• La Capella Reial de Catalunya,

    Le Concert des Nations

    & Jordi Savall

    Passió segons sant Joan de Bach

    Palau Bach

    Diumenge, 17 de març de 2024 – 17 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Jan Petryka, Tenor / Evangelista / àries
    Matthias Winckhler, baríton / Jesús
    Miriam Feuersinger, soprano
    Raffaele Pe, contratenor
    Christoph Filler, baríton / Pilat / àries
    Elionor Martínez, soprano / Serventa
    Ferran Mitjans, tenor / Servent 
    Oriol Mallart, baríton / Pere
    La Capella Reial de Catalunya
    Le Concert des Nations
    Lluís Vilamajó
    , preparació del conjunt vocal
    Luca Guglielmi
    , assistent de direcció
    Manfredo Kraemer, concertino
    Jordi Savall, director


    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    Passió segons sant Joan, BWV 245

    Primera part

    1. Cor: Herr, unser Herrscher
    2a. Recitatiu (Evangelista, Jesús): Jesus ging mit seinen Jüngern
    2b. Cor: Jesum von Nazareth
    2c. Recitatiu (Evangelista, Jesús): Jesus spricht zu ihnen
    2d. Cor: Jesum von Nazareth
    2e. Recitatiu (Evangelista, Jesús): Jesus antwortete
    3. Coral: O groβe Lieb
    4. Recitatiu (Evangelista, Jesús): Auf daβ das Wort erfüllet würde
    5. Coral: Dein Will gescheh, Herr Gott, zugleich
    6. Recitatiu (Evangelista): Die Schar aber und der Oberhauptmann
    7. Ària (contralt): Von den Stricken meiner Sünden
    8. Recitatiu (Evangelista): Simon Petrus aber folgete Jesu nach
    9. Ària (soprano): Ich folge dir gleichfalls
    10. Recitatiu (Evangelista, Ancilla, Pere, Jesús, Servus): Derselbige Jünger war dem Hohenpriester bekannt
    11. Coral: Wer hat dich so geschlagen
    12a. Recitatiu (Evangelista): Und Hannas sandte ihn gebunden
    12b. Cor: Bist du nicht seiner Jünger einer
    12c. Recitatiu (Evangelista, Pere, Servus): Er leugnete aber und sprach
    13. Ària (tenor): Ach, mein Sinn
    14. Coral: Petrus, der nicht denkt zurück

    Segona part

    15. Coral: Christus, der uns selig macht
    16a. Recitatiu (Evangelista, Pilat): Da führeten sie Jesum
    16b. Cor: Wäre dieser nicht ein Übeltäter
    16c. Recitatiu (Evangelista, Pilat): Da sprach Pilatus zu ihnen
    16d. Cor: Wir dürfen niemand töten
    16e. Recitatiu (Evangelista, Pilat, Jesús): Auf daβ erfüllet würde das Wort Jesu
    17. Coral: Ach groβer König
    18a. Recitatiu (Evangelista, Pilat, Jesús): Da sprach Pilatus zu ihm
    18b. Cor: Nicht diesen, sondern Barrabam
    18c. Recitatiu (Evangelista):Barrabas aber war win Mörder
    19. Arioso (baix):Betrachte, meine Seel
    20. Ària (tenor): Mein Jesu, ach! Dein schmerzhaft bitter
    21a. Recitatiu (Evangelista):Und die Kriegsknechte flochten eine Krone
    21b. Cor:Sei gegrüβet, lieber Jüdenkönig
    21c. Recitatiu (Evangelista, Pilat):Und gaben ihm Backenstreiche
    21d. Cor: Kreuzige, kreuzige
    21e. Recitatiu (Evangelista, Pilat):Pilatus sprach zu ihnen
    21f. Cor:Wir haben ein Gesetz
    21g. Recitatiu (Evangelista, Pilat, Jesús):Da Pilatus das Wort hörete
    22. Coral:Durch dein Gefängnis, Gottes Sohn
    23a. Recitatiu (Evangelista):Die Jüden aberschrieen und sprachen
    23b. Cor: Lässest du diesen los
    23c. Recitatiu (Evangelista, Pilat): Da Pilatus das Wort hörete
    23d. Cor: Weg, weg mit dem
    23e. Recitatiu (Evangelista, Pilat): Spricht Pilatus zu ihnen
    23f. Cor: Wir haben keinen König
    23g. Recitatiu (Evangelista): Da über antwortete er ihn
    24. Ària (baix i cor): Eilt, ihr angefochtnen Seelen
    25a. Recitatiu (Evangelista): Allda kreuzigten sie ihn
    25b. Cor: Schreibe nicht: der Jüden König
    25c. Recitatiu (Evangelista, Pilat): Pilatus antwortet
    26. Coral: In meines Herzens Grunde
    27a. Recitatiu (Evangelista): Die Kriegsknechte aber
    27b. Cor: Lasset uns den nicht zerteilen
    27c. Recitatiu (Evangelista, Jesús): Auf daβ erfüllet würde die Schrift
    28. Coral: Er nahm alles wohl in acht
    29. Recitatiu (Evangelista, Jesús): Und von Stund an nahm sie der Jünger zu sich
    30. Ària (contralt): Es ist vollbracht
    31. Recitatiu (Evangelista): Und neiget das Haupt
    32. Ària (baix i cor): mein teurer heiland, laβ dich fragen
    33. Recitatiu (Evangelista): Und siehe da, der Vorhang im Tempel zerriβ
    34. Arioso (tenor): Mein Herz, indem die ganze Welt
    35. Ària (soprano): Zerflieβe, mein Herze
    36. Recitatiu (Evangelista): Die Jüden aber, die weil es der Rüsttag war
    37. Coral: O hilf, Christe, Gottes Sohn
    38. Recitatiu (Evangelista): Darnach bat Pilatum Joseph von Arimathia
    39. Cor: Ruht wohl, ihr heiligen Gebeine
    40. Coral: Ach Herr, laβ dein lieb Engelein

    Aquest concert té una durada de 110 minuts sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    Concert enregistrat per Catalunya Música.
    #antiga #coral #gransfigures

  • Poema

    SALM

    Cap enigma podria néixer
    sense l’amor.

    Com les fulles
    que diu el foc
    i planta el vent
    i ajaça el sol.

    L’ocell que fendeix el cor
    sempre s’oculta
    entre les garbes.

    Però mirar és saber estimar
    ara que tot és insabut.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • 20240301 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Comentari

    Passió segons sant Joan

    Les autoritats que van escollir Johann Sebastian Bach per al càrrec de Kantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig i per a les altres esglésies de la municipalitat (després de la renúncia de Telemann i de Graupner, que eren les opcions preferides) van especificar per escrit les condicions estilístiques de les obres que hi havia de compondre: “Per preservar el bon ordre a les esglésies, haurà de disposar la música de manera que no duri massa, i que sigui tal la seva naturalesa que no causi una impressió operística, sinó que inciti els oients a la devoció”. La Passió segons sant Joan, que va ser interpretada per primera vegada a l’església de Sant Nicolau el Divendres Sant (7 d’abril) del 1724, és a dir, menys d’un any després d’haver pres possessió del càrrec, està al límit d’aquestes directrius, perquè basa la seva essència en la fusió d’allò litúrgic i allò dramàtic, i combina dos drames, el relat de les hores finals de Crist i la resposta del fidel cristià. L’equilibri, però, fou perfecte.

    Cal tenir present, però, que aquesta obra que avui assaborim des d’una còmoda butaca en un recinte de concerts i amb tota l’atenció posada en la música i la interpretació, no va ser concebuda com a música de concert, per al gaudi purament artístic: en aquell temps, les obres com aquesta, del gènere passió oratorial, tenien una funció estrictament litúrgica, com a part del sermó, de la prèdica, d’acompanyament i comentari, no pas com una obra d’art musical. A Leipzig aquest gènere musical tenia una llarga tradició: des del 1650 el relat estava farcit de textos no narratius que reflexionaven sobre el seu significat, és a dir, se substituïa el relat evangèlic per una paràfrasi poètica agafant fragments dels quatre Evangelis (és el cas de la cèlebre Passió escrita per Barthold Heinrich Brockes l’any 1712, que van posar en música autors com Händel, Telemann o Fasch). Els antecessors de Bach al càrrec (com Kuhnau) ja havien compost obres similars. Aquestes obres s’interpretaven en dues parts, abans i després del sermó de vespres del Divendres Sant, i contenien uns himnes luterans que el públic coneixia bé i que li permetien afegir-se a la celebració a través del cant. Bach es va introduir en aquest gènere l’any 1724 amb l’obra que sentirem avui, la Passió segons sant Joan, BWV 245, tot i que hi ha indicis que a l’època de Weimar ja n’havia escrit una altra, que s’ha perdut. De fet, segons l’obituari, Bach va arribar a compondre cinc Passions, de les quals només resten dues, la de Joan i la de Mateu, i els textos d’una Passió segons sant Marc la música de la qual ha desaparegut.

    En aquesta Passió Bach esgrimeix un doble drama: d’una banda, la història de l’arrest, el judici, el patiment i la mort de Jesús, i de l’altra el drama psicològic i la resposta del cristià davant dels fets; la gran innovació semàntica, la revolució conceptual de Bach, és que la segona té preeminència, més relleu expressiu, perquè sempre hi ha un comentari íntim i emotiu als fets que s’exposen. I aquest comentari es concreta en les àries dels solistes, però especialment en els corals, peces breus on Bach harmonitza, a quatre veus, melodies, himnes i cançons de llarga tradició a l’Alemanya protestant (profanes i religioses, dels segles XVI i XVII) que el públic coneixia i podia cantar perfectament. Els corals, en la seva sublim simplicitat, són una eina expressiva poderosa en les Passions, perquè representen el moment on el temps s’atura i permet la reflexió sobre els fets exposats, exògena a l’acció; i a més són el lligam amb l’assemblea, que coneix cadascuna de les melodies utilitzades (les canta la veu aguda del cor) i també n’entén el text: els fidels assistents a la cerimònia deixen de ser espectadors del drama i es converteixen en partícips, àdhuc en protagonistes. El text del coral expressa el sentiment i l’emoció d’un cristià universal. I gràcies al sistema de subtitulació que ens ofereix el Palau de la Música, podrem gaudir i comprendre plenament aquest vincle entre música i text.

    La Passió segons sant Joan és més breu, però també més directa, dramàtica i vehement que no pas la de Mateu, considerada més elaborada i reflexiva. Després de l’estrena l’any 1724, va tornar a sonar l’any següent a Sant Tomàs i fou revisada i retocada en diverses ocasions fins al mateix any de la mort del Kantor.

    Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical

  • 20240208 Repertori universal DESKTOP
  • Biografies

    Jan Petryka, tenor

    Jan Petryka

    © Theresa Pewal

    Nascut a Varsòvia en el si d’una família de músics, va estudiar violoncel a la Universitat Privada Anton Bruckner de Linz i a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Graz. Paral·lelament va rebre les primeres lliçons de cant amb Gertrud Schulz i va completar-ne els estudis amb Rotraud Hansmann a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena, on es va graduar amb reconeixements acadèmics en els camps del lied i l’oratori sota la supervisió de Marjana Lipovšek. Des que va començar els seus estudis, s’ha involucrat en nombrosos projectes de música sacra i a poc a poc s’ha consolidat com un versàtil cantant de concerts i oratori.

    La tradició barroca és un pilar important de la seva activitat. Bach Consort Wien, Orchester Wiener Akademie, L’Orfeo Barockorchester, Concerto Stella Matutina, La Chapelle Rhénane, Le Concert de l’Hostel Dieu, Solamente Naturali, Collegium Vocale de Lucerna, així com Arte dei Suonatori són només alguns dels conjunts amb els quals manté  col·laboracions habituals de llarga durada. I nombrosos projectes amb Cinquecento Renaissance Vokal i Clemecic Consort arrodoneixen el seu ampli repertori.

    En lied i música vocal de cambra ha col·laborat amb Robert Holl, Helmut Deutsch, Pierre-Laurent Aimard, Roger Vignoles, Matthias Lademann i David Lutz. Jan Petryka va debutar amb gran èxit interpretant diversos programes de Schubert al Festival de Lieder d’Oxford acompanyat de Julius Drake, Sholto Kynoch i Deirdre Brenner.

    A l’escena operística, ha interpretat els papers de Tamino i primer home armat de Die Zauberflöte de Mozart a l’Opéra National de Lió, i els de Pietro i Ein Jüngling de Die Gezeichneten de Franz Schreker. Altres compromisos l’han portat al Teatro Comunale de Ferrara amb l’Orfeo ed Euridice de Ferdinando Bertoni, al Theater an der Wien amb Lazarus de Schubert, a la Staatsoper de Viena amb l’òpera infantil Das Traumfresserchen de Wilfried Hiller, i a l’Òpera de Cambra de Varsòvia amb Ariodante de Händel. També va debutar al Teatre Nacional de Praga com a Novice de Billy Budd de Benjamin Britten, i va actuar a continuació en el rol de Don Ottavio de Don Giovanni de Mozart amb l’Orquestra de Cambra d’Israel i Jaquino de Fidelio de Beethoven al festival cultural Styriarte sota la direcció d’Andrés Orozco-Estrada.

    També destaquen en la seva trajectòria el debut a la Schubertiade Schwarzenberg acompanyat de Sir András Schiff, diverses gires europees amb Thomas Hengelbrock i el Balthasar Neumann Chor & Ensemble, una versió en concert de l’òpera Der Prozess de Gottfried von Einem a la Konzerthaus de Viena i Christen, ätzet diesen Tag, BWV 63 de Bach, dirigida per Vladimir Jurowski a la Philharmonie de Berlín.

    Va debutar amb èxit al Festival de Salzburg com a Jacob a l’òpera infantil Gold! de Leonard Evers i va participar en una representació en concert de Der Waffenschmied de Lortzing al Theater an der Wien. També va ser l’Evangelista de la Passió segons sant Mateu de Bach amb la Sing-Akademie de Zúric al Kultur und Kongresszentrum de Lucerna i com a solista a l’Oratori de Nadal de Bach al Musikverein de Viena. Com a cantant de lied, va debutar a Barcelona amb Schwanengesang de Schubert per a la Fundació Victoria de los Ángeles i va actuar al Musikverein de Ratisbona amb Diari d’un desaparegut de Leoš Janáček.

    La temporada actual interpretarà Endimione de L’arbore de Diana de Vicent Martín i Soler a l’Òpera de Cambra de Viena en el marc d’una nova producció del Theater an der Wien, i participarà en concerts a Oslo, Vaduz, Lucerna i al Musikverein de Viena amb la Missa de la coronació de Mozart juntament amb l’Orchester Wiener Akademie, dirigida per Martin Haselböck. A més, la seva agenda inclou recitals de lieder de Schubert a la Schubertiade de Hohenems i a la Konzerthaus de Viena.

  • Matthias Winckhler, baríton

    WINCKHLER, Matthias (baix) ©Gisela Schenker

    © Gisela Schenker

    Nascut el 1990 a Múnic, el baríton va iniciar la seva formació musical a l’Acadèmia Vocal de Baviera i va estudiar cant a la Universität Mozarteum de Salzburg amb Andreas Macco i al grup d’interpretació de lied de Wolfgang Holzmair. També ha participat activament en classes magistrals impartides per Matthias Goerne, Markus Hinterhäuser, Graham Johnson, Christa Ludwig, Malcolm Martineau, Bejun Mehta, Michele Pertusi, Rudolf Piernay, Peter Schreier, Bo Skovhus i Breda Zakotnik. Ha estat becari de la Fundació Walter & Charlotte Hamel i de la Fundació Walter Kaminsky.

    El 2017 va ser guardonat amb el Premi Trude Eipperle Rieger Advancement. El 2014 va obtenir el primer premi del Concurs Internacional Mozart de Salzburg, així com el premi especial de la Fundació Mozarteum. També va guanyar el Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig el 2012, el Concurs Nacional de Veu Júnior de Berlín el 2010 i del Concurs Schubert de duo de lied de Dortmund el 2014.

    Treballa habitualment amb directors de prestigi, com Giovanni Antonini, Karl-Friedrich Beringer, Fabio Bonizzoni, Reinhard Goebel, Hans Graf, Matthew Halls, Pablo Heras-Casado, Enoch zu Guttenberg, Günter Jena, Gianandrea Noseda, Ralf Otto, Vasily Petrenko, Ivan Repušić, Helmuth Rilling, Jordi Savall, Andreas Spering, Christoph Spering, Masaaki Suzuki i Jos van Veldhoven. Ha ofert concerts amb orquestres i conjunts com l’Akademie für Alte Musik de Berlín, Wiener Philharmoniker, Camerata Salzburg, Mozarteum Orchester de Salzburg, Dresdner Philharmonie, Philharmonische Staatsorchester d’Hamburg, Nederlandse Bachvereniging, Bach Collegium Japan i Filharmònica d’Oslo. Els concerts com a convidat l’han portat a diversos festivals de renom, incloent-hi el Festival de Salzburg, Festival d’Estiu de Kissingen, Bachfest de Leipzig, Thüringer Bachwochen i Setmana Mozart de Salzburg.

    Del 2015 al 2018 va ser membre solista de la Staatsoper  de Hannover, on va tenir els papers del comte Almaviva (Le nozze di Figaro), Papageno (La flauta màgica), Albert (Werther), Belcore (L’elisir d’amore) i Tom (Die englische Katze de Henze).

    El lied és un altre dels centres d’interès de Matthias Winckhler, i n’ofereix recitals amb els pianistes Marcelo Amaral, Bernadette Bartos, Tobias Krampen, Verena Metzger i Jan-Philip Schulze. En música contemporània ha treballat juntament amb compositors com ara Nikolaus Brass, Friedrich Cerha, Manfred Trojahn i Gerhard Wimberger, incloent-hi diverses actuacions d’estrenes mundials.

  • Miriam Feuersinger, soprano

    Miriam Feuersinger

    © Christine Schneider

    La soprano austríaca va descobrir el seu amor pel cant quan encara era una nena. Va finalitzar els estudis amb distincions amb el professor Kurt Widmer a l’Acadèmia de Música de la Ciutat de Basilea i actualment és una de les sopranos principals en música sacra barroca alemanya. La seva devoció, tant musical com de contingut, són les Cantates i Passions de J. S. Bach, així com la música dels seus contemporanis i predecessors. El 2014 va crear la sèrie Bach kantataen in Vorarlberg, dedicada precisament a aquest repertori.

    És invitada habitual de cicles de concerts com la Bach Stiftung Trogen (Suïssa), All of Bach (Països Baixos), Bachakademie Stuttgart (Alemanya) i a la vetllada musical a la Predigerkirche de Basilea (Suïssa), com també a festivals especialment alemanys: Bachfest Leipzig, Bach festtage Köthen, Thüringer Bachwochen, Musikfest Stuttgart, Händel festspielen Halle, Tagen alter Musik Regensburg, Barocktagen Stift Melk, Musica Sacra St. Pölten i també al Bachcelona, entre d’altres.

    Col·labora amb músics de prestigi, com Hans-Christoph Rademann, Václav Luks, Philippe Herreweghe, Rudolf Lutz, Ton Koopman, Christoph Prégardien, Sigiswald Kuijken, Reinbert de Leeuw, Peter Dijkstra, Leo McFall i Shunske Sato, i entre les formacions: Collegium Vocale Gent, Freiburg Baroque Orchestra, Collegium 1704, Holland Baroque, Capricornus Consort Basel, Les Cornets Noirs, La Cetra, Kammerorchester Basel, Symphonieorchester Vorarlberg, Concerto Stella Matutina, L’Arpa Festante...

    La seva tasca ha estat reconeguda amb el Preis der deutschen Schallplattenkritik 2014; Echo Klassik 2014, pel seu CD amb cantates per a soprano de Christoph Graupner; Ö1 Pasticcio Prize 2017 i una doble nominació a l’Opus Klassik 2022. El 2019 va ser nomenada membre honorari de la Societat Christoph Graupner, compositor l’obra del qual sent molt propera. El 2020 va fundar el Vokalwerkstatt M31, un espai per a la personalitat i la veu a Bregenz.

  • Raffaele Pe, contratenor

    Raffaele Pe

    © Nicola Dal Maso, Ribalta Luce Studio

    Nascut a Itàlia, va iniciar els seus estudis vocals i d’orgue a la catedral de Lodi, on va formar part del cor i va treballar amb Pietro Panzetti. Va continuar la formació a Londres amb Colin Baldy i es va convertir en membre del programa de joves artistes del Monteverdi Choir, tot col·laborant estretament amb Sir John Eliot Gardiner. Després es va perfeccionar amb Fernando Cordeiro Opa a Bolonya.

    Aclamat per la crítica com un dels artistes italians emergents de l’escena operística, la versàtil i expressiva veu de Raffaele Pe abasta un repertori que s’estén des del recitar cantando fins a les òperes contemporànies.

    Va debutar als Estats Units a l’Spoleto Festival USA interpretant el protagonista Delio a l’estrena de Veremonda de Cavalli, al costat de Vivica Genaux. Va debutar a La Fenice amb Orlando furioso de Vivaldi i al Teatro Comunale de Florència amb Didone abbandonata de Vinci. Altres rols en què ha destacat són Ottone de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi a Tòquio i al Schlosstheater de Schwetzingen, Leone de Bajazet de Gasparini al Festival Opera Barga, Roberto de Griselda de Vivaldi, sota la batuta de David Bates, i Santino del pasticcio Amore siciliano, dirigit per Leonardo García Alarcón.

    És el primer contratenor convidat pel Verona Opera Festival, on va cantar Carmina Burana de Carl Orff, dirigit per Andrea Battistoni, a l’Arena di Verona.

    En la seva trajectòria també destaquen Linceo d’Ipermestra de Cavalli al Festival de Glyndebourne, dirigit per Graham Vick; Oberon d’A midsummer night’s dream de Britten per a l’Opera de Lombardia, i Ermione del Trionfo dell’onore de Scarlatti al Festival della Valle d’Itria. Raffaele Pe va interpretar Arsace de Berenice al Festival Internacional Händel de Göttingen, Siface de La Critica de Jommelli a Graz i l’esperit de Dido and Aeneas de Purcell al Teatro Filarmonico de Verona amb Stefano Montanari i Marina Bianchi.

    Col·labora habitualment amb alguns dels principals directors del panorama actual, com ara Jordi Savall, William Christie, Diego Fasolis, Alessandro De Marchi, Ottavio Dantone, Paul McCreesh, René Jacobs, Nicholas McGegan, Václav Luks, Christophe Coin, Antonio Florio, Jean-Christophe Spinosi i Claudio Cavina.

    També actua sovint per ràdio i televisió, amb intervencions a la BBC, Mezzo TV, Culturebox, Radio France, RAI, RSI, ORF, NDR, etc.

    Va publicar el seu primer disc en solitari, The Medici castrato, per al segell Glossa, i l’ha interpretat als festivals de Bolonya i MITO, així com en grans sales europees, incloent-hi la Philharmonie de Berlín. També va gravar per a Glossa el CD Sospiri d’amore (àries operístiques i duets de Cavalli) amb La Venexiana, i l’Evangelista de Passione secondo Giovanni de Veneziano amb la Cappella Neapolitana. Ha participat, així mateix, en diversos enregistraments publicats per Harmonia Mundi, Arcana, Resonus Classics i ORF. L’octubre del 2018 va publicar un nou disc en solitari, Giulio Cesare - A baroque hero (Glossa), amb el seu propi conjunt, La Lira di Orfeo, sota la direcció de Luca Giradini.

    Entre els seus projectes recents i futurs destaquen la Passió segons sant Marc de Bach, reconstruïda per Jordi Savall, a Versalles i a la Filharmònica de París; el paper titular de l’Empio punito d’Alessandro Melani al Teatro Verdi de Pisa, dirigit per Carlo Ipata i posat en escena per Jacopo Spirei, així com diversos papers d’òpera de Händel: Nerone (Agrippina) al Festival Grange, Medoro (Orlando) al Theater an der Wien, el paper titular d’Arbace al Händel Festival Halle i Goffredo (Rinaldo) a l’Opera de la Llombardia, sota la batuta d’Ottavio Dantone i la seva Accademia Bizantina.

    El febrer del 2019 Raffaele Pe va presentar el recital en solitari L’art des castrats chez Vivaldi amb I Barocchisti i Diego Fasolis.

    Altres obres, autors i sales destacades en la seva carrera són: Passió segons sant Marc de Bach–Jordi Savall al Festival de Versalles i Philharmonie de París; Agrippina (Nerone) de Händel, al Festival Grange; Orlando (Medoro) de Händel, al Theater an der Wien; Ipermestra (Linceo) de Cavalli, al Festival de Glyndebourne; Passione secondo Giovanni (Evangelista) de Veneziano, al Concertgebouw d’Amsterdam; A midsummer night’s dream (Oberon) de Britten, a Òpera de la Llombardia; Belshazzar (Cyrus) de Händel, al Festival Internacional de Música d’Oslo; Berenice (Arsace) de Händel, al Festival Internacional Händel de Göttingen; Veremonda (Delio) de Cavalli, a l’Spoleto Festival USA; L’incoronazione di Poppea (Ottone) de Monterverdi, en gira pel Japó, i Rinaldo (Goffredo) de Händel, a Opera de la Llombardia.

  • Christoph Filler, baríton

    Christoph Filler

    © Shirley Suarez

    Va estudiar a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena amb Peter Edelmann i Florian Boesch. La temporada 2013-14 va ser membre de l’acadèmia internacional d’òpera de l’Opernhaus de Zúric, on va preparar com a cover els papers de Guglielmo (Così fan tutte), Marullo (Rigoletto), Ned Keene (Peter Grimes) i d’altres.

    Durant tres temporades consecutives va ser membre del conjunt permanent de l’Staatstheater am Gärtnerplatz de Múnic, on va interpretar Guglielmo (Così fan tutte), Papageno (Die Zauberflöte), Malatesta (Don Pasquale), Masetto (Don Giovanni), Schaunard (La bohème), el comte Eberbach (Der Wildschütz), el secretari de Sir Edgar (Der junge Lord), així com Danilo (Die lustige Witwe) i Josef (Wiener Blut).

    Diversos compromisos l’han portat com a convidat a la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf en els rols de Toni Schlumberger (Die Zirkusprinzessin) i el doctor Falke (Die Fledermaus), a l’Òpera de Daegu de Corea com a Belcore (L’elisir d’amore), a l’Staatstheater de Darmstadt en el rol de doctor Falke (Die Fledermaus) i al Theater de Chemnitz com a Figaro (Le nozze di Figaro). Al Landestheater d’Innsbruck, Christoph Filler va aparèixer en una nova producció de The golden dragon de Peter Eötvös, com a Haly a L’italiana in Algeri de Rossini i en el paper titular de Sweeney Todd de Stephen Sondheim.

    En concert ha participat a Les estacions de Haydn, Ein deutsches Requiem de Brahms i Carmina Burana d’Orff. Va debutar al Musikverein de Viena amb la Passió segons sant Mateu de Bach amb l’Orchester Wiener Akademie sota la batuta de Martin Haselböck, amb qui també va col·laborar al Requiem de Mozart i –acompanyat per Musica Angelica Baroque Orchestra– a la Passió segons sant Mateu de Bach a Los Angeles. A més, va aparèixer com a Jesús de la Passió segons sant Mateu de Bach a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid.

    Altres compromisos inclouen el debut amb l’Orchestre Philharmonique d’Estrasburg en La Creació de Haydn dirigida per Theodor Guschlbauer, seguit d’una gira amb l’Orchestre des Champs Élysées amb direcció de Philippe Herreweghe. Amb el Concentus Musicus de Viena ha participat en un concert de The fairy queen de Purcell al Musikverein de Viena dirigit per Stefan Gottfried.

    Christoph Filler és també intèrpret de lieder, especialment interessat en Schubert i Mahler. Així, ha cantat els cicles Lieder eines fahrenden Gesellen de Mahler al Salzkammergut Festwochen Gmunden amb l’Acadèmia de la Filharmònica de Viena, així com Kindertotenlieder en una versió per a orquestra de cambra i Winterreise de Schubert a l’Staatstheater am Gärtnerplatz.

    La temporada actual debutarà al Theater an der Wien en una nova producció de L’arbore di Diana de Vicent Martín i Soler, i apareixerà per primera vegada al Theater St. Gallen com doctor Falke de Die Fledermaus de Strauss. Al Musikverein de Viena participarà en la Missa en Si menor de Bach amb l’Orchester Wiener Akademie, dirigida per Martin Haselböck. Altres compromisos de concerts inclouen la Missa en Mi bemoll major de Schubert amb la Wiener Symphoniker, dirigida per Cristian Măcelaru, i la Passió segons sant Joan (Jesús) de Bach amb el Concentus Musicus, dirigit per Stefan Gottfried. Cantant lieder interpretarà Winterreise de Schubert al MuTh de Viena en el marc del Musiksalon de Michael Schade.

  • Manfredo Kraemer, concertino

    KRAEMER, Manfredo

    Començà els estudis de violí a Córdoba (Argentina) i el 1984 es traslladà a Alemanya, on estudià a Hochschule für Musik de Colònia amb el professor Franzjosef Maier. El 1985, juntament amb els seus companys de la universitat, fundà l’orquestra Concerto Köln, i un any després fou convidat per Reinhard Goebel a participar a Musica Antiqua Köln, grup de referència obligada a nivell mundial en l’àmbit de la música barroca.

    Du a terme una intensa activitat concertística, també en qualitat de solista i director, que suposen al voltant de cent compromisos anuals per tot el món. Des del 1991 és convidat pels directors especialitzats més importants d’arreu. El 1996 creà el grup instrumental The Rare Fruits Council, els enregistraments del qual han estat sempre lloats i guardonats.

    L’any2000 fundà La Barroca del Suquía a Córdoba. Amb instruments d’època, l’orquestra és considerada una de les millors agrupacions d’aquest tipus a Llatinoamèrica i ofereix obres mestres del repertori barroc en les seves versions originals, mai abans interpretades al continent americà.

    Des del 1991 col·labora estretament amb Jordi Savall com a primer violí de Le Concert des Nations. Nomenat pel BBC Music Magazine el 2004 entre un dels més destacats violinistes barrocs de l’actualitat, la seva discografia compren més d’una quarantena de títols.

  • Lluís Vilamajó, preparació del conjunt vocal

    Lluís Vilamajó

    Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i després els continuà al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona. Va estudiar violí amb els mestres Xavier Turull i Agustín León Ara, i cant amb Margarita Sabartés i Carmen Martínez. Actualment és membre de La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI (dirigit per Jordi Savall) i ha col·laborat amb formacions com Al Ayre Español, Venice Baroque Orchestra, Le Saqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, Ensemble La Fenice, Ensemble Baroque de Llemotges i Il Fondamento, amb les quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments en diferents auditoris d’Europa, així com també als Estats Units, Mèxic, l’Argentina, el Brasil, Austràlia i Israel, entre d’altres.

    Ha estat director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona, en la qual havia cantat sota la direcció del mestre Enric Gispert, i director del Cor Infantil i el Cor de Noies de l’Orfeó Català. Ha estat el responsable de la direcció artística, amb Lambert Climent i Carlos Mena, del Coro Barroco de Andalucía (Sevilla) i del Coro Vozes de Al Ayre Español (Saragossa).

    Actualment col·labora amb La Capella Reial de Catalunya i el seu director, Jordi Savall, en la preparació del cor en produccions com ara la Missa en Si menor, Magnificat i Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, Vespres de C. Monteverdi, Die Israeliten in der Wüste de C. Ph. E. Bach, i organitzant l’Acadèmia de Formació Professional, de Recerca i d’Interpretació. A més, des de fa dos anys dirigeix la Jove Capella Reial de Catalunya creada juntament amb el mestre Jordi Savall. Paral·lelament ha començat el projecte FONICS per a joves cantants i ha estat director artístic del Coro de la Orquesta Ciudad de Granada i del Joven Coro de Andalucía.

    Com a solista ha interpretat les Vespres de C. Monteverdi, Magnificat de J. S. Bach, Requiem de W. A. Mozart, Missa de Glòria de G. Puccini, La Creació de J. Haydn, El Messies de G. F. Händel, Passió segons sant Mateu i Passió segons sant Joan de J. S. Bach, Missa en Si menor de J. S. Bach i L’enfant prodigue de C. Debussy, entre d’altres. Ha actuat sota la direcció de S. Brotons, P. Cao, J. Casas, J. J. Mena, M. Valdivieso, A. Ros Marbà, A. Parrott, X. Puig, L. Heltay, R. Alessandrini, E. Ericson, E. Martínez Izquierdo, J. Savall, S. Mas, A. Cremonesi, S. Kuijken, J. Mora, N. McGegan, P. Dombrecht, R. Goegel, C. Coin, Ch. Hogwood, A. Marcon i P. Pierlot.

    Ha participat en diversos enregistraments per a Astrée-Audivis, Alia-Vox, Fonti Musicali, Sony Classical, Deutsche Harmonia Mundi, Accord, Discant i Cantus.

  • La Capella Reial de Catalunya

    La Capella Reial de Catalunya

    © Teresa Llordés

    Seguint el model de les famoses capelles reials medievals per a les quals foren creades les grans obres mestres de la música sagrada i profana a la península Ibèrica, l’any 1987 Montserrat Figueras i Jordi Savall funden La Capella Reial, un dels primers grups vocals dedicats a la interpretació de les músiques dels Segles d’Or amb criteris històrics i constituït exclusivament per veus hispàniques i llatines. A partir del 1990 rep el patrocini regular de la Generalitat de Catalunya i des d’aquell moment passa a anomenar-se La Capella Reial de Catalunya.

    El nou conjunt es dedica a la recuperació i a la interpretació del patrimoni polifònic vocal medieval i dels Segles d’Or hispànic i europeu anterior al segle XIX amb criteris històrics. En la mateixa línia artística que Hespèrion XXI i sempre des d’un gran respecte a la profunda dimensió espiritual i artística de cada obra, La Capella Reial de Catalunya combina magistralment tant la qualitat i l’adequació a l’estil de l’època, com la declamació i projecció expressiva del text poètic.

    El seu extens repertori abraça des de la música medieval de les cultures de la Mediterrània fins als grans mestres del Renaixement i del Barroc. Alguns dels seus programes de concert més celebrats són la Missa de batalla de Joan Cererols, Les vespres de Claudio Monteverdi, les Cantigas d’Alfons X el Savi, el Llibre vermell de Montserrat, les cançons sefardites, la música del Misteri d’Elx, els romanços del Quixot de Miguel de Cervantes, els Cançoners del Segle d’Or i el Requiem de Mozart. Recentment també ha interpretat i enregistrat la Passió segons sant Marc de Johann Sebastian Bach, El Messies de Georg Friedrich Händel, l’oratori Juditha Triumphans de Vivaldi, l’Oratori de Nadal de Bach i La Creació de Joseph Haydn, que ha obtingut un gran èxit de crítica internacional.

    També ha destacat en alguns repertoris operístics del Barroc i del Classicisme des que va debutar en aquest gènere el 1992 amb l’orquestra Le Concert des Nations, i en composicions contemporànies d’Arvo Pärt. Cal destacar la seva participació en la banda sonora de la pel·lícula Jeanne la Pucelle (1993) de Jacques Rivette sobre la vida de Joana d’Arc.

    La seva discografia, publicada en més de quaranta CDs, ha rebut diverses distincions i guardons, entre els quals destaca el Midem Classical Award i el Grammy. Sota la direcció de Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya desenvolupa una intensa activitat de concerts, enregistraments arreu del món i, des de la seva fundació, actua habitualment als principals festivals internacionals de música antiga.

  • Le Concert des Nations

    Le Concert des Nations

    © David Ignaszewski

    Fou creada per Jordi Savall i Montserrat Figueras l’any 1989 durant la preparació del projecte Canticum Beatae Virginis de M. A. Charpentier per poder disposar d’una formació amb instruments d’època capaç d’interpretar un repertori des del Barroc fins al Romanticisme (1600-1850). El seu nom prové de l’obra de François Couperin, Les Nations, concepte que representa la reunió dels gustos musicals i la premonició que l’art, a Europa, duria per sempre una marca pròpia, la del Segle de les Llums.

    Dirigida per Jordi Savall, Le Concert des Nations va ser la primera orquestra formada per una majoria de músics provinents de països llatins (Espanya, Llatinoamèrica, França, Itàlia, Portugal, etc.), tots ells destacats especialistes a nivell internacional en la interpretació de música antiga amb instruments originals d’època i criteris històrics. Des de l’inici, posa de manifest la voluntat de donar a conèixer un repertori històric de gran qualitat a través d’interpretacions que respecten rigorosament l’esperit original de cada obra, però interpretades amb una voluntat revitalitzadora. En són bons exemples els enregistraments de Charpentier, J. S. Bach, Haydn, Mozart, Händel, Marais, Arriaga, Beethoven, Purcell, Dumanoir, Lully, Biber, Boccherini, Rameau i Vivaldi.

    L’any 1992, Le Concert des Nations debutà en el gènere operístic amb Una cosa rara de Martín i Soler, representada al Théâtre des Champs Élysées, Gran Teatre del Liceu i Auditorio Nacional de Madrid. Més tard donaria continuïtat a aquestes actuacions amb la representació de L’Orfeo de Claudio Monteverdi al Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Wiener Konzerthaus, Arsenal de Metz, Teatro Regio de Torí i, de nou, al reconstruït Liceu, l’any 2002, on es va publicar en DVD (BBC-Opus Arte). Posteriorment també es va interpretar al Palais des Arts de Brussel·les, Grand Théâtre de Bordeus i al Festival Mito del Piccolo Teatro de Milà. El 1995 va representar a Montpeller una altra òpera de Martín i Soler, Il burbero di buon cuore, i l’any 2000 Celos aun del Ayre matan de Juan Hidalgo i Calderón de la Barca, presentada en versió concert a Barcelona i Viena. Les darreres produccions han estat Farnace de Vivaldi, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid i Il Teuzzone de Vivaldi, interpretada en versió semiconcertant a l’Òpera Reial de Versalles.

    Els darrers anys Le Concert des Nations ha abordat obres mestres del simfonisme, com La Creació de Joseph Haydn, Oratori de Nadal de J. S. Bach o El Messies de G. F. Händel, i s’ha endinsat al Classicisme i Romanticisme. El 2020 va interpretar en concert i va enregistrar el doble CD Beethoven Révolution amb la integral de les Simfonies de Beethoven amb motiu del 250è aniversari, pel qual ha rebut un elogi unànime de la crítica internacional.

    La seva extensa discografia ha rebut diverses distincions i guardons, entre els quals destaca el Midem Classical Award i el Schallplattenkritik Preis. L’impacte de les obres, dels enregistraments i les actuacions a les principals ciutats i festivals de música del món l’han acreditat com una de les millors orquestres amb instruments d’època.

  • Jordi Savall, director

    Jordi Savall

    © Olivier Killig

    “Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infinitament diversa. És un home pel nostre temps”, «The Guardian»

    Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Fa més de cinquanta anys que dona a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i de l’oblit. Dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba o com a director. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revaloració de la música històrica. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989), amb els quals explora i crea un univers d’emocions i de bellesa, i les projecta al món i a milions d’amants de la música.

    Amb la seva participació fonamental a la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les matins du monde (Tots els matins del món), que va guanyar el César a la millor banda sonora, la seva activitat concertística (140 concerts a l’any, aproximadament), la seva discografia (6 enregistraments anuals) i la creació el 1998, amb Montserrat Figueras, del seu segell discogràfic Alia Vox, Jordi Savall demostra que la música antiga no és necessàriament elitista, sinó que interessa a un públic ampli de totes les edats, cada vegada més divers i nombrós.

    Al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de 230 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del Classicisme, amb una especial atenció al patrimoni musical hispànic i mediterrani, que han estat mereixedors de moltes distincions, com el Midem Award, International Classical Music Award i un Grammy. Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l’entesa i la pau entre pobles i cultures diferents i de vegades enfrontades. No debades, el 2008, Jordi Savall fou nomenat Ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural i, juntament amb Montserrat Figueras, varen ser investits Artistes per la Pau del programa Ambaixadors de Bona Voluntat de la UNESCO.

    Entre els anys 2020 i 2021, pel 250è aniversari de Ludwig van Beethoven, en va dirigir la integral de les Simfonies al capdavant de l’orquestra Le Concert des Nations i les va enregistrar en dos CDs amb el títol Beethoven Révolution per al seu segell Alia Vox. L’impacte que han produït al mercat discogràfic internacional ha estat definit fins i tot com “un miracle” («Fanfare») i la crítica alemanya va distingir el segon volum amb el Schallplattenkritik Preis com a millor disc orquestral.

    La seva fecunda carrera musical ha estat mereixedora de les més altes distincions nacionals i internacionals, entre les quals cal destacar el títol de doctor honoris causa de les universitats d’Èvora (Portugal), Barcelona, Katowice (Polònia), Lovaina (Bèlgica), Basilea (Suïssa) i Utrecht (Països Baixos), la insígnia de Chevalier de la Legió d’Honor de la República francesa, el Premi Internacional de Música per la Pau del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, el Premi Helena Vaz da Silva, el prestigiós Premi Léonie Sonning, considerat el Premi Nobel de la música, i és membre d’honor de la Royal Philharmonic Society, de la Reial Acadèmia Sueca de la Música i de l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia.

    Des de la seva creació el 1998, Alia Vox s’ha establert com una de les principals discogràfiques especialitzades en música antiga. És el segell exclusiu dels enregistraments de Jordi Savall i dels seus conjunts.

  • Formacions

    La Capella Reial de Catalunya

    Sopranos:
    Elionor Martínez, Rita Morais, Anna Piroli, Margarita Rodríguez, Lise Viricel

    Mezzosopranos – contralts:
    Laia Cortés, Lucija Ercegovac, Mariona Llobera, Beatriz Oleaga, Patrícia Silveira

    Tenors:
    Gerson Coelho, Martí Doñate, Oriol Guimerà, David Hernández, Ferran Mitjans

    Barítons – baixos:
    Ferran Albrich, Lluís Arratia, Oriol Mallart, Joan Miquel Muñoz, Pieter Stas

    Lluís Vilamajó, preparació del conjunt vocal
    Rochsane Taghikhani, coach de dicció lírica
    Luca Gugliemi, correpetidor


    Le Concert des Nations

    Manfredo Kraemer, concertino 
    David Plantier, violí segon
    Mauro Lopes, Guadalupe del Moral, Ángela Moro, violins primers
    Joanna Crosetto, Andrea Duca, César Sánchez, violins segons
    David Glidden, Núria Pujolràs, violes & violes d’amor
    Jordi Savall, viola de gamba
    Balázs Máté, Anastasia Baraviera, violoncels
    Michele Zeoli, contrabaix

    Charles Zebley, Eleonora Bišćević, flautes travesseres
    Paolo Grazzi, Magdalena Karolak, oboès, oboès d’amor & oboès da caccia
    Joaquim Guerra, fagot
    Maurizio Barigione, contrafagot
    Josep Maria Martí, arxillaüt & tiorba 
    Carlos García-Bernalt, clavicèmbal
    Luca Guglielmi, orgue i assistent de direcció

     

    Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

    • Departament de Cultura de la Generalitat Catalunya (Savall març 24)

    Amb el suport financer de la Direction Régionale des Affaires Culturelles Occitanie

    • Direction Régionale des Affaires Culturelles Occitanie (Savall març 24)
    • Confinanciat Unió Europea

    Aquest concert forma part del projecte Young Orchestra and Choir Professional Academies (YOCPA) liderat pel Centre Internacional de Música Antiga Fundació CIMA i compta amb el suport de la Unió Europea.

    El projecte ofereix oportunitats de formació i feina a noves generacions de músics. Aquest programa combina el treball pedagògic d’experts professionals amb l’aprenentatge de músics joves a través d’acadèmies que es realitzen de manera presencial i en línia.

    Com a part de l’aprenentatge pràctic, aquestes acadèmies també ofereixen l’oportunitat de tocar amb els conjunts dirigits per Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, a diferents sales de prestigi d’Europa i enregistrar CD dels repertoris treballats a les acadèmies.

  • Textos

    J. S. Bach: Passió segons sant Joan

    ERSTER TEIL

    PRIMERA PART

    1. Chor
    Herr, unser Herrscher, dessen Ruhm in allen
    Landen herrlich ist! Zeig’ uns durch deine
    Passion, dass du, der wahre Gottessohn, zu
    aller Zeit, auch in der grössten Niedrigkeit,
    Verherrlicht worden bist.

    1. Cor
    Senyor, Senyor, camí nostre, tot país participa del
    vostre esclat, mostreu-nos per la vostra Passió que
    Vós, Fill de Déu veritable, heu estat adorat fins en
    la més gran misèria.

    2a. Rezitativ (18, 1-5)
    Evangelist. Jesus ging mit seinen Jüngern über
    den Bach Kidron, da war ein Garten, darein
    ging Jesus und seine Jünger. Judas aber, der
    ihn verriet, wusste den Ort auch, denn Jesus
    versammelte sich oft daselbst mit seinen
    Jüngern. Da nun Judas zu sich hatte genommen
    die Schar und der Hohenpriester und Pharisäer
    Diener, kommt er dahin mit Fackeln, Lampen
    und mit Waffen. Als nun Jesus wusste alles, was
    ihm begegnen sollte, ging er hinaus und sprach
    zu ihnen: Jesus. Wen suchet ihr?
    Evangelist. Sie antworteten ihm:

    2a. Recitatiu
    Evangelista. Jesús va sortir amb els seus deixebles
    cap a l’altra banda del torrent de Cedró, on hi
    havia un hort, i hi entrà amb els seus deixebles.
    Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell lloc,
    perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus
    deixebles. Judes, doncs, prengué la cohort i els
    guàrdies dels grans sacerdots i fariseus, i se n’hi anà
    amb llanternes, torxes i armes. Jesús, sabent tot el
    que li havia de passar, s’avançà i els digué:
    Jesús. Qui busqueu?
    Evangelista. Li respongueren:

    2b. Chor (18, 5)
    Jesum von Natzareth!

    2b. Cor
    Jesús de Natzaret!

    2c. Rezitativ (18, 5-7)
    Evangelist. Jesus spricht zu ihnen:
    Jesus. Ich bin’s
    Evangelist. Judas aber, der ihn verriet, stund
    auch bei ihnen. Als nun Jesus zu ihnen sprach:
    Ich bin’s!, wichen sie zurücke und fielen zu
    Boden. Da fragete er sie abermal:
    Jesús. Wen suchet ihr?
    Evangelist. Sie aber sprachen:

    2c. Recitatiu
    Evangelista. Els diu:
    Jesús. Soc jo.
    Evangelista. Judes, el qui el traïa, es trobava també
    amb ells. Així que els digué: Soc jo!, recularen i
    caigueren per terra. Novament els preguntà:
    Jesús. Qui busqueu?
    Evangelista. Li digueren:

    2d. Chor (18, 7)
    Jesum von Natzareth!

    2d. Cor
    Jesús de Natzaret!

    2e. Rezitativ (18, 8)
    Evangelist. Jesus antwortete:
    Jesus. Ich hab’s euch gesagt, dass ich’s sei,
    suchet ihr denn mich, so lasset diese gehen!

    2e. Recitatiu
    Evangelista. Respongué Jesús:
    Jesús. Ja us he dit que soc jo; si em busqueu a mi,
    deixeu que se’n vagin aquests.

    3. Choral
    O große Lieb’, o Lieb’ ohn’ alle Masse, die dich
    gebracht auf diese Marterstrasse! Ich lebte mit
    der Welt in Lust und Freuden, und du musst
    leiden!

    3. Coral
    Oh gran amor, amor sense mesura que us porta en
    aquest camí de martiri! Jo visc amb el món, entre
    goigs, i ara Vós heu de patir.

    4. Rezitativ (18, 9-11)
    Evangelist. Auf dass das Wort erfüllet würde,
    welches er sagte: Ich habe der keine verloren,
    die du mir gegeben hast. Da hatte Simon Petrus
    ein Schwert, und zog es aus, und schlug nach
    des Hohenpriesters Knecht, und hieb ihm sein
    recht’ Ohr ab; und der Knecht hiess Malchus.
    Da sprach Jesus su Petro:
    Jesus. Stecke dein Schwert in die Schiede; soll
    ich den Kelch nicht trinken, den mir mein Vater
    gegeben hat?

    4. Recitatiu
    Evangelista. Per tal que es complís la paraula que
    havia dit: Dels que m’heu donat, no n’he perdut
    ni un de sol. Aleshores, Simó Pere, que tenia una
    espasa, la desembeinà, ferí el servent del gran
    sacerdot i li tallà l’orella dreta. Aquest servent es
    deia Malcus. Però Jesús digué a Pere:
    Jesús. Fica l’espasa a la beina; el calze que m’ha
    donat el Pare, no l’haig de beure?

    5. Choral
    Dein Will’ gescheh’, Herr Gott, zugleich auf
    Erden wie im Himmelreich; gib uns Geduld in
    Leidenszeit, Gehorsamsein in Lieb’ und Leid
    wehr’ und steur’ allem Fleisch und Blut, das
    wider deinen Willen tut.

    5. Cor
    Faci’s la vostra voluntat, oh el meu Déu, així en
    la terra com en el cel; feu-nos pacients en temps de
    sofrença, sigueu obeït en joia i en dolor, i emmeneu
    tota carn i sang que no segueixi la vostra voluntat.

    6. Rezitativ (18,12-14)
    Evangelist. Die Schar aber und der
    Oberhauptmann und die Diener der Juden
    nahmen Jesum und bunden ihn, und führeten
    ihn aufs erste zu Hannas, der war Kaiphas’
    Schwäher, welcher des Jahres Hoherpriester
    war. Es war aber Kaiphas, der den Juden riet, es
    wäre gut, dass ein Mensch würde umbracht für
    das Volk.

    6. Recitatiu
    Evangelista. Llavors la cohort, el tribú i els guardes
    dels jueus agafaren Jesús i el lligaren. I el dugueren
    primer a Anàs, que era sogre de Caifàs, el gran
    sacerdot d’aquell any. Caifàs era el que havia
    aconsellat als jueus: Val més que un sol home mori
    pel poble.

    7. Arie (Alt)
    Von den Stricken meiner Sünden mich zu
    entbinden, wird mein Heil gebunden; mich von
    allen Lasterbeulen völlig zu heilen, lässt er sich
    verwunden.

    7. Ària (contralt)
    Per alliberar-me dels lligams dels meus pecats, han
    lligat el meu Salvador. Ell deixa que el fereixin
    perquè es curin les nafres dels meus vicis.

    8. Rezitativ (18,12-14)
    Evangelist. Simon Petrus aber folgete Jesum
    nach und ein andrer Jünger.

    8. Recitatiu
    Evangelista. Simó Pere seguia Jesús i un altre
    deixeble.

    9. Arie (Sopran)
    Ich folge dir gleichfalls, mein Heiland, mit
    Freuden, und lasse dich nicht, mein Heiland,
    mein Licht. Mein sehnlicher Lauf hört eher
    nicht auf, bis dass du mich lehrest geduldig zu
    leiden.

    9. Ària (soprano)
    Jo també us seguiré amb joia, oh Salvador meu,
    i no us deixaré, oh Salvador meu, oh llum meva.
    No abandoneu el meu caminar ardent fins que
    m’ensenyeu, pacient, a sofrir.

    10. Rezitativ (18,15-23)
    Evangelist. Derselbige Jünger war dem
    Hohenpriester bekannt und ging mit Jesu
    hinein in des Hohenpriesters Palast. Petrus
    aber stund draussen vor der Tür. Da ging der
    andere Jünger, der dem Hohenpriester bekannt
    war, hinaus und redete mit der Türhüterin und
    führete Petrum hinein. Da sprach die Magd, dit
    Türhüterin, zu Petro:
    Magd: Bist du nicht dieses Menschen Jünger
    einer?
    Evangelist. Er sparch:
    Petrus. Ich bin’s nicht!
    Evangelist. Es stunden aber die Knechte und
    Diener, und hatten ein Kohlfeu’r gemacht, denn
    es war kalt, und wärmeten sich. Petrus aber
    stund bei ihnen und wärmete sich. Aber der
    Hohenpriester fragte Jesum um seine Jünger
    und um seine Lehre. Jesus antwortete ihm:
    Jesus. Ich habe frei, öffentlich geredet vor
    der Welt. Ich habe allezeit gelehret in der
    Schule und in dem Tempel, da alle Juden
    zusammenkommen, und habe nichts im
    Verborg’nen geredt. Was fragest du mich
    darum? Frage die darum, die gehöret
    haben, was ich zu ihnen geredet habe; siehe,
    dieselbigen wissen, was ich gesaget habe!
    Evangelist. Als er aber solches redete gab der
    Diener einer, die dabei stunden, Jesu einen
    Backenstreich, und sprach:
    Diener. Solltest du dem Hohenpriester also
    antworten?
    Evangelist. Jesus aber antwortete:
    Jesus. Hab’ ich übel geredt, so beweise es, dass
    es böse sei, hab’ich aber recht geredt, was
    schlägest du mich?

    10. Recitatiu
    Evangelista. Aquest deixeble era conegut del gran
    sacerdot, i entrà amb Jesús al palau del gran
    sacerdot, mentre que Pere s’havia quedat fora, a la
    porta. Sortí, doncs, l’altre deixeble, conegut del gran
    sacerdot, parlà a la portera, i feu entrar Pere. La
    criada, la portera, digué aleshores a Pere:
    Serventa: No eres tu també dels deixebles d’aquest
    home?
    Evangelista. Li contestà ell:
    Pere. No en soc!
    Evangelista. S’estaven allí els servents i els
    guàrdies, que havien preparat un caliu, perquè feia
    fred, i s’escalfaven. Pere també s’hi estava, amb
    ells, escalfant-se. Llavors el gran sacerdot interrogà
    Jesús sobre els seus deixebles i la seva doctrina.
    Jesús li respongué:
    Jesús: Jo he parlat públicament al món; he ensenyat
    sempre a la sinagoga i al temple, on tots els jueus
    es reuneixen, i no he dit res d’amagat. Per què em
    preguntes? Pregunta als qui m’han sentit què els he
    parlat; ells saben prou el que els he dit.
    Evangelista. En dir Jesús això, un dels guàrdies li
    donà una bufetada dient:
    Guàrdia. Així contestes al gran sacerdot?
    Evangelista. Jesús li respongué:
    Jesús: Si he parlat malament, prova què he dit de
    mal; si he parlat bé, per què em pegues?

    11. Choral
    Wer hat dich so geschlagen, mein Heil, und
    dich mit Plagen so übel zugericht’t? Du bist ja
    nicht ein Sünder, wie wir und unsre Kinder,
    von Missetatan weisst du nicht. Ich, ich und
    meine Sünden die sich wie Körnlein finden
    des Sandes an dem Meer, die haben dir erreget
    das Elend, das sich schläget, und das betrübte
    Marterheer.

    11. Coral
    ¿Per qui heu estat així batut, oh Salvador meu,
    qui amb tant de mal us feria? Vós no teniu pecat
    com nosaltres i els nostres fills, de cap malícia res
    no heu mai sabut. Soc jo qui, a causa dels meus
    innombrables pecats, tants com els granets de sorra
    de la platja, ha provocat vostres dolors i turments.

    12a. Rezitativ (18,24-25)
    Evangelist. Und Hannas sandte ihn gebunden
    zu dem Hohenpriester Kaiphas. Simon Petrus
    stund und wärmete sich; da sprachen sie zu
    ihm:

    12a. Recitatiu
    Evangelista: Anàs l’envià lligat a Caifàs, el gran
    sacerdot. Simó Pere s’estava allí, escalfant-se. I li
    digueren:

    12b. Chor (18, 25)
    Bist du nicht seiner Jünger einer?

    12b. Cor
    No eres tu també dels seus deixebles?

    12c. Rezitativ (18,25-27)
    Evangelist. Er leugnete aber und sprach:
    Petrus. Ich bin’s nicht!
    Evangelist. Spricht des Hohenpriesters Knecht
    einer, ein Gefreund’ter des, dem Petrus das Ohr
    abgehauen hatte:
    Diener. Sahe ich dich nicht im Garten bei ihm?
    Evangelist. Da verleugnete Petrus abermal, und
    alsobald krähete der Hahn. Da gedachte Petrus
    an die Worte Jesu, und ging hinaus und weinete
    bitterlich.

    12c. Recitatiu
    Evangelista. Ell ho negà i digué:
    Pere. No en soc!
    Evangelista. Li diu un dels servents del gran
    sacerdot, parent d’aquell a qui Pere tallà l’orella:
    Servent. No t’he vist jo a l’hort amb ell?
    Evangelista. Pere ho negà novament, i a
    l’instant cantà un gall. I Pere sortí a fora i plorà
    amargament.

    13. Arie (Tenor)
    Ach, mein Sinn, wo willst du endlich hin,
    wo soll ich mich erquicken? Bleib’ ich hier,
    oder wünsch’ ich mir Berg und Hügel auf del
    Rücken? Bei der Welt ist gar kein Rat, und im
    Herzen stehn die Schmerzen meiner Missetat,
    weil der Knecht den Herr verleugnet hat.

    13. Ària (Tenor)
    Oh ànima meva, on aniràs finalment? Ah! On
    puc trobar consol? ¿Resto ací o vull deixar enrere
    muntanyes i turons? En el món no hi ha treva, i del
    dolor de les meves culpes tinc llaurat el cor; perquè
    el servent ha renegat del seu Senyor.

    14. Choral
    Petrus, der nicht denkt zurück, seinen Gott
    verneinet, der doch auf ein’n ernsten Blick
    bitterlichen weinet: Jesu, blicke mich auch an,
    wenn ich nicht will büssen; wenn ich Böses hab’
    getan, rühre mein Gewissen.

    14. Coral
    Pere, com qui no recorda, nega el seu Déu, mes a la
    primera mirada profunda, quin plor tan amarg!
    Mireu-me també, Jesús, quan no vull redreçar-me; i
    si no us sé escollir, feriu la meva consciència.

    ZWEITER TEIL

    SEGONA PART

    15. Choral
    Christus, der uns selig macht, kein Bös’s hat
    begangen, der ward für uns in der Nacht als
    ein Dieb gefangen, geführt für gottlose Leut’
    und fälschlich verklaget, verlacht, verhöhnt und
    verspeit, wie denn die Schrift saget.

    15. Coral
    Crist, que ens dona la Vida, i no ha fet cap mal, ha
    estat venut en la nit, com un lladre, portat davant
    d’homes sense Déu i acusat en fals, escarnit i
    afrontat, tal com diu l’Escriptura.

    16a. Rezitativ (18,28-30)
    Evangelist. Da führeten sie Jesum von Kaiphas
    vor das Richthaus; und es war frühe. Und sie
    gingen nicht in das Richthaus, auf dass sie nicht
    unrein würden, sondern Ostern essen möchten.
    Da ging Pilatus zu ihnen hinaus und sprach:
    Pilatus. Was bringet ihr für Klage wider diesen
    Menschen?
    Evangelist. Sie antworteten und sprachen zu
    ihm:

    16a. Recitatiu
    Evangelista. Aleshores dugueren Jesús de casa
    de Caifàs al pretori per no contaminar-se i
    poder menjar l’anyell pasqual. Pilat, doncs, va
    sortir a fora cap a ells, i digué:
    Pilat. Quina acusació porteu contra aquest
    home?
    Evangelista. Li contestaren:

    16b. Choral (18, 30)
    Wäre dieser nicht ein Ubeltäter, wir hätten dir
    ihn nicht überantwortet.

    16b. Coral
    Si aquest no fos un malfactor, no te l’hauríem pas
    lliurat.

    16c. Rezitativ (18,31)
    Evangelist. Da sprach Pilatus zu ihnen:
    Pilatus. So nehmet ihr ihn hin und richtet ihn
    nach eurem Gesetze!
    Evangelist. Da sprachen die Juden zu ihm:

    16c. Recitatiu
    Evangelista. Pilat els digué:
    Pilat. Preneu-lo vosaltres mateixos i jutgeu-lo
    segons la vostra Llei.
    Evangelista. Els jueus li respongueren:

    16d. Chor (18, 31)
    Wir dürfen niemand töten.

    16d.Cor
    A nosaltres no ens és permès d’executar ningú.

    16e. Rezitativ (18,32-36)
    Evangelist. Auf daß erfüllet würde das Wort
    Jesu, welches er sagte, da er deutete welches
    Todes er sterben würde. Da ging Pilatus wieder
    hinein in das Richthaus und rief Jesum und
    sprach zu ihm:
    Pilatus. Bist du der Juden König?
    Evangelist. Jesus antwortete:
    Jesus. Redet du das von dir selbst, oder haben’s
    dir andere von mir gesagt?
    Evangelist. Pilatus antwortete:
    Pilatus. Bin ich ein Jude? Dein Volk und die
    Hohenpriester haben dich mir überantwortet,
    was hast du getan?
    Evangelist. Jesus antwortete:
    Jesus. Mein Reich ist nicht von dieser Welt,
    wäre mein Reich von dieser Welt, meine Diener
    würden darob kämpfen, dass ich den Juden
    nicht überantwortet würde! Aber, nun ist mein
    Reich nicht von dannen.

    16e. Recitatiu
    Evangelista. Calia que es complissin les paraules
    que digué Jesús indicant de quina mort havia de
    morir. Llavors Pilat se’n tornà a dintre el pretori,
    cridà Jesús, i li digué:
    Pilat. Tu ets el rei dels jueus?
    Evangelista. Jesús respongué:
    Jesús. ¿Dius això per tu mateix, o bé d’altres t’ho
    han dit de mi?
    Evangelista. Pilat va respondre:
    Pilat. Que potser soc jueu, jo? El teu poble i els
    grans sacerdots t’han lliurat a mi; què has fet?
    Evangelista. Jesús contestà:
    Jesús. El meu regne no és d’aquest món; si el meu
    regne hagués estat d’aquest món, els meus homes
    prou haurien lluitat perquè no fos lliurat als jueus;
    però, de fet, el meu regne no és pas d’aquí.

    17. Choral
    Ach, großer König, gross zu allen Zeiten, wie
    kann ich g’nugsam diese Teu’ ausbreiten? Kein’s
    Menschen Herze mag indes ausdenken was
    dir zu schenken. 

    17. Coral
    Oh gran Rei, per tots els temps gran. ¿Com
    podré agrair tanta fidelitat? Cap cor d’home no
    sabrà pensar res que sigui digne d’oferir-vos. 

    18a. Rezitativ (18,37-40)
    Evangelist. Da sprach Pilatus zu ihm:
    Pilatus. So bist du dennoch ein König?
    Evangelist. Jesus antwortete:
    Jesus. Du sagst’s ich bin ein König. Ich bin dazu
    geboren und in die Welt kommen, dass ich die
    Wahrheit zeugen soll. Wer aus der Wahrheit ist,
    der höret meine Stimme.
    Evangelist. Spricht Pilatus zu ihm:
    Pilatus. Was ist Wahrheit?
    Evangelist. Und da er das gesaget, ging er wieder
    hinaus zu den Juden und spricht zu ihnen:
    Pilatus. Ich finde kein Schuld an ihm. Ihr habt
    aber eine Gewohnheit, dass ich euch einen
    losgebe; wollt ihr nun, dass ich euch der Juden
    König losgebe?
    Evangelist. Da schrieen sie wieder allesamt und
    sprachen:

    18a. Recitatiu
    Evangelista. Li digué Pilat:
    Pilat. Per tant, tu ets rei?
    Evangelista. Respongué Jesús:
    Jesús. Tu mateix ho dius: soc rei. Jo per això he
    nascut i per això he vingut al món, per donar
    testimoni de la veritat; tot aquell qui és de la
    veritat, escolta la meva veu.
    Evangelista. Li digué Pilat:
    Pilat. I què és la veritat?
    Evangelista. Havent dit això sortí altre cop als
    jueus, i els digué:
    Pilat. Jo no trobo cap causa contra ell. Però teniu
    costum que us en deixi anar un per Pasqua; ¿voleu,
    doncs, que us deixi anar el rei dels jueus?
    Evangelista. Aleshores tots cridaren novament:

    18b. Chor (18, 40)
    Nicht diesen, sondern Barrabam!

    18b. Cor
    Aquest no, Barrabàs!

    18c. Rezitativ (19,1)
    Evangelist. Barrabas aber war ein Mörder. Da
    nahm Pilatus Jesum und geisselte ihn.

    18c. Recitatiu
    Evangelista. Barrabàs era un bandit. Aleshores,
    Pilat prengué Jesús i el feu assotar.

    19. Arioso (Bass)
    Betrachte, meine Seel’, mit ängslichem
    Vergnügen, mit bittrer Lust und halb
    beklemmtem Herzen, dein höchstes Gut in Jesu
    Schmerzen. Sieh hier auf Ruten, die ihn drängen,
    vor deine Schuld den Isop blühn und Jesu Blut
    auf dich zur Reinigung versprengen, drum sieh’
    ohn’ Unterlass auf ihn!

    19. Arioso (baix)
    Contempla, ànima meva, amb dolça angoixa, amb
    gust amarg i amb el cor oprimit, com tens el bé més
    gran en els sofriments de Jesús. Mira els assots que
    el colpegen, davant la teva culpa floreix l’hisop i la
    sang de Jesús es vessa sobre teu per redimir-te, per
    això, no deixis de mirar-lo!

    20. Arie (Tenor)
    Mein Jesu, ach! Dein schmerzhaft bitter Leiden
    bring tausend Freuden, es tilgt der Sünden Not.
    Ich sehe zwar mit vielen Schrecken den heil’gen
    Leib mit Blute decken; doch muss mir dies auch
    Lust erwecken, es macht mich frei von Höll und
    Tod.

    20. Ària (tenor)
    Oh, Jesús meu! El teu sofrir dolorós i amarg també
    em porta molt de conhort, ja que esborra el pes de la
    culpa. Si jo miro amb molt tremor el sant cos cobert
    de sang, també això m’ha de reconfortar, ja que em
    deslliura de l’infern i de la mort.

    21a. Rezitativ (19, 2-3)
    Evangelist. Und die Kriegsknechte flochten eine
    Krone von Dornen, und setzten sie auf sein
    Haupt, und legten ihm ein Purpurkleid an, und
    sprachen:

    21a. Recitatiu
    Evangelista. Els soldats van teixir una corona
    d’espines, la hi posaren al cap i el revestiren d’un
    mantell de porpra, i se li acostaven i deien:

    21b. Chor (19, 3)
    Sei gegrüsset, lieber Judenkönig!

    21b. Cor
    Salve, rei dels jueus!

    21c. Rezitativ (19, 4-6)
    Evangelist. Und gaben ihm Backenstreiche. Da
    ging Pilatus wieder heraus und sprach zu ihnen:
    Pilatus. Sehet, ich führe ihn heraus zu euch, dass
    ihr erkennet, dass ich keine Schuld an ihm finde.
    Evangelist. Also ging Jesus heraus, und trug eine
    Dornenkrone und Purpurkleid. Und er sprach
    zu ihnen:
    Pilatus. Sehet, welch ein Mensch!
    Evangelist. Da ihn die Hohenpriester und Diener
    sahen, schrieen sie und sprachen:

    21c. Recitatiu
    Evangelista. I li donaven bufetades. Pilat sortí altre
    cop a fora i els digué:
    Pilat. Mireu, us el trec a fora perquè sapigueu que
    no li trobo cap causa.
    Evangelista. Aleshores sortí Jesús a fora portant la
    corona d’espines i el mantell de porpra, i Pilat els
    digué:
    Pilat. Aquí teniu l’home.
    Evangelista. Quan el van veure els grans sacerdots
    i els guàrdies, cridaren:

    21d. Chor (19, 6)
    Kreuzige, kreuzige!

    21d. Cor
    Crucifica’l, Crucifica’l!

    21e. Rezitativ (19, 6-7)
    Evangelist. Pilatus sprach zu ihnen:
    Pilatus. Nehmet ihr ihn hin und kreuziget ihn;
    denn ich finde keine Schuld an ihm!
    Evangelist. Die Juden antworteten ihm:

    21e. Recitatiu
    Evangelista. Els digué Pilat:
    Pilat. Preneu-lo vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo,
    que jo no li trobo cap causa.
    Evangelista. Els jueus li respongueren:

    21f. Chor (19, 7)
    Wir haben ein Gesetz, und nach dem Gesetz
    soll er sterben, denn er hat sich selbst zu Gotte
    Sohn gemacht.

    21f. Cor
    Nosaltres tenim una Llei, i segons la Llei ha de
    morir, perquè s’ha fet passar pel Fill de Déu.

    21g. Rezitativ (19, 8-12)
    Evangelist. Da Pilatus das Wort hörete, fürchtet’
    er sich noch mehr, und ging wieder hinein in das
    Richthaus, und sprich zu Jesu:
    Pilatus. Von wannen bist du?
    Evangelist. Aber Jesus gab ihm keine Antwort. Da
    sprach Pilatus zu ihm:
    Pilatus. Redest du nicht mit mir! Weissest du
    nicht, dass ich Macht habe, dich zu kreuzigen,
    und Macht habe, dich loszugeben?
    Evangelist. Jesus antwortete:
    Jesus. Du hättest keine Macht über mich, wenn
    sie dir nicht wäre von oben herab gegeben;
    darum, der mich dir überantwortet hat, der hat’s
    grössre Sünde.
    Evangelist. Von dem an trachtete Pilatus, wie er
    ihn losliesse.

    21g. Recitatiu
    Evangelista. Quan Pilat sentí aquestes paraules, es
    va espantar encara més; entrà de nou al pretori, i
    digué a Jesús:
    Pilat. D’on ets, tu?
    Evangelista. Però Jesús no li donà cap resposta.
    Llavors li féu Pilat:
    Pilat. A mi no em parles? Que no saps que tinc
    poder de deixar-te anar i poder de crucificar-te?
    Evangelista. Li respongué Jesús:
    Jesús. No tindries cap poder sobre mi, si no
    t’hagués estat donat de dalt; per això el qui m’ha
    lliurat a tu té un pecat més gran.
    Evangelista. Des d’aleshores Pilat va intentar
    d’alliberar-lo.

    22. Choral
    Durch dein Gefängnis, Gottes Sohn, ist uns
    die Freiheit kommen, dein Kerker ist der
    Gnadenthron, die Freistatt aller Frommen;
    denn gingst du nich die Knechtschaft ein
    müsst’ unsre Knechtschaft ewig sein.

    22. Coral
    Fent-vos pres, oh Fill de Déu, ens doneu llibertat.
    Aquesta presó ens és clemència, asil dels pietosos;
    si sobre vostre no el prenguéssiu, etern fora nostre
    esclavatge.

    23a. Rezitativ (19, 12)
    Evangelist. Die Juden aber schrieen und
    sprachen:

    23a. Recitatiu
    Evangelista. Però els jueus cridaven:

    23b. Chor (19, 12)
    Lässest du diesen los, so bist du des Kaisers
    Freund nicht, denn wer sich zum Könige
    machet, der ist wider den Kaiser.

    23b. Cor
    Si el deixes anar, no ets amic del Cèsar; tot aquell
    qui es fa rei, es declara contra el Cèsar.

    23c. Rezitativ (19, 13-15)
    Evangelist. Da Pilatus das Wort hörete,
    führete er Jesum heraus, und setzte sich auf
    den Richtstuhl, an der Stätte, die da heisset
    Hochpflaster, auf hebräisch aber Gabbatha. Es
    war aber der Rüsttag in Ostern, um die sechste
    Stunde; und er spricht zu de Juden:
    Pilatus. Sehet, das ist euer König.
    Evangelist. Sie schrieen aber:

    23c. Recitatiu
    Evangelista. Pilat, sentint aquestes paraules, dugué
    a fora Jesús i s’assegué al tribunal, al lloc anomenat
    en grec Litóstrotos, i en hebreu, Gabbatà. Era
    divendres, dia de la Preparació de la Pasqua, cap al
    migdia. I diu als jueus:
    Pilat. Aquí teniu el vostre rei!
    Evangelista. Però ells es posaren a cridar:

    23d. Chor (19, 15)
    Weg, weg mit dem, kreuzige ihn!

    23d. Cor
    Fora, fora! Crucifica’l!

    23e. Rezitativ (19, 15)
    Evangelist. Spricht Pilatus zu ihnen:
    Pilatus. Soll ich euren König kreuzigen?
    Evangelist. Die Hohenpriester antworteten:

    23e. Recitatiu
    Evangelista. Els digué Pilat:
    Pilat. El vostre rei haig de crucificar?
    Evangelista. Els grans sacerdots replicaren:

    23f. Chor (19, 15)
    Wir haben keinen König, denn den Kaiser.

    23f. Cor
    No tenim altre rei tret del Cèsar!

    23g. Rezitativ (19, 16-17)
    Evangelist. Da über antwortete er ihn, dass er
    gekreuziget würde. Sie nahmen aber Jesum
    und führeten ihn hin. Und er trug sein Kreuz,
    und ging hinaus zur Stätte, die da heisset
    Schädelstätt’, welche heisset auf hebräisch:
    Golgatha!

    23g. Recitatiu
    Evangelista. Llavors, doncs, els el va lliurar perquè
    fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se
    ell mateix la creu, sortí cap al lloc anomenat de la
    Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota.

    24. Arie (Bass) Mit Chor
    Bass. Eilt, ihr angefochtenn Seelen, geht aus
    euren Marterhöhlen, eilt!
    Chor. Wohin?
    Bass. Nach Golgatha! Nehmet an des Glaubens
    Flügel, flieht!
    Chor. Wohin?
    Bass. Zum Kreuzeshügel. Eure Wohlfahrt bluht
    allda.

    24. Ària (baix i cor)
    Baix. Correu, ànimes en lluita, sortiu de les vostres
    cavernes de turment.
    Cor. Cap a on?
    Baix. Al Gòlgota! I amb ales de la fe fendiu l’espai.
    Cor. Però, on?
    Baix. Llanceu-vos al turó de la Creu, allà florirà
    vostra beatitud.

    25a. Rezitativ (19, 18-21)
    Evangelist. Allda kreuzigten sie ihn, und mit
    ihm zween andere zu beiden Seiten. Jesum
    aber mitten inne. Pilatus aber schrieb eine
    Überschrift und setzte sie auf das Kreuz, und
    war geschrieben: Jesus von Nazareth, der Juden
    König! Diese Überschrift lasen viel Juden,
    denn die Stätte war nahe bei der Stadt, da Jesus
    gekreuziget ist. Und es war geschrieben auf
    hebräische, griechische und lateinische Sprache.
    Da sprachen die Hohenpriester der Juden zu
    Pilato:

    25a. Recitatiu
    Evangelista. Allí el van crucificar, junt amb altres
    dos, posats a banda i banda, i Jesús al mig. Pilat
    va escriure també una inscripció, i la feu posar
    dalt de la creu. Duia escrit: Jesús de Natzaret,
    rei dels jueus. Aquesta inscripció, la llegiren molts
    dels jueus, perquè el lloc on fou crucificat Jesús era
    prop de la ciutat, i era escrita en hebreu, llatí i grec.
    Aleshores els grans sacerdots dels jueus digueren a
    Pilat:

    25b. Chor(19, 21)
    Schreibe nicht: der Juden König, sondern dass
    er gesaget habe: Ich bin der Juden König!

    25b. Cor
    No escriguis: el rei dels jueus, sinó el que ell va dir:
    Soc rei dels jueus.

    25c. Rezitativ (19, 23-24)
    Evangelist. Pilatus antwortete:
    Pilatus. Was ich geschrieben habe, das habe ich
    geschrieben.

    25c. Recitatiu
    Evangelista. Pilat va respondre:
    Pilat. El que he escrit, ja ho he escrit.

    26. Choral
    In meines Herzens Grunde, dein Nam’ und
    Kreuz allein funkelt all Zeit und Stunde, drauf
    kann ich fröhlich sein. Erschein mir in dem
    Bilde zu Trost in meiner Not, wie du, Herr
    Christ, so milde dich hast geblut’t zu Tod.

    26. Coral
    Al més profund del meu cor, només el vostre Nom i
    la Creu brillen sempre, tothora: tan sols així tindré
    la joia. Que em vingui la imatge, que amoroseix el
    dolor, de com Vós, Crist Senyor, tan dolçament us
    dessagnàveu.

    27a. Rezitativ (19, 23-24)
    Evangelist. Die Kriegsknechte aber, da sie
    Jesum gekreuziget hatten, nahmen seine
    Kleider und machten vier Teile, einem jeglichen
    Kriegesknechte sein Teil, dazu auch den Rock.
    Der Rock aber war ungenähet, von oben an
    gewürket durch und durch. Da sprachen sie
    untereinander:

    27a. Recitatiu
    Evangelista. Els soldats, quan hagueren crucificat
    Jesús, prengueren el seu mantell, i en feren quatre
    parts, una per a cada soldat, a més de la túnica.
    Però la túnica era sense costura, teixida tota de dalt
    a baix. Es digueren, doncs, entre ells:

    27b. Chor (19, 24)
    Lasset uns den nicht zerteilen, sondern darum
    losen, wess er sein soll.

    27b. Cor
    No l’esquincem, sinó sortegem-la, a veure de qui
    serà.

    27c. Rezitativ (19, 24-27)
    Evangelist. Auf daß erfüllet würde die Schrift
    die da saget: Sie haben meine Kleider unter sich
    geteilet, und haben über meinen Rock das Los
    geworfen. Solches taten die Kriegesknechte. Es
    stund aber bei dem Kreuze Jesu seine Mutter
    und seiner Mutter Schweser, Maria, Cleophas
    Weib, und Maria Magdalena. Da nun Jesus
    seine Mutter sahe und den Jünger dabei stehen,
    den er lieb hatte, spricht er zu seiner Mutter:
    Jesus. Weib, siehe, das ist dein Sohn!
    Evangelist. Darnach spricht er zu dem Jünger:
    Jesus. Siehe, das ist deine Mutter!

    27c. Recitatiu
    Evangelista. Per tal que es complís l’Escriptura:
    “S’han repartit el meu mantell, i han tirat els daus
    sobre el meu vestit.” Això, doncs, és el que feren els
    soldats. S’estaven prop de la creu de Jesús la seva
    mare i la germana de la seva mare, Maria, muller
    de Cleofàs, i Maria Magdalena. En veure Jesús la
    mare i al seu costat el deixeble que estimava, digué
    a la mare:
    Jesús. Dona, aquí teniu el vostre fill.
    Evangelista. Després digué al deixeble:
    Jesús. Aquí tens la teva mare.

    28. Choral
    Er nahm alles wohl in Acht in der letzten
    Stunde, seine Mutter noch bedacht’ setzt ihr
    ein’n Vormunde. O Mensch, mache Richtigkeit,
    Gott und Menschen liebe, stirb darauf ohn’
    alles Leid, und dich nicht betrübe!

    28. Coral
    Com pensà en tot, en la seva darrera hora! Veu
    la Mare, i li dona un fill que la vetlli. Ah, home,
    fes el bé, estima Déu i els homes, tan sols llavors
    t’arribarà la mort sense tristors.

    29. Rezitativ (19, 27-30)
    Evangelist. Und von Stund’ an nahm sie der
    Jünger zu sich. Darnach, als Jesus wusste, dass
    schon alles vollbracht war, dass die Schrift
    erfüllet würde, spricht er:
    Jesus. Mich dürstet!
    Evangelist. Da stund ein Gefässe voll Essigs.
    Sie fülleten aber einen Schwamm mit Essig
    und legten ihn um einen Isopen und hielten es
    ihm dar zum Munde. Da nun Jesus den Essig
    genommen hatte, sprach er:
    Jesus. Es ist vollbracht!

    29. Recitatiu
    Evangelista. I des d’aleshores la prengué el deixeble
    a casa seva. Després d’això, sabent Jesús que
    tot ja s’havia realitzat, perquè es complís del tot
    l’Escriptura, va dir:
    Jesús. Tinc set.
    Evangelista. Hi havia allí un vas ple de vinagre.
    Van clavar, doncs, a una llança una esponja xopa
    de vinagre, i la hi van acostar a la boca. Quan
    hagué pres el vinagre, digué:
    Jesús. Tot s’ha acomplert.

    30. Arie (Alt)
    Es ist vollbracht! O Trost für die gekränkten
    Seelen; die Trauernacht lässt mch die letzte
    Stunde zählen. Der Held aus Juda siegt mit
    Macht, und schliesst den Kampf.
    Es ist vollbracht!

    30. Ària (contralt)
    Tot és acomplert, oh consol de l’ànima ferida. La
    nit endolada fa que compti l’última hora. Heroi de
    Judà, posa fi a la lluita, assolint una forta victòria.
    Tot s’ha acomplert.

    31. Rezitativ (19, 30)
    Evangelist. Und neigte das Haupt und verschied.

    31. Recitatiu
    Evangelista. I, inclinant el cap, va lliurar l’esperit.

    32. Arie (Bass) Mit Chor
    Bass. Mein teurer Heiland, lass dich fragen, da
    du nunmehr ans Kreuz geschlagen und selbst
    gesaget: Es ist vollbracht! Bin ich vom Sterben
    frei gemacht? Kann ich durch deine Pein und
    Sterben das Himmelreich ererben? Ist aller Welt
    Erlösung da? Du kannst vor Schmerzen zwar
    nichts sagen, doch neigest du das Haupt und
    sprichst stillschweigend: Ja!
    Choral. Jesu, der du warest tot, labest nun ohn’
    Ende, in der letzten Todesnot nirgend mich
    hinwende, als zu dir, der mich versühnt. O mein
    trauter Herre! Gib mir nur, was du verdient,
    mehr ich nicht begehre.

    32. Ària (baix i cor)
    Baix. Oh Salvador meu, deixeu que us pregunti,
    quan ara sofrent en la Creu diguéreu: “Tot s’ha
    acomplert”, ¿soc lliure de mort? I, pel vostre dolor,
    ja se m’obre el Regne dels Cels? ¿Ha arribat la
    salvació per al món? És tan gran el dolor que ni els
    llavis podeu moure, però inclineu el cap i a penes
    murmureu: Sí, sí…
    Cor. Jesús, Vós que éreu mort, viviu ara eternament.
    Que en l’últim combat amb la mort, jo no vagi sinó
    cap a Vós, que així m’heu guanyat. Oh dolç Senyor,
    doneu-me allò que per mi pagàreu; més, no desitjo.

    33. Rezitativ
    Evangelist. Und siehe da, der Vorhang im
    Tempel zerriss in zwei Stück von oben an bis
    unten aus. Und die Erde erbebete, und die
    Felsen zerrissen, und die Gräber taten sich auf,
    und stunden auf viele Leiber der Heiligen!

    33. Recitatiu
    Evangelista. Aleshores el vel del temple s’esquinçà
    en dos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques
    s’esberlaren, els sepulcres s’obriren i molts cossos
    dels sants que hi reposaven van ressuscitar.

    34. Arioso (Tenor)
    Mein Herz, indem die ganze Welt bei Jesu
    Leiden gleichfalls leidet, die Sonne sich in
    Trauer kleidet. Der Vorhang reisst, der Fels
    zerfällt, die Erde bebt, die Gräber spalten, weil
    sie den Schöpfer sehn erkalten: Was willst du
    deines Ortes tun?

    34. Arioso (tenor)
    Oh cor meu! Heus ací com el món viu el dolor de
    Jesús: el sol s’enfosqueix, el vel s’esquinça, s’esberlen
    les roques, la terra tremola i s’obren els sepulcres. I
    tu, cor meu, què faràs?

    35. Arie (Sopran)
    Zerfliese, mein Herze, in Fluten der Zähren
    dem Höchsten zu Ehren. Erzähle der Welt und
    dem Himmel die Not, dein Jesus ist tot!

    35. Ària (soprano)
    Per lloar l’Altíssim, trenca’t, cor meu, sigues tot plor,
    i el dolor travessarà la terra i el cel: que el teu Jesús
    és mort.

    36. Rezitativ (19, 31-37)
    Evangelist. Die Juden aber, die weil es der
    Rüsttag war, dass nicht die Leichname
    am Kreuze blieben den Sabbat über, denn
    desseligen Sabbat Tags war sehr gross, baten
    sie Pilatum, dass ihre Beine gebrochen und
    sie abgenommen würden. Da kamen die
    Kriegsknechte und brachen dem ersten die
    Beine und dem andern, der mit ihm gekreuziget
    war. Als sie aber zu Jesu kamen, und sie sahen,
    dass er schon gestorben war, brachen sie ihm
    die Beine nicht, sondern der Kriegsknechte
    einer eröffnete seine Seite mit einem Speer,
    und alsobald ging Blut und Wasser heraus.
    Und der das gesehen hat, der hat es bezeuget,
    und sein Zeugnis ist wahr, und derselbige
    weiss, dass er die Wahrheit saget, auf dass ihr
    glaubet. Denn solches ist geschehen, auf dass
    die Schrift erfüllet würde: Ihr sollet ihm kein
    Bein zerbrechen. Und abermals spricht eine
    andere Schrift: Sie werden sehen, in welchen sie
    gestochen haben.

    36. Recitatiu
    Evangelista. Els jueus, com que era divendres,
    dia de la Preparació, perquè no restessin a la creu
    els cossos el dissabte, i més quan aquell dissabte
    s’esqueia una gran diada, demanaren a Pilat
    que els trenquessin les cames i els traguessin. Hi
    anaren, doncs, els soldats, i trencaren les cames del
    primer i de l’altre que havia estat crucificat amb
    ell; però en arribar a Jesús, com que el van veure
    ja mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels
    soldats travessà el seu costat amb una llança, d’on
    sortí sang i aigua. I el qui ho ha vist, n’ha donat
    testimoni, i el seu testimoni és verídic, i aquell sap
    que diu la veritat, perquè vosaltres també cregueu.
    Aquests fets s’han esdevingut per tal que es complís
    l’Escriptura: “No se li ha de trencar cap os.” I
    encara una altra Escriptura diu: “Miraran aquell
    qui han traspassat.”

    37. Choral
    O hilf, Christe, Gottes Sohn, durch dein bittres
    Leiden, dass wir stets untertan all’ Untugend
    meiden; deinen Tod und sein’ Ursach’
    fruchtbarlich bedenken, dafür wiewohl arm und
    schwach, dir Dankopfer schenken.

    37. Coral
    Ajudeu-nos, oh Crist, Fill de Déu, i pel vostre
    amarg dolor, que siguem sempre vostres, allunyantnos
    del mal, meditant en el cor com volguéreu la
    Creu; per això, pobres i febles com som, us oferim
    sacrificis.

    38. Rezitativ (19, 38-42)
    Evangelist. Darnach bat Pilatum Joseph von
    Arimathia, der ein Jünger Jesu war, doch
    heimlich aus Furcht vor den Juden, dass er
    möchte abnehmen den Leichnam Jesu. Und
    Pilatus erlaubete es. Derowegen kam er und
    nahm den Leichnam Jesu herab. Es kam aber
    auch Nikodemus, der vormals in der Nacht zu
    Jesu kommen war, und brachte Myrrhen und
    Aloen untereinander, bei hundert Pfunden. Da
    nahmen sie den Leichnam Jesu, und bunden
    ihn in leinen Tücher mit Spezereien, wie die
    Juden pflegen zu begraben. Es war aber an der
    Stätte, da er gekreuziget ward, ein Garten, und
    im Garten ein neu Grab, in welches niemand je
    gelegen war. Daselbst hin legten sie Jesum, um
    des Rüsttags willen der Juden, dieweil das Grab
    nahe war.

    38. Recitatiu
    Evangelista. Després d’això, Josep d’Arimatea,
    que era deixeble de Jesús, però d’amagat per por
    dels jueus, demanà a Pilat d’endur-se el cos de
    Jesús; i Pilat li ho concedí. Hi anaren, doncs, i
    se l’endugueren. Hi anà també Nicodem, el qui
    primerament l’havia anat a trobar de nit, portant
    una mescla de mirra i àloe, cosa de cent lliures.
    Prengueren, doncs, el cos de Jesús, i l’amortallaren
    amb faixes juntament amb els perfums, tal com és
    costum d’enterrar entre els jueus. Hi havia un hort
    a l’indret on havia estat crucificat, i a l’hort un
    sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.
    Allà doncs, a causa de la Preparació dels jueus, per
    trobar-se a prop del sepulcre, van dipositar Jesús.

    39. Chor
    Ruht wohl, ihr heiligen Gebeine, die ich nun
    weiter nicht beweine; ruht wohl, und bring auch
    mich zur Ruh’. Das Grab, so euch bestimmet
    ist und ferner keine Not umschliesset, macht
    mir den Himmel auf und schliesst die Hölle zu.

    39. Cor
    Descanseu en la pau, cos sagrat. Ja no us ploro.
    Descanseu, i doneu-me a mi també el repòs. El
    sepulcre que tenim destinat no amagarà cap dolor.
    Obriu-me el cel, les tenebres barreu-me.

    40. Choral
    Ach Herr, lass dein’ lieb’ Engelein amlLetzten
    End’ die Seele mein in Abrahams Schoss tragen;
    den Leib in sein’m Schlafkämmerlein gar
    sanft, ohn’ ein’ge Qual und Pein, ruhn bis am
    jüngsten Tage! Alsdenn vom Tod erwecke mich,
    dass meine Augen sehen dich in aller Freud’, o
    Gottes Sohn, mein Heiland und Genadenthron!
    Herr Jesu Christ, erhöre mich, ich will dich
    preisen ewiglich!

    40. Coral
    Deixeu, per fi, els àngels emportar-se la meva
    ànima al si d’Abraham, oh Senyor, i deixeu el
    cos suaument fins que arribi el judici. Aleshores
    desperteu-me, a fi que els meus ulls us vegin en tot
    l’esclat, oh Fill de Déu, Salvador meu, voltat de
    benediccions. Senyor Jesucrist, veniu i escolteu-me,
    que vull lloar-vos per sempre.

  • També et pot interessar...

    Palau Bach
    Dilluns, 25.03.24 – 19 h
    Sala de Concerts

    —Passió segons sant Mateu de Bach

    David Fisher, Evangelista
    Pau Armengol, Jesús
    Mercedes Gancedo i Mireia Tarragó, sopranos
    Tànit Bono, Mercè Brugera i Lara Morger, contralts
    Matthew Thomson, tenor
    Guillem Batllori i Pau Armengol, barítons
    Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora)
    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig,director)
    Vespres d’Arnadí
    Christoph Prégardien, director

    J. S. Bach: Passió segons sant Mateu, BWV 244


    Preus: de 20 a 80 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex