Altstaedt, Cor de Cambra del Palau & Júlia Sesé
—Vols brisés de Raquel García-TomásPalau Fronteres - La Casa dels Cants
Diumenge, 11 de maig de 2025 – 12 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Nicolas Altstaedt, violoncel
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director)
Júlia Sesé, directoraKnut Nystedt (1915-2014)
Stabat Mater, op. 111, per a cor mixt i violoncelJohann Sebastian Bach (1685-1750)
Suite per a violoncel sol núm. 5, en Do menor, BWV 1011Prelude
Allemande
Courante
Sarabande
Gavotte I & II
GigueRaquel García-Tomás (1984)
Vols brisés (obra encàrrec del Palau de la Música Catalana, estrena absoluta)Aquest concert té una durada de 55 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #contemporània #estrenes
Poema
Davallament
Des de l’altura vibra el pes dels dies
com un llamp en la nit. Retornen veus
i fulgors i promeses. Sols l’oblit
vetlla el desgel, el pas sense fronteres.Si vaig enllà retorno al gran origen.
Com un ocell que sempre vola en cercles,
caldrà viure o partir. Que baixi el cel.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
L’Stabat Mater és segurament un dels textos més musicats de la literatura occidental. El seu missatge ens convida a compartir el sofriment de la Mare de Déu i, a través d’ella, el de Jesús durant la crucifixió. La versió del poema que escoltarem avui és la que va compondre l’any 1986 el compositor, organista i director de cor noruec Knut Nystedt. L’obra vocal de Nystedt sovint gira entorn de textos bíblics i sagrats i, tot i que estilísticament és eclèctica, sempre manté un to molt personal. Al seu Stabat Mater, el pes emocional del text es reparteix entre el cor i el violoncel solista. El cor actua com una turba, que tan aviat comenta l’escena com la contempla silenciosa, mentre que el violoncel simbolitza l’emoció i el dolor de l’home a la creu, de la mare als seus peus i el nostre propi com a observadors. Una peça austera i punyent que es balanceja entre dos pols oposats, el de la pau i el del dolor, que Nystedt representa mitjançant dos intervals, la quinta i el semitò, que recorren tota l’obra.
No va ser fins més de dos-cents anys després de la seva composició, ja entrat el segle XX, quan Pau Casals va revelar al món en tota la seva esplendor i profunditat les sis Suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach. La Cinquena Suite, escrita en Do menor, és la més fosca de tota la sèrie i demostra l’habilitat de Bach per crear estructures sonores de múltiples veus mitjançant un instrument melòdic. El “Prélude”, lent i melancòlic, s’eleva des de les profunditats de l’ànima i desemboca en una fuga majestuosa. A la melancòlica i florida “Allemande”, la segueix una “Courante” vigorosa, la qual dona pas a la introspectiva i neguitosa “Sarabande”, centre emocional de tota la Suite, que amaga un complex entramat de veus sota una senzillesa melòdica només aparent. Les actives “Gavottes” trenquen l’estat d’encanteri i ens porten, amb la seva energia lluminosa, fins a la “Gigue” que, tot i mantenir una forta activitat rítmica, no nega la melancolia de l’obra.
El programa del concert es completa amb l’estrena mundial de Vols brisés per a cor i violoncel, obra encàrrec del Palau de la Música Catalana i el Kings Place a la compositora catalana Raquel García-Tomás. Formada a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Royal College of Music de Londres i guardonada el 2024 amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat, García-Tomás té l’habilitat d’integrar tècniques i estils diversos en una veu pròpia i sensible, sempre posada al servei de l’expressió. Vols brisés neix de la necessitat de qüestionar la relació de la humanitat amb el medi que habita. Les seves cinc seccions ens fan recórrer el camí de degradació del medi natural, des del paisatge sonor inicial, que representa la vida plena en un ecosistema en equilibri, fins als laments per les espècies desaparegudes a conseqüència de l’acció humana. Els textos d’Irène Gayraud conviden a reflexionar des d’un punt de vista ecològic, artístic i filosòfic sobre les conseqüències que es deriven d’aquest acte d’aniquilació, en el qual el violoncel representa la biodiversitat i el cor ens fa de guia en el procés de degradació progressiva.
Miquel Gené, musicòleg i crític musical
Biografies
Biografies
© Marco Borggreve
© Marco Borggreve
Nicolas Altstaedt, violoncel
L’artista francoalemany és un dels més reclamats i versàtils del panorama actual. Aquesta temporada la seva agenda inclou debuts amb la Philharmonia Orchestra i Paavo Järvi, Kammerphilharmonie Bremen i Thomas Adès, Concertgebouw Orkest, i amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca amb Maxim Emelyanychev.
Després l’èxit en el debut amb la Wiener Philharmoniker i Gustavo Dudamel al Festival de Lucerna, les seves darreres residències artístiques i col·laboracions inclouen l’Orquestra del Festival de Budapest amb Iván Fischer, SWR Sinfonieorchester amb Teodor Currentzis, Festival d’Hèlsinki amb Esa-Pekka Salonen, Symphonieorchester des Bayerischen Rundunks, Deutsche Symphonie-Orchester de Berlín amb Robin Ticciati i Rotterdam Philharmonic amb Lahav Shani.
El 2012 Altstaedt va succeir Gidon Kremer com a director artístic del Festival de Música de Cambra de Lockenhaus.
Actua sovint amb instruments d’època al costat d’agrupacions com ara Il Giardino Armonico, amb Giovanni Antonini i René Jacobs. La seva reputació es veu refermada com a intèrpret destacat de música contemporània en col·laboració amb els compositors Jörg Widmann, Wolfgang Rihm, Thomas Larcher i Sofia Gubaidulina.
Biografies
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington, Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al Festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De l’any 2022 cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. També cal destacar la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (amb direcció de Júlia Sesé, preparadora del Cor); el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, amb l’objectiu de difondre la música coral a nivell professional per tot el país, es va presentar en gira per territori català en una quinzena de poblacions, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli al podi de l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles, amb El Messies de Händel, que va incloure dos concerts a l’auditori francès.
El 2023 va tenir lloc la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi; la interpretació de The sacred evil d’Eric Whitacre, al Palau i al Festival Vocal Saulus de Saragossa, dirigida pel mateix compositor; l’estrena de la producció pròpia Un cant a la natura. Un crit a la terra, i la nova col·laboració amb Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Marc Minkowski, amb El ratpenat de Strauss, al Teatro Real de Madrid i al Théâtre des Champs Élysées de París. Del 2024 destaquen la intervenció a L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, amb The English Concert, sota la direcció de Harry Bicket, a Palau Òpera; l’estrena de la producció pròpia Una Schubertíada, i el debut a Los Angeles (EUA) en l’inici de la gira internacional de la producció integradora de l’òpera Fidelio de Beethoven de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles (LA Phil), dirigits pel seu titular, Gustavo Dudamel (Los Angeles, Barcelona, París i Londres, maig-juny del 2024).
D’aquesta temporada 2024-25 destaquen el concert d’homenatge a l’escriptor Joan Salvat-Papasseit, en el centenari de la seva mort (octubre del 2024); la interpretació del Requiem de Fauré, amb la Franz Schubert Filharmonia (novembre del 2024); la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock, amb un programa de romanticisme coral (març del 2025), i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás (maig del 2025).
El Cor de Cambra està format per:
Sopranos:
Belén Barnaus, Natàlia Casasús, Araceli Esquerra, Míriam Garriga, Andrea Martí, Anna NieblaContralts:
Marta Cordomí, Assumpta Cumí, Blanca Martí, Maria Jurado, Mariona Llobera, Magda PujolTenors:
Aniol Botines, Josep Camós, Joan Mas, Carles Prat, Marc Rendón, Matthew ThomsonBaixos:
Pablo Acosta, Albert Cabero, Esteve Gascon, Daniel Morales, David Pastor, German de la RivaBiografies
Júlia Sesé Lara, directora
Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas, i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza. Totes dues carreres cursades a l’ESMUC.
Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014, cors que ha convertit en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. És directora preparadora, assistent i col·laboradora del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017. És la primera dona que ha dirigit el Cor de Cambra Francesc Valls en misses a la catedral de Barcelona i a la Sagrada Família.
Imparteix l’assignatura de cor a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid des del setembre del 2021. I també és professora de direcció al Curs de Direcció de la FCEC.
Ha estat membre del jurat de diversos concursos corals: La Festa de la Música (2018 i 2020), Certamen Coral Ejea de los Caballeros (2022) i Certamen Coral de Binissalem (2023).
Texts
Knut Nystedt
Stabat Mater, op. 111
Stabat Mater dolorosa
juxta crucem lacrimosa,
dum pendebat Filius.Cujus animam gementem,
contristatam et dolentem,
pertransivit gladius.Prop de la creu, amb dolor,
s’estava plorant la Mare,
mentre hi veia el seu Fill clavat.La seva ànima gement,
entristida i adolorida,
era traspassada pel glavi.O quam tristis et afflicta
fuit illa benedicta
Mater Unigeniti!Quae moerebat et dolebat,
Pia Mater, dum videbat
Nati poenas inclyti.Oh, que trista i afligida
estava, la Mare beneïda
del Fill Unigènit!Com s’entristia i patia,
la Mare pietosa, mentre veia
els sofriments del seu Fill.Quis est homo, qui non fleret,
Matrem Christi si videret
in tanto supplicio?Quis non posset contristari,
Christi Matrem contemplari
dolentem cum Filio?Quin home no ploraria,
si veiés la Mare de Crist
en un suplici tan gran?Qui no es posaria trist
en contemplar la Mare de Crist
sofrint amb el seu Fill?Pro peccatis suae gentis
vidit Jesum in tormentis,
et flagellis subditum.Vidit suum dulcem Natum
moriendo desolatum,
dum emisit spiritum.Pels pecats del seu poble,
veié Jesús en els turments
i sotmès als assots.Va veure el seu dolç Fillet,
que moria, desolat,
mentre lliurava l’esperit.Eja, Mater, fons amoris,
me sentire vim doloris
fac, ut tecum lugeam.Fac ut ardeat cor meum
in amando Christum Deum,
ut sibi complaceam.Oh Mare, font d’amor,
que jo senti la força del dolor;
feu-me plorar amb Vós.Feu que el meu cor s’enardeixi
en l’amor de Crist Déu
per ésser-li agradable.Sancta Mater, istud agas,
Crucifixi fige plagas,
cordi meo valide.Tui Nati vulnerati,
tam dignati pro me pati,
poenas mecum divide.Concediu-me, Mare Santa,
de gravar les llagues del Crucificat
fortament al meu cor.Del vostre Fill tot ferit,
que tant es dignà de patir per mi,
compartiu amb mi els sofriments.Fac me vere tecum flere,
Crucifixo condolere,
donec ego vixero.Juxta crucem tecum stare,
te libenter sociare,
in planctu desidero.Feu que plori verament amb Vós,
compadint el Crucificat,
tots els dies de la meva vida.Desitjo restar vora la creu
i amb Vós compartir
les penes.Virgo virginum praeclara,
mihi jam non sis amara:
fac me tecum plangere.Fac ut portem Christi mortem,
passionis fac consortem,
et plagas recolere.Oh Verge, admirable entre les verges
no sigueu amb mi tan severa,
deixeu-me plorar amb Vós.Feu-me portar la mort de Crist,
feu-me compartir la seva passió
i meditar els seus sofriments.Fac me plagis vulnerari,
cruce hac inebriari,
ob amorem Filii.Inflammatus et accensus,
per te, Virgo, sim defensus,
in die judicii.Féu que les llagues em colpeixin,
que la creu m’embriagui,
per l’amor del Fill.Enardit i arravatat,
que sigui defensat per Vós, Verge,
al jorn del judici.Christe, cum sit hinc exire,
da per Matem me venire,
ad palmam victoriaeQuando corpus morietur,
fac ut animae donetur
paradisi gloria.
Amen!Crist, quan hagi de partir,
deixa'm arribar a traves de Maria
a la palma de la victoria.Quan el cos es morirà,
féu que sigui donada a la meva ànima
la glòria del paradís.
Que així sigui!Raquel García-Tomás
Irène Gayraud, poemaVols brisés
1. PAYSAGE SONORE I
1. Paissatge sonor I[Mésange charbonnière]
Oh oui! Oh oui! Oh oui! Oh oui! Oh oui! Oh oui!
Oh oui! Oh oui! Oh oui!
J’ouïs! Jouis! J’ouïs! Jouis!
Oh oui! Oh oui! Oh oui!
Oh oui! J’ouïs! Jouis! Oh oui![Mallerenga carbonera]
Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí!
Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí!
Ho sento! Gaudeix! Ho sento! Gaudeix!
Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí!
Ah, sí! Ho sento! Gaudeix! Ah, sí![Grenouille verte]
Quoi?
CRRRRROIS! CRRRRROIS!
COASSE QUOI?
COASSES tu tu tu tu crois?
tu tu tu t’attends t’attends quoi?
CRRRRROIS! CRRRRROIS! CRRRRROIS![Granota verda]
Què?
CRRRRROIS! CRRRRROIS!
CROCAR QUÈ?
CROQUES tu, tu, tu, tu penses?
tu, tu, tu, estàs esperant, què esperes?
CRRRRROIS! CRRRRROIS! CRRRRROIS!2. LITANIE I
2. Lletania Idisparu…
jamais disparu…
à jamais disparu…
ont à jamais disparu…desaparegut…
mai va desaparèixer…
desaparegut per sempre…
han desaparegut per sempre…Sur les 30 dernières années, 70% des animaux sauvages ont disparu de la surface du globe.
Depuis 1600, des milliers d’espèces de vertébrés, d’amphibiens, d’insectes, de végétaux, ont à jamais disparu.Durant els darrers 30 anys, el 70% dels animals salvatges han desaparegut de la faç de la Terra.
Des del 1600, milers d'espècies de vertebrats, amfibis, insectes i plantes han desaparegut per sempre.Je répète : 7 animaux sauvages sur 10 sont morts sur terre.
Ces disparitions sont presque toujours d’origine humaine.
Je répète : l’humain est la cause quasi unique de ces disparitions.Repeteixo: 7 de cada 10 animals salvatges són morts a la Terra.
Aquestes desaparicions gairebé sempre són d'origen humà.
Repeteixo: els humans són la causa gairebé única d'aquestes desaparicions.3. INTERLUDE
3. Interludi[Pigeon ramier]
So SO so, so bluuue… So SO so, so bluue…[Colom tudó]
Tan TAN tan, tan blaaau... Tan TAN tan, tan blaau...4. LAMENTO
4. LamentLe phragmite aquatique est un très petit oiseau. Il pèse environ douze grammes.
Vous croyez que j’ai du temps à perdre pour un oiseau de douze grammes ?
La boscarla aquàtica és un ocell molt petit. Pesa uns dotze grams.
Creus que tinc temps per perdre amb un ocell de dotze grams?
Ce petit oiseau est classé « espèce vulnérable ».
Ce n’est pas mon affaire.
Les phragmites aquatiques disparaissent, savez-vous pourquoi ?
Nous mourons tous.
Aquest petit ocell està classificat com a "espècie vulnerable".
No és cosa meva.
Les boscarles aquàtiques estan desapareixent, saps per què?
Tots morim.
Les zones humides, qui constituent son habitat, sont détruites.
Bientôt, nous n’entendrons plus son chant rythmique.
Bientôt, nous aurons entre nos mains le dernier phragmite aquatique.
Entre nos mains il pèsera douze mille grammes.
Et entre nos mains nous porterons le poids de notre propre mort.Els aiguamolls, que constitueixen el seu hàbitat, estan sent destruïts.
Aviat ja no sentirem més el seu cant rítmic.
Aviat tindrem l'última boscarla aquàtica a les nostres mans.
A les nostres mans pesarà dotze mil grams.
I a les nostres mans portarem el pes de la nostra pròpia mort.5. LITANIE II
5. Lletania IIdisparu…
jamais disparu…
à jamais disparu…
ont à jamais disparu…desaparegut…
mai va desaparèixer…
desaparegut per sempre…
han desaparegut per sempre…Je répète : l’humain est la cause quasi unique de ces disparitions.
Je répète : Ces disparitions sont presque toujours d’origine humaine.Repeteixo: els humans són la causa gairebé única d'aquestes desaparicions.
Repeteixo: aquestes desaparicions són gairebé sempre d'origen humà.L’Eider du Labrador est mort à cause de la pollution : il n’avait plus de coquillages pour se nourrir.
Le dernier couple de Grands Pingouins a été tué le 3 juillet 1844.
Le dernier Pigeon migrateur est mort au zoo de Cincinnati en 1914.L'ànec del Labrador va morir a causa de la contaminació: ja no tenia marisc per alimentar-se.
L'última parella de gavot gegant va ser morta el 3 de juliol de 1844.
L'últim colom migratori va morir al zoològic de Cincinnati el 1914.Le dernier Dodo de l’Île Maurice s’est éteint en 1861. Son habitat a été entièrement ravagé par les colons en à peine 80 ans.
L’Aigle géant d’Haast a disparu dès 1400, à cause de l’occupation humaine de son habitat.L'últim dodo de Maurici va morir el 1861. El seu hàbitat va ser completament destruït pels colons en només 80 anys.
L'àguila gegant de Haast va desaparèixer al voltant del 1400 a causa de l'ocupació humana del seu hàbitat.Je répète : il manque plus de cent noms à cette liste.
Je répète, je répète, qui entend, qui écoute ?
Qui entend ? Qui écoute ?Repeteixo: falten més de cent noms en aquesta llista.
Ho repeteixo, ho repeteixo, qui escolta, qui sent?
Qui ho sent? Qui escolta?També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dijous, 12.06.25 – 19.30 h
Petit Palau—Reich i García-Tomás
Anaïs Oliveres, soprano
Arantza Prats, soprano
Alba Quinquillà, soprano
Matthew Thomson, tenor
Carles Prat, tenor
Laia Armengol, piano
Lluïsa Espigolé, piano
Helena Otero Correa, saxòfon
Frames Percussion
Asier Puga, directorR. García-Tomás: Shadja, per a marimba i vibràfon
S. Reich: Music for pieces of wood
R. García-Tomás: Pictures of the floating world (duo de percussió, saxòfon, electrònica i vídeo)
S. Reich: Nagoya marimba
R. García-Tomás: Tangible, per a piano, electrònica i vídeo
S. Reich: Proverb, per a tres sopranos, dos tenors, dos vibràfons i dos orgues electrònicsPreu: 15 €
Altstaedt, Cor de Cambra del Palau & Júlia Sesé
—Vols brisés de Raquel García-TomásPalau Fronteres - La Casa dels Cants
Diumenge, 11 de maig de 2025 – 12 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Nicolas Altstaedt, violoncel
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director)
Júlia Sesé, directoraKnut Nystedt (1915-2014)
Stabat Mater, op. 111, per a cor mixt i violoncelJohann Sebastian Bach (1685-1750)
Suite per a violoncel sol núm. 5, en Do menor, BWV 1011Prelude
Allemande
Courante
Sarabande
Gavotte I & II
GigueRaquel García-Tomás (1984)
Vols brisés (obra encàrrec del Palau de la Música Catalana, estrena absoluta)Aquest concert té una durada de 55 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #contemporània #estrenes
Poema
Davallament
Des de l’altura vibra el pes dels dies
com un llamp en la nit. Retornen veus
i fulgors i promeses. Sols l’oblit
vetlla el desgel, el pas sense fronteres.Si vaig enllà retorno al gran origen.
Com un ocell que sempre vola en cercles,
caldrà viure o partir. Que baixi el cel.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
L’Stabat Mater és segurament un dels textos més musicats de la literatura occidental. El seu missatge ens convida a compartir el sofriment de la Mare de Déu i, a través d’ella, el de Jesús durant la crucifixió. La versió del poema que escoltarem avui és la que va compondre l’any 1986 el compositor, organista i director de cor noruec Knut Nystedt. L’obra vocal de Nystedt sovint gira entorn de textos bíblics i sagrats i, tot i que estilísticament és eclèctica, sempre manté un to molt personal. Al seu Stabat Mater, el pes emocional del text es reparteix entre el cor i el violoncel solista. El cor actua com una turba, que tan aviat comenta l’escena com la contempla silenciosa, mentre que el violoncel simbolitza l’emoció i el dolor de l’home a la creu, de la mare als seus peus i el nostre propi com a observadors. Una peça austera i punyent que es balanceja entre dos pols oposats, el de la pau i el del dolor, que Nystedt representa mitjançant dos intervals, la quinta i el semitò, que recorren tota l’obra.
No va ser fins més de dos-cents anys després de la seva composició, ja entrat el segle XX, quan Pau Casals va revelar al món en tota la seva esplendor i profunditat les sis Suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach. La Cinquena Suite, escrita en Do menor, és la més fosca de tota la sèrie i demostra l’habilitat de Bach per crear estructures sonores de múltiples veus mitjançant un instrument melòdic. El “Prélude”, lent i melancòlic, s’eleva des de les profunditats de l’ànima i desemboca en una fuga majestuosa. A la melancòlica i florida “Allemande”, la segueix una “Courante” vigorosa, la qual dona pas a la introspectiva i neguitosa “Sarabande”, centre emocional de tota la Suite, que amaga un complex entramat de veus sota una senzillesa melòdica només aparent. Les actives “Gavottes” trenquen l’estat d’encanteri i ens porten, amb la seva energia lluminosa, fins a la “Gigue” que, tot i mantenir una forta activitat rítmica, no nega la melancolia de l’obra.
El programa del concert es completa amb l’estrena mundial de Vols brisés per a cor i violoncel, obra encàrrec del Palau de la Música Catalana i el Kings Place a la compositora catalana Raquel García-Tomás. Formada a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Royal College of Music de Londres i guardonada el 2024 amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat, García-Tomás té l’habilitat d’integrar tècniques i estils diversos en una veu pròpia i sensible, sempre posada al servei de l’expressió. Vols brisés neix de la necessitat de qüestionar la relació de la humanitat amb el medi que habita. Les seves cinc seccions ens fan recórrer el camí de degradació del medi natural, des del paisatge sonor inicial, que representa la vida plena en un ecosistema en equilibri, fins als laments per les espècies desaparegudes a conseqüència de l’acció humana. Els textos d’Irène Gayraud conviden a reflexionar des d’un punt de vista ecològic, artístic i filosòfic sobre les conseqüències que es deriven d’aquest acte d’aniquilació, en el qual el violoncel representa la biodiversitat i el cor ens fa de guia en el procés de degradació progressiva.
Miquel Gené, musicòleg i crític musical
Biografies
Nicolas Altstaedt, violoncel
© Marco Borggreve
L’artista francoalemany és un dels més reclamats i versàtils del panorama actual. Aquesta temporada la seva agenda inclou debuts amb la Philharmonia Orchestra i Paavo Järvi, Kammerphilharmonie Bremen i Thomas Adès, Concertgebouw Orkest, i amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca amb Maxim Emelyanychev.
Després l’èxit en el debut amb la Wiener Philharmoniker i Gustavo Dudamel al Festival de Lucerna, les seves darreres residències artístiques i col·laboracions inclouen l’Orquestra del Festival de Budapest amb Iván Fischer, SWR Sinfonieorchester amb Teodor Currentzis, Festival d’Hèlsinki amb Esa-Pekka Salonen, Symphonieorchester des Bayerischen Rundunks, Deutsche Symphonie-Orchester de Berlín amb Robin Ticciati i Rotterdam Philharmonic amb Lahav Shani.
El 2012 Altstaedt va succeir Gidon Kremer com a director artístic del Festival de Música de Cambra de Lockenhaus.
Actua sovint amb instruments d’època al costat d’agrupacions com ara Il Giardino Armonico, amb Giovanni Antonini i René Jacobs. La seva reputació es veu refermada com a intèrpret destacat de música contemporània en col·laboració amb els compositors Jörg Widmann, Wolfgang Rihm, Thomas Larcher i Sofia Gubaidulina.
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington, Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al Festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De l’any 2022 cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. També cal destacar la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (amb direcció de Júlia Sesé, preparadora del Cor); el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, amb l’objectiu de difondre la música coral a nivell professional per tot el país, es va presentar en gira per territori català en una quinzena de poblacions, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli al podi de l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles, amb El Messies de Händel, que va incloure dos concerts a l’auditori francès.
El 2023 va tenir lloc la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi; la interpretació de The sacred evil d’Eric Whitacre, al Palau i al Festival Vocal Saulus de Saragossa, dirigida pel mateix compositor; l’estrena de la producció pròpia Un cant a la natura. Un crit a la terra, i la nova col·laboració amb Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Marc Minkowski, amb El ratpenat de Strauss, al Teatro Real de Madrid i al Théâtre des Champs Élysées de París. Del 2024 destaquen la intervenció a L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, amb The English Concert, sota la direcció de Harry Bicket, a Palau Òpera; l’estrena de la producció pròpia Una Schubertíada, i el debut a Los Angeles (EUA) en l’inici de la gira internacional de la producció integradora de l’òpera Fidelio de Beethoven de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles (LA Phil), dirigits pel seu titular, Gustavo Dudamel (Los Angeles, Barcelona, París i Londres, maig-juny del 2024).
D’aquesta temporada 2024-25 destaquen el concert d’homenatge a l’escriptor Joan Salvat-Papasseit, en el centenari de la seva mort (octubre del 2024); la interpretació del Requiem de Fauré, amb la Franz Schubert Filharmonia (novembre del 2024); la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock, amb un programa de romanticisme coral (març del 2025), i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás (maig del 2025).
El Cor de Cambra està format per:
Sopranos:
Belén Barnaus, Natàlia Casasús, Araceli Esquerra, Míriam Garriga, Andrea Martí, Anna NieblaContralts:
Marta Cordomí, Assumpta Cumí, Blanca Martí, Maria Jurado, Mariona Llobera, Magda PujolTenors:
Aniol Botines, Josep Camós, Joan Mas, Carles Prat, Marc Rendón, Matthew ThomsonBaixos:
Pablo Acosta, Albert Cabero, Esteve Gascon, Daniel Morales, David Pastor, German de la RivaJúlia Sesé Lara, directora
Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas, i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza. Totes dues carreres cursades a l’ESMUC.
Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014, cors que ha convertit en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. És directora preparadora, assistent i col·laboradora del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017. És la primera dona que ha dirigit el Cor de Cambra Francesc Valls en misses a la catedral de Barcelona i a la Sagrada Família.
Imparteix l’assignatura de cor a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid des del setembre del 2021. I també és professora de direcció al Curs de Direcció de la FCEC.
Ha estat membre del jurat de diversos concursos corals: La Festa de la Música (2018 i 2020), Certamen Coral Ejea de los Caballeros (2022) i Certamen Coral de Binissalem (2023).
Texts
Knut Nystedt
Stabat Mater, op. 111
Stabat Mater dolorosa
juxta crucem lacrimosa,
dum pendebat Filius.Cujus animam gementem,
contristatam et dolentem,
pertransivit gladius.Prop de la creu, amb dolor,
s’estava plorant la Mare,
mentre hi veia el seu Fill clavat.La seva ànima gement,
entristida i adolorida,
era traspassada pel glavi.O quam tristis et afflicta
fuit illa benedicta
Mater Unigeniti!Quae moerebat et dolebat,
Pia Mater, dum videbat
Nati poenas inclyti.Oh, que trista i afligida
estava, la Mare beneïda
del Fill Unigènit!Com s’entristia i patia,
la Mare pietosa, mentre veia
els sofriments del seu Fill.Quis est homo, qui non fleret,
Matrem Christi si videret
in tanto supplicio?Quis non posset contristari,
Christi Matrem contemplari
dolentem cum Filio?Quin home no ploraria,
si veiés la Mare de Crist
en un suplici tan gran?Qui no es posaria trist
en contemplar la Mare de Crist
sofrint amb el seu Fill?Pro peccatis suae gentis
vidit Jesum in tormentis,
et flagellis subditum.Vidit suum dulcem Natum
moriendo desolatum,
dum emisit spiritum.Pels pecats del seu poble,
veié Jesús en els turments
i sotmès als assots.Va veure el seu dolç Fillet,
que moria, desolat,
mentre lliurava l’esperit.Eja, Mater, fons amoris,
me sentire vim doloris
fac, ut tecum lugeam.Fac ut ardeat cor meum
in amando Christum Deum,
ut sibi complaceam.Oh Mare, font d’amor,
que jo senti la força del dolor;
feu-me plorar amb Vós.Feu que el meu cor s’enardeixi
en l’amor de Crist Déu
per ésser-li agradable.Sancta Mater, istud agas,
Crucifixi fige plagas,
cordi meo valide.Tui Nati vulnerati,
tam dignati pro me pati,
poenas mecum divide.Concediu-me, Mare Santa,
de gravar les llagues del Crucificat
fortament al meu cor.Del vostre Fill tot ferit,
que tant es dignà de patir per mi,
compartiu amb mi els sofriments.Fac me vere tecum flere,
Crucifixo condolere,
donec ego vixero.Juxta crucem tecum stare,
te libenter sociare,
in planctu desidero.Feu que plori verament amb Vós,
compadint el Crucificat,
tots els dies de la meva vida.Desitjo restar vora la creu
i amb Vós compartir
les penes.Virgo virginum praeclara,
mihi jam non sis amara:
fac me tecum plangere.Fac ut portem Christi mortem,
passionis fac consortem,
et plagas recolere.Oh Verge, admirable entre les verges
no sigueu amb mi tan severa,
deixeu-me plorar amb Vós.Feu-me portar la mort de Crist,
feu-me compartir la seva passió
i meditar els seus sofriments.Fac me plagis vulnerari,
cruce hac inebriari,
ob amorem Filii.Inflammatus et accensus,
per te, Virgo, sim defensus,
in die judicii.Féu que les llagues em colpeixin,
que la creu m’embriagui,
per l’amor del Fill.Enardit i arravatat,
que sigui defensat per Vós, Verge,
al jorn del judici.Christe, cum sit hinc exire,
da per Matem me venire,
ad palmam victoriaeQuando corpus morietur,
fac ut animae donetur
paradisi gloria.
Amen!Crist, quan hagi de partir,
deixa'm arribar a traves de Maria
a la palma de la victoria.Quan el cos es morirà,
féu que sigui donada a la meva ànima
la glòria del paradís.
Que així sigui!Raquel García-Tomás
Irène Gayraud, poemaVols brisés
1. PAYSAGE SONORE I
1. Paissatge sonor I[Mésange charbonnière]
Oh oui! Oh oui! Oh oui! Oh oui! Oh oui! Oh oui!
Oh oui! Oh oui! Oh oui!
J’ouïs! Jouis! J’ouïs! Jouis!
Oh oui! Oh oui! Oh oui!
Oh oui! J’ouïs! Jouis! Oh oui![Mallerenga carbonera]
Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí!
Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí!
Ho sento! Gaudeix! Ho sento! Gaudeix!
Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí!
Ah, sí! Ho sento! Gaudeix! Ah, sí![Grenouille verte]
Quoi?
CRRRRROIS! CRRRRROIS!
COASSE QUOI?
COASSES tu tu tu tu crois?
tu tu tu t’attends t’attends quoi?
CRRRRROIS! CRRRRROIS! CRRRRROIS![Granota verda]
Què?
CRRRRROIS! CRRRRROIS!
CROCAR QUÈ?
CROQUES tu, tu, tu, tu penses?
tu, tu, tu, estàs esperant, què esperes?
CRRRRROIS! CRRRRROIS! CRRRRROIS!2. LITANIE I
2. Lletania Idisparu…
jamais disparu…
à jamais disparu…
ont à jamais disparu…desaparegut…
mai va desaparèixer…
desaparegut per sempre…
han desaparegut per sempre…Sur les 30 dernières années, 70% des animaux sauvages ont disparu de la surface du globe.
Depuis 1600, des milliers d’espèces de vertébrés, d’amphibiens, d’insectes, de végétaux, ont à jamais disparu.Durant els darrers 30 anys, el 70% dels animals salvatges han desaparegut de la faç de la Terra.
Des del 1600, milers d'espècies de vertebrats, amfibis, insectes i plantes han desaparegut per sempre.Je répète : 7 animaux sauvages sur 10 sont morts sur terre.
Ces disparitions sont presque toujours d’origine humaine.
Je répète : l’humain est la cause quasi unique de ces disparitions.Repeteixo: 7 de cada 10 animals salvatges són morts a la Terra.
Aquestes desaparicions gairebé sempre són d'origen humà.
Repeteixo: els humans són la causa gairebé única d'aquestes desaparicions.3. INTERLUDE
3. Interludi[Pigeon ramier]
So SO so, so bluuue… So SO so, so bluue…[Colom tudó]
Tan TAN tan, tan blaaau... Tan TAN tan, tan blaau...4. LAMENTO
4. LamentLe phragmite aquatique est un très petit oiseau. Il pèse environ douze grammes.
Vous croyez que j’ai du temps à perdre pour un oiseau de douze grammes ?
La boscarla aquàtica és un ocell molt petit. Pesa uns dotze grams.
Creus que tinc temps per perdre amb un ocell de dotze grams?
Ce petit oiseau est classé « espèce vulnérable ».
Ce n’est pas mon affaire.
Les phragmites aquatiques disparaissent, savez-vous pourquoi ?
Nous mourons tous.
Aquest petit ocell està classificat com a "espècie vulnerable".
No és cosa meva.
Les boscarles aquàtiques estan desapareixent, saps per què?
Tots morim.
Les zones humides, qui constituent son habitat, sont détruites.
Bientôt, nous n’entendrons plus son chant rythmique.
Bientôt, nous aurons entre nos mains le dernier phragmite aquatique.
Entre nos mains il pèsera douze mille grammes.
Et entre nos mains nous porterons le poids de notre propre mort.Els aiguamolls, que constitueixen el seu hàbitat, estan sent destruïts.
Aviat ja no sentirem més el seu cant rítmic.
Aviat tindrem l'última boscarla aquàtica a les nostres mans.
A les nostres mans pesarà dotze mil grams.
I a les nostres mans portarem el pes de la nostra pròpia mort.5. LITANIE II
5. Lletania IIdisparu…
jamais disparu…
à jamais disparu…
ont à jamais disparu…desaparegut…
mai va desaparèixer…
desaparegut per sempre…
han desaparegut per sempre…Je répète : l’humain est la cause quasi unique de ces disparitions.
Je répète : Ces disparitions sont presque toujours d’origine humaine.Repeteixo: els humans són la causa gairebé única d'aquestes desaparicions.
Repeteixo: aquestes desaparicions són gairebé sempre d'origen humà.L’Eider du Labrador est mort à cause de la pollution : il n’avait plus de coquillages pour se nourrir.
Le dernier couple de Grands Pingouins a été tué le 3 juillet 1844.
Le dernier Pigeon migrateur est mort au zoo de Cincinnati en 1914.L'ànec del Labrador va morir a causa de la contaminació: ja no tenia marisc per alimentar-se.
L'última parella de gavot gegant va ser morta el 3 de juliol de 1844.
L'últim colom migratori va morir al zoològic de Cincinnati el 1914.Le dernier Dodo de l’Île Maurice s’est éteint en 1861. Son habitat a été entièrement ravagé par les colons en à peine 80 ans.
L’Aigle géant d’Haast a disparu dès 1400, à cause de l’occupation humaine de son habitat.L'últim dodo de Maurici va morir el 1861. El seu hàbitat va ser completament destruït pels colons en només 80 anys.
L'àguila gegant de Haast va desaparèixer al voltant del 1400 a causa de l'ocupació humana del seu hàbitat.Je répète : il manque plus de cent noms à cette liste.
Je répète, je répète, qui entend, qui écoute ?
Qui entend ? Qui écoute ?Repeteixo: falten més de cent noms en aquesta llista.
Ho repeteixo, ho repeteixo, qui escolta, qui sent?
Qui ho sent? Qui escolta?També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dijous, 12.06.25 – 19.30 h
Petit Palau—Reich i García-Tomás
Anaïs Oliveres, soprano
Arantza Prats, soprano
Alba Quinquillà, soprano
Matthew Thomson, tenor
Carles Prat, tenor
Laia Armengol, piano
Lluïsa Espigolé, piano
Helena Otero Correa, saxòfon
Frames Percussion
Asier Puga, directorR. García-Tomás: Shadja, per a marimba i vibràfon
S. Reich: Music for pieces of wood
R. García-Tomás: Pictures of the floating world (duo de percussió, saxòfon, electrònica i vídeo)
S. Reich: Nagoya marimba
R. García-Tomás: Tangible, per a piano, electrònica i vídeo
S. Reich: Proverb, per a tres sopranos, dos tenors, dos vibràfons i dos orgues electrònicsPreu: 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –