• Vistoli, Les Accents & Noally
    Rinaldo de Händel

    Palau Òpera

    Dimarts, 6 de febrer de 2024 – 19 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Carlo Vistoli, contratenor - Rinaldo
    Emőke Barath, soprano - Armida / Sirene
    Chiara Skérath, soprano - Almirena / Donna / Sirene
    Lucile Richardot, mezzosoprano - Goffredo
    Anthéa Pichanick, contralt - Eustazio / Mago Cristiano
    Victor Sicard, baríton - Argante
    Les Accents
    Thibault Noally,
    concertino i director


    Georg Friedrich Händel (1685 - 1759) 
    Rinaldo, HWV 7a (versió de concert)

    Llibret de Giacomo Rossi

    Durada del concert:
    Primera part, 85 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 80 minuts

    La durada del concert és aproximada.

    #òpera #antiga

  • Poema

    no
    no és cap atzar
    és bellesa que ens convoca
    inundant el fracàs

    la ferida sempre oberta
    del teu secret silvestre

    riuen les flors
    i s’esberlen els averns
    i proclames el miracle

    furtiu, obstinat
    fèrtil i insurrecte

    d’amar

     

     Laia Llobera
    Llibre de revelacions (2020)

  • 20231218 Cites 2024 Desktop
  • Comentari

    La màgia de Rinaldo

    El compositor alemany Georg Friedrich Händel (1685-1759) és una pedra angular de l’òpera italiana, i amb Rinaldo, estrenada a Londres el 1711, comença l’etapa més important de la seva llegenda. Aquesta opera seria en tres actes i vuit quadres amb llibret de Giacomo Rossi i Aaron Hill –sobre el poema èpic Gerusalemme liberata de Torquato Tasso– va ser la primera amb llibret en italià estrenada a la capital britànica. Com amb totes les obres escèniques de l’època, se’n van fer diverses versions, ja que el compositor es veia obligat a adaptar la partitura als elements de què disposava en cada reposició i podia variar el nombre dels efectius de l’orquestra, els instruments que es feien servir i, és clar, els solistes, les seves cordes i tessitures. Aquest darrer punt condicionava de tal manera l’autor, que fins i tot es podia veure obligat a l’adaptació del llibret incorporant nous personatges o eliminant-ne d’altres, més enllà d’escriure àries i passatges nous o de reciclar-ne d’altres obres, segons les necessitats.

    La versió primigènia de Rinaldo es va estrenar al Queen’s Theatre de Haymarket de Londres el 24 de febrer de 1711, i després de moltes reedicions el compositor la va revisar per presentar-la amb canvis importants el 6 d’abril de 1731. Händel va arribar a ser el músic –i l’empresari teatral– més preuat de la cort anglesa durant dècades i va portar el seu geni i les seves creacions a tot el continent europeu. El seu estil elegant i la prodigiosa capacitat per crear melodies el van convertir en tota una estrella. Un dels hits de Rinaldo és l’ària “Lascia ch’io pianga”, avui una peça de concert molt popular.

    L’òpera s’ambienta a Jerusalem i els seus voltants durant la primera Croada (1096-1099) i narra la conquesta de la Ciutat Santa –en mans del rei musulmà Argante– per part del guerrer Rinaldo a les ordres del capità general de l’exèrcit cristià Goffredo de Bouillon; aquest li promet la mà de la seva filla, Almirena, si la gesta culmina amb èxit.

    El rei sarraí, per la seva part, demana l’ajut de la maga Armida, reina de Damasc i amant seva, que segresta Almirena valent-se d’un encanteri. (A la versió del 1731 Goffredo invoca un mag ermità per aconseguir el seu propòsit, mentre que a l’original es recolza en el seu germà, Eustazio, rol eliminat posteriorment). A l’argument, a més del conflicte diguem-ne “polític”, hi ha el sentimental, ja que Argante s’enamora d’Almirena i Armida de Rinaldo... Al happy ending els “bons” celebren plegats el triomf de la virtut, l’amor i, és clar, la fe cristiana.

    L’obra transcorre més entre pocions i aparicions que entre batalles, i aquest aspecte sobrenatural va causar sensació a la seva època, una de les claus de l’èxit conjuntament, és clar, amb la prodigiosa partitura händeliana. Malgrat tot, Rinaldo va restar oblidada durant dos segles, fins que fou recuperada el 1954 a Halle, Alemanya, ciutat natal de Händel.

     

    Pablo Meléndez-Haddad
    Periodista, historiador i crític musical

  • Biografies

    Carlo Vistoli, contratenor

    Carlo Vistoli

    © Nicola Allegri

    Després d’estudiar cant amb William Matteuzzi i Sonia Prina, ben aviat va guanyar diversos concursos de prestigi: premi del públic i Premi Farinelli al Concurs Città de Bolonya (2012) i primer premi al Concurs Renata Tebaldi (categoria barroca) de San Marino (2013). L’any 2015 es va unir a Le Jardin des Voix de William Christie (amb qui ha treballat habitualment des de llavors) i va triomfar amb Giulio Cesare in Egitto a Xangai, Dafne de Caldara a Venècia, Agrippina a Brisbane i amb Erismena de Cavalli a Ais de Provença (amb Leonardo García Alarcón). El 2017 va participar a la gran gira Monteverdi 450 de John Eliot Gardiner.

    Recentment ha cantat Orlando furioso a La Fenice i al Théâtre des Champs Élysées, L’incoronazione di Poppea a Salzburg, Artaserse de Hasse a Sydney, Orfeo ed Euridice de Gluck a l’Opera de Roma i Semele amb Gardiner a París, Londres i Milà (La Scala). L’any 2021 va cantar per primera vegada el paper de Giulio Cesare amb Andrea Marcon a Basilea i Madrid, va participar en La rappresentatione di anima et di corpo al Theater an der Wien (direcció de Giovanni Antonini), va cantar l’Stabat Mater de Pergolesi de gira amb Cecilia Bartoli i va debutar al Bolxoi de Moscou (Polinesso d’Ariodante).

    Els seus darrers compromisos són igualment destacats: Orfeo d’Orfeo ed Euridice a la Komische Oper de Berlín (David Bates), Tolomeo de Giulio Cesare al Théâtre des Champs Élysées (Philippe Jaroussky), el rol titular de Xerse de Cavalli al Festival de Martina Franca, Ruggiero d’Alcina juntament amb Cecilia Bartoli a Florència (Gianluca Capuano) i Nerone de L’incoronazione di Poppea a la Staatsoper de Berlín. La temporada 2023-24 va ser igual d’espectacular per a Vistoli: Farnace de Mitridate de Mozart a Berlín, una reelaboració d’Orfeo ed Euridice de Gluck a València, dues gires amb els rols titulars de Rinaldo i Giulio Cesare (amb Cecilia Bartoli com a Cleopatra) i va debutar en una producció escenificada als Estats Units (a la San Francisco Opera) com a Arsace de Partenope de Händel.

  • Emőke Barath, soprano

    Emöke Barath

    © Szofi Raffay

    El primer premi a la Cesti Competition l’any 2011, juntament amb la interpretació de Sesto de Giulio Cesare amb Alan Curtis i, posteriorment, el debut al Festival d’Ais de Provença el 2013 amb el paper titular d’Elena de Cavalli van situar-la al centre de l’escena operística. Amb aquests èxits, gràcies a la bellesa del seu timbre, el domini tècnic i una expressivitat indiscutible, ha estat convidada a les sales de concerts i teatres d’òpera més il·lustres del món: Théâtre des Champs Élysées i Philharmonie de París, Teatro Real i Auditorio Nacional de Madrid, Gran Teatre del Liceu, Opera de Roma, Grand Théâtre de Ginebra, Òpera de Tòquio, Theater an der Wien, Konzerthaus i Musikevein de Viena, Konzerthaus i Philharmonie de Berlín, Concertgebouw d’Amsterdam, Bozar de Brussel·les, Müpa i Académie Franz Liszt de Budapest, i als festivals de Salzburg, Glyndebourne, Ambronay, Beaune, Boston, etc.

    Interpreta un vast repertori des de Monteverdi fins a Poulenc, sota la direcció dels millors directors d’orquestra. Aquest repertori inclou Cavalli (Xerse amb Emmanuelle Haïm o Hipermestra amb William Christie), Händel (com a Cleopatra de Giulio Cesare, dirigida per Philippe Jaroussky, Ottavio Dantone o Andrea Marcon) o Mozart (entre d’altres, el Requiem amb Philippe Herreweghe, Le nozze di Figaro amb Marc Minkowski, Idomeneo amb György Vashegyi, Il re pastore amb Christina Pluhar i posteriorment Ádám Fischer, i Sifare de Mitridate amb el mateix director), i no deixa de banda el segle XX (L’Ange de Saint François d’Assise de Messiaen amb Sylvain Cambreling, Constance de Dialogues des carmélites amb Michele Mariotti o Stabat Mater de Poulenc i Gloria amb Bertrand de Billy). La temporada 2023-24 mostra aquesta diversitat i inclou interpretacions com ara Donna Anna de Don Giovanni (Emmanuelle Haïm, Opéra de Lilla), Angelica d’Orlando Paladino de Haydn (Giovanni Antonini, Gran Teatre del Liceu i Teatro Real de Madrid), Pamina de La flauta màgica (Michele Spotti, Opera de Roma), Minerva i Amore d’Il ritorno d’Ulisse in patria (Emiliano Gonzalez Toro, de gira per Europa) i molts més.

  • Chiara Skérath, soprano

    Chiara Skérath

    © Capucine de Chocqueu

    Aclamada per la crítica per la seva brillant tècnica i el timbre vellutat, la soprano suïssa ha fet recentment notables debuts en els papers d’Ilione (Idoménée de Campra) a la Staatsoper de Berlín, Mélisande a l’Opéra de Bordeus, així com diverses produccions a l’Opéra de París. Entre els seus compromisos les últimes temporades, figuren Eurydice d’Orphée et Eurydice de Gluck a l’Opernhaus de Zúric, Ännchen de Der Freischütz de Weber al Théâtre des Champs Élysées, Antigone d’Oedipe d’Enescu al Festival de Salzburg i Micaëla de Carmen de Bizet a Bordeus.

    El seu extens repertori mozartià inclou Ilia d’Idomeneo, Zerlina de Don Giovanni, Despina de Così fan tutte, Servilia de La clemenza di Tito, Cinna de Lucio Silla i Pamina de La flauta màgica. Chiara Skerath ha cantat amb els directors més reconeguts, entre ells Christian Thielemann, Jean-Christophe Spinosi, Marc Minkowski, Sir John Eliot Gardiner, Emmanuelle Haïm, Ben Glassberg i Laurence Equilbey.

    Va començar la temporada 2023-24 amb el paper de Donna Elvira (Don Giovanni de Mozart) a l’Opéra de Lille, dirigida per Emmanuelle Haïm, tot mantenint-se en el repertori de soprano lírica ja iniciada amb Micaëla. A més d’Almirena de Rinaldo de Händel amb Les Accents, ha treballat en un nou projecte de Mendelssohn a l’Opéra de Rouen amb Laurence Equilbey i ha posat en escena una versió de la Missa en Do major de Mozart a l’Opéra de Llemotges. És particularment aficionada al repertori de lied i mélodie, que va estudiar amb Ruben Lifschitz a la Fondation Royaumont, i n’ofereix recitals habitualment. Ha guanyat diversos concursos internacionals, entre els quals el Concurs Reina Elizabeth (2014), Concurs Nadia i Lili Boulanger (2013) i el Premi Emmerich Smola (2012).

  • Lucile Richardot, mezzosoprano

    Lucille Richardot

    © Franck Ferville

    Reconeguda per una qualitat musical excepcional i pel timbre de la seva veu, que abasta un ampli repertori, va començar a cantar als onze anys en un cor infantil a l’est de França; molts anys després va continuar a l’Escola de Música de Notre-Dame de París, tasca que va compaginar amb altres formacions, i després d’un període treballant com a periodista. Ha actuat amb conjunts francesos: Les Solistes XXI, Il Seminario Musicale, Correspondances, Pygmalion, Le Poème Harmonique, Les Paladins, Les Surprises, Pulcinella (direcció d’Ophélie Gaillard), Le Concert de la Loge, Les Siècles, Les Arts Florissants, Opéra de Rouen, Opéra Comique i Théâtre des Champs Élysées, i, com a solista, ha estat convidada per l’Orchestre National de França, Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, Rotterdams Philharmonisch Orkest, Het Collectief, Tafelmusik a Toronto, Resonanz d’Hamburg, Collegium 1704 de Praga, Boston Early Music Festival i Monteverdi Choir & Orchestra, sota la direcció de Sir John Eliot Gardiner, amb qui ha debutat al Carnegie Hall, La Fenice i Teatro alla Scala.

    Ha participat a les tres òperes de Monteverdi, Arsilda de Vivaldi, Rinaldo, Semele i Giulio Cesare de Händel, Dido & Aeneas de Purcell, Cupid & Death de Locke, Circé de Desmarets, David et Jonathas de Charpentier, Pelléas et Mélisande de Debussy, Hamlet de Thomas, A midsummer night’s dream de Britten, Le Grand Macabre de Ligeti, i Yvonne, princesse de Bourgogne de Boesmans. També actua com a recitalista amb els pianistes Anne de Fornel i Adam Laloum, així com amb els clavicembalistes Jean-Luc Ho i Philippe Grisvard. Després dels més de cinquanta enregistraments en què ha participat durant trenta anys, el 2018 va publicar el seu primer disc en solitari, Perpetual night, amb Correspondances (Harmonia Mundi), molt aclamat per la crítica, seguit per Berio to sing l’any 2021 i Les heures claires, un conjunt de tres CD amb les cançons completes de Nadia i Lili Boulanger, novament àmpliament aclamat i premiat.

  • Anthéa Pichanick, contralt

    Anthéa Pichanick

    Guanyar el primer premi i el premi especial del Cesti Competition d’Innsbruck l’any 2015 li van propiciar un recital a la Konzerthaus de Viena. L’estiu del 2016 va ser molt aclamada al Festival de Beaune com a Asteria de Tamerlano de Vivaldi, amb Les Accents i Thibault Noally. El mateix any va cantar El Messies de Händel al Théâtre des Champs Élysées amb Le Concert Spirituel i Hervé Niquet. La seva estreta relació amb Les Accents es va reforçar amb la recuperació del Tamerlano de Vivaldi a Dortmund i de Mitridate Eupatore de Scarlatti, novament a Beaune. El 2017 va interpretar l’Stabat Mater de Pergolesi amb Le Poème Harmonique i Vincent Dumestre. Va viure una temporada 2017-18 plena d’esdeveniments: el Requiem de Mozart a La Seine Musicale amb Les Musiciens du Louvre i Marc Minkowski; Israel a Egipte de Händel amb Les Siècles al Festival Cervantino de Mèxic; el seu debut a l’Opéra de Nancy com a Zulma de L’italiana in Algeri de Rossini (amb Giuseppe Grazioli a la batuta i amb direcció escènica de David Hermann), paper que va repetir a Beaune amb Matheus i Jean-Christophe Spinosi. Temporades posteriors han inclòs Menander de Coronis de Durón amb Vincent Dumestre (dirigida per Omar Porras), Rodrigo de Händel amb Les Accents al Theater an der Wien, Rigoletto de Verdi dirigit per Marie-Ève Signeyrole a l’Opéra de Montpeller, entre molts altres títols.

    Aquesta temporada 2023-24 la seva agenda inclou concerts amb Le Banquet Céleste a Sablé-sur-Sarthe, el Requiem de Mozart amb la Jyväskylä Sinfonia, Mitridate Eupatore de Scarlatti i Rinaldo de Händel amb Les Accents, Le Poème Harmonique (Nisi Dominus de Vivaldi, Coronis novament en versió escènica a Oviedo), Cappella Mediterranea (Il diluvio universale) de Falvetti, enregistraments amb Les Argonautes, etc. Els seus enregistraments inclouen El Messies amb Le Concert Spirituel (CD: Alpha Classics, 2018 i DVD: Château Versailles Spectacles, 2020); un primer disc en solitari, Napolitan motets (La Música, 2020), ll martirio di Santa Teodosia de Scarlatti (Aparté, 2020) amb Les Accents i Coronis amb Le Poème Harmonique (Alpha Classics).

  • Victor Sicard, baríton

    Victor Sicard

    © Odile Motelet

    Ha estat convidat per conjunts tan reconeguts com Le Concert d’Astrée (Emmanuelle Haïm), Les Accents (Thibault Noally), Le Poème Harmonique (Vincent Dumestre), La Cappella Mediterranea (Leonardo García Alarcón) i Insula Orchestra (Laurence Equilbey). A l’àmbit operístic, destaca la seva participació amb música francesa, des de les tragèdies líriques fins a les obres del segle XX, entre d’altres Tisiphone de L’amour et psyché de Mondoville amb Le Concert d’Astrée (Dijon, Lilla i Luxemburg) i la Gelosia/Némésis d’Idoménée de Campra amb el mateix conjunt (Lilla i Berlín); el debut al Théâtre des Champs Élysées amb Iphigénie en Tauride de Gluck (Thomas Hengelbrock i Robert Carsen) i, a la mateixa sala, Bonze de Le rossignol de Stravinsky i el gendarme de Les mamelles de Tirésias de Poulenc (François-Xavier Roth i Olivier Py); el debut al Capitole de Tolosa de Llenguadoc amb Morales de Carmen (Giuliano Carella i Jean-Louis Grinda), i, amb gran èxit, Claude d’Ô mon bel inconnu de Hahn, dirigida per Émeline Bayart (Opéra de Tours, Théâtre de l’Athénée).

    Amb repertori operístic italià, ha treballat amb Il Pomo d’Oro (Partenope i Serse de Händel), Les Accents (Farnace de Mitridate Eupatore de Scarlatti al Festival de Beaune i Tempo d’Il trionfo del Tempo i del Disinganno a l’Opéra de Tours), Matheus i Jean-Christophe Spinosi (Haly de L’italiana in Algeri de Rossini a Beaune i al Théâtre des Champs Élysées); Yamadori de Madama Butterfly de Puccini a Llemotges i Rouen. També ha excel·lit amb música contemporània, entre d’altres amb Coraline de Turnage a l’Opéra de Lilla i Hellebore de Forget a Llemotges.

    La temporada 2023-24 confirma el seu amplíssim ventall vocal i les col·laboracions musicals: recuperacions de Mitridate Eupatore de Scarlatti amb Les Accents (París i Amsterdam) i Ô mon bel inconnu de Hahn (Dijon, Rouen, Avinyó i Massy); cantates de Bach amb Insula Orchestra, i la primera col·laboració amb Jordi Savall (Apollo de L’Orfeo de Monteverdi a l’Opéra de Versalles). La seva extensa discografia inclou cançons de Ravel amb la pianista Anna Cardona (segell La Música).

  • Les Accents

    Les Accents

    El conjunt Les Accents, fundat i dirigit pel violinista francès Thibault Noally al Festival Internacional d'Òpera Barroca de Beaune el juliol de 2014, aposta per defensar els repertoris vocals i instrumentals dels segles XVII i XVIII, en particular la música sacra italiana (oratoris, motets, inclosa una sumptuosa recreació de Il Trionfo della Divina Giustizia de Porpora), que és la peça clau del seu projecte artístic.

    Aquestes produccions il·lustren la pedra angular artística del conjunt: un estudi en profunditat de l’oratori barroc italià, a través del redescobriment de partitures oblidades de Caldara, Porpora, Scarlatti, Bononcini o Stradella. Les cantates i les òperes també formen part del repertori preferit de Les Accents.

    A l’àmbit operístic, el conjunt explora obres mestres poc conegudes de l’opera seria italiana, en particular les magnífiques partitures d’Antonio Vivaldi (Tamerlano), Alessandro Scarlatti (Mitridate Eupatore), Antonio Caldara i Nicola Porpora. No obstant això, no descuiden Händel, l’òpera del qual Rodrigo van interpretar amb gran èxit al Festival de Beaune.

    El repertori barroc de violí és el nucli del projecte del conjunt en la seva forma purament instrumental, que va des de l’escola veneciana (Venezia 1700), l’escola germànica (Biber, Buxtehude, Pachelbel i la dinastia Bach), fins al repertori barroc francès (Leclair, Mondonville).

    Des del seu naixement, el conjunt ha actuat als Festivals de Beaune i Froville, al Festival La Chaise-Dieu, al Festival de Saint-Michel-en-Thiérache, al Festival d’Auvers-sur-Oise, al Festival Klangvokal de Dortmund, al Festival de París, la Chapelle Royale de Versalles i la Salle Gaveau de París.

    Per a l’edició del 2017 del Festival de París, Les Accents van interpretar amb èxit l’Stabat Mater i el Nisi Dominus de Vivaldi amb el contratenor anglès Tim Mead a la Sainte-Chapelle, en un concert filmat per Mezzo. El mateix any van ser el conjunt amb instruments d'època per a les Victoires de la Musique Classique a France 3 i France Musique: van acompanyar Philippe Jaroussky, Sonya Yoncheva i Lea Desandre.

    Durant les últimes temporades, Les Accents ha interpretat àries d’oratoris i motets als Festivals de Sully-sur-Loire i Narbona i als Musicales d’Arradon, motets virtuosos de Vivaldi amb Lea Desandre al Festival d’Auvers-sur-Oise, i un recital amb Vivica Genaux a la Salle Gaveau de París i al Festival de Vílnius. Recentment han recuperat amb gran èxit l’oratori Santa Teodosia d’Scarlatti al Festival de La Chaise-Dieu (l’enregistrament d’aquesta obra serà publicat per Aparté).

    Entre els moments més destacats de les passades temporades cal esmentar un programa dedicat als Stabat Mater de Pergolesi i Scarlatti amb Véronique Gens i Marie-Nicole Lemieux (Théâtre des Champs-Élysées, Arsenal de Metz, Théâtre Impérial de Compiègne) i la recuperació del Rodrigo de Händel al Theater an der Wien amb un prestigiós repartiment que inclou artistes de la talla de Vivica Genaux, Emőke Baráth, Julia Lezhneva, Anthéa Pichanick o Emiliano Gonzalez Toro. Al febrer de 2020 van rebre unànimement grans aclamacions per Il Trionfo del Tempo e del Disinganno de Händel a l’Òpera de Montpeller, amb Ted Huffman com a director.

    Per als propers projectes, el conjunt s’envoltarà d’estrelles vocals: un concert amb Julia Lezhneva i Carlo Vistoli al Théâtre des Champs-Elysées i Rinaldo de Händel amb un repartiment superb (Emőke Baráth, Carlo Vistoli...) en una exhaustiva gira europea.

    Per al segell Aparté, Les Accents han gravat dos CD que han rebut nombrosos elogis de la crítica i del públic: Venezia 1700 es va estrenar el 2016, Oratorio amb la mezzosoprano Blandine Staskiewicz el 2018, i Bach and co el 2019. Il Martirio di Santa Teodosia es va estrenar el 2020 amb gran èxit.

    L’orquestra Les Accents compta amb el patrocini de la Caisse des Dépôts i la Fundació Orange.

  • Thibault Noally, violinista i director d'orquestra

    Thibault Noally

    © Bertrand Pichene 

    Llicenciat per la Royal Academy of Music de Londres, on va estudiar amb Lydia Mordkovitch, Thibault Noally ha col·laborat amb nombrosos i prestigiosos conjunts com ara el Concerto Köln, l’Ensemble Baroque de Limoges, l’Ensemble Matheus, Café Zimmermann, Les Nouveaux Caractères o l’Ensemble Pulcinella. Actualment és concertino de l’orquestra Les Musiciens du Prince sota la direcció de Cecilia Bartoli, i durant més de 15 anys va ser el concertino de Les Musiciens du Louvre. També és membre del Syntonia Quintet, els discos del qual, dedicats principalment al repertori de quintets per a piano, han rebut l’aclamació de la crítica.
    Actua periòdicament amb cantants de renom com Anne Sofie von Otter, Philippe Jaroussky, Vivica Genaux o Julia Lezhneva, i participa com a solista en els escenaris i festivals més prestigiosos: la Salle Pleyel de París, l’Auditorio Nacional Madrid, l’Opera City de Tòquio, la Staasoper de Viena, la Staatsoper de Berlín, el Concert Hall de Shanghai, el Hong Kong Arts Centre, el Concertgebouw d’Amsterdam, el Festival d’Aix-en-Provence i el Mozart Woche de Salzburg, on duu a terme un cicle de concerts amb els instruments originals de Mozart.

    El 2014 va crear el conjunt Les Accents, dedicat als repertoris vocals i instrumentals dels segles XVII i XVIII. El conjunto, resident del Festival d’Òpera Barroca i Romàntica de Beaune fins al 2018, se centra en les recreacions i els redescobriments: L’oratori Il Trionfo della Divina Giustizia de Porpora en la seva estrena mundial (2015), una nova reconstrucció del Tamerlano de Vivaldi (2016), Mitridate Eupatore d’Alessandro Scarlatti (2017) i el singular Rodrigo de Händel (2018), que també s’oferirà al Theater an der Wien el desembre de 2019. Des de la seva creació, el conjunt ha actuat a la Salle Gaveau, la Chapelle Royale de Versalles, el Festival de Froville, el Festival de St-Michel-en-Thiérache, el Festival de Vílnius, el KlangVokal de Dortmund, el Festival de Sully sur Loire, el Festival d’Auvers sur Oise, el Festival de París, el Théâtre des Champs-Elysées, l’Arsenal de Metz, el Théâtre Impérial de Compiègne i l’Òpera de Montpeller.

    L’any 2017, Thibault Noally i Les Accents van iniciar una col·laboració amb el Festival de La Chaise-Dieu, en la qual destaquen un cicle d’oratoris de Scarlatti que es va inaugurar l’agost de 2019 amb Il Martirio di Santa Teodosia, gravat per al segell Aparté. A l’agost del 2021 van oferir una increïble representació de San Filippo Neri del mateix compositor.

     

    A l’Òpera de Montpeller, Thibault Noally va dirigir una nova producció d’Il Trionfo del Tempo e del Disinganno de Händel i posteriorment Le Bourgeois Gentilhomme de Molière/Lully amb la producció de Jérôme Deschamps que va tornar a oferir à l’octubre de l’any 2020 a l’Òpera Comique.

    La temporada 2020/2021 va actuar a la Salle Gaveau amb un programa dedicat a Roma amb el sopranista brasiler Bruno de Sà; al Théâtre des Champs-Elysées per a una gala de Händel amb Patrizia Ciofi, Lea Desandre i Anthéa Pichanick; a l’Òpera de Montpeller amb un programa de concerts de Bach i els seus contemporanis, en gira amb Vivica Genaux al Festival de Vílnius i al Festival de Sintra.

    Thibault Noally i Les Accents graven sovint per al segell Aparté. La seva discografia ha estat aclamada per la crítica: A violino solo (5 Diapasons), Venezia 1700 (CHOC de Classica), Oratorio amb Blandine Staskiewicz (Classica 5 stars). El juny de l’any 2020 es va publicar Il Martirio di Santa Teodosia d’Scarlatti (Diapason d'Or, 5 Hearts of Forumopera).

  • Formació

    Les Accents

    Thibault Noally, concertino director

    Violins I
    Alexandrine Caravassilis
    Mario Konaka
    Guillaume Humbrecht
    Aude Caule

    Violins II
    Nicolas Mazzoleni
    Koji Yoda
    Sayaka Ohira
    Gwenaëlle Chouquet
    Maximilienne Caravassilis

    Violes
    Patricia Gagnon
    Myriam Cambreling
    Lucie Uzzeni

    Violoncels
    Elisa Joglar
    Anne-Garance Fabre dit Garrus

    Contrabaixos
    Clotilde Guyon
    Roberto Fernandez de Larrinoa

    Flautes
    Sébastien Marq
    Hermine Martin
    Jon Olaberria

    Oboès
    Vincent Blanchard
    Jon Olaberria

    Fagot
    Nicolas André

    Trompetes
    Serge Tizac
    Jean Bollinger

    Clavicèmbal
    Mathieu Dupouy

    Orgue
    Brice Sailly

    Tiorba
    Benjamin Narvey

    Timbales i percussió
    Michèle Claude

  • També et pot interessar...

    Palau Òpera
    Dissabte, 16.03.24 - 19 h
    Sala de Concerts

    L´incoronazione di Poppea de Monteverdi

    Jeanine de Bique , sopranoKangmin Justin Kimcontratenor 
    Iestyn DaviescontratenorMaite BeaumontmezzosopranoLiv RedpathsopranoFederico SacchibaixJames Waytenor
    Frances Gregorycontralt
    Hilary Cronin, sopranoLauren Lodge-Campbell, soprano
    Xavier Hetherington, baix
    Cor de Cambra del Palau (Xavier Puig, director)The English ConcertHarry Bicket, director

    C. Monteverdi: L’incoronazione di Poppea (versió de concert)
    Llibret de Giovanni Francesco Busenello

    Preus: de 30 a 78 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex