el silenci de les pedres
origen i final
avui t’arrossega per l’arbreda

perfàs el corriol
la branca més etèria
i en tu flueix el bosc
fogar del temps que arrela

secret insondable
aljub inconscient
al cor
se t’inunda la terra

Laia Llobera
Boscana (2018)

Inspirats pel cant

El programa que ha preparat el Quartet Atenea en el concert de cloenda d’El Primer Palau com a guanyador de l’edició de 2022 s’articula al voltant d’obres inspirades en el cant. Els corals són cants religiosos que es remunten a l’edat mitjana extensament cantats a Alemanya. Els segles XVI i XVII la Reforma protestant va assimilar els corals i els va adaptar per ser interpretats en alemany, la qual cosa va fer créixer considerablement el repertori i va portar el coral luterà al final del segle XVI a un període d’esplendor, però un segle després l’activitat creadora havia decaigut fins a pràcticament desaparèixer. Tanmateix, Johann Sebastian Bach trobà en els corals un vast material musical amb el qual treballar en un dels últims intents per prolongar amb una audàcia i refinament mai vist fins aleshores una tradició genuïnament germànica que ja havia perdut el sentit i l’essència original. Bach va escriure una trentena de nous corals i va harmonitzar-ne d’existents, al voltant de quatre-cents, que va incorporar a les seves composicions per a la litúrgia. El Quartet Atenea n’ha triat dos del segle XVI harmonitzats per Bach, Aus meines Herzens Grunde, BWV 269 i Mitten wir im Leben sind, BWV 383.

Emular les inflexions de la veu humana és el propòsit de Cantos del valencià Francisco Coll, una obra breu de caràcter introspectiu estructurada en un moviment que amb una sèrie de cadències tracta d’imitar la veu humana. L’obra, un encàrrec de la Setmana de Música Religiosa de Conca, està dedicada al Quartet Casals, el qual la va estrenar el 2017.

Encara que mai es van conèixer, Felix Mendelssohn, a més de Bach, admirava Beethoven, de qui havia analitzat els últims Quartets i la mort del qual, el 26 de març de 1827, el va trasbalsar. Pocs dies després va anar a Potsdam, a casa del seu amic Gustav Magnus, on va posar música a una estrofa del poema Frage (Pregunta) que comença Ist es Wahr, op. 9 núm. 1 i que diu: “És veritat que sempre m’esperes a la glorieta al costat de la parra i que també els preguntes a la lluna i les estrelles per mi? És veritat? Digues! El que sento només ho pot entendre la que amb mi sent el mateix, i la que em serà eternament fidel, fidel per sempre”. Aquest lied el va fer servir uns mesos més tard com a base per compondre el Quartet núm. 2, en La menor, op. 13, que va acabar el 26 d’octubre de 1827. La cançó, que cita en el primer i últim moviment, travessa tot el Quartet, aspre i sense concessions, ple de referències als últims Quartets de Beethoven i que no s’assembla a cap altre dels escrits per Mendelssohn.

Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música