Programa de mà
El amor brujo de Falla, amb Mayte Martín
Tardes al Palau
Dimarts, 17 de març de 2026 – 19 h


Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida
Mayte Martín, cantaora
Albert Guinovart, piano
Xavier Pagès-Corella, directorRobert Gerhard (1896-1970)
Suite del ballet AlegríasPreámbulo – Jácara
Farruca - JaleoIsaac Albéniz (1860-1909)
Concert per a piano i orquestra, La menor, op. 78, “Concierto Fantástico”I. Allegor ma non troppo
II. Rêverie et Scherzo- Andante – Presto
III. AllegroXavier Pagès-Corella (1971)
“Dansa flamenca (bulerías)”, de la Suite Juan LatinoManuel de Falla (1876-1946)
El amor brujo1. Introducción y escena.
1b. En la cueva. La noche.
2. Canción del amor dolido.
3. El aparecido.
4. Danza del terror.
5. El círculo mágico (Romance del pescador).
6. A medianoche (Los sortilegios).
7. Danza ritual del fuego (Para ahuyentar los malos espíritus).
8. Escena.
9. Canción del fuego fatuo.
10. Pantomima.
11. Danza del juego del amor.
12. Final (Las campanas del amanecer).Aquest concert té una durada de 90 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada#simfònica #patrimonicatalà #aniversaris
Poema
Narcís
No va besar-se els llavis
sinó l’ocell que en aquell instant exacte
sobrevolava la font de pedra blanca
o el núvol que, de sobte, era a tocar.Que diferents que seríem tu i jo
si haguéssim sabut veure el seu desig
i llegir el mite en altres termes,
entendre que el reflex inclou sempre,
sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El 2026 marca el 150è aniversari del naixement de Manuel de Falla (1876-1946), compositor fonamental per a la música espanyola i universal. El seu art segueix vibrant amb obres com ara El amor brujo, un llegat que convida a revisitar el seu geni amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida per Xavier Pagès-Corella, i amb una de les veus revolucionàries del flamenc contemporani, la barcelonina Mayte Martín. També s’interpretarà la Suite del ballet Alegrías i la “Dansa flamenca”(bulerías)” de la Suite Juan Latino, del mateix Pagès-Corella.
Albert Guinovart, un dels compositors i pianistes més importants de casa nostra, actuarà com a solista del brillant i virtuós Concierto Fantástico, op. 78 d’Isaac Albéniz.
Quines són les claus del concert?
L’ànima ibèrica és la clau del repertori d’aquest concert. Falla va saber elevar l’essència del flamenc i del folklore andalús a una dimensió universal, amb un llenguatge propi i modern, i El amor brujo resumeix tot el seu geni. Albéniz va portar el paisatge espanyol al piano amb genialitat; el seu virtuós Concierto Fantástico, però, és d’una etapa primerenca i beu molt de la tradició romàntica, amb trets que hi identifiquen les influències centreeuropees.
La Suite del ballet Alegrías de Robert Gerhard és una obra d’inspiració flamenca que combina el nacionalisme espanyol amb tècniques modernistes; tot i que Gerhard va ser alumne de Schönberg, en aquesta peça utilitza un llenguatge tonal. La “Dansa flamenca (bulerías)” és el quart moviment de la Suite Juan Latino, una obra orquestral composta per Xavier Pagès-Corella el 2018 que destaca per l’aproximació moderna al gènere: és una versió atonal i avantguardista de la bulería tradicional, on el compositor reinterpreta el ritme i l’energia del pal flamenc.
A què he de parar atenció?
El amor brujo va ser concebut com un ballet, Gitanería en un acto y dos cuadros, escrit per a la bailaora i cantaora Pastora Imperio, a qui també era dedicat; la seva música va ser impregnada des de l’origen per l’idioma i l’esperit del flamenc que hi donava la primera intèrpret. L’escriptura, plena de quejíos, demana una veu flamenca i lliure com la de Mayte Martín, reconegudíssima pel seu flamenc sobri i pulcre i una veu excepcional. En interpretar Falla, prioritza l’expressivitat emocional evitant l’excés de floritures i buscant una fusió entre el rigor de l’orquestra i la llibertat del quejío.
Sabies que...
Estrenada el 15 d’abril de 1915 al Teatro Lara de Madrid, el camí d’El amor brujo va ser llarg i durant la dècada següent Falla en va elaborar diverses versions, tot culminant el 1925 amb la definitiva per a orquestra simfònica. Aquesta transformació orquestral va ser clau: la grandiositat sonora va obrir la porta a veus líriques (mezzosopranos) amb la potència necessària per projectar-se sobre la massa instrumental, tot i que Falla mai va especificar a la partitura que fos per a mezzosoprano lírica.
Comentari
Un important i destacat programa de música hispànica és el que ens oferirà l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida sota la direcció del seu recent nou director musical, Xavier Pagès-Corella. La sempre potent música del compositor vallenc Robert Gerhard obrirà el foc musical del concert amb la interpretació d’una suite del seu ballet Alegrías. Encàrrec del Ballet Rambert i la ballarina Sara Luzita, l’obra va ser composta, originàriament, per a dos pianos en plena Segona Guerra Mundial, l’any 1941, just només dos anys després de l’arribada de Gerhard a la ciutat de Cambridge com a conseqüència de l’exili, que s’allargaria fins a la mort, l’any 1970. En el ballet, Gerhard s’immergeix en l’univers del flamenc amb l’ús de melodies i ritmes inspirats en danses d’aquesta cultura musical, com ara la jácara, el zapateado o el jaleo. El seu estil combina amb gran intel·ligència elements populars i una sensibilitat moderna, i, com moltes obres de Gerhard d’aquell temps, mostra un equilibri entre color local i estructures més universals. Cal dir, però, que aquest material original del ballet seria, posteriorment, reorquestrat per l’autor com una suite per a orquestra en quatre moviments i que avui podrem escoltar com a primera obra de la vetllada.
Malgrat la distància de vint-i-nou anys d’edat, un dels punts de contacte entre Isaac Albéniz i Robert Gerhard és que ambdós van ser deixebles del mestre Felip Pedrell (1841-1922), com també ho va ser Manuel de Falla, així mateix present al concert amb el seu celebèrrim El amor brujo. Albéniz, entre els anys 1892 i 1893, va immergir-se en la composició del Concert per a piano i orquestra en La menor, op. 78. Amb l’apel·latiu de “Concierto Fantástico”, l’interès de la partitura rau en el fet que és l’única obra concertant per a piano i orquestra composta pel músic de Camprodon. Igual que les Alegrías de Gerhard, el Concert d’Albéniz està trufat d’elements melòdics inspirats en ritmes i harmonies del folklore espanyol, com també línies melòdiques que poden recordar cançons de la tradició oral. Però no només això. L’elecció de la tonalitat de La menor, la mateixa dels Concerts per a piano de Robert Schumann i Edvard Grieg, com també el llenguatge pianístic emprat, converteixen el Concert en una gran pàgina concertant que bo seria tenir més present a les nostres programacions, ni que només fos pel fet que és una de les escasses mostres del gènere de la música hispànica.
Si poc interpretat és el Concert d’Albéniz, no és aquest el cas d’El amor brujo. Es tracta d’una de les obres més emblemàtiques de Manuel de Falla i un punt clau del nacionalisme musical espanyol del segle XX. Composta originalment el 1915 com a gitanería per a cantaora, ballarina i petit conjunt instrumental, l’obra s’inspira en l’univers simbòlic i musical del poble gitano andalús. El llibret, de Gregorio Martínez Sierra (amb probable intervenció de María Lejárraga), narra una història de passions, gelosia i elements sobrenaturals, centrada en l’amor condemnat i l’esperit d’un antic amant.
Musicalment, Falla hi integra ritmes flamencs, girs melòdics modals i una harmonia moderna, amb influències clarament impressionistes, però sempre al servei d’un fort caràcter dramàtic. Números com la “Danza ritual del fuego” han esdevingut icòniques arran de l’energia obsessiva i el poder evocador. L’obra va ser revisada diverses vegades pel compositor, tot donant lloc a versions concertístiques més àmplies i refinades. El amor brujo sintetitza tradició i modernitat, i mostra la capacitat de Falla per transformar el folklore en un llenguatge musical universal i profundament personal.
A les obres del programa amb tres obres de deixebles de Pedrell, s’hi afegeix una obra del director del concert, el també compositor Xavier Pagès-Corella. La seva “Dansa flamenca (bulerías)” que forma part de la Suite Juan Latino pren com a punt de partida la bulería. Pagès en fa una reinterpretació estilitzada on els originals patrons rítmics del flamenc es transformen dins d’un discurs orquestral que para atenció especial als colors tímbrics i als elements intrínsecs de la dansa. L’obra, així, s’afegeix a un concert fortament arrelat al patrimoni musical ibèric del qual Pagès-Corella no només se sent partícip, sinó que també reivindica apassionadament en els seus programes. I com a mostra, el concert d’avui, que a més comptarà amb les presències de les figures de Mayte Martín i Albert Guinovart. ¿Se’n pot demanar alguna cosa més?
Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista
Biografies
Biografies


Mayte Martin, cantaora
Nascuda a Barcelona (1965), pertany a aquesta estranya categoria d’artistes que no necessiten ni volen treure un disc cada dos anys per sobreviure, ni per conservar un lloc en l’actualitat o en la memòria del públic.
És una de les cantants de més prestigi del panorama actual del flamenc i de la música. Posseeix l’aval del reconeixement de la crítica, l’aquiescència col·lectiva de l’afició i un interessant conjunt de premis. Però el reconeixement més estès li arriba del públic, que en valora el cante preciosista i serè, ple de matisos.
Trenca motlles des dels primers passos: defensa des dels inicis una filosofia molt peculiar i un concepte de la professió absolutament transgressors. Per l’estètica artística i el seu discurs és considerada un referent del flamenc, el bolero i la música en general.
Gràcies a la versatilitat artística, ha estat guardonada amb diferents premis i reconeixements, entre els quals figuren: el Premi Nacional de Cultura (2024), Premi Internacional de Flamenc Manolo Sanlúcar (2022), Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esports (2021), Premi a la Música Popular, Premis Cultura Comunidad de Madrid (2019), Premi de la Crítica (2001), Premi Ciutat de Barcelona (1997), Premi Don Antonio Chacón, XVII Concurs Nacional d’Art Flamenc de Còrdova (1989), Lámpara Minera i Concurs Nacional del Cante de las Minas (1987).
Una trajectòria que ha enriquit amb nombroses gravacions discogràfiques que gaudeixen del reconeixement i l’afecte del públic, fidel a aquest llenguatge sagrat amb què Mayte Martín expressa la seva admiració i respecte pels ancestres i la tradició.
Els seus àlbums són: Tatuajes (2024), Tempo rubato (2018), Cosas de dos (2012), Alcántara Manuel (2009), De fuego y agua amb Katia i Marielle Labèque (2008), Tiempo de amar (2003), Querencia, nominat als Grammy Latins (2000), Free boleros, amb Tete Montoliu (1996) i Muy frágil (1994).
Darrerament ha enregistrat el disc de flamenc In illo tempore, que va veure la llum a la darreria del 2025.
Biografies

©A Bofill

©A Bofill
Albert Guniovart, pianista i compositor
És un músic inquiet i polifacètic que representa la perfecta sincronia entre les diferents facetes, en què destaquen la composició, l’orquestració, la docència i l’intèrpret consolidat que ha demostrat ser, tant del gran repertori clàssic i romàntic com del seu extens catàleg pianístic.
Les seves obres han estat estrenades a prestigioses sales de concerts de tot el món per intèrprets destacats, orquestres i directors de reconegut prestigi internacional. La seva prolífica obra abasta la composició de dues òperes, Atzar i Alba eterna, el ballet Terra baixa, sis musicals: Mar i cel i Flor de Nit, entre d’altres, un nombrós catàleg d’obres orquestrals d’enorme força i vitalitat, així com simfonies corals i una no menys important producció de repertori cambrístic, amb el piano com a constant que l’acompanya des dels inicis de la carrera fins avui.
En el terreny discogràfic ha gravat més de seixanta títols, editats molts per prestigiosos segells discogràfics, com EMI, Decca, Harmonia Mundi o Sony Classical, tant del repertori de què és una referència: Joaquín Turina, Enric Granados, Isaac Albéniz, Joaquín Rodrigo, com de les seves pròpies composicions.
Entre moltes distincions, els últims premis que va rebre el 2025 figuren el Premi 440 a la trajectòria, del Grup Enderrock; El Premi d’Honor de la AIE, a la trajectòria, i el Premi Alícia 2025, per la Simfonia Gaudí.
Biografies


Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida
L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC), promoguda l’any 2002 per la Fundació Julià Carbonell amb l’impuls de la Diputació de Lleida, va néixer com una eina cultural al servei del territori, amb la missió d’apropar la música simfònica i de cambra a tota la ciutadania. Posteriorment, la Paeria de Lleida es va incorporar al projecte donant-hi suport institucional.
Des dels seus inicis, l’OJC desenvolupa una activitat continuada arreu de les terres de Lleida, estructurada en tres grans àmbits: una temporada estable de concerts simfònics i de cambra; una activitat educativa que ofereix a joves músics la possibilitat de formar part de projectes musicals professionals, i una línia d’acció social adreçada a col·lectius vulnerables.
En aquest marc, l’orquestra impulsa projectes específics per a persones amb diversitat funcional, afectades per Alzheimer o trastorns de salut mental, i porta la música a presons, escoles i casals de gent gran, com a eina de benestar, estimulació cognitiva i cohesió social.
Paral·lelament, l’OJC aposta per la creació contemporània i la recerca musicològica mitjançant col·laboracions amb compositors, directors i solistes de prestigi.
Amb el suport institucional, empresarial i del seu públic, s’ha consolidat com una de les formacions de referència del panorama musical català, amb presència tant al territori com en escenaris de primer nivell, com el Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu i Auditori de Barcelona. Actualment és orquestra titular de l’Auditori Enric Granados i del teatre La Llotja de Lleida.
Després de més de vint anys sota la direcció d’Alfons Reverté, avui director emèrit, l’OJC està liderada pel director titular i artístic Xavier Pagès-Corella.
Biografies


Xavier Pagès-Corella, director
Nascut a Sant Pere de Ribes, és un músic amb una sòlida trajectòria, caracteritzada per la creativitat i versatilitat. Al llarg de la carrera ha destacat per una intensa tasca d’interpretació i divulgació del patrimoni musical català de totes les èpoques, amb el ferm propòsit de fer de la música una forma d’expressió propera, valuosa i socialment transformadora.
Actualment és el director artístic i titular de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, director del Barcelona Modern Ensemble, director associat de l’Orquestra de Cambra Catalana i professor al Conservatori Superior de Música del Liceu.
Va estudiar piano amb Montserrat Almirall i Margarita Serrat, composició amb Salvador Pueyo i direcció d’orquestra amb Albert Argudo. Paral·lelament, és enginyer industrial per l’ETSEIB i va ampliar els estudis de direcció al Conservatori de Viena.
Ha dirigit l’Orquesta Ciudad de Granada, Orquestra Simfònica d’Eivissa, Camerata Eduard Toldrà, Giorquestra i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, així com les formacions internacionals Orquesta Sinfónica Sinaloa de las Artes, Orquesta de Mendoza, Orchestre de Catalogne, Filarmonica Mihail Jora Bacău i Thüringen Philharmonie.
Ha estat finalista del IV Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Còrdova i ha rebut una menció especial al Concurs Internacional de Joves Directors de Besançon. Com a compositor, ha estat guardonat al X Premi Internacional de Composició Musical Andrés Gaos, XVII Concurs Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona, Concurs Mirabent Magrans i ha rebut encàrrecs d’institucions com ara L’Auditori i el Palau de la Música Catalana. Tota la seva música està editada per Influx Sheet Music.
Textos
Manuel de Falla (1876-1946)
El amor brujoLletra de Gregorio Martínez Sierra (1881-1947)
2. Canción del amor dolido
¡Ay!
Yo no sé qué siento
ni sé qué me pasa
cuando este mardito
gitano me farta,¡Ay!
Candela que ardes...
¡Más arde er infierno
que toíta mi sangre
abrasa de celos!¡Ay!
Cuando el río suena
¿qué querrá decir?
¡Por querer a otra
se orvía de mí!¡Ay!
Cuando er fuego abrasa...
Cuando er río suena...
Si el agua no mata al fuego,
a mí er pesar me condena,
a mí er querer me envenena,
a mí me matan las penas.9. Canción del fuego fatuo
Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré.
Le huyes y te persigue,
Le yamas y echa a corré.
¡Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré!
Nace en las noches de agosto,
Cuando aprieta la calor.
Va corriendo por los campos
en busca de un corasón...
¡Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré!
¡Malhaya los ojos negros
que le alcanzaron a ver!
¡Malhaya er corasón triste
que en su yama quiso arder!
¡Lo mismo que er fuego fatuo
se desvanece er queré!11. Danza del juego de amor
¡Tú eres aquel mal gitano
que una gitana quería!...
¡El querer que eya te daba,
tú no te lo merecías!...
¡Quién la había de decir
que con otra la vendías!...
¡No te acerques, no me mires,
que soy bruja consumá;
y er que se atreva a tocarme
la mano se abrasará!
¡Soy la voz de tu destino!
¡Soy er fuego en que te abrasas!
¡Soy er viento en que suspiras!
¡Soy la mar en que naufragas!12. Final. Las campanas del amanecer
¡Ya está despuntando er día!
¡Cantad, campanas, cantad!
¡que vuelve la gloria mía!També et pot interessar...
Tardes al Palau
15.04.26 - 19 h
Sala de Concerts—‘Granada 1920’
Daniel Ligorio, piano
Mònica Glaenzel, narradoraM. de Falla: Cuatro piezas españolas, Suite d'El sombrero de tres picos, Fantasia bética, Suite d'El amor brujo
Preu:25 €Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
El amor brujo de Falla, amb Mayte Martín
Tardes al Palau
Dimarts, 17 de març de 2026 – 19 h

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida
Mayte Martín, cantaora
Albert Guinovart, piano
Xavier Pagès-Corella, directorRobert Gerhard (1896-1970)
Suite del ballet AlegríasPreámbulo – Jácara
Farruca - JaleoIsaac Albéniz (1860-1909)
Concert per a piano i orquestra, La menor, op. 78, “Concierto Fantástico”I. Allegor ma non troppo
II. Rêverie et Scherzo- Andante – Presto
III. AllegroXavier Pagès-Corella (1971)
“Dansa flamenca (bulerías)”, de la Suite Juan LatinoManuel de Falla (1876-1946)
El amor brujo1. Introducción y escena.
1b. En la cueva. La noche.
2. Canción del amor dolido.
3. El aparecido.
4. Danza del terror.
5. El círculo mágico (Romance del pescador).
6. A medianoche (Los sortilegios).
7. Danza ritual del fuego (Para ahuyentar los malos espíritus).
8. Escena.
9. Canción del fuego fatuo.
10. Pantomima.
11. Danza del juego del amor.
12. Final (Las campanas del amanecer).Aquest concert té una durada de 90 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada#simfònica #patrimonicatalà #aniversaris

Poema
Narcís
No va besar-se els llavis
sinó l’ocell que en aquell instant exacte
sobrevolava la font de pedra blanca
o el núvol que, de sobte, era a tocar.Que diferents que seríem tu i jo
si haguéssim sabut veure el seu desig
i llegir el mite en altres termes,
entendre que el reflex inclou sempre,
sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El 2026 marca el 150è aniversari del naixement de Manuel de Falla (1876-1946), compositor fonamental per a la música espanyola i universal. El seu art segueix vibrant amb obres com ara El amor brujo, un llegat que convida a revisitar el seu geni amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida per Xavier Pagès-Corella, i amb una de les veus revolucionàries del flamenc contemporani, la barcelonina Mayte Martín. També s’interpretarà la Suite del ballet Alegrías i la “Dansa flamenca”(bulerías)” de la Suite Juan Latino, del mateix Pagès-Corella.
Albert Guinovart, un dels compositors i pianistes més importants de casa nostra, actuarà com a solista del brillant i virtuós Concierto Fantástico, op. 78 d’Isaac Albéniz.
Quines són les claus del concert?
L’ànima ibèrica és la clau del repertori d’aquest concert. Falla va saber elevar l’essència del flamenc i del folklore andalús a una dimensió universal, amb un llenguatge propi i modern, i El amor brujo resumeix tot el seu geni. Albéniz va portar el paisatge espanyol al piano amb genialitat; el seu virtuós Concierto Fantástico, però, és d’una etapa primerenca i beu molt de la tradició romàntica, amb trets que hi identifiquen les influències centreeuropees.
La Suite del ballet Alegrías de Robert Gerhard és una obra d’inspiració flamenca que combina el nacionalisme espanyol amb tècniques modernistes; tot i que Gerhard va ser alumne de Schönberg, en aquesta peça utilitza un llenguatge tonal. La “Dansa flamenca (bulerías)” és el quart moviment de la Suite Juan Latino, una obra orquestral composta per Xavier Pagès-Corella el 2018 que destaca per l’aproximació moderna al gènere: és una versió atonal i avantguardista de la bulería tradicional, on el compositor reinterpreta el ritme i l’energia del pal flamenc.
A què he de parar atenció?
El amor brujo va ser concebut com un ballet, Gitanería en un acto y dos cuadros, escrit per a la bailaora i cantaora Pastora Imperio, a qui també era dedicat; la seva música va ser impregnada des de l’origen per l’idioma i l’esperit del flamenc que hi donava la primera intèrpret. L’escriptura, plena de quejíos, demana una veu flamenca i lliure com la de Mayte Martín, reconegudíssima pel seu flamenc sobri i pulcre i una veu excepcional. En interpretar Falla, prioritza l’expressivitat emocional evitant l’excés de floritures i buscant una fusió entre el rigor de l’orquestra i la llibertat del quejío.
Sabies que...
Estrenada el 15 d’abril de 1915 al Teatro Lara de Madrid, el camí d’El amor brujo va ser llarg i durant la dècada següent Falla en va elaborar diverses versions, tot culminant el 1925 amb la definitiva per a orquestra simfònica. Aquesta transformació orquestral va ser clau: la grandiositat sonora va obrir la porta a veus líriques (mezzosopranos) amb la potència necessària per projectar-se sobre la massa instrumental, tot i que Falla mai va especificar a la partitura que fos per a mezzosoprano lírica.

Comentari
Un important i destacat programa de música hispànica és el que ens oferirà l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida sota la direcció del seu recent nou director musical, Xavier Pagès-Corella. La sempre potent música del compositor vallenc Robert Gerhard obrirà el foc musical del concert amb la interpretació d’una suite del seu ballet Alegrías. Encàrrec del Ballet Rambert i la ballarina Sara Luzita, l’obra va ser composta, originàriament, per a dos pianos en plena Segona Guerra Mundial, l’any 1941, just només dos anys després de l’arribada de Gerhard a la ciutat de Cambridge com a conseqüència de l’exili, que s’allargaria fins a la mort, l’any 1970. En el ballet, Gerhard s’immergeix en l’univers del flamenc amb l’ús de melodies i ritmes inspirats en danses d’aquesta cultura musical, com ara la jácara, el zapateado o el jaleo. El seu estil combina amb gran intel·ligència elements populars i una sensibilitat moderna, i, com moltes obres de Gerhard d’aquell temps, mostra un equilibri entre color local i estructures més universals. Cal dir, però, que aquest material original del ballet seria, posteriorment, reorquestrat per l’autor com una suite per a orquestra en quatre moviments i que avui podrem escoltar com a primera obra de la vetllada.
Malgrat la distància de vint-i-nou anys d’edat, un dels punts de contacte entre Isaac Albéniz i Robert Gerhard és que ambdós van ser deixebles del mestre Felip Pedrell (1841-1922), com també ho va ser Manuel de Falla, així mateix present al concert amb el seu celebèrrim El amor brujo. Albéniz, entre els anys 1892 i 1893, va immergir-se en la composició del Concert per a piano i orquestra en La menor, op. 78. Amb l’apel·latiu de “Concierto Fantástico”, l’interès de la partitura rau en el fet que és l’única obra concertant per a piano i orquestra composta pel músic de Camprodon. Igual que les Alegrías de Gerhard, el Concert d’Albéniz està trufat d’elements melòdics inspirats en ritmes i harmonies del folklore espanyol, com també línies melòdiques que poden recordar cançons de la tradició oral. Però no només això. L’elecció de la tonalitat de La menor, la mateixa dels Concerts per a piano de Robert Schumann i Edvard Grieg, com també el llenguatge pianístic emprat, converteixen el Concert en una gran pàgina concertant que bo seria tenir més present a les nostres programacions, ni que només fos pel fet que és una de les escasses mostres del gènere de la música hispànica.
Si poc interpretat és el Concert d’Albéniz, no és aquest el cas d’El amor brujo. Es tracta d’una de les obres més emblemàtiques de Manuel de Falla i un punt clau del nacionalisme musical espanyol del segle XX. Composta originalment el 1915 com a gitanería per a cantaora, ballarina i petit conjunt instrumental, l’obra s’inspira en l’univers simbòlic i musical del poble gitano andalús. El llibret, de Gregorio Martínez Sierra (amb probable intervenció de María Lejárraga), narra una història de passions, gelosia i elements sobrenaturals, centrada en l’amor condemnat i l’esperit d’un antic amant.
Musicalment, Falla hi integra ritmes flamencs, girs melòdics modals i una harmonia moderna, amb influències clarament impressionistes, però sempre al servei d’un fort caràcter dramàtic. Números com la “Danza ritual del fuego” han esdevingut icòniques arran de l’energia obsessiva i el poder evocador. L’obra va ser revisada diverses vegades pel compositor, tot donant lloc a versions concertístiques més àmplies i refinades. El amor brujo sintetitza tradició i modernitat, i mostra la capacitat de Falla per transformar el folklore en un llenguatge musical universal i profundament personal.
A les obres del programa amb tres obres de deixebles de Pedrell, s’hi afegeix una obra del director del concert, el també compositor Xavier Pagès-Corella. La seva “Dansa flamenca (bulerías)” que forma part de la Suite Juan Latino pren com a punt de partida la bulería. Pagès en fa una reinterpretació estilitzada on els originals patrons rítmics del flamenc es transformen dins d’un discurs orquestral que para atenció especial als colors tímbrics i als elements intrínsecs de la dansa. L’obra, així, s’afegeix a un concert fortament arrelat al patrimoni musical ibèric del qual Pagès-Corella no només se sent partícip, sinó que també reivindica apassionadament en els seus programes. I com a mostra, el concert d’avui, que a més comptarà amb les presències de les figures de Mayte Martín i Albert Guinovart. ¿Se’n pot demanar alguna cosa més?
Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista

Biografies
Mayte Martin, cantaora

Nascuda a Barcelona (1965), pertany a aquesta estranya categoria d’artistes que no necessiten ni volen treure un disc cada dos anys per sobreviure, ni per conservar un lloc en l’actualitat o en la memòria del públic.
És una de les cantants de més prestigi del panorama actual del flamenc i de la música. Posseeix l’aval del reconeixement de la crítica, l’aquiescència col·lectiva de l’afició i un interessant conjunt de premis. Però el reconeixement més estès li arriba del públic, que en valora el cante preciosista i serè, ple de matisos.
Trenca motlles des dels primers passos: defensa des dels inicis una filosofia molt peculiar i un concepte de la professió absolutament transgressors. Per l’estètica artística i el seu discurs és considerada un referent del flamenc, el bolero i la música en general.
Gràcies a la versatilitat artística, ha estat guardonada amb diferents premis i reconeixements, entre els quals figuren: el Premi Nacional de Cultura (2024), Premi Internacional de Flamenc Manolo Sanlúcar (2022), Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esports (2021), Premi a la Música Popular, Premis Cultura Comunidad de Madrid (2019), Premi de la Crítica (2001), Premi Ciutat de Barcelona (1997), Premi Don Antonio Chacón, XVII Concurs Nacional d’Art Flamenc de Còrdova (1989), Lámpara Minera i Concurs Nacional del Cante de las Minas (1987).
Una trajectòria que ha enriquit amb nombroses gravacions discogràfiques que gaudeixen del reconeixement i l’afecte del públic, fidel a aquest llenguatge sagrat amb què Mayte Martín expressa la seva admiració i respecte pels ancestres i la tradició.
Els seus àlbums són: Tatuajes (2024), Tempo rubato (2018), Cosas de dos (2012), Alcántara Manuel (2009), De fuego y agua amb Katia i Marielle Labèque (2008), Tiempo de amar (2003), Querencia, nominat als Grammy Latins (2000), Free boleros, amb Tete Montoliu (1996) i Muy frágil (1994).
Darrerament ha enregistrat el disc de flamenc In illo tempore, que va veure la llum a la darreria del 2025.
Albert Guniovart, pianista i compositor

©A Bofill
És un músic inquiet i polifacètic que representa la perfecta sincronia entre les diferents facetes, en què destaquen la composició, l’orquestració, la docència i l’intèrpret consolidat que ha demostrat ser, tant del gran repertori clàssic i romàntic com del seu extens catàleg pianístic.
Les seves obres han estat estrenades a prestigioses sales de concerts de tot el món per intèrprets destacats, orquestres i directors de reconegut prestigi internacional. La seva prolífica obra abasta la composició de dues òperes, Atzar i Alba eterna, el ballet Terra baixa, sis musicals: Mar i cel i Flor de Nit, entre d’altres, un nombrós catàleg d’obres orquestrals d’enorme força i vitalitat, així com simfonies corals i una no menys important producció de repertori cambrístic, amb el piano com a constant que l’acompanya des dels inicis de la carrera fins avui.
En el terreny discogràfic ha gravat més de seixanta títols, editats molts per prestigiosos segells discogràfics, com EMI, Decca, Harmonia Mundi o Sony Classical, tant del repertori de què és una referència: Joaquín Turina, Enric Granados, Isaac Albéniz, Joaquín Rodrigo, com de les seves pròpies composicions.
Entre moltes distincions, els últims premis que va rebre el 2025 figuren el Premi 440 a la trajectòria, del Grup Enderrock; El Premi d’Honor de la AIE, a la trajectòria, i el Premi Alícia 2025, per la Simfonia Gaudí.
Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC), promoguda l’any 2002 per la Fundació Julià Carbonell amb l’impuls de la Diputació de Lleida, va néixer com una eina cultural al servei del territori, amb la missió d’apropar la música simfònica i de cambra a tota la ciutadania. Posteriorment, la Paeria de Lleida es va incorporar al projecte donant-hi suport institucional.
Des dels seus inicis, l’OJC desenvolupa una activitat continuada arreu de les terres de Lleida, estructurada en tres grans àmbits: una temporada estable de concerts simfònics i de cambra; una activitat educativa que ofereix a joves músics la possibilitat de formar part de projectes musicals professionals, i una línia d’acció social adreçada a col·lectius vulnerables.
En aquest marc, l’orquestra impulsa projectes específics per a persones amb diversitat funcional, afectades per Alzheimer o trastorns de salut mental, i porta la música a presons, escoles i casals de gent gran, com a eina de benestar, estimulació cognitiva i cohesió social.
Paral·lelament, l’OJC aposta per la creació contemporània i la recerca musicològica mitjançant col·laboracions amb compositors, directors i solistes de prestigi.
Amb el suport institucional, empresarial i del seu públic, s’ha consolidat com una de les formacions de referència del panorama musical català, amb presència tant al territori com en escenaris de primer nivell, com el Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu i Auditori de Barcelona. Actualment és orquestra titular de l’Auditori Enric Granados i del teatre La Llotja de Lleida.
Després de més de vint anys sota la direcció d’Alfons Reverté, avui director emèrit, l’OJC està liderada pel director titular i artístic Xavier Pagès-Corella.
Xavier Pagès-Corella, director

Nascut a Sant Pere de Ribes, és un músic amb una sòlida trajectòria, caracteritzada per la creativitat i versatilitat. Al llarg de la carrera ha destacat per una intensa tasca d’interpretació i divulgació del patrimoni musical català de totes les èpoques, amb el ferm propòsit de fer de la música una forma d’expressió propera, valuosa i socialment transformadora.
Actualment és el director artístic i titular de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, director del Barcelona Modern Ensemble, director associat de l’Orquestra de Cambra Catalana i professor al Conservatori Superior de Música del Liceu.
Va estudiar piano amb Montserrat Almirall i Margarita Serrat, composició amb Salvador Pueyo i direcció d’orquestra amb Albert Argudo. Paral·lelament, és enginyer industrial per l’ETSEIB i va ampliar els estudis de direcció al Conservatori de Viena.
Ha dirigit l’Orquesta Ciudad de Granada, Orquestra Simfònica d’Eivissa, Camerata Eduard Toldrà, Giorquestra i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, així com les formacions internacionals Orquesta Sinfónica Sinaloa de las Artes, Orquesta de Mendoza, Orchestre de Catalogne, Filarmonica Mihail Jora Bacău i Thüringen Philharmonie.
Ha estat finalista del IV Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Còrdova i ha rebut una menció especial al Concurs Internacional de Joves Directors de Besançon. Com a compositor, ha estat guardonat al X Premi Internacional de Composició Musical Andrés Gaos, XVII Concurs Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona, Concurs Mirabent Magrans i ha rebut encàrrecs d’institucions com ara L’Auditori i el Palau de la Música Catalana. Tota la seva música està editada per Influx Sheet Music.
Textos
Manuel de Falla (1876-1946)
El amor brujoLletra de Gregorio Martínez Sierra (1881-1947)
2. Canción del amor dolido
¡Ay!
Yo no sé qué siento
ni sé qué me pasa
cuando este mardito
gitano me farta,¡Ay!
Candela que ardes...
¡Más arde er infierno
que toíta mi sangre
abrasa de celos!¡Ay!
Cuando el río suena
¿qué querrá decir?
¡Por querer a otra
se orvía de mí!¡Ay!
Cuando er fuego abrasa...
Cuando er río suena...
Si el agua no mata al fuego,
a mí er pesar me condena,
a mí er querer me envenena,
a mí me matan las penas.9. Canción del fuego fatuo
Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré.
Le huyes y te persigue,
Le yamas y echa a corré.
¡Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré!
Nace en las noches de agosto,
Cuando aprieta la calor.
Va corriendo por los campos
en busca de un corasón...
¡Lo mismo que er fuego fatuo,
lo mismito es er queré!
¡Malhaya los ojos negros
que le alcanzaron a ver!
¡Malhaya er corasón triste
que en su yama quiso arder!
¡Lo mismo que er fuego fatuo
se desvanece er queré!11. Danza del juego de amor
¡Tú eres aquel mal gitano
que una gitana quería!...
¡El querer que eya te daba,
tú no te lo merecías!...
¡Quién la había de decir
que con otra la vendías!...
¡No te acerques, no me mires,
que soy bruja consumá;
y er que se atreva a tocarme
la mano se abrasará!
¡Soy la voz de tu destino!
¡Soy er fuego en que te abrasas!
¡Soy er viento en que suspiras!
¡Soy la mar en que naufragas!12. Final. Las campanas del amanecer
¡Ya está despuntando er día!
¡Cantad, campanas, cantad!
¡que vuelve la gloria mía!També et pot interessar...
Tardes al Palau
15.04.26 - 19 h
Sala de Concerts—‘Granada 1920’
Daniel Ligorio, piano
Mònica Glaenzel, narradoraM. de Falla: Cuatro piezas españolas, Suite d'El sombrero de tres picos, Fantasia bética, Suite d'El amor brujo
Preu:25 €Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –


































































