lluna amaga la seva faç,
dolça estimada, no estic pas enutjat amb tu.
Si et volgués entristir amb el meu enuig, digues:
com llavors podria estimar-te?Heiß für dich mein Herz entbrennt,
keine Zunge dir’s bekennt.
Bald in Liebesrausch unsinnig,
bald wie Täubchen sanft und innig.Ardent per tu, el meu cor s’abranda,
cap llengua t’ho podria confessar.
Adés ebri d’amor, desassenyat,
adés afectuós i tendre com un colomí.11- Rote Abendwolken ziehn am Firmament,
Sehnsuchtsvoll nach dir,
Mein Lieb, das Herze brennt,
Himmel strahlt in glühnder Pracht,
Und ich träum bei Tag und Nacht
Nur allein von dem süßen Liebchen mein.Núvols rogencs passen pel cel al capvespre,
plens de deler per tu,
amor meu el meu cor s’abrusa,
el cel brilla en ardent esplendor
i jo, dia i nit, somio
només en ma dolça estimada.Eduard Toldrà (1895-1962)
L’ombra del lledoner
Poema de Tomàs Garcés (1901-1993)A l’ombra del lledoner
una fadrineta plora.
La tarda mor dalt del cim
i llisca per la rossola,
l’esfilagarsen els brucs,
la tenebra se l’emporta.La noia plora d’enyor:
el lledoner no fa ombra.
Fadrina, l’amor és lluny;
enllà, la carena fosca.Si passava un cavaller...
Du el cavall blanc de la brida.
L’arbre li dona repòs,
l’oratge, manyac, arriba.
Al cel la llum de l’estel
és la rosada del dia.–Cavaller, l’amor és lluny;
amb l’ombra i el cant fugia.
–Fadrina, l’amor és lluny;
per l’ampla plana camina.La nit sospira, la nit,
el bosc, la riera clara.
Les branques del lledoner
són fines i despullades;
fulla i ocell n’han fugit,
però hi crema l’estelada.Les branques del lledoner
són fines i despullades;
–Fadrina, l’amor és lluny;
demana’l a punta d’alba,
quan l’ombra del lledoner
s’allargui com un miracle.Festeig
Text de Joan Maragall (1860-1911)Sota les estrelles, d’espatlles al mar,
una galta humida, fresca de serena,
una galta suau i plena
és ben dolça de besar.Entre dos silencis, bes silenciós,
com vares deixar-nos tremolant tots dos
dins la nit quieta, amb deixos ardents
de la migdiada i dels terrals vents.El reberes silenciosa.
Mos llavis, dolços encar,
te van preguntâ una cosa
i tu no vas contestar.Què vaig preguntar-te?... Sols recordo el bes
i que se sentia la plena mar alta.
Tu, tota caiguda, semblaves malalta...
Oh, no hi tornaré mai més!Prô la flonja galta ruixada amb serena,
sota de ma boca, d’espatlles al mar;
prô la xafogosa nit d’agost serena,
ai, com la podré oblidar?Después que te conocí
Poema de Francisco de Quevedo (1580-1645)Después que te conocí,
todas las cosas me sobran:
el sol para tener día,
abril para tener rosas.Por mi bien pueden tomar
otro oficio las auroras,
que yo conozco una luz
que sabe amanecer sombras.Bien puede buscar la noche
quien sus estrellas conozca,
que para mi astrologia
ya son oscuras y pocas.Después que te conocí,
todas las cosas me sobran:
el sol para tener día,
abril para tener rosas.Ya no importunan mis ruegos
a los cielos por la gloria,
que mi bienaventuranza
tiene jornada más corta.Bien puede la margarita
guardar sus perlas en conchas,
que búzano de una risa
las pesco yo en una boca.Después que te conocí,
todas las cosas me sobran:
el sol para tener día,
abril para tener rosas.Carlos Guastavino (1912-2000)
IndianasGala del día
Text d’Arturo Vázquez (1888-1958)Amo la luz del alba porque te besa,
y te devuelve viva, viva y traviesa.
Erguida espiga al viento del mediodía,
amo el sol que te dora madura y mía.
¡Ay!, corazón de la noche, gala del día,
mi vida estoy quemando por tu alegría.Cuando la tarde llora su luz perdida,
amo el trino que prendes sobre mi vida.
Quiero tanto a la noche que es infinita
como tu hora dulce obscura y tibia.
¡Ay!, corazon de la noche, gala del día,
mi vida estoy quemando por tu alegría.Quién fuera como el jazmín
Text de León Benarós (1915-2012)Quién fuera como el jazmín
cuando empieza a florecer
echando perfume fino
para estar en tu poder.
Para estar en tu poder, mi amor
quien fuera flor.Quién fuera como la rosa
en su airosa gallardia
alzándose colorada
con la luz del nuevo día.
Para estar en tu poder, mi amor
quien fuera flor.Quién fuera como el clavel,
el clavel disciplinado
creciéndose de rubores
y de blanco salpicado.
para estar en tu poder, mi amor
quien fuera flor.Chañarcito, chañarcito
Text de León BenarósChañarcito, chañarcito
que tantas espinas tienes:
igual a mi corazón
entre espinas te sostienes.Échale entre las espinas tus flores finas
chañarcito, chañarcito
de lindas y verdes ramas:
igual a mi corazón
en amores te derramas.Échale entre las espinas tus flores finas
chañarcito, chañarcito
de tan alegre mirar:
igual a mi corazón
no lo dejes desmayar.Échale entre las espinas tus flores finas
Viento norte
Text d’Isaac Aizenberg (1905-1993)Desgarrado entre los montes,
sobre largos arenales,
va chillando el viento norte su grito
en los quebrachales.Un cordaje de tacuaras,
de espinillos y chilcales,
bordonean la agonía del fuego
en la roja tarde.Aire de fragua, viento de fuego
quemando leguas pasa febrero.
El viento brama fuego en su aliento,
¡tierra cuarteada hombre sediento!Ya está la tierra quemada
está herida mi esperanza
viento norte, río bajo, reseca
está la barranca.¡Pobre mi tierra cansada!
No te alcanzan mis sudores
para verte rebrotado, milagro,
en pampa de flores.Aire de fragua, viento de fuego
quemando leguas pasa febrero.
El viento brama fuego en su aliento,
¡tierra cuarteada hombre sediento!Al tribunal de tu pecho
Text de León BenarósAl tribunal de tu pecho
vengo a elevarle recurso
por si quisiera escuchar
mi pasión y su discurso.Jardín de amores, jardín de amores,
castigo liviano
puedan merecer los amadores.Al tribunal de tu pecho
vengo a probarle constancia
por si pudieran valer
mis desvelos y observancia.Jardín de amores, jardín de amores,
castigo liviano
puedan merecer los amadores.Al tribunal de tu pecho
vengo a pedirle clemencia
por si pudiera imponer
mi prisión y penitenciaJardín de amores, jardín de amores,
castigo liviano
puedan merecer los amadores.Una de dos
Text de Juan Ferreyra Basso (1910-1984)A la vara del mimbre la dobla el agua
una vara en el aire, otra mojada.Como a la vara el agua tu amor me dobla
quien me ha visto en tus ojos, quien en la sombra.Una de dos:
me encontrarán llorando,
o estoy con vos.Por fijarse en el río el cielo baja
y se lo paga el río dándole andanza.Como ese espejo al cielo quisiera verte.
Al cielo que lo mira, cielo devuelve,Una de dos:
me encontrarán llorando,
o estoy con vos.També et pot interessar...
Palau Grana Veus
13.04.26 - 20 h
Sala de ConcertsPiotr Beczała, tenor & Sarah Tysman, piano
I part
M. Karłowicz:
Zawód, op. 1/4 (Desengany)
Rdzawe liście strząsa z drzew (Sacseja, de les branques, les fulles rovellades)
Idzie na pola, op. 3/3 (Va cap als camps)
Zasmuconej, op. 1/3 (Entristida)
Mów do mnie jeszcze, op. 3/1 (Parla’m encara)
Najpiekniejsze piosnki (Les cançons més belles)
Pamiętam ciche, jasne, złote dnie, op. 1/5 (Recordo dies silenciosos, clars, daurats)S. Moniuszko:
Ària amb carilló de Stefan, de Straszny Dwór (La casa embruixada)A. Dvořák:
Zigeunermelodien, op. 55 (selecció)
Ària del príncep de l’acte I, de l’òpera Rusalka, op. 114II
P. I. Txaikovski:
Net, tolko tot, op. 6/6 (No, només aquell)
Otschego?, op. 6/5 (Per què?)
Pendant le bal, op. 38/3 (Durant del ball)
To bylo ranneju wesnoi, op. 38/2 (Això va ser a l’inici de la primavera)
Nam swesdi krotkije siwali, op. 60/12 (Ens brillaven estrelles fugisseres)
Den li zarit?, op. 47/6 (És de dia?)S. Rakhmàninov:
Son, op. 8/5 (Somni)
Siren’, op. 21/5 (Lilà)
Ne poj, krassawiza, op. 4/4 (No cantis, oh bella)
Wesennie wodi, op. 14/11 (Aigües de primavera)Preus: de 30 a 70 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
5 Elements: Mathéu, Pintó, Padullés, Martín-Royo & Angelov
—Schubert, Brahms, Toldrà i GuastavinoPetit Palau Cambra
Dimecres, 25 de març de 2026 – 19.30 h
Petit Palau Cambra

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Cinc elements:
Marta Mathéu, soprano
Mireia Pintó, mezzosoprano
Roger Padullés, tenor
Joan Martín-Royo, baríton
Stanislav Angelov, pianoI part
Franz Schubert (1797-1828)
Der Tanz, D. 826
Des Tages Weihe, D. 763
Die Geselligkeit, D. 609, “Lebenslust”Johannes Brahms (1833-1897)
Zigeunerlieder, op. 1031. He, Zigeuner, greife in die Saiten
2. Hochgetürmte Rimaflut
3. Wißt ihr, wann mein Kindelein am allerschönsten ist?
4. Lieber Gott, du weißt, wie oft bereut ich hab
5. Brauner Bursche führt zum Tanze
6. Röslein dreie in der Reihe blüht so rot
7. Kommt dir manchmal in den Sinn
8. Horch, der Wind klagt in den Zweigen
9. Weit und breit schaut niemand mich an
10. Mond verhüllt sein Angesicht
11. Rote Abendwolken ziehn am FirmamentII part
Eduard Toldrà (1895-1962)
L’ombra del lledoner
Festeig
Después que te conocíCarlos Guastavino (1912-2000)
IndianasGala del día
Quién fuera como el jazmín
Chañarcito, chañarcito
Viento norte
Al tribunal de tu pecho
Una de dosDurada del concert:
Primera part, XX minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, XX minuts.
La durada del concert és aproximada.#cambra #patrimonicatalà #lied

Poema
Fe
per deslliurar-nos d’incendis
calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
és per això que ho sé:aquestes flames d’ara que ens rodegen
que ens ofeguen que ens asfixien
també ens salvenMireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Es presenten com els cinc elements. Es tracta de quatre de les veus més importants del país al costat del piano del mestre Stanislav Angelov. Són la soprano Marta Mathéu, la mezzosoprano Mireia Pintó, el tenor Roger Padullés i el baríton Joan Martín-Royo, tots amb una destacada trajectòria, tant en òpera com en concert i recital. Porten al Palau una Lieder-abend (tarda de cançons) que van estrenar el 2023 i que han ofert a diferents escenaris amb un programa inusual: un repertori poc visitat com és el de cançons a quatre veus amb piano.
Quines són les claus del concert?
S’hi inclouen peces concebudes per a cor mixt amb les quatre veus tradicionals –soprano, mezzosoprano (alt), tenor i baix: SATB, segons la nomenclatura editorial. Per això resulta tan interessant sentir-les interpretades només per aquestes quatre veus excepcionals i no per un cor, ja que prenen una dimensió diferent.
També, és clar, s’han programat cançons escrites no per a cor, sinó expressament per a quatre veus, com les Zigeunerlieder de Brahms, les seves onze Cançons gitanes, que va escriure entre el 1887 i el 1888. Gairebé un segle més tard, el 1967, l’argentí Carlos Guastavino va donar a conèixer la seva col·lecció Indianes amb la mateixa inspiració tímbrica que Brahms.
A què he de parar atenció?
A l’arranjament que Jordi Domènech va fer de tres de les cançons del cicle L’Ombra del Lledoner d’Eduard Toldrà: Festeig, Después que te conocí i pròpiament L’ombra del lledoner. L’obra original és un conjunt del 1924 de cinc peces per a una veu i piano, sobre textos de Tomàs Garcés. Les va estrenar al Palau de la Música Catalana el mateix compositor al piano, acompanyant el tenor Emili Vendrell.
N’hi ha una versió per a orquestra del 1956, però sempre per a una sola veu i orquestra. Cal parar atenció a aquest arranjament, que planteja noves harmonitzacions i que juga amb les línies vocals i amb el text. I, com sempre davant d’una cançó, s’ha d’estar atent no només a la manera com es canta, sinó també a què es canta: és a dir, al text, ja que la música és un reflex de la poesia.
Sabies que...
Malgrat el nom Indianes, la suite de sis peces per a quatre veus mixtes i piano de Guastavino sobre poemes d’Arturo Vázquez, León Benarós, Isaac Aizenberg i Juan Ferreyra Basso porta l’empenta cosmopolita que caracteritza l’escriptura del compositor. De fet, s’inspira en les suites barroques, que neixen com reculls de danses: és el que fa el músic argentí, ja que cada peça agafa el ritme d’una dansa, amb l’excepció de la número 2, “Quién fuera como el jazmín”, que és una cançó.
També hi ha una excepció pel que fa estrictament al folklore, ja que la número 6, “Una de dos”, és l’única que indica que ha de ser interpretada amb “aire de cueca”, el ball nacional xilè. Les altres són actualitzacions i combinacions rítmiques de zambas, chacareras o havaneres, però Guastavino no ho especifica.

Comentari
Lieder a quatre veus
El lied, aquest gènere tan típicament germànic, viu el seu gran esplendor en època romàntica i arriba un punt en què aquell duet tan íntim, familiar i popular entre la veu i el piano s’enriqueix tot d’una, com si el públic oient de cop i volta deixés el seu rol passiu i s’afegís a la conversa. Certament, entre els grans compositors romàntics trobem un bon nombre de lieder a diverses veus, com si fossin escrits per cantar en comunitat.
Schubert n’és un bon exemple, i les schubertíades, un lloc ideal per a aquesta modalitat, que ens ha deixat pàgines delicioses com Der Tanz, on amb una simplicitat magistral el poeta alerta amb humor sobre els perills de la dansa, o Die Geselligkeit, amb la seva espontània alegria de viure, i Des Tages Weihe, un himne d’aniversari, una mena d’acció de gràcies infantil.
Tot i no tractar-se pròpiament d’un cicle, ja que els Zigeunerlieder (1887) són una sèrie de cançons independents, sí que hi ha un fil conductor en totes: l’amor. Brahms escull onze de les vint-i-cinc àries o cançons d’amor zíngares o gitanes (no pas hongareses) transcrites per Zoltán Nagy i publicades en versió alemanya a cura d’Hugo Conrat i en fa una versió totalment seva en els acompanyaments, però mantenint sempre el caràcter típic de la música gitana. L’obra, contemporània del Doble Concert per a violí i violoncel, del 1887, va obtenir de seguida un gran èxit arreu d’Europa i se’n feren traduccions al francès i a l’hongarès, però després de mica en mica passaren a ser menys interpretades, tot i ser més refinades que molts dels altres cicles més coneguts.
Si els compositors romàntics que integren la primera part del programa beuen de la cançó popular, el nacionalisme que emana de la música de Guastavino i Toldrà també traspua folklore popular, tot i que suficientment elaborat per dur-lo a les modernes sales de concerts.
L’ombra del lledoner, Festeig o Después que te conocí es troben entre les cançons més conegudes d’Eduard Toldrà i contribueixen al fet que se’l consideri el creador del lied català, amb obres plenes de gran sensibilitat i mestratge, capaces de traspuar tota una característica musicalitat mediterrània.
El nacionalisme de l’argentí Carlos Guastavino (1912-2000) no s’escapa de les influències de l’Impressionisme, de l’Expressionisme i d’altres corrents propis del segle XX. Les seves Indianas, escrites el 1967 sobre textos d’Arturo Vázquez, León Benarós, Isaac Aizenberg i Juan Ferreyra Basso per a cor a quatre veus mixtes i piano, ens traslladen a paisatges òbviament relacionats amb aquells habitants americans que els espanyols batejaren així tot creient que havien arribat a les Índies Orientals.
Nona Arola i Vera, escriptora i activista musical

Biografies
Marta Mathéu, soprano

“La seva veu ha trobat uns colors, uns matisos i una potència que la situen definitivament com un referent del cant líric al nostre país” («ABC»), “Una personalitat interpretativa innegable que li ha suposat infinitat d’èxits en la seva trajectòria” («Scherzo»), “Una veu flexible i poderosa” («El Periódico»). Marta Mathéu s’ha situat els últims anys com una de les veus líriques de referència. Afronta amb naturalitat i solvència el repertori d’òpera, lied i oratori, els tres pilars fonamentals de la seva carrera. La presència creixent als escenaris operístics l’ha dut a encarnar personatges tan diferents com Norma (Liceu, 2022) o Liù (Turandot, Liceu, 2023).
Són celebrades les seves interpretacions de Bach sota la direcció de Jordi Savall en diferents escenaris europeus (entre els quals, la Philharmonie de París). Ha cantat amb veus ara com Javier Camarena, Sondra Radvanovsky i Ludovic Tézier, i en el camp simfònic i de l’oratori ha actuat amb els directors Gustavo Dudamel, Víctor Pablo Pérez, Rinaldo Alessandrini, Antoni Ros Marbà, Neville Marriner i Fabio Biondi.
Com a intèrpret de música espanyola, n’ha estat premiat l’enregistrament que va fer en el paper protagonista (Francina) de la Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls, el primer complet des del que va protagonitzar Montserrat Caballé el 1974.
Formada amb Ana Luisa Chova, Montserrat Caballé, Elena Obraztsova i Wolfram Rieger, ha cantat en alguns dels escenaris més destacats del món, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, Teatro Real, Gran Teatre del Liceu, Philharmonie de París i Concertgebouw d’Amsterdam. En el Concurs Tenor Viñas va ser guardonada per les seves interpretacions de Mozart. A més, ha estat premiada per Juventudes Musicales de España i en els concursos internacionals Manuel Ausensi i Montserrat Caballé (premi del públic). Mathéu ha dut a terme nombrosos enregistraments i és professora de cant i música de cambra al Conservatori del Liceu des de l’any 2014 i de l’Escola Superior de Música de Catalunya.
El 2011 li va ser atorgat el Diploma al Mèrit Cultural per la seva trajectòria artística, així com el títol de Filla Predilecta de la Ciutat de Tarragona l’any 2023.
Mireia Pintó, mezzosoprano

Mezzosoprano catalana, ha estat guardonada amb els més importants premis en diversos concursos de cant a Espanya i a Itàlia.
El seu extens repertori comprèn del període Barroc a la música contemporània i inclou els gèneres d’òpera, oratori i lied. Ha col·laborat amb grups instrumentals de cambra i amb diverses orquestres, sota la direcció de reconeguts mestres, com L. Maazel, G. Dudamel, P. Maag, R. Bonynge, P. Goodwin, H. Rilling, E. Ericson, A. Zedda, M. Armiliato, R. Frizza, J-C. Malgoire, O. Dantone, D. Jurowski, J. López Cobos, Y. Abel, M. Benini, M. Mariotti, F. Haider, F-P. Decker, B. de Billy, A. Ros Marbà, A. García Navarro, J. Pons, V. Pablo Pérez, G. Noseda, E. Villaume i A. Allemandi, entre molts d’altres. Participa en cicles de concerts, festivals i produccions operístiques a Itàlia, Rússia, Holanda, Alemanya, Grècia, Andorra, França, Mònaco, República Txeca, Macedònia, el Japó, Colòmbia i Espanya (incloent-hi destacades actuacions en tots els principals auditoris i teatres).
En el camp operístic, ha interpretat més d’una cinquantena de rols diferents. Pel que fa al gènere simfònic vocal, el seu repertori és encara més extens.
En la interpretació del lied, des del 1992 forma un duo estable amb el pianista Vladislav Bronevetzky, i des de llavors du a terme una activitat concertística substancial amb recitals a diversos països (incloent-hi importants sales de concerts, com el Gran Teatre del Liceu, Sala Rakhmàninov de Moscou i Hamarikyu Asahi Hall de Tòquio, entre moltes d’altres), ja sigui en diversos festivals com en cicles de concerts. Han enregistrat el CD Puixkin en música, integrat per romances russes de diversos compositors amb textos del poeta.
Ha enregistrat per a Südwestfünk, BBC Radio 3, Radio Nacional de España-Radio Clásica, Catalunya Música, Radio Netherlands, TVE, TV3, ARTE i Südwestfünk TV. Ha col·laborat en l’enregistrament d’un CD amb obres de Joaquim Homs al costat de V. Bronevetzky, en el de l’òpera Sly de Wolf-Ferrari, juntament amb Josep Carreras; en els devedés de les òperes Il viaggio a Reims de Rossini, Die Walküre de Wagner, Babel 46 de Montsalvatge i en l’enregistrament del CD One life to live, amb Manel Camp, amb obres de K. Weill i G. Gershwin.
En el camp pedagògic, és professora de cant i lied a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), ha estat assessora vocal i professora de cant a la International Opera Academy (IOA) de Gant (Bèlgica) i imparteix habitualment classes magistrals per tot el món.
És fundadora i directora artística del Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages, que el 2026 celebrarà la 32a edició.
Com a reconeixement a la seva trajectòria artística i a la contribució cultural al país, ha estat reconeguda amb els premis següents: Premi Bages de Cultura 2011, atorgat per Òmnium Cultural; Premi Regió 7 Cultura 2017 i Ambaixadora de Manresa 2022.
Roger Padullés, tenor

© Marta Escobar
Nascut a Sallent i posteriorment establert a Valls, el tenor Roger Padullés inicià la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. L’any 2001, atret pel lied alemany, es traslladà a estudiar cant a Friburg de Brisgòvia (Alemanya), becat per la Generalitat de Catalunya, amb R. Pinheiro. L’any 2009 guanyà el segon premi del Concurs Internacional Francesc Viñas, així com el Premi Plácido Domingo.
Després del seu pas per Friburg de Brisgòvia, completà la seva formació operística a l’Opéra Studio del Théâtre National d’Estrasburg (França) i incià tot seguit una carrera professional que l’ha dut a cantar, entre altres sales, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin (Estrasburg), Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i al Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit per batutes com ara Zubin Mehta o pel director d’escena Peter Brook.
Paral·lelament actua també en concerts de lied i oratori en sales com ara el Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Rosenblatt Recital Series de Londres i als festivals LIFE Victòria i Schubertíada de Vilabertran. Ha guanyat sis premis Enderrock per diversos dels seus enregistraments. Roger Padullés també ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus últims espectacles, com Händel. Eclipsi total, Emili Vendrell, la veu del poble o adaptacions de les òperes La flauta màgica, La traviata o Carmen. Des del 2020 és president dels Amics de la Música de Valls i director artístic dels cicles Nits de Clàssics a Valls i Juliol de Música i Poesia a Balaguer. També és cofundador de l’empresa de produccions musicals i management TraginArt, SL.
Joan Martín-Royo, baríton

©Aisi Cravid
Nascut a Barcelona, és llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona. Estudià composició, piano, violí i fagot al Conservatori del Liceu. Pel que fa al cant, fou alumne de Mercè Puntí, Carlos Chausson i Didier Laclau-Barrère.
Va guanyar el tercer premi masculí, el Premi Mozart i el Premi Plácido Domingo del Concurs Francesc Viñas (2003) i el Preisträger del Mozarteum de Salzburg (2002).
Ha ofert actuacions a Barcelona (Liceu, Palau de la Música, L’Auditori), París (Teatre Champs Élysées, Châtelet), Madrid (Teatro Real, Teatro de la Zarzuela), València (Palau de les Arts), Berlín (Komische Oper), Opéra de Montecarlo, Parma (Teatro Regio), Oviedo (Teatro Campoamor), Gènova (Teatro Carlo Felice), Santiago de Xile (Òpera Nacional), Tolosa de Llenguadoc (Théâtre du Capitole), Amsterdam (Concertgebouw), Brussel·les (La Monnaie i Bozar), Washington (Kennedy Center), Salzburg (Grosser Saal del Mozarteum), Sevilla (Teatro de la Maestranza) i Londres (Leighton House Museum). També actua als festivals de Glyndebourne i Peralada i a les Schubertíades de Vilabertran i Barcelona.
Forma duo amb els pianistes Dalton Baldwin, Roger Vignoles, Helmut Deutsch, Norman Shetler, Pierre Réach i Rubén Fernández Aguirre, entre d’altres.
Les darreres temporades ha interpretat el rol de Papageno (producció de Barrie Kosky de La flauta màgica) a Austràlia (Perth Festival i Adelaide Festival), Nova Zelanda (Auckland Arts Festival), Opera de Roma i Teatro Real de Madrid.
Recentment ha cantat els rols d’Horemhab (Akhnaten de Glass) a l’Opéra de Niça i al Liceu, comte d’Almaviva (Le nozze di Figaro) al Teatro Real (Madrid), Papageno al Gran Teatre de Liceu (en aquest cas, producció de David McVicar, sota la batuta de Gustavo Dudamel) i ha estrenat les òperes L’arxiduc d’Antoni Parera Fons (Palma), Tenorio de Tomás Marco (Teatro Real) i Benjamin at Portbou d’Antoni Ros Marbà (Liceu).
Stanislav Angelov, piano

Nascut a Burgàs (Bulgària), començà els seus estudis musicals al Conservatori Pancho Vladigerov de la mateixa ciutat, on es llicencià en piano. Més tard es traslladà al Conservatori Estatal de Sofia, on s’especialitzà piano i direcció amb el professor Georgi Robev.
Va obtenir el premi de millor pianista acompanyant del Concurs Internacional d’Òpera Boris Christoff de Sofia. Va treballar com a mestre acompanyant d’Òpera a Catalunya del 2001 fins al 2009. Va acompanyar les masterclasses del tenor Jaume Aragall i del Concurs Internacional de Cant que porta el seu nom, i fa d’acompanyant també regularment al Concurs Francesc Viñas.
Ha col·laborat amb el Teatro della Scala de Milà en la producció de West Side story de L. Bernstein al Teatro delle Musse a Ancona (Itàlia). Ha treballat per al Gran Teatre del Liceu convidat com a mestre acompanyant en les produccions de Rigoletto, amb J. López Cobos; Madama Buterfly, amb Ives Abel; Turandot, amb Giulliano Carella; Manon Lescaut, amb Renato Palumbo... Ha intervingut en diferents concerts temàtics realitzats al Foyer del Liceu, com la Petite messe solennelle de G. Rossini, amb José Luis Basso. També participa en les produccions infantils del Petit Liceu: El Superbarber, adaptació al català de l’òpera bufa Il barbiere di Siviglia de G. Rossini, posada en escena pel Tricicle; l’espectacle Allegro vivace, dirigit per Comediants, del qual ha fet els arranjaments i la direcció musical, i també La Ventafocs, produccions que es representen per tot l’Estat espanyol.
Ha col·laborat amb l’Orchestre Philharmonique de Luxemburg, convidat pel mestre Gustavo Gimeno, com a correpetidor de les seves produccions operístiques.
Desde la temporada 2008-09 fins ara és mestre acompanyant i coordinador musical del Palau de les Arts Reina Sofía de València, on ha treballat amb els mestres Lorin Maazel, Valery Gergiev, Plácido Domingo, Omer Meir Wellber, Riccardo Chailly, Gustavo Gimeno, Nicola Luisotti, Henrik Nánási i Zubin Mehta, entre d’altres.

Textos
Franz Schubert (1797-1828)
Der Tanz, D. 826 – La dansa
Text de Kolumban Schnitzer von Meerau (1795-1854)Es redet und träumet die Jugend so viel,
von Tanzen, Galoppen, Gelagen,
auf einmal erreicht sie ein trügliches Ziel,
da hört man sie seufzen und klagen.Tant parla i somnia el jovent,
de balls, festes i gatzara.
De sobte abasta una enganyosa fita,
i aleshores se’l sent sospirar i doldre’s.Bald schmerzet der Hals, und bald schmerzet die Brust,
verschwunden ist alle die himmlische Lust.
"Nur diesmal noch kehr’ mir Gesundheit zurück!"
So flehet vom Himmel der hoffende Blick!Ràpid la gola punxa, i el pit fa mal,
s’esvaeix tot el gaudi celestial.
“Que només per aquest cop em retorni la salut!”
així prega al cel l’esguard ple d’anhel.Die Geselligkeit, D. 609, “Lebenslust”
Text de Johann Karl Unger (1771-1836)Wer Lebenslust fühlet,
Der bleibt nicht allein,
allein sein ist öde,
wer kann sich da freu’n?Qui sent la joia de viure
mai no resta sol.
Restar sol és trist,
qui així pot gaudir?Im traulichen Kreise,
beim herzlichen Kuss,
beisammen zu leben,
ist Seelengenuss!Viure plegats,
en cercle íntim,
amb una profunda abraçada,
és joia per a l’ànima.Des Tages Weihe, D. 763
Text d’autor anònimSchicksalslenker, blicke nieder,
auf ein dankerfülltes Herz,
uns belebt die Freude wieder,
fern entfloh’n ist jeder Schmerz;Governador del destí, inclina l’esguard,
sobre un cor ple d’agraïment,
l’alegria ens fa reviure,
tots els dolors s’han allunyat.und das Leid, es ist vergessen,
durch die Nebel strahlt der Glanz
deiner Grösse unermessen,
wie aus hellem Sternenkranz.I hem oblidat la pena,
rere de la boira brilla l’esplendor
de la teva infinita grandesa,
com una brillant corona d’estrelles.Liebevoll nahmst du der Leiden
herben Kelch von Vaters Mund,
darum ward in Fern und Weiten
deine höchste Milde kund.Amorosament vas acceptar l’amarg calze
de l’aflicció dels llavis del Pare,
i per això fou coneguda arreu
la teva immensa misericòrdia.Johannes Brahms (1833-1897)
Zigeunerlieder, op. 103
Cançons populars zíngares adaptades per Hugo Conrad (1845-1906), traducció al català de Salvador Pila.1- He, Zigeuner, greife in die Saiten ein!
Spiel das Lied vom ungetreuen Mägdelein!
Laß die Saiten weinen, klagen, traurig bange,
Bis die heiße Träne netzet diese Wange!Ei! Gitano, fes sonar les cordes!
Toca la cançó de la noia infidel!
Fes que les cordes plorin, es planyin, tristes, angoixades,
fins que les llàgrimes humitegin aquestes galtes.2- Hochgetürmte Rimaflut,
Wie bist du so trüb;
An dem Ufer klag ich
Laut nach dir, mein Lieb!Crescudes aigües del Rima
que tèrboles sou;
a la riba, cridant fort,
em planyo de tu, amor meu!Wellen fliehen, Wellen strömen,
Rauschen an dem Strand heran zu mir.
An dem Rimaufer laß mich
Ewig weinen nach ihr!Les ones passen amb corrent impetuós
a la platjola, bramulant envers meu.
A la riba del Rima, deixeu-me
plorar eternament per ella!3- Wißt ihr, wann mein Kindchen
am allerschönsten ist?
Wenn ihr süßes Mündchen
scherzt und lacht und küßt.
Mägdelein, du bist mein,
inniglich küß ich dich,
Dich erschuf der liebe
Himmel einzig nur für mich!Sabeu quan la meva nena
és més bonica?
Quan la seva dolça boqueta
bromeja i riu i besa.
Noia, tu ets meva,
jo et beso amb delit,
el cel gloriós
et va crear només per a mi!Wißt ihr, wann mein Liebster
am besten mir gefällt?
Wenn in seinen Armen
er mich umschlungen hält.
Schätzelein, du bist mein,
inniglich küß ich dich,
Dich erschuf der liebe
Himmel einzig nur für mich!Sabeu quan la meva estimada
més m’agrada?
Quan em té abraçat
en els seus braços.
Petit tresor, tu ets meva,
jo et beso amb delit,
el cel gloriós
et va crear només per a mi!4- Lieber Gott, du weißt, wie oft bereut ich hab,
Daß ich meinem Liebsten einst ein Küßchen gab.
Herz gebot, daß ich ihn küssen muß,
Denk, solang ich leb, an diesen ersten Kuß.Bon Déu, tu saps quant sovint em penedeixo
d’haver, una vegada, besat el meu estimat.
El cor em dictà que jo l’havia de besar,
i, per sempre més, pensaré en aquest primer bes.Lieber Gott, du weißt, wie oft in stiller Nacht
Ich in Lust und Leid an meinen Schatz gedacht.
Lieb ist süß, wenn bitter auch die Reu,
Armes Herze bleibt ihm ewig, ewig treu.Bon Déu, tu saps quant sovint, en la nit silenciosa,
penso en el meu tresor, amb delit i pena.
L’amor és dolç, com amarg és el penediment,
aquest pobre cor li restarà per sempre més fidel.5- Brauner Bursche führt zum Tanze
Sein blauäugig schönes Kind;
Schlägt die Sporen keck zusammen,
Csardasmelodie beginnt.El xicot morè porta a ballar
la seva bonica noia d’ulls blaus;
fa batre els esperons amb força,
comença la melodia de les czardes.Küßt und herzt sein süßes Täubchen,
Dreht sie, führt sie, jauchzt und springt;
Wirft drei blanke Silbergulden
Auf das Zimbal, daß es klingt.Besa i acarona la seva dolça colometa,
la fa girar, la guia, crida i salta;
llança tres brillants florins d’argent
als címbals, perquè ressonin.6- Röslein dreie in der Reihe blühn so rot,
Daß der Bursch zum Mädel gehe,
ist kein Verbot!
Lieber Gott, wenn das verboten wär,
Ständ die schöne weite Welt
schon längst nicht mehr;
Ledig bleiben Sünde wär!Tres roses en renglera floreixen tan vermelles
que el xicot va vers la noia,
no és pas prohibit!
Bon Déu, si això fos prohibit,
el bonic i ample món
s’hauria acabat;
restar solter seria pecat!Schönstes Städtchen in Alföld ist Ketschkemet,
Dort gibt es gar viele Mädchen
schmuck und nett!
Freunde, sucht euch dort ein Bräutchen aus,
Freit um ihre Hand und gründet euer Haus,
Freudenbecher leeret aus.La ciutat més bonica de l’Alföld és Ketschkemet,
allà hi ha moltes noies
ben plantades i bufones!
Amics, busqueu-vos allà una xicota,
demaneu la seva mà i poseu casa.
Buideu la copa de la joia.7- Kommt dir manchmal in den Sinn,
mein süßes Lieb,
Was du einst mit heil’gem Eide
mir gelobt?
Täusch mich nicht, verlaß mich nicht,
Du weißt nicht, wie lieb ich dich hab,
Lieb du mich, wie ich dich,
Dann strömt Gottes
Huld auf dich herab!Et ve mai al pensament,
dolça estimada meva,
el que un dia, amb sagrat jurament,
em prometeres?
No m’enganyis, no em deixis,
no saps pas quant que jo t’estimo,
estima’m com jo a tu,
aleshores la gràcia divina
davallarà damunt teu!8- Horch, der Wind klagt
in den Zweigen traurig sacht;
süßes Lieb, wir müssen Scheiden: gute Nacht.
Ach wie gern in deinen Armen ruhte ich,
doch die Trennungsstunde naht,
Gott schütze dich.Escolta el vent que es plany
entre les branques;
dolça estimada, ens hem de separar: bona nit.
Ai, de bon grat restaria als teus braços,
però l’hora de la partença s’acosta,
Déu tingui cura de tu.Dunkel ist die Nacht,
kein Sternlein spendet Licht;
süßes Lieb vertrau auf Gott und weine nicht;
führt der liebe Gott mich einst zu dir zurück,
bleiben ewig wir vereint in Liebesglück.Fosca és la nit,
cap estrella dona claror;
dolça estimada, confia en Déu i no ploris;
si mai el bon Déu em fa retornar al teu costat,
restarem per sempre units en la joia de l’amor.9- Weit und breit schaut niemand mich an,
und wenn sie mich hassen, was liegt mir dran?
Nur mein Schatz
der soll mich lieben allezeit,
soll mich küssen,
umarmen und herzen in Ewigkeit.Arreu, ningú em mira a la cara
i, si m’odien, què m’importa?
Només el meu tresor
m’ha d’estimar per sempre,
m’ha de besar,
abraçar i acaronar eternament.Kein Stern blickt in finsterer Nacht;
keine Blum mir strahlt in duftiger Pracht.
Deine Augen sind mir
Blumen Sternenschein,
die mir leuchten so freundlich,
die blühen nur mir allein.Cap estrella brilla en la fosca nit;
cap flor llueix en flairosa esplendor.
Els teus ulls, per a mi,
són flors i centelleig d’estrelles
que brillen amables,
que floreixen només per a mi.10- Mond verhüllt sein Angesicht,
süßes Lieb, ich zürne dir nicht.
Wollt ich zürnend dich betrüben, sprich
wie könnt ich dich dann lieben?La lluna amaga la seva faç,
dolça estimada, no estic pas enutjat amb tu.
Si et volgués entristir amb el meu enuig, digues:
com llavors podria estimar-te?Heiß für dich mein Herz entbrennt,
keine Zunge dir’s bekennt.
Bald in Liebesrausch unsinnig,
bald wie Täubchen sanft und innig.Ardent per tu, el meu cor s’abranda,
cap llengua t’ho podria confessar.
Adés ebri d’amor, desassenyat,
adés afectuós i tendre com un colomí.11- Rote Abendwolken ziehn am Firmament,
Sehnsuchtsvoll nach dir,
Mein Lieb, das Herze brennt,
Himmel strahlt in glühnder Pracht,
Und ich träum bei Tag und Nacht
Nur allein von dem süßen Liebchen mein.Núvols rogencs passen pel cel al capvespre,
plens de deler per tu,
amor meu el meu cor s’abrusa,
el cel brilla en ardent esplendor
i jo, dia i nit, somio
només en ma dolça estimada.Eduard Toldrà (1895-1962)
L’ombra del lledoner
Poema de Tomàs Garcés (1901-1993)A l’ombra del lledoner
una fadrineta plora.
La tarda mor dalt del cim
i llisca per la rossola,
l’esfilagarsen els brucs,
la tenebra se l’emporta.La noia plora d’enyor:
el lledoner no fa ombra.
Fadrina, l’amor és lluny;
enllà, la carena fosca.Si passava un cavaller...
Du el cavall blanc de la brida.
L’arbre li dona repòs,
l’oratge, manyac, arriba.
Al cel la llum de l’estel
és la rosada del dia.–Cavaller, l’amor és lluny;
amb l’ombra i el cant fugia.
–Fadrina, l’amor és lluny;
per l’ampla plana camina.La nit sospira, la nit,
el bosc, la riera clara.
Les branques del lledoner
són fines i despullades;
fulla i ocell n’han fugit,
però hi crema l’estelada.Les branques del lledoner
són fines i despullades;
–Fadrina, l’amor és lluny;
demana’l a punta d’alba,
quan l’ombra del lledoner
s’allargui com un miracle.Festeig
Text de Joan Maragall (1860-1911)Sota les estrelles, d’espatlles al mar,
una galta humida, fresca de serena,
una galta suau i plena
és ben dolça de besar.Entre dos silencis, bes silenciós,
com vares deixar-nos tremolant tots dos
dins la nit quieta, amb deixos ardents
de la migdiada i dels terrals vents.El reberes silenciosa.
Mos llavis, dolços encar,
te van preguntâ una cosa
i tu no vas contestar.Què vaig preguntar-te?... Sols recordo el bes
i que se sentia la plena mar alta.
Tu, tota caiguda, semblaves malalta...
Oh, no hi tornaré mai més!Prô la flonja galta ruixada amb serena,
sota de ma boca, d’espatlles al mar;
prô la xafogosa nit d’agost serena,
ai, com la podré oblidar?Después que te conocí
Poema de Francisco de Quevedo (1580-1645)Después que te conocí,
todas las cosas me sobran:
el sol para tener día,
abril para tener rosas.Por mi bien pueden tomar
otro oficio las auroras,
que yo conozco una luz
que sabe amanecer sombras.Bien puede buscar la noche
quien sus estrellas conozca,
que para mi astrologia
ya son oscuras y pocas.Después que te conocí,
todas las cosas me sobran:
el sol para tener día,
abril para tener rosas.Ya no importunan mis ruegos
a los cielos por la gloria,
que mi bienaventuranza
tiene jornada más corta.Bien puede la margarita
guardar sus perlas en conchas,
que búzano de una risa
las pesco yo en una boca.Después que te conocí,
todas las cosas me sobran:
el sol para tener día,
abril para tener rosas.Carlos Guastavino (1912-2000)
IndianasGala del día
Text d’Arturo Vázquez (1888-1958)Amo la luz del alba porque te besa,
y te devuelve viva, viva y traviesa.
Erguida espiga al viento del mediodía,
amo el sol que te dora madura y mía.
¡Ay!, corazón de la noche, gala del día,
mi vida estoy quemando por tu alegría.Cuando la tarde llora su luz perdida,
amo el trino que prendes sobre mi vida.
Quiero tanto a la noche que es infinita
como tu hora dulce obscura y tibia.
¡Ay!, corazon de la noche, gala del día,
mi vida estoy quemando por tu alegría.Quién fuera como el jazmín
Text de León Benarós (1915-2012)Quién fuera como el jazmín
cuando empieza a florecer
echando perfume fino
para estar en tu poder.
Para estar en tu poder, mi amor
quien fuera flor.Quién fuera como la rosa
en su airosa gallardia
alzándose colorada
con la luz del nuevo día.
Para estar en tu poder, mi amor
quien fuera flor.Quién fuera como el clavel,
el clavel disciplinado
creciéndose de rubores
y de blanco salpicado.
para estar en tu poder, mi amor
quien fuera flor.Chañarcito, chañarcito
Text de León BenarósChañarcito, chañarcito
que tantas espinas tienes:
igual a mi corazón
entre espinas te sostienes.Échale entre las espinas tus flores finas
chañarcito, chañarcito
de lindas y verdes ramas:
igual a mi corazón
en amores te derramas.Échale entre las espinas tus flores finas
chañarcito, chañarcito
de tan alegre mirar:
igual a mi corazón
no lo dejes desmayar.Échale entre las espinas tus flores finas
Viento norte
Text d’Isaac Aizenberg (1905-1993)Desgarrado entre los montes,
sobre largos arenales,
va chillando el viento norte su grito
en los quebrachales.Un cordaje de tacuaras,
de espinillos y chilcales,
bordonean la agonía del fuego
en la roja tarde.Aire de fragua, viento de fuego
quemando leguas pasa febrero.
El viento brama fuego en su aliento,
¡tierra cuarteada hombre sediento!Ya está la tierra quemada
está herida mi esperanza
viento norte, río bajo, reseca
está la barranca.¡Pobre mi tierra cansada!
No te alcanzan mis sudores
para verte rebrotado, milagro,
en pampa de flores.Aire de fragua, viento de fuego
quemando leguas pasa febrero.
El viento brama fuego en su aliento,
¡tierra cuarteada hombre sediento!Al tribunal de tu pecho
Text de León BenarósAl tribunal de tu pecho
vengo a elevarle recurso
por si quisiera escuchar
mi pasión y su discurso.Jardín de amores, jardín de amores,
castigo liviano
puedan merecer los amadores.Al tribunal de tu pecho
vengo a probarle constancia
por si pudieran valer
mis desvelos y observancia.Jardín de amores, jardín de amores,
castigo liviano
puedan merecer los amadores.Al tribunal de tu pecho
vengo a pedirle clemencia
por si pudiera imponer
mi prisión y penitenciaJardín de amores, jardín de amores,
castigo liviano
puedan merecer los amadores.Una de dos
Text de Juan Ferreyra Basso (1910-1984)A la vara del mimbre la dobla el agua
una vara en el aire, otra mojada.Como a la vara el agua tu amor me dobla
quien me ha visto en tus ojos, quien en la sombra.Una de dos:
me encontrarán llorando,
o estoy con vos.Por fijarse en el río el cielo baja
y se lo paga el río dándole andanza.Como ese espejo al cielo quisiera verte.
Al cielo que lo mira, cielo devuelve,Una de dos:
me encontrarán llorando,
o estoy con vos.També et pot interessar...
Palau Grana Veus
13.04.26 - 20 h
Sala de ConcertsPiotr Beczała, tenor & Sarah Tysman, piano
I part
M. Karłowicz:
Zawód, op. 1/4 (Desengany)
Rdzawe liście strząsa z drzew (Sacseja, de les branques, les fulles rovellades)
Idzie na pola, op. 3/3 (Va cap als camps)
Zasmuconej, op. 1/3 (Entristida)
Mów do mnie jeszcze, op. 3/1 (Parla’m encara)
Najpiekniejsze piosnki (Les cançons més belles)
Pamiętam ciche, jasne, złote dnie, op. 1/5 (Recordo dies silenciosos, clars, daurats)S. Moniuszko:
Ària amb carilló de Stefan, de Straszny Dwór (La casa embruixada)A. Dvořák:
Zigeunermelodien, op. 55 (selecció)
Ària del príncep de l’acte I, de l’òpera Rusalka, op. 114II
P. I. Txaikovski:
Net, tolko tot, op. 6/6 (No, només aquell)
Otschego?, op. 6/5 (Per què?)
Pendant le bal, op. 38/3 (Durant del ball)
To bylo ranneju wesnoi, op. 38/2 (Això va ser a l’inici de la primavera)
Nam swesdi krotkije siwali, op. 60/12 (Ens brillaven estrelles fugisseres)
Den li zarit?, op. 47/6 (És de dia?)S. Rakhmàninov:
Son, op. 8/5 (Somni)
Siren’, op. 21/5 (Lilà)
Ne poj, krassawiza, op. 4/4 (No cantis, oh bella)
Wesennie wodi, op. 14/11 (Aigües de primavera)Preus: de 30 a 70 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –



































































