Programa de mà
Marco Mezquida & Cor de Cambra del Palau
—Judici a Gesualdo
La Casa dels Cants
Diumenge, 12 d’octubre de 2025 - 12 h
Diumenge, 12 d’octubre de 2025 - 17 hPetit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Marco Mezquida, piano
Paula Blanco, actriu i direcció d’escena
Ignasi Guasch, actor
Xavier Puig, dramatúrgia i directorMarco Mezquida (1987)
“ALAM” Elogia per Gaza (estrena)Carlo Gesualdo (1566-1613)
Deh, com’ invan sospiroClaudio Monteverdi (1567-1643)
Si, ch’io vorei moriréCarlo Gesualdo
Beltà, poi che t’assentiQual fora, donna, un dolce “oimè” d’Amore
O dolorosa gioia
Mercè! grido piangendo
Claudio Monteverdi
Non piú guerra, pietateCarlo Gesualdo
Tristis est anima meaFelice primavera: Danzan le nimfe honeste, e i pastorelli
S’io non miro, non moro
Moro, lasso, al mio duolo
O vos omnes
Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#coral #estrenes #gradajovePoema
Et cal saber...
1. Qui en són els protagonistes?
2. Quins són les claus del concert?
3. A què he de parar atenció?
4. Sabies que...
Comentaris
La figura i l’obra de Gesualdo han estat sempre controvertides. De fet, van restar oblidades durant segles per la seva extravagància desconcertant. Curiosament va ser la seva morbosa biografia la que va desenterrar, primer el personatge i després la música. Va ser la generació de principis de segle XX la que va quedar admirada d’aquesta música d’absoluta llibertat expressiva, valenta i atrevida, d’una bellesa indòmita. Stravinsky va arribar a fer dos viatges al castell de Gesualdo per homenatjar el compositor que va inspirar el seu Monumentum pro Gesualdo de Venosa.
Un segle més tard, nosaltres també volem homenatjar Gesualdo amb una riproposta de Marco Mezquida recreant-ne els madrigals i responsoris cantats pel Cor, amb improvisacions sobre els seus moderns processos harmònics.
I volem aprofitar la proposta per explicar i contextualitzar música i biografia a través d’un judici. Aquell que no va tenir en vida per la seva condició noble. Ens preguntarem pel sentit de la seva música, quasi intemporal, i discorrerem pels esdeveniments de la seva dura biografia. Traumes, girs de guió, assassinats, remordiments... que van acabar en una profunda malenconia i bogeria. En el fons, posarem a judici un debat tan actual com és si l’alçada moral de l’artista, la seva ideologia o els seus actes han d’afectar la valoració de la seva obra. Si som justos jutjant els personatges del passat amb les lleis i els valors actuals. O si podem renunciar a grans obres d’art per motius morals. Quin lloc mereix la música de Gesualdo? ¿La d’un geni visionari o la d’un assassí indigne de ser programat? Advocada i fiscal hi posaran els arguments. Nosaltres, la música. Escolteu i jutgeu vosaltres!
Xavier Puig Ortiz, director del Cor de Cambra de la Música Catalana
El compositor i llaudista italià Carlo Gesualdo va viure entre el 1566 i el 1613 i va escriure una obra capdal per a conjunt vocal i instrumental que va influir compositors molt posteriors com Richard Wagner o Ígor Stravinski, que el venerava fins a tal punt que va compondre l’obra per a orquestra Monumentum pro Gesualdo da Venosa. La vida d’aquest músic italià va quedar marcada per haver assassinat la seva jove esposa, Maria d’Avalos, i el seu amant Fabrizio, duc d’Andria, el 16 d’octubre del 1590. Gesualdo, que era príncep de Venosa i comte de Conza, ho va anar a confessar al virrei de Nàpols, però la societat d’aquell moment exculpava els nobles dels assassinats per adulteri i no se li va fer cap judici.
Aquest acte tan escabrós va tenir un impacte en la seva creació musical, que no era en absolut fruit d’una afició, sinó que era el resultat d’un artista genial, format a l’acadèmia musical que havia fundat el seu pare i amb un vast domini del contrapunt i del sentit melòdic. Gesualdo sentia tals remordiments pel seu doble crim que passava les nits en blanc component madrigals d’una originalitat harmònica insòlita en aquell moment en què encara ressonava el manierisme del Renaixement i que ja s’albirava el clarobscur del Barroc.
Per a aquesta ocasió, el Cor de Cambra de l’Orfeó Català, que dirigeix Xavier Puig, ha convidat a interpretar l’obra del príncep Gesualdo a un músic total d’avui en dia com és Marco Mezquida. Aquest pianista i compositor, avesat a la improvisació jazzística, ens oferirà l’estrena de l’obra Elegia per a Gaza, que ha concebut com un crit de denuncia pel genocidi del poble palestí i que s’emmiralla en el fet que el doble crim d’aquest noble compositor italià fos exonerat de qualsevol judici. Aquesta impunitat de la violència es vol representar simbòlicament amb un “Judici a Gesualdo” musical, que comptarà amb el públic com a jurat popular a qui es confessarà el sentiment de culpa contingut en aquestes veus de Gesualdo i de Mezquida. Al programa, també hi sentirem un madrigal del gran Claudio Monteverdi, coetani de Gesualdo i referent en la composició en aquest gènere de música vocal profana. Mentre que Gesualdo va arribar a esgotar totes les possibilitats cromàtiques del madrigal, per a Monteverdi, aquestes peces a capella li van servir de laboratori dramàtic de les seves cèlebres òperes.
Mònica Pagès, periodista musical
Biografies
Biografies
© Ricardo Rios
© Ricardo Rios
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
És un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington, Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
Pel que fa als darrers compromisos internacionals, cal destacar el debut el mes d’agost passat als Proms de la BBC, un dels festivals de música clàssica més grans, que se celebra a Londres, i la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus aquest mes d’abril, amb concerts a Barcelona, Versalles i Lió.
Biografies
© Mireia Miralles
© Mireia Miralles
Marco Mezquida, piano
Hi ha consens entre premsa, programadors, públic i els seus propis col·legues a assenyalar Marco Mezquida com una de les aparicions més brillants i prometedores de l’escena musical de la Península en dècades, i un artista destinat a conquerir qualsevol escenari imaginable al món. Nascut a Menorca el 1987, es va llicenciar a l’ESMUC de Barcelona el 2009 i des de llavors ha enregistrat vint discos liderant els seus propis projectes, i en una quarantena més n’ha format part al costat dels millors músics del país. Ha actuat en importants auditoris, sales i festivals de jazz de més de trenta-cinc països: Tòquio Jazz, Kolnër Philharmonie, Konzerthaus de Viena, Jazz Na Fabrica de São Paulo, Hong Kong Arts Festival, Sant Sebastià Jazzaldia, Belgrade Jazz, Teatre de Teatre Bimhuis d’Amsterdam, Blue Note de Nova York i Tòquio, entre d’altres.
Ha actuat i/o enregistrat amb llegendes del jazz, com Lee Konitz, Dave Liebman i destaquen els seus projectes com a líder: Ravel’s dreams, el seu mà a mà amb el guitarrista flamenc Chicuelo, el projecte Beethoven collage, el trio Pieris, el trio MAP, el seu aclamat duo amb la cantant Sílvia Pérez Cruz i el tàndem amb la ballarina Sol Picó.
A més a més, destaquen els seus elogiats concerts de piano sol, on potencia la faceta d’improvisador i compositor. També ha compost i enregistrat música per a dues exitoses i premiades produccions teatrals de Julio Manrique, entre altres col·laboracions.
Una desena de premis consoliden la seva carrera musical fulgurant: Premi Ciutat de Barcelona, diversos premis Enderrock a millor disc de l’any i Músic de l’Any en quatre ocasions per l’AMJM.
Biografies
© Silvia Poch
© Silvia Poch
Paula Blanco, actriu i direcció d’escena
Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i en llengües i literatures modernes per la Universitat de Barcelona, té el màster Construcció i Representació d’Identitats Culturals (CRIC), cursat a la mateixa UB. Com a actriu, també es va formar a la Państwowa Wyższa Szkoła Teatralna de Cracòvia.
Treballa professionalment en arts escèniques des de fa vint anys. Ha estat membre de la companyia del Teatre Lliure i ha treballat amb directors com ara Joan Ollé, Josep Maria Pou, Àlex Rigola, Juan Carlos Martel, Xavier Albertí, Mònica Bofill, Nao Albet i Marcel Borràs, Lautaro Perotti, Elena Fortuny, Roger Vila o Albert Arribas, entre d’altres. També ha desenvolupat la seva carrera en l’audiovisual participant en diverses sèries de televisió a TV3, Antena3, així com per a plataformes, com Movistar+. Apareix també a la premiada pel·lícula de Carla Simón Estiu 1993. Alguns dels espectacles més recents que ha estrenat són Freshwater, Verebagàlia, Nomen Nescio o Pitó.
Ha treballat també com a ajudant de direcció en projectes internacionals. Ha treballat al costat del prestigiós director polonès Krystian Lupa a Davant la jubilació de Thomas Bernhard, i de Carme Portacelli a Vatre, una coproducció entre el Teatre Nacional de Catalunya i el Jugoslavensko Dramsko Pozorište de Belgrad, a Sèrbia.
Biografies
© Gonzalo Sanguinett
© Gonzalo Sanguinett
Ignasi Guasch, actor
Nascut a Cornellà de Llobregat (1981), és actor, creador i emprenedor cultural. Es va llicenciar en art dramàtic a l’Institut del Teatre. Ha estudiat filologia catalana a la UB i té formació en cant, guitarra i harmonia. Ha treballat amb Aurore Fattier, Pep Tosar, Frederic Roda, Joan Maria Segura, Les Antonietes, La Ruta 40, La Fornal o L△ST, a Quan arribi l’onada, Kiss me love, El llarg dinar de Nadal (Premi Butaca 2015 a millor obra de petit format) i Algú que miri per mi (Premi Escènica 2011 a millor obra), al TNC, Teatre La Biblioteca, Teatre Principal de Palma o Teatre Lliure.
També ha escrit i interpretat Ritmes circadiaris del cèlebre mediocre Fèlix Dufoy a la Sala Beckett, El llac de la memòria al Maldà, ha sigut ajudant de direcció de Rafel Duran a Les darreres paraules, d’Albert Prat a La col·lecció, de Martí Torras a Prime time i assessor en dicció a El combat del segle de Denise Duncan. Ha rodat amb Pedro B. Abreu a Blue rai (Biznaga de Plata 2017), amb Belén Funes a La hija de un ladrón (guanyadora d’un Goya i dos Gaudí), amb Esteve Rovira a La riera o amb Pau Freixas, Pati Font i Marta Pahissa a Polseres vermelles. Habitualment fa locucions per a Crims, 30 minuts, Sense ficció, Postdates i altres programes de la CCMA. Va fundar el grup de música ToquiQuiToqui, és el director i creador de Factoria SI i el director artístic de Senyor Màsters.
Biografies
© Ricardo Rios
© Ricardo Rios
Xavier Puig, director
Nascut el 1973 a Cervera, on començà els seus estudis musicals, s’inicià en la direcció coral amb Pep Prats, László Heltay i Johan Duijck als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida i als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya i a Pontarlier (França).
S’introduí en la direcció orquestral amb Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i posteriorment cursà els estudis de direcció d’orquestra a la Universität für Musik de Viena sota el mestratge de Leopold Hager, Yuji Yuasa i Günther Theuring, entre d’altres. El març del 2001 obtingué l’Erste Diplom d’aquest reconegut centre. El març del 2002 guanyà la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el 2003 la mateixa plaça de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual ha dirigit diversos concerts i un cicle de programes per a TV3, així com un enregistrament de música simfònica de Ricard Lamote de Grignon.
Actualment és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, de l’Orquestra de Girona, del Cor de Cambra de l’Auditori de Lleida i, des del setembre del 2018, és el director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música.
Ha estat director convidat de les principals orquestres del país i manté una estreta vinculació amb l’Orquestra Terrassa48, amb la qual conrea el repertori operístic al cicle Òpera al Palau. És professor d’orquestra i direcció a l’ESMUC i al Curs de Direcció d’Orquestra de Terrassa. Fou director artístic del Festival de Pasqua de Cervera, que fundà el 2011, dedicat a la música clàssica catalana.
Textos
Carlo Gesualdo (1566-1613)
Deh, com’ invan sospiro - Ah, com en va sospiroDeh, come invan sospiro,
deh, come invan vi miro,
poiché, crudel, voi fate ogni
un gioire et a me sól morire!
Infelice mia sorte,
che la vita per me divenga morte.Ah, com en va sospiro,
ah, com en va et miro,
ja que, cruel, fas que tothom s’alegri
i només a mi em fas morir!
Infeliç, la meva sort,
que la vida per a mi esdevé mort.Claudio Monteverdi (1567-1643)
Si, ch’io vorei moriré - Sí, voldria morirSì, ch’io vorrei morire,
ora ch’io bacio, amore,
la bella bocca del mio amato core.
Ahi, car’ e dolce lingua,
datemi tanto umore,
che di dolcezza in questo sen’ m’estingua!
Ahi, vita mia, a questo bianco seno,
deh, stringetemi fin ch’io venga meno!
Ahi, bocca! Ahi, baci! Ahi, lingua!
Torn’ a dire: Sì, ch’io vorei morire!Sí, voldria morir,
mentre beso, Amor,
la bella boca del meu cor estimat.
Ai, dolça llengua estimada,
dona’m tanta humitat
que pugui morir de dolçor en aquesta sina.
Ai, vida meva, contra aquesta blanca sina,
ai, estreny-me fins al desmai.
Ai boca, ai bes, ai llengua,
torno a dir: “Sí, voldria morir”.Carlo Gesualdo
Beltà, poi che t’assenti - Bellesa, ja que ets absentBeltà, poiché t’assenti,
come ne porti il cor,
porta i tormenti,
ché tormentato cor
può ben sentire
la doglia del morire,
e un’alma senza core
non può sentir dolore.Bellesa, ja que ets absent,
porta el teu cor
com portes els turments,
que un cor turmentat
pot bé sentir
el dolor de morir,
però una ànima sense cor
no pot sentir dolor.Qual fora, donna, un dolce “oimè” d’Amore - Què és, senyora, un dolç “ai” d’Amor
Qual fora, donna, un dolce “oimè” d’Amore
se quell’ “oimè” che da voi tragge,
ahi lasso, lieve dolor così m’incende il core?
Misero, a ciascun passo vo desiando,
e so ch’indarno il bramo che un dì
col cor diciate: “Oimè, ch’io t’amo”.Què és, senyora, un dolç “ai” d’Amor
si aquell “ai” que de vós treu,
ai, lleuger dolor m’inflama tant el cor?
Miserable, a cada pas vaig anhelant,
i sé que en va anhelo que un dia digueu
amb el vostre cor: “Ai, us estimo”.O dolorosa gioia - O dolorosa alegria
O dolorosa gioia,
o soave dolore per cui quest’alma
è mesta e lieta more.
O miei cari sospiri,
miei graditi martiri,
del vostro duol non mi lasciate privo,
poichè sì dolce mi fa morto e vivo.Oh dolorosa alegria,
oh dolç dolor pel qual aquesta ànima
està trista i feliç morint.
Oh, els meus estimats sospirs,
els meus grats martiris,
no em priveu del vostre dolor,
ja que tan dolçament em fa viure i morir.Mercè! grido piangendo - Misericòrdia!, crido, plorant
“Mercè!” grido piangendo
Ma chi m’ascolta?
Ahi lasso! io vengo meno.
Morrò dunque tacendo.
Deh, per pietade, almeno,
o del mio cor tesoro,
potessi dirti, pria ch’io mora: “Io moro”.“Misericòrdia!”, crido, plorant.
Però qui m’escolta?
Ai las! Em desmaio.
Així moriré en silenci.
Ah, per pietat, almenys,
oh tresor del meu cor,
us pogués dir, abans de morir: “Moro”.Claudio Monteverdi
Non piú guerra, pietate - No més guerra, pietatNon piú guerra, pietate, pietate,
occhi miei belli, occhi miei trionfanti!
A che v’armate contr’un cor ch’è già preso,
e vi si rende?
Ancidete i rubelli,
ancidete chi s’arm’e si difende,
non chi, vinto, v’adora.
Volete voi ch’io mora? Morrò pur vostro,
e del morir l’affanno sentirò sí,
ma sarà vostr’il danno.No més guerra, pietat, tingueu pietat,
bells ulls meus, els meus ulls triomfants!
Per què aneu armats contra un cor ja captiu,
que es rendeix a vós?
Mateu els rebels,
mateu els qui s’armen i es defensen,
però no aquell que, vençut, us adora.
Voleu que mori? Moriré per vós,
i sentiré l’angoixa de la mort, sí,
però el dany serà vostre.Carlos Gesualdo
Tristis est anima mea - La meva ànima està tristaTristis est anima mea usque ad mortem
sustinete hic, et vigilate mecum:
nunc videbitis turbam, quae circumdabit me:
Vos fugam capietis,
et ego vadam immolari pro vobis.La meva ànima està trista fins la mort.
Acompanyeu-me i vetlleu amb mi:
ara veureu la multitud que m’encerclarà.
Vosaltres fugireu
i jo aniré al sacrifici per vosaltres.Felice primavera: Danzan le nimfe honeste, e i pastorelli - Ballen les honestes nimfes i els pastors
Felice primavera
Danzan le ninfe oneste e i pastorelli
E i susurranti augelli in fra le fronde
Al mormorar de l’onde: e vaghi fiori
Donan le Grazie a i pargoletti Amori.Feliç primavera
ballen les honestes nimfes i els pastors
i els ocells xiuxiuejants entre les fulles
al murmuri de les onades, i flors precioses
donen Gràcia als petits Amors.S’io non miro, non moro - Si no miro, no moro
S’io no miro non moro,
Non mirando non vivo;
Pur morto io son, nè son di vita privo,
O miracol d’amore, ah, strana sorte,
Che’l viver non fia vita,
e’l morir morte.Si no miro, no moro,
no mirant, no visc;
per tant estic mort, però no privat de vida.
Oh, miracle d’amor, ah, estrany destí
en què viure no em dona vida,
ni morir em porta a la mort.Moro, lasso, al mio duolo - Moro cansat pel meu dolor
Moro, lasso, al mio duolo,
e chi può darmi vita,
ahi, che m’ancide e non vuol darmi aita!
O dolorosa sorte,
chi dar vita mi può,
ahi, mi dà morte!Moro cansat pel meu dolor
i qui pot donar-me vida,
ai, em mata i no vol donar-me-la!
Oh, dolorosa sort:
qui la vida pot dar-me
ai, em dona la mort!O vos omnes - Oh, vosaltres
O vos omnes, qui transitis per viam,
attendite, et videte,
Si est dolor similis sicut dolor meus.
Atténdite, univérsi pópuli,
et vidéte dolórem meum.
Si est dolor símilis sicut dolor meus.Oh, vosaltres, homes que passeu pel camí
mireu i veieu
si hi ha un dolor com el meu.
Mireu, tota la gent,
i veieu el meu dolor.
Si hi ha un dolor com el meu.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dissabte, 21.03.26 - 18.30 h
Petit Palau—Estrena de Gabriela Ortiz
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director)
Jordi Armengol, piano
Júlia Sesé, directoraEstrena de Gabriela Ortiz i obres de la Generació C
Preu: 18 euros
Programa de mà
Marco Mezquida & Cor de Cambra del Palau
—Judici a Gesualdo
La Casa dels Cants
Diumenge, 12 d’octubre de 2025 - 12 h
Diumenge, 12 d’octubre de 2025 - 17 hPetit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Marco Mezquida, piano
Paula Blanco, actriu i direcció d’escena
Ignasi Guasch, actor
Xavier Puig, dramatúrgia i directorMarco Mezquida (1987)
“ALAM” Elogia per Gaza (estrena)Carlo Gesualdo (1566-1613)
Deh, com’ invan sospiroClaudio Monteverdi (1567-1643)
Si, ch’io vorei moriréCarlo Gesualdo
Beltà, poi che t’assentiQual fora, donna, un dolce “oimè” d’Amore
O dolorosa gioia
Mercè! grido piangendo
Claudio Monteverdi
Non piú guerra, pietateCarlo Gesualdo
Tristis est anima meaFelice primavera: Danzan le nimfe honeste, e i pastorelli
S’io non miro, non moro
Moro, lasso, al mio duolo
O vos omnes
Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#coral #estrenes #gradajovePoema
Et cal saber...
1. Qui en són els protagonistes?
2. Quins són les claus del concert?
3. A què he de parar atenció?
4. Sabies que...
Comentaris
La figura i l’obra de Gesualdo han estat sempre controvertides. De fet, van restar oblidades durant segles per la seva extravagància desconcertant. Curiosament va ser la seva morbosa biografia la que va desenterrar, primer el personatge i després la música. Va ser la generació de principis de segle XX la que va quedar admirada d’aquesta música d’absoluta llibertat expressiva, valenta i atrevida, d’una bellesa indòmita. Stravinsky va arribar a fer dos viatges al castell de Gesualdo per homenatjar el compositor que va inspirar el seu Monumentum pro Gesualdo de Venosa.
Un segle més tard, nosaltres també volem homenatjar Gesualdo amb una riproposta de Marco Mezquida recreant-ne els madrigals i responsoris cantats pel Cor, amb improvisacions sobre els seus moderns processos harmònics.
I volem aprofitar la proposta per explicar i contextualitzar música i biografia a través d’un judici. Aquell que no va tenir en vida per la seva condició noble. Ens preguntarem pel sentit de la seva música, quasi intemporal, i discorrerem pels esdeveniments de la seva dura biografia. Traumes, girs de guió, assassinats, remordiments... que van acabar en una profunda malenconia i bogeria. En el fons, posarem a judici un debat tan actual com és si l’alçada moral de l’artista, la seva ideologia o els seus actes han d’afectar la valoració de la seva obra. Si som justos jutjant els personatges del passat amb les lleis i els valors actuals. O si podem renunciar a grans obres d’art per motius morals. Quin lloc mereix la música de Gesualdo? ¿La d’un geni visionari o la d’un assassí indigne de ser programat? Advocada i fiscal hi posaran els arguments. Nosaltres, la música. Escolteu i jutgeu vosaltres!
Xavier Puig Ortiz, director del Cor de Cambra de la Música Catalana
El compositor i llaudista italià Carlo Gesualdo va viure entre el 1566 i el 1613 i va escriure una obra capdal per a conjunt vocal i instrumental que va influir compositors molt posteriors com Richard Wagner o Ígor Stravinski, que el venerava fins a tal punt que va compondre l’obra per a orquestra Monumentum pro Gesualdo da Venosa. La vida d’aquest músic italià va quedar marcada per haver assassinat la seva jove esposa, Maria d’Avalos, i el seu amant Fabrizio, duc d’Andria, el 16 d’octubre del 1590. Gesualdo, que era príncep de Venosa i comte de Conza, ho va anar a confessar al virrei de Nàpols, però la societat d’aquell moment exculpava els nobles dels assassinats per adulteri i no se li va fer cap judici.
Aquest acte tan escabrós va tenir un impacte en la seva creació musical, que no era en absolut fruit d’una afició, sinó que era el resultat d’un artista genial, format a l’acadèmia musical que havia fundat el seu pare i amb un vast domini del contrapunt i del sentit melòdic. Gesualdo sentia tals remordiments pel seu doble crim que passava les nits en blanc component madrigals d’una originalitat harmònica insòlita en aquell moment en què encara ressonava el manierisme del Renaixement i que ja s’albirava el clarobscur del Barroc.
Per a aquesta ocasió, el Cor de Cambra de l’Orfeó Català, que dirigeix Xavier Puig, ha convidat a interpretar l’obra del príncep Gesualdo a un músic total d’avui en dia com és Marco Mezquida. Aquest pianista i compositor, avesat a la improvisació jazzística, ens oferirà l’estrena de l’obra Elegia per a Gaza, que ha concebut com un crit de denuncia pel genocidi del poble palestí i que s’emmiralla en el fet que el doble crim d’aquest noble compositor italià fos exonerat de qualsevol judici. Aquesta impunitat de la violència es vol representar simbòlicament amb un “Judici a Gesualdo” musical, que comptarà amb el públic com a jurat popular a qui es confessarà el sentiment de culpa contingut en aquestes veus de Gesualdo i de Mezquida. Al programa, també hi sentirem un madrigal del gran Claudio Monteverdi, coetani de Gesualdo i referent en la composició en aquest gènere de música vocal profana. Mentre que Gesualdo va arribar a esgotar totes les possibilitats cromàtiques del madrigal, per a Monteverdi, aquestes peces a capella li van servir de laboratori dramàtic de les seves cèlebres òperes.
Mònica Pagès, periodista musical
Biografies
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
© Ricardo Rios
És un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington, Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
Pel que fa als darrers compromisos internacionals, cal destacar el debut el mes d’agost passat als Proms de la BBC, un dels festivals de música clàssica més grans, que se celebra a Londres, i la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus aquest mes d’abril, amb concerts a Barcelona, Versalles i Lió.
Marco Mezquida, piano
© Mireia Miralles
Hi ha consens entre premsa, programadors, públic i els seus propis col·legues a assenyalar Marco Mezquida com una de les aparicions més brillants i prometedores de l’escena musical de la Península en dècades, i un artista destinat a conquerir qualsevol escenari imaginable al món. Nascut a Menorca el 1987, es va llicenciar a l’ESMUC de Barcelona el 2009 i des de llavors ha enregistrat vint discos liderant els seus propis projectes, i en una quarantena més n’ha format part al costat dels millors músics del país. Ha actuat en importants auditoris, sales i festivals de jazz de més de trenta-cinc països: Tòquio Jazz, Kolnër Philharmonie, Konzerthaus de Viena, Jazz Na Fabrica de São Paulo, Hong Kong Arts Festival, Sant Sebastià Jazzaldia, Belgrade Jazz, Teatre de Teatre Bimhuis d’Amsterdam, Blue Note de Nova York i Tòquio, entre d’altres.
Ha actuat i/o enregistrat amb llegendes del jazz, com Lee Konitz, Dave Liebman i destaquen els seus projectes com a líder: Ravel’s dreams, el seu mà a mà amb el guitarrista flamenc Chicuelo, el projecte Beethoven collage, el trio Pieris, el trio MAP, el seu aclamat duo amb la cantant Sílvia Pérez Cruz i el tàndem amb la ballarina Sol Picó.
A més a més, destaquen els seus elogiats concerts de piano sol, on potencia la faceta d’improvisador i compositor. També ha compost i enregistrat música per a dues exitoses i premiades produccions teatrals de Julio Manrique, entre altres col·laboracions.
Una desena de premis consoliden la seva carrera musical fulgurant: Premi Ciutat de Barcelona, diversos premis Enderrock a millor disc de l’any i Músic de l’Any en quatre ocasions per l’AMJM.
Paula Blanco, actriu i direcció d’escena
© Silvia Poch
Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i en llengües i literatures modernes per la Universitat de Barcelona, té el màster Construcció i Representació d’Identitats Culturals (CRIC), cursat a la mateixa UB. Com a actriu, també es va formar a la Państwowa Wyższa Szkoła Teatralna de Cracòvia.
Treballa professionalment en arts escèniques des de fa vint anys. Ha estat membre de la companyia del Teatre Lliure i ha treballat amb directors com ara Joan Ollé, Josep Maria Pou, Àlex Rigola, Juan Carlos Martel, Xavier Albertí, Mònica Bofill, Nao Albet i Marcel Borràs, Lautaro Perotti, Elena Fortuny, Roger Vila o Albert Arribas, entre d’altres. També ha desenvolupat la seva carrera en l’audiovisual participant en diverses sèries de televisió a TV3, Antena3, així com per a plataformes, com Movistar+. Apareix també a la premiada pel·lícula de Carla Simón Estiu 1993. Alguns dels espectacles més recents que ha estrenat són Freshwater, Verebagàlia, Nomen Nescio o Pitó.
Ha treballat també com a ajudant de direcció en projectes internacionals. Ha treballat al costat del prestigiós director polonès Krystian Lupa a Davant la jubilació de Thomas Bernhard, i de Carme Portacelli a Vatre, una coproducció entre el Teatre Nacional de Catalunya i el Jugoslavensko Dramsko Pozorište de Belgrad, a Sèrbia.
Ignasi Guasch, actor
© Gonzalo Sanguinett
Nascut a Cornellà de Llobregat (1981), és actor, creador i emprenedor cultural. Es va llicenciar en art dramàtic a l’Institut del Teatre. Ha estudiat filologia catalana a la UB i té formació en cant, guitarra i harmonia. Ha treballat amb Aurore Fattier, Pep Tosar, Frederic Roda, Joan Maria Segura, Les Antonietes, La Ruta 40, La Fornal o L△ST, a Quan arribi l’onada, Kiss me love, El llarg dinar de Nadal (Premi Butaca 2015 a millor obra de petit format) i Algú que miri per mi (Premi Escènica 2011 a millor obra), al TNC, Teatre La Biblioteca, Teatre Principal de Palma o Teatre Lliure.
També ha escrit i interpretat Ritmes circadiaris del cèlebre mediocre Fèlix Dufoy a la Sala Beckett, El llac de la memòria al Maldà, ha sigut ajudant de direcció de Rafel Duran a Les darreres paraules, d’Albert Prat a La col·lecció, de Martí Torras a Prime time i assessor en dicció a El combat del segle de Denise Duncan. Ha rodat amb Pedro B. Abreu a Blue rai (Biznaga de Plata 2017), amb Belén Funes a La hija de un ladrón (guanyadora d’un Goya i dos Gaudí), amb Esteve Rovira a La riera o amb Pau Freixas, Pati Font i Marta Pahissa a Polseres vermelles. Habitualment fa locucions per a Crims, 30 minuts, Sense ficció, Postdates i altres programes de la CCMA. Va fundar el grup de música ToquiQuiToqui, és el director i creador de Factoria SI i el director artístic de Senyor Màsters.
Xavier Puig, director
© Ricardo Rios
Nascut el 1973 a Cervera, on començà els seus estudis musicals, s’inicià en la direcció coral amb Pep Prats, László Heltay i Johan Duijck als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida i als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya i a Pontarlier (França).
S’introduí en la direcció orquestral amb Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i posteriorment cursà els estudis de direcció d’orquestra a la Universität für Musik de Viena sota el mestratge de Leopold Hager, Yuji Yuasa i Günther Theuring, entre d’altres. El març del 2001 obtingué l’Erste Diplom d’aquest reconegut centre. El març del 2002 guanyà la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el 2003 la mateixa plaça de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual ha dirigit diversos concerts i un cicle de programes per a TV3, així com un enregistrament de música simfònica de Ricard Lamote de Grignon.
Actualment és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, de l’Orquestra de Girona, del Cor de Cambra de l’Auditori de Lleida i, des del setembre del 2018, és el director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música.
Ha estat director convidat de les principals orquestres del país i manté una estreta vinculació amb l’Orquestra Terrassa48, amb la qual conrea el repertori operístic al cicle Òpera al Palau. És professor d’orquestra i direcció a l’ESMUC i al Curs de Direcció d’Orquestra de Terrassa. Fou director artístic del Festival de Pasqua de Cervera, que fundà el 2011, dedicat a la música clàssica catalana.
Textos
Carlo Gesualdo (1566-1613)
Deh, com’ invan sospiro - Ah, com en va sospiroDeh, come invan sospiro,
deh, come invan vi miro,
poiché, crudel, voi fate ogni
un gioire et a me sól morire!
Infelice mia sorte,
che la vita per me divenga morte.Ah, com en va sospiro,
ah, com en va et miro,
ja que, cruel, fas que tothom s’alegri
i només a mi em fas morir!
Infeliç, la meva sort,
que la vida per a mi esdevé mort.Claudio Monteverdi (1567-1643)
Si, ch’io vorei moriré - Sí, voldria morirSì, ch’io vorrei morire,
ora ch’io bacio, amore,
la bella bocca del mio amato core.
Ahi, car’ e dolce lingua,
datemi tanto umore,
che di dolcezza in questo sen’ m’estingua!
Ahi, vita mia, a questo bianco seno,
deh, stringetemi fin ch’io venga meno!
Ahi, bocca! Ahi, baci! Ahi, lingua!
Torn’ a dire: Sì, ch’io vorei morire!Sí, voldria morir,
mentre beso, Amor,
la bella boca del meu cor estimat.
Ai, dolça llengua estimada,
dona’m tanta humitat
que pugui morir de dolçor en aquesta sina.
Ai, vida meva, contra aquesta blanca sina,
ai, estreny-me fins al desmai.
Ai boca, ai bes, ai llengua,
torno a dir: “Sí, voldria morir”.Carlo Gesualdo
Beltà, poi che t’assenti - Bellesa, ja que ets absentBeltà, poiché t’assenti,
come ne porti il cor,
porta i tormenti,
ché tormentato cor
può ben sentire
la doglia del morire,
e un’alma senza core
non può sentir dolore.Bellesa, ja que ets absent,
porta el teu cor
com portes els turments,
que un cor turmentat
pot bé sentir
el dolor de morir,
però una ànima sense cor
no pot sentir dolor.Qual fora, donna, un dolce “oimè” d’Amore - Què és, senyora, un dolç “ai” d’Amor
Qual fora, donna, un dolce “oimè” d’Amore
se quell’ “oimè” che da voi tragge,
ahi lasso, lieve dolor così m’incende il core?
Misero, a ciascun passo vo desiando,
e so ch’indarno il bramo che un dì
col cor diciate: “Oimè, ch’io t’amo”.Què és, senyora, un dolç “ai” d’Amor
si aquell “ai” que de vós treu,
ai, lleuger dolor m’inflama tant el cor?
Miserable, a cada pas vaig anhelant,
i sé que en va anhelo que un dia digueu
amb el vostre cor: “Ai, us estimo”.O dolorosa gioia - O dolorosa alegria
O dolorosa gioia,
o soave dolore per cui quest’alma
è mesta e lieta more.
O miei cari sospiri,
miei graditi martiri,
del vostro duol non mi lasciate privo,
poichè sì dolce mi fa morto e vivo.Oh dolorosa alegria,
oh dolç dolor pel qual aquesta ànima
està trista i feliç morint.
Oh, els meus estimats sospirs,
els meus grats martiris,
no em priveu del vostre dolor,
ja que tan dolçament em fa viure i morir.Mercè! grido piangendo - Misericòrdia!, crido, plorant
“Mercè!” grido piangendo
Ma chi m’ascolta?
Ahi lasso! io vengo meno.
Morrò dunque tacendo.
Deh, per pietade, almeno,
o del mio cor tesoro,
potessi dirti, pria ch’io mora: “Io moro”.“Misericòrdia!”, crido, plorant.
Però qui m’escolta?
Ai las! Em desmaio.
Així moriré en silenci.
Ah, per pietat, almenys,
oh tresor del meu cor,
us pogués dir, abans de morir: “Moro”.Claudio Monteverdi
Non piú guerra, pietate - No més guerra, pietatNon piú guerra, pietate, pietate,
occhi miei belli, occhi miei trionfanti!
A che v’armate contr’un cor ch’è già preso,
e vi si rende?
Ancidete i rubelli,
ancidete chi s’arm’e si difende,
non chi, vinto, v’adora.
Volete voi ch’io mora? Morrò pur vostro,
e del morir l’affanno sentirò sí,
ma sarà vostr’il danno.No més guerra, pietat, tingueu pietat,
bells ulls meus, els meus ulls triomfants!
Per què aneu armats contra un cor ja captiu,
que es rendeix a vós?
Mateu els rebels,
mateu els qui s’armen i es defensen,
però no aquell que, vençut, us adora.
Voleu que mori? Moriré per vós,
i sentiré l’angoixa de la mort, sí,
però el dany serà vostre.Carlos Gesualdo
Tristis est anima mea - La meva ànima està tristaTristis est anima mea usque ad mortem
sustinete hic, et vigilate mecum:
nunc videbitis turbam, quae circumdabit me:
Vos fugam capietis,
et ego vadam immolari pro vobis.La meva ànima està trista fins la mort.
Acompanyeu-me i vetlleu amb mi:
ara veureu la multitud que m’encerclarà.
Vosaltres fugireu
i jo aniré al sacrifici per vosaltres.Felice primavera: Danzan le nimfe honeste, e i pastorelli - Ballen les honestes nimfes i els pastors
Felice primavera
Danzan le ninfe oneste e i pastorelli
E i susurranti augelli in fra le fronde
Al mormorar de l’onde: e vaghi fiori
Donan le Grazie a i pargoletti Amori.Feliç primavera
ballen les honestes nimfes i els pastors
i els ocells xiuxiuejants entre les fulles
al murmuri de les onades, i flors precioses
donen Gràcia als petits Amors.S’io non miro, non moro - Si no miro, no moro
S’io no miro non moro,
Non mirando non vivo;
Pur morto io son, nè son di vita privo,
O miracol d’amore, ah, strana sorte,
Che’l viver non fia vita,
e’l morir morte.Si no miro, no moro,
no mirant, no visc;
per tant estic mort, però no privat de vida.
Oh, miracle d’amor, ah, estrany destí
en què viure no em dona vida,
ni morir em porta a la mort.Moro, lasso, al mio duolo - Moro cansat pel meu dolor
Moro, lasso, al mio duolo,
e chi può darmi vita,
ahi, che m’ancide e non vuol darmi aita!
O dolorosa sorte,
chi dar vita mi può,
ahi, mi dà morte!Moro cansat pel meu dolor
i qui pot donar-me vida,
ai, em mata i no vol donar-me-la!
Oh, dolorosa sort:
qui la vida pot dar-me
ai, em dona la mort!O vos omnes - Oh, vosaltres
O vos omnes, qui transitis per viam,
attendite, et videte,
Si est dolor similis sicut dolor meus.
Atténdite, univérsi pópuli,
et vidéte dolórem meum.
Si est dolor símilis sicut dolor meus.Oh, vosaltres, homes que passeu pel camí
mireu i veieu
si hi ha un dolor com el meu.
Mireu, tota la gent,
i veieu el meu dolor.
Si hi ha un dolor com el meu.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dissabte, 21.03.26 - 18.30 h
Petit Palau—Estrena de Gabriela Ortiz
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director)
Jordi Armengol, piano
Júlia Sesé, directoraEstrena de Gabriela Ortiz i obres de la Generació C
Preu: 18 euros