Durada del concert:
Primera part 33 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part 35 minuts
La durada del concert és aproximada

Concert enregistrat per Palau Digital i Catalunya Música
#cambra #contemporània #estrenes #palaujove

Tu, que pots recórrer
el món dins la pantalla,
dir amb exactitud
quin és el to del blau
de la Praia do Sono, a Paraty,
si ja ha arribat l’estiu a la Camarga,
com mou lleugerament les oliveres
el vent a Astypalea,
penses sovint en l’àvia,
que tot i néixer a una illa
mai no es va banyar al mar.

Mira, voldries dir-li ara,
hem escurçat distàncies
però seguim igual:
tenim a tocar l’aigua
i no ens sabem mullar.

Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)

Els pares de Gabriela Ortiz van ser fundadors del grup Los Folkloristas, una banda dedicada a la interpretació de música folklòrica llatinoamericana on Gabriela Ortiz va començar tocant el xarango i la guitarra mentre estudiava piano.

El seu ballet Revolución diamantina, enregistrat per la Filharmònica de Los Angeles, sota la direcció de Gustavo Dudamel, va guanyar tres premis Grammy, incloent-hi el de millor composició clàssica contemporània. El mestre veneçolà defineix aquesta creadora com una de les compositores “més talentoses del món. La seva capacitat d’aportar colors, ritme i harmonies que connecten amb tu és única”.

Aquest concert és una mostra de la creació musical actual de l’Amèrica del Nord amb quatre noms de compositors, on les dones són majoria i representen dos països, els Estats Units i Mèxic.

El concert comença amb Mujer ángel, obra de la mexicana Gabriela Ortiz encarregada pel Palau de la Música Catalana, el Centro Nacional de Difusión Musical del Ministeri de Cultura, el Carnegie Hall i The Phillips Collection, dedicada a l’Attacca Quartet i estrenada el 17 de març de 2025 al Museo Nacional de Arte Reina Sofía de Madrid. L’obra està inspirada en una fotografia emblemàtica del mateix títol de Gabriela Iturbide, que mostra una dona del poble indígena seri de l’Estat mexicà de Sonora. Ortiz va voler escriure una partitura amb les sensacions i emocions implícites a la foto. La partitura s’estructura en tres moviments: al primer, “Los que viven en el viento”, segons el que explica la compositora, “els harmònics produïts per les cordes es converteixen en sorra sonora que vola a través del vent representant la fragilitat de l’ésser humà davant la natura imponent”. El segon moviment, “Mujer arena”, “tracta de crear la intimitat i força de les dones seris a través d’un cant íntim, inspirat en una melodia original d’aquest poble que es canta per donar la benvinguda a la gent que ve de fora”. Al tercer i últim moviment, “La velocidad de la óptica”, “la meva idea”, segueix Ortiz, “va ser desenvolupar un material musical que faci conscient a qui l’escolta de l’ús de la càmera de fotos i de qui la fa servir. Per aquest motiu, aquest material musical es torna ràpid i àgil, tot representant aquell estrany moment en el qual a partir de la sensibilitat d’un creador, sorgeix la màgia de fer art”.

Plan and elevation de la compositora, cantant i violinista estatunidenca Caroline Shaw està inspirada per l’arquitectura, en concret Dumbarton Oaks, una mansió del barri de Georgetown a Washington DC de la qual Shaw va gaudir la temporada 2014-15 durant una beca musical. L’obra consta de cinc moviments, el primer, “The ellipse”, considera la noció de representació infinita; segons la compositora, “es pot caminar una vegada i una altra pel viarany de pedra sota els carpins podats com solia fer per aclarir la ment mentre escrivia”. El segon moviment, “The cutting garden”, és un joc de fragments de diversos Quartets de Ravel i Mozart (KV 387) i de la mateixa compositora (Entr’acte, Valencia i Punctum) que fa referència a la varietat de flors que creixen a la mansió. El tercer moviment, “The herbaceous border”, és ombrívol i estricte, com els jardins francesos, abans de construir l’oposat: el caos. El quart moviment, “The orangery”, evoca les estretes i fracturades ombres dels hivernacles mentre la llum intenta escolar-se per les fulles de la vella figuera. El cinquè i últim moviment, “The beech tree”, rememora el lloc favorit de Caroline Shaw del jardí de Dumbarton Oaks, el faig gegant, que “és fort, simple, antic, elegant i tranquil, no necessita presentació”, explica la compositora.

El compositor estatunidenc Gabriel Kahane va escriure el Quartet de corda núm. 1, “Klee” el 2021 per a l’Attacca Quartet inspirant-se en el pintor suís. La partitura consta de cinc moviments, els quatre primers dels quals prenen títols de pintures de Paul Klee que es troben a la Phillips Collection, que va encarregar l’obra. A la versió original, el cinquè moviment també era una resposta a una obra d'art, però després de l’estrena el compositor va escriure’n una nova conclusió, “Cançó”, que és una cançó sense paraules.

L’última obra del programa, Carrot revolution, va ser escrita el 2015 per la compositora estatunidenca Gabriella Smith per encàrrec de la Fundació Barnes de Filadèlfia com a resposta a la manera única com el Dr. Barnes organitzava les obres d’art que havia adquirit juxtaposant-les de manera que en destaquessin les similituds i diferències de forma, color i textura. Mentre la compositora passejava per la Fundació buscant inspiració per escriure el quartet de corda, explica que “de sobte vaig recordar una citació de Cézanne que havia sentit fa anys (tot i que més tard vaig saber que li havia estat atribuïda erròniament): «Arribarà el dia en què una sola pastanaga recentment observada iniciarà una revolució». I vaig saber immediatament que la meva peça es titularia Carrot revolution. Vaig concebre l’obra com una celebració d'aquell esperit d'observació fresca i de noves maneres de veure les coses antigues, com el quartet de corda –un gènere de dos-cents cinquanta anys–, així com algunes de les meves influències musicals encara més antigues (Bach, Perotin, cant gregorià, cançons populars georgianes i melodies de violí celtes). La peça és un mosaic de les meves influències salvatgement contrastants i plena de juxtaposicions estranyes i inesperades i de plans sonors que s’encreuen, inspirada per la manera com Barnes mostra obres antigues en nous contextos i estableix connexions entre coses que no considerem relacionades”.

Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música

Preu: 15 €