Durada del concert:
Primera part: 40 minuts. Pausa de 15 minus. Segona part: 45 minuts
La durada del concert és aproximada.

Concert enregistrat per Catalunya Música

#coral #palaujove #popular #contamporània

si lligués el desig a una pota d’ocell
si l’encàrrec fos corre és urgent
ves i troba qui busco    aquell cos que ara és meu
sorprendria als banyistes la implosió enmig del cel

Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)

Els integrants de VOCES8 s’han transformat en tot un fenomen a les xarxes socials, amb més de 147.000 seguidors a Instagram. No només interpreten repertori a cappella, ja que també col·laboren amb orquestres de cambra i simfòniques, tot oferint més d’una seixantena de concerts cada temporada.

El grup anglès va celebrar el curs passat els seus vint anys de trajectòria amb una gira que els va portar per molts escenaris europeus i americans, van editar un disc commemoratiu i també van rodar un documental.

“Deixa que el meu amor se senti”… La frase es repeteix insistentment al tram final de la segona peça del programa d’aquest vespre. Ho fa cada vegada amb més intensitat, tot deixant que el ritme vertical d’aquests monosíl·labs contundents en anglès a càrrec de les veus masculines, tan simple com solemne, vagi fent-se lloc a cops de dissonància entre les veus de soprano que hi freguen en moviment constant. Finalment, desisteixen i acaben reposant, aturant-se, en un acord final que ens colpeix com un clam desesperat.

La mateixa frase, treta de la pregària que escrigué Alfred Noyes, dona nom a la peça composta per Jake Runestad originalment per al Choral Arts Northwest, però que agafà certa fama quan el cor de la California State University la va enregistrar i penjar a SoundCloud. Va ser després que Runestad la incorporés a darrera hora en un dels seus assajos a Long Beach, previs als actes d’homenatge d’una estudiant seva que morí durant els atemptats de París del 2015.

A la vegada, la peça de Runestad també dona nom al programa sencer que avui ens presenta el conjunt VOCES8. És com si aquest missatge es volgués fer extensiu a tot el que escoltarem, com si aquestes cinc paraules condensessin una necessitat humana profunda i ancestral que emergeix cada vegada que albirem les ombres inquietants d’un temps incert: necessitem el càlid reconfort d’aquest amor i necessitem també cridar per deixar clar que encara hi som per donar-lo als altres.

L’art sempre pren sentit quan forma i contingut dialoguen en plena harmonia –un mot, a més a més, plenament escaient aquí; la coincidència hauria arrencat un somriure còmplice a un d’aquells antics filòsofs grecs. Per això, més enllà d’especulacions existencials, podem dir que aquest clam també correspon a la manera que tenen els VOCES8 d’entendre la música.

Les peces que avui s’interpretaran són ben heterogènies en l’espai i el temps, però coincideixen en el fet que transmeten un reconfort a través de la seva bellesa harmònica (una altra expressió ben platònica). La diversitat estètica de la postmodernitat, si bé també ens ha perdut una mica fent-ho tot tan “líquid”, almenys ens ha permès superar les trinxeres estètiques de gran part del segle passat. Per això, al costat dels necessaris espais per a l’experimentació, també trobem projectes que no renuncien al bàlsam anímic que representa la bellesa en l’art.

Aquest és un precepte ben arrelat a la tradició dels ensembles vocals, tant si són masculins, com femenins o mixtos, que –sempre seguint l’allargada ombra de The King’s Singers– des de la segona meitat del segle XX han creat un espai propi, més enllà del món coral, que ha obrat un miracle musical inesperat: convertir un espai tan específic dins de la música culta com és el de la polifonia vocal a cappella en un projecte d’èxit popular –si no directament mediàtic– capaç de portar a públics massius tant un madrigal del Renaixement com l’arranjament propi d’una cançó pop.

Seria un error titllar de complaent l’omnipresent consonància del llenguatge harmònic de molts dels seus arranjaments. L’extrema dificultat d’afinar aquests acords sense el suport d’un acompanyament instrumental i en un conjunt més reduït encara que el d’un cor de cambra (i on, per tant, pots apreciar els timbres individuals de les veus, amb la dificultat d’empastament que això comporta), fa que el seu èxit no es fonamenti en la simplicitat, sinó en l’extrema qualitat d’aquells arranjaments i de la puresa cristal·lina de les veus dels seus integrants, tan estables, precises i allunyades del múscul operístic, que converteixen cada acord quirúrgicament construït en una experiència auditiva corprenedora que permet gaudir de cada relació intervàl·lica sense cap distracció ni artifici.

Precisament Jim Clements, artífex de gran part del repertori arranjat dels VOCES8, es formà en l’àmbit de la música litúrgica i es proclama hereu de la tradició representada per Howells, Walton i Britten. Gran part del programa d’avui té aquesta pàtina de recerca de transcendència a través de la música, un ritual sonor, ben d’acord amb el tema de la temporada actual del Palau de la Música. Això també val per a peces originals com la rítmica Bogoroditse Devo, plena de ressonàncies de la tradició ortodoxa, o la dolça Ave Maris Stella, del nostrat Josep Ollé (compositor a la vegada ben coneixedor de l’estètica coral del nord d’Europa).

Aquest ritual també es pot considerar punt de trobada per als oients. L’esmentada voluntat de consolidar un projecte vocal a imatge del que ja coneixíem d’èxit massiu en mons com el jazzístic o el barbershop, amb les consegüents decisions com la d’avui de convertir una cançó de Simon & Garfunkel en un exercici d’alta escriptura polifònica i interpretar-la després d’una peça del segle XVI d’Orlando di Lasso, apropa públics poc habituals del món clàssic, a la vegada que eixampla els horitzons dels oients més exigents, conscients de la qualitat del producte.

El fet de poder gaudir de programes com el d’avui és tan important, doncs, no només per al nostre gaudi íntim: pot ser la porta d’entrada d’altres persones a un món d’experiències per compartir, especialment per al públic més jove. És plenament adient, doncs, la presència del Cor Jove de l’Orfeó Català a la peça de Kate Rusby Underneath the stars.

Martí Marimon Aguadé, filòsof i músic

Estrena de Gabriela Ortiz i obres de la Generació C

Preu: 18 euros