Programa de mà
El Primer Palau 2025:
Concert de cloenda—Guillem Gràcia
El Primer Palau
Dimecres, 19 de novembre de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
El Primer Palau 2025
Intèrprets premiats
Karen Kuronuma, piano
Premi El Primer Palau 2025Duo StriAgo, guitarres
1r accèssit El Primer Palau 2025
Premi Catalunya Música
Premi Juventudes Musicales de EspañaEva Arderíus, violoncel
2n accèssit El Primer Palau 2025
Premi de la CríticaAina Font, saxòfon
Premi Joventuts Musicals de CatalunyaMembres del jurat
El jurat ha estat format pels membres següents:Jurat oficial:
Joaquín Arrabal, contrabaixista, solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, de l’Orquestra de la Radio Sueca i professor al Conservatori Superior de Música del Liceu.
Raimon Colomer, guitarrista i realitzador de programes de Catalunya Música.
Joan Magrané, compositor i resident de Joventuts Musicals de Catalunya.
Pau Codina, violoncel, membre de l’Esbjerg Ensemble, Oculi Ensemble i del Trio Fortuny.
Noelia Rodiles, pianista i concertista
Premi de la Crítica:
Albert Torrens, «Revista Musical Catalana»
Jorge de Persia, «La Vanguardia»
Lluís Trullén, «Scherzo»
Toni Colomer, «Platea Magazine»
Meritxell Tena, «Núvol»
Programa
Proclamació del veredicte i lliurament de premis
Presentació: Albert Torrens(pausa tècnica de 5 minuts)
20.30 h – Concert
Guillem Gràcia, violoncel
(Guanyador del premi El Primer Palau 2024)
Shinyoung Lee, pianoSerguei Rakhmàninov (1873-1943)
Ne poy, krasavitsa, pri mne, op. 4 núm. 4 (No cantis, bella, davant meu)V molchanii nochi tainoy, op. 4 núm. 3 (En el silenci de la nit secreta)
Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
Dues romancesNet, tol’ko tot, kto znal, op. 6 núm. 6 (No, només aquell qui ha estimat)
Sred’ shumnogo bala, op. 38 núm. 3 (Enmig del ball sorollós)Serguei Rakhmàninov
Vesenniye vody, op. 14 núm. 11 (Aigües de primavera)Sonata per a violoncel i piano, en Sol menor, op. 19
I. Lento – Allegro moderato
II. Allegroscherzando
III. Andante
IV. Allegro mossoDurada de l’acte: lliurament de premis, 20 minuts | Pausa tècnica de 5 minuts | Concert, 60 minuts.
La durada de l’acte és aproximada.
Concert emès en directe per Catalunya Música.
#jovestalents
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Quines són les claus del concert?
A què he de parar atenció?
Sabies que...
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Comentari
La veu del violoncel, com un cant sense paraules, ressona profundament humana. Instrument dotat d’una tessitura similar en timbre, projecta una calidesa i una proximitat afectiva misteriosament familiar. La seva capacitat per al legato, el vibrato i les inflexions dinàmiques recorden el fraseig d’un cantant. Aquesta afinitat el converteix en un instrument idoni per a l’expressió lírica. En l’adaptació de tres cançons de Serguei Rakhmàninov s’aprecia precisament el to íntim i confessional. Les dues primeres van ser publicades el 1893, poc després de graduar-se al Conservatori de Moscou, amb tot just vint anys. A pesar de la joventut, a Ne poy, krasavitsa, pri mne (No cantis, bella, davant meu), s’hi perceben elements de l’estil posterior: la melangia, la riquesa harmònica i un tractament simfònic del piano. Aconsegueix evocar el dolor per un amor perdut, en la línia del que comunicava el text –ja absent– de Puixkin. Per la seva banda, V molchan'i nochi taynoy (En el silenci de la nit secreta) trasllada el caràcter insondable d’allò que s’esdevé quan el sol es pon. Molt més dinàmica, i extreta d’un cicle de romances posterior –l’opus 14, del 1896–, la cançó Vesenniye vody (Aigües de primavera) celebrarà el desgel i l’arribada impetuosa de la primavera, especialment juganera en la part del piano.
Dues romances de Piotr I. Txaikovski, compostes en èpoques diferents, es podran escoltar així mateix en el concert de cloenda del cicle El Primer Palau, adaptades per al violoncel en la part de la veu. Començant per Sred’ shumnogo bala (Enmig del ball sorollós), originalment amb text de Tolstoi, que relata la trobada d’una dona que capta l’atenció del protagonista des de la distància, com si el temps s’aturés en la seva extàtica contemplació. La seguirà la imponent cançó Net, tol’ko tot, kto znal (No, només aquell qui ha estimat), que es basa en un text de Les tribulacions del jove Werther de Goethe. Amb una línia vocal recollida i un acompanyament sobri, augmentant-ne la gravetat, Txaikovski retratava a final del 1869 la solitud de qui estima en silenci, sense ser correspost. La capacitat per expressar un sentit i despertar sentiments en absència de conceptes culminarà amb la interpretació de la Sonata en Sol menor, op. 19 de Rakhmàninov. Una obra majestuosa i alhora feréstega, que assaja l’equilibri entre expansió lírica i arquitectura formal.
Composta l’any 1901, a l’ombra del seu reeixit Concert per a piano núm. 2, la Sonata escenifica un diàleg inter pares del qual el compositor manifestà estar-ne obertament satisfet. El piano no es limita a acompanyar, sinó que comparteix i desenvolupa les idees temàtiques amb el violoncel. Iniciat per una introducció lenta, l’alè simfònic del primer moviment constitueix un viatge emocional, amb temes que es transformen sense perdre intensitat. L’“Allegro scherzando” escenifica un intercanvi exuberant des del punt de vista rítmic, amb seccions més fosques i dramàtiques que aporten profunditat. El segueix un “Andante” altament emotiu, amb una melodia carregada d’espiritualitat –la veu del violoncel– que per moments no sembla humana. L’agitació de l’“Allegro mosso” suggereix una celebració de tarannà eventualment folklòric. El seu caràcter trepidant no impedeix, però, la tornada d’un lirisme reminiscent –abans del final– com per fixar atmosfèricament, ja incontestable, l’abast de les veritats sense paraules.
Jacobo Zabalo, doctor en humanitats
Biografies
Biografies
Guillem Gràcia, violoncel
Nascut a Barcelona (2005), va debutar com a solista amb tan sols tretze anys interpretant a Granada el Concert per a violoncel i orquestra núm. 1 de Camille Saint-Säens i va rebre crítiques rotundament positives que van destacar un so “de qualitat i musicalitat irreprotxables” i una “capacitat interpretativa amb una personalitat molt ben definida i criteris propis”, en “una lliçó de maduresa a la seva edat”.
Des d’aleshores Guillem Gràcia ha actuat a algunes de les sales més prestigioses d’Espanya, com l’Auditorio Nacional de Música, Palau de la Música Catalana o Teatro Monumental, i, en recital, a nombrosos festivals de música de cambra a l’Estat.
Els darrers anys ha guanyat diversos premis, com el premi absolut del MiN International Music Competition for Strings (2018, Narvik, Noruega) i el primer premi al Certamen de Interpretación Intercentros Melómano 2018.
L’estiu del 2024 va ser finalista i guardonat a la prestigiosa Internationaler Bach Wettbewerb celebrada a Leipzig i dos mesos després va guanyar el Premi El Primer Palau 2024, així com el Premi de la Crítica i el Premi Catalunya Música.
Entre els darrers concerts que ha ofert destaca la participació al festival Ciutat de Clàssica de Barcelona Obertura (2024) i Schubertíada a Vilabertran (2024), així com concerts de solista a l’Auditorio Nacional de Música i al Teatro Monumental de Madrid.
Des del 2019 estudia a l’Escuela Superior de Música Reina Sofia com a alumne del professor Jens Peter Maintz, assistit pel professor Fernando Arias, i també a les càtedres de música de cambra amb Marta Gulyás i Heime Müller. Com a alumne de l’Escuela ha format part de diversos ensembles de cambra, i ha destacat tocant una selecció dels Concerts de Brandenburg amb Sir András Schiff i les Variacions Goldberg de J. S. Bach arranjades per a trio de corda. Igualment en aquest centre ha estat dirigit per David Afkham, Andrés Orozco-Estrada o Pablo González.
Així mateix, aquests darrers anys ha participat en les classes magistrals de Lluís Claret, Wolfgang Emanuel Schmidt, Asier Polo, i Pablo Ferrández, entre d’altres, a més d’haver estat alumne convidat a la Cello Biënnale d’Amsterdam.
El 26 d’agost de 2017 va interpretar El cant del ocells juntament amb el violoncel·lista Peter Thiemann a l’acte en memòria de les víctimes de l’atemptat terrorista del 17-A a Barcelona.
La seva agenda inclou concerts al Bach Festival de Leipzig, Palau de la Música Catalana i Auditorio Nacional de Música, a més d’un enregistrament per a la Radio Nacional de España i al Tokyo Minato City International Competition.
Actualment toca amb un violoncel François Caussin, Mirecourt Vers 1830-1840.
Biografies
Shinyoung Lee, piano
Nascuda el 1997, va començar els estudis de piano als cinc anys. Entre els anys 2009 i 2012 es va formar amb la professora Jaemi Kim a la Young Musicians Academy de la Universitat Konkuk, becada pel consistori de Seül. Paral·lelament (2010-2012) va cursar estudis a l’Escola Mitjana d’Arts Sunhwa amb el suport de la Sunhwa Piano Society.
Ha rebut nombrosos reconeixements internacionals. L’any 2023 va obtenir el primer premi i el premi del públic al Concurs Internacional de Piano de Campillos (Màlaga), així com el segon premi al Concurs Internacional de Piano de Madrid, en una edició en què no es va atorgar el primer premi. Més recentment, el maig d’aquest 2025 va guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Piano ClaMo de Múrcia. Entre altres distincions, destaquen els primers premis al concurs Jugend Musiziert d’Alemanya, al certamen Die Jungen Besten im Norden de l’Usedomer Musikfestival i al Concurs Internacional de Piano Città di Treviso. També va rebre un premi especial al Tallinn International Piano Competition per la millor interpretació d’una obra d’un compositor estonià.
Ha participat en classes magistrals amb pianistes de reconeixement mundial, com Arnulf von Arnim, Norma Fisher, Elisso Virsaladze, Bernd Goetzke, Vladimir Feltsman i Maria João Pires. Com a pianista de cambra i col·laboradora, és molt sol·licitada, i ha actuat en festivals com l’Eufonia Festival (Timisoara, Romania), Schönberger Musiksommer, Karwendel Musikfestival (Mittenwald, Alemanya) i Gezeitenkonzerte (Ostfriesland, Alemanya).
Com a solista, Shinyoung Lee ha fet gires per tot Europa. L’abril del 2019 va oferir un recital a la Sala de Concerts del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, i ha actuat com a solista amb diverses orquestres, entre les quals la Sinfónica de Màlaga, Simfònica de Xipre i Norddeutsche Philharmonie Rostock. L’any 2016 va oferir dos concerts retransmesos per l’NDR Radio a Hamburg dins dels programes Podiums of Young Artists i Northern Germany’s Young Artists.
Entre els anys 2014 i 2019 va estudiar amb el professor Matthias Kirschnereit a la Universitat de Música i Teatre de Rostock. Posteriorment, va completar tant el Màster com el Postgrau d’Excel·lència Interpretativa a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Múnic, sota la direcció del professor Antti Siirala. Actualment cursa el Diploma en Interpretació Musical a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, amb els professors Milana Chernyavska i Claudio Martínez Mehner.
Ha estat beneficiària de beques de prestigioses institucions, com la Fundació Horst-Rahe, Fundació Yehudi Menuhin a través del programa Live Music Now i la International Music Academy Liechtenstein.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimarts, 25.11.25 – 19.30 h
Sala de Concerts—Ravel, Falla i Debussy
Fleur Barron, mezzosoprano
Bernat Prat Sabaté, violí
Aine Suzuki, viola
Charles-Antoine Archambault, violoncel
Francisco López, flauta
José Antonio Domené, arpaSonatine en trio
Chansons madécasses, M. 78
Psyché
Les chansons de Bilitis (selecció)
Sonata per a flauta, viola i arpaPreu: 18 €
Programa de mà
El Primer Palau 2025:
Concert de cloenda—Guillem Gràcia
El Primer Palau
Dimecres, 19 de novembre de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
El Primer Palau 2025
Intèrprets premiats
Karen Kuronuma, piano
Premi El Primer Palau 2025Duo StriAgo, guitarres
1r accèssit El Primer Palau 2025
Premi Catalunya Música
Premi Juventudes Musicales de EspañaEva Arderíus, violoncel
2n accèssit El Primer Palau 2025
Premi de la CríticaAina Font, saxòfon
Premi Joventuts Musicals de CatalunyaMembres del jurat
El jurat ha estat format pels membres següents:Jurat oficial:
Joaquín Arrabal, contrabaixista, solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, de l’Orquestra de la Radio Sueca i professor al Conservatori Superior de Música del Liceu.
Raimon Colomer, guitarrista i realitzador de programes de Catalunya Música.
Joan Magrané, compositor i resident de Joventuts Musicals de Catalunya.
Pau Codina, violoncel, membre de l’Esbjerg Ensemble, Oculi Ensemble i del Trio Fortuny.
Noelia Rodiles, pianista i concertista
Premi de la Crítica:
Albert Torrens, «Revista Musical Catalana»
Jorge de Persia, «La Vanguardia»
Lluís Trullén, «Scherzo»
Toni Colomer, «Platea Magazine»
Meritxell Tena, «Núvol»
Programa
Proclamació del veredicte i lliurament de premis
Presentació: Albert Torrens(pausa tècnica de 5 minuts)
20.30 h – Concert
Guillem Gràcia, violoncel
(Guanyador del premi El Primer Palau 2024)
Shinyoung Lee, pianoSerguei Rakhmàninov (1873-1943)
Ne poy, krasavitsa, pri mne, op. 4 núm. 4 (No cantis, bella, davant meu)V molchanii nochi tainoy, op. 4 núm. 3 (En el silenci de la nit secreta)
Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
Dues romancesNet, tol’ko tot, kto znal, op. 6 núm. 6 (No, només aquell qui ha estimat)
Sred’ shumnogo bala, op. 38 núm. 3 (Enmig del ball sorollós)Serguei Rakhmàninov
Vesenniye vody, op. 14 núm. 11 (Aigües de primavera)Sonata per a violoncel i piano, en Sol menor, op. 19
I. Lento – Allegro moderato
II. Allegroscherzando
III. Andante
IV. Allegro mossoDurada de l’acte: lliurament de premis, 20 minuts | Pausa tècnica de 5 minuts | Concert, 60 minuts.
La durada de l’acte és aproximada.
Concert emès en directe per Catalunya Música.
#jovestalents
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Quines són les claus del concert?
A què he de parar atenció?
Sabies que...
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Comentari
La veu del violoncel, com un cant sense paraules, ressona profundament humana. Instrument dotat d’una tessitura similar en timbre, projecta una calidesa i una proximitat afectiva misteriosament familiar. La seva capacitat per al legato, el vibrato i les inflexions dinàmiques recorden el fraseig d’un cantant. Aquesta afinitat el converteix en un instrument idoni per a l’expressió lírica. En l’adaptació de tres cançons de Serguei Rakhmàninov s’aprecia precisament el to íntim i confessional. Les dues primeres van ser publicades el 1893, poc després de graduar-se al Conservatori de Moscou, amb tot just vint anys. A pesar de la joventut, a Ne poy, krasavitsa, pri mne (No cantis, bella, davant meu), s’hi perceben elements de l’estil posterior: la melangia, la riquesa harmònica i un tractament simfònic del piano. Aconsegueix evocar el dolor per un amor perdut, en la línia del que comunicava el text –ja absent– de Puixkin. Per la seva banda, V molchan'i nochi taynoy (En el silenci de la nit secreta) trasllada el caràcter insondable d’allò que s’esdevé quan el sol es pon. Molt més dinàmica, i extreta d’un cicle de romances posterior –l’opus 14, del 1896–, la cançó Vesenniye vody (Aigües de primavera) celebrarà el desgel i l’arribada impetuosa de la primavera, especialment juganera en la part del piano.
Dues romances de Piotr I. Txaikovski, compostes en èpoques diferents, es podran escoltar així mateix en el concert de cloenda del cicle El Primer Palau, adaptades per al violoncel en la part de la veu. Començant per Sred’ shumnogo bala (Enmig del ball sorollós), originalment amb text de Tolstoi, que relata la trobada d’una dona que capta l’atenció del protagonista des de la distància, com si el temps s’aturés en la seva extàtica contemplació. La seguirà la imponent cançó Net, tol’ko tot, kto znal (No, només aquell qui ha estimat), que es basa en un text de Les tribulacions del jove Werther de Goethe. Amb una línia vocal recollida i un acompanyament sobri, augmentant-ne la gravetat, Txaikovski retratava a final del 1869 la solitud de qui estima en silenci, sense ser correspost. La capacitat per expressar un sentit i despertar sentiments en absència de conceptes culminarà amb la interpretació de la Sonata en Sol menor, op. 19 de Rakhmàninov. Una obra majestuosa i alhora feréstega, que assaja l’equilibri entre expansió lírica i arquitectura formal.
Composta l’any 1901, a l’ombra del seu reeixit Concert per a piano núm. 2, la Sonata escenifica un diàleg inter pares del qual el compositor manifestà estar-ne obertament satisfet. El piano no es limita a acompanyar, sinó que comparteix i desenvolupa les idees temàtiques amb el violoncel. Iniciat per una introducció lenta, l’alè simfònic del primer moviment constitueix un viatge emocional, amb temes que es transformen sense perdre intensitat. L’“Allegro scherzando” escenifica un intercanvi exuberant des del punt de vista rítmic, amb seccions més fosques i dramàtiques que aporten profunditat. El segueix un “Andante” altament emotiu, amb una melodia carregada d’espiritualitat –la veu del violoncel– que per moments no sembla humana. L’agitació de l’“Allegro mosso” suggereix una celebració de tarannà eventualment folklòric. El seu caràcter trepidant no impedeix, però, la tornada d’un lirisme reminiscent –abans del final– com per fixar atmosfèricament, ja incontestable, l’abast de les veritats sense paraules.
Jacobo Zabalo, doctor en humanitats
Biografies
Guillem Gràcia, violoncel
Nascut a Barcelona (2005), va debutar com a solista amb tan sols tretze anys interpretant a Granada el Concert per a violoncel i orquestra núm. 1 de Camille Saint-Säens i va rebre crítiques rotundament positives que van destacar un so “de qualitat i musicalitat irreprotxables” i una “capacitat interpretativa amb una personalitat molt ben definida i criteris propis”, en “una lliçó de maduresa a la seva edat”.
Des d’aleshores Guillem Gràcia ha actuat a algunes de les sales més prestigioses d’Espanya, com l’Auditorio Nacional de Música, Palau de la Música Catalana o Teatro Monumental, i, en recital, a nombrosos festivals de música de cambra a l’Estat.
Els darrers anys ha guanyat diversos premis, com el premi absolut del MiN International Music Competition for Strings (2018, Narvik, Noruega) i el primer premi al Certamen de Interpretación Intercentros Melómano 2018.
L’estiu del 2024 va ser finalista i guardonat a la prestigiosa Internationaler Bach Wettbewerb celebrada a Leipzig i dos mesos després va guanyar el Premi El Primer Palau 2024, així com el Premi de la Crítica i el Premi Catalunya Música.
Entre els darrers concerts que ha ofert destaca la participació al festival Ciutat de Clàssica de Barcelona Obertura (2024) i Schubertíada a Vilabertran (2024), així com concerts de solista a l’Auditorio Nacional de Música i al Teatro Monumental de Madrid.
Des del 2019 estudia a l’Escuela Superior de Música Reina Sofia com a alumne del professor Jens Peter Maintz, assistit pel professor Fernando Arias, i també a les càtedres de música de cambra amb Marta Gulyás i Heime Müller. Com a alumne de l’Escuela ha format part de diversos ensembles de cambra, i ha destacat tocant una selecció dels Concerts de Brandenburg amb Sir András Schiff i les Variacions Goldberg de J. S. Bach arranjades per a trio de corda. Igualment en aquest centre ha estat dirigit per David Afkham, Andrés Orozco-Estrada o Pablo González.
Així mateix, aquests darrers anys ha participat en les classes magistrals de Lluís Claret, Wolfgang Emanuel Schmidt, Asier Polo, i Pablo Ferrández, entre d’altres, a més d’haver estat alumne convidat a la Cello Biënnale d’Amsterdam.
El 26 d’agost de 2017 va interpretar El cant del ocells juntament amb el violoncel·lista Peter Thiemann a l’acte en memòria de les víctimes de l’atemptat terrorista del 17-A a Barcelona.
La seva agenda inclou concerts al Bach Festival de Leipzig, Palau de la Música Catalana i Auditorio Nacional de Música, a més d’un enregistrament per a la Radio Nacional de España i al Tokyo Minato City International Competition.
Actualment toca amb un violoncel François Caussin, Mirecourt Vers 1830-1840.
Shinyoung Lee, piano
Nascuda el 1997, va començar els estudis de piano als cinc anys. Entre els anys 2009 i 2012 es va formar amb la professora Jaemi Kim a la Young Musicians Academy de la Universitat Konkuk, becada pel consistori de Seül. Paral·lelament (2010-2012) va cursar estudis a l’Escola Mitjana d’Arts Sunhwa amb el suport de la Sunhwa Piano Society.
Ha rebut nombrosos reconeixements internacionals. L’any 2023 va obtenir el primer premi i el premi del públic al Concurs Internacional de Piano de Campillos (Màlaga), així com el segon premi al Concurs Internacional de Piano de Madrid, en una edició en què no es va atorgar el primer premi. Més recentment, el maig d’aquest 2025 va guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Piano ClaMo de Múrcia. Entre altres distincions, destaquen els primers premis al concurs Jugend Musiziert d’Alemanya, al certamen Die Jungen Besten im Norden de l’Usedomer Musikfestival i al Concurs Internacional de Piano Città di Treviso. També va rebre un premi especial al Tallinn International Piano Competition per la millor interpretació d’una obra d’un compositor estonià.
Ha participat en classes magistrals amb pianistes de reconeixement mundial, com Arnulf von Arnim, Norma Fisher, Elisso Virsaladze, Bernd Goetzke, Vladimir Feltsman i Maria João Pires. Com a pianista de cambra i col·laboradora, és molt sol·licitada, i ha actuat en festivals com l’Eufonia Festival (Timisoara, Romania), Schönberger Musiksommer, Karwendel Musikfestival (Mittenwald, Alemanya) i Gezeitenkonzerte (Ostfriesland, Alemanya).
Com a solista, Shinyoung Lee ha fet gires per tot Europa. L’abril del 2019 va oferir un recital a la Sala de Concerts del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, i ha actuat com a solista amb diverses orquestres, entre les quals la Sinfónica de Màlaga, Simfònica de Xipre i Norddeutsche Philharmonie Rostock. L’any 2016 va oferir dos concerts retransmesos per l’NDR Radio a Hamburg dins dels programes Podiums of Young Artists i Northern Germany’s Young Artists.
Entre els anys 2014 i 2019 va estudiar amb el professor Matthias Kirschnereit a la Universitat de Música i Teatre de Rostock. Posteriorment, va completar tant el Màster com el Postgrau d’Excel·lència Interpretativa a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Múnic, sota la direcció del professor Antti Siirala. Actualment cursa el Diploma en Interpretació Musical a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, amb els professors Milana Chernyavska i Claudio Martínez Mehner.
Ha estat beneficiària de beques de prestigioses institucions, com la Fundació Horst-Rahe, Fundació Yehudi Menuhin a través del programa Live Music Now i la International Music Academy Liechtenstein.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimarts, 25.11.25 – 19.30 h
Sala de Concerts—Ravel, Falla i Debussy
Fleur Barron, mezzosoprano
Bernat Prat Sabaté, violí
Aine Suzuki, viola
Charles-Antoine Archambault, violoncel
Francisco López, flauta
José Antonio Domené, arpaSonatine en trio
Chansons madécasses, M. 78
Psyché
Les chansons de Bilitis (selecció)
Sonata per a flauta, viola i arpaPreu: 18 €