Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra & Gerard Claret
–30è aniversari de l’ONCATardes al Palau
Dilluns, 13 de novembre de 2023 – 19 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra
Gerard Claret, concertino i directorJohann Sebastian Bach (1685-1750
Concert per a violí i orquestra núm. 2, en Mi major, BWV 1042Allegro
Andante
Allegro assaiPiotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
Serenata per a cordes, en Do major, op. 48Pezzo in forma di Sonata
Valse
Élégie
Finale (tema russo)Aquest concert té una durada de 60 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat i emès en directe per Catalunya Música i Ràdio Andorra
#orgue #músicauniversal
Poema
Com una ràfega de vent
que s’arqueja amb la presència de les coses.Com una música enforcada
en el silenci de la corda del temps,
envaït per la memòria que nodreix
imatges insomnes,
inscrites en la nit abandonada.Textos de les ombres
que anomenen el meu nom,
caires transcrits en un mur
que tremola.Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
El sentiment de la corda
Aquest Concert de Bach es va trobar en una còpia manuscrita del 1760, deu anys després de la mort del compositor. Alguns musicòlegs el daten entre el 1717 i el 1723, quan era Kapellmeister (el mestre de capella) de la cort del príncep Leopold d’Anhalt-Köthen. D’altres afirmen que el va fer a Leipzig cap al 1730 quan dirigia el Collegium Musicum.
Bach tenia Vivaldi com una gran referència en la composició de concerts per a corda i per això agafa el model venecià dels tres moviments, que el músic alemany elabora d’una manera molt original. El primer moviment segueix una estructura temàtica ABA, com la majoria d’àries barroques, però en aquest cas Bach fa que el solista s’expressi amb una especial llibertat en el seu diàleg amb l’orquestra.
El segon moviment ens fa sentir la força espiritual de Bach en la melodia tremendament melangiosa que eleva la veu del violí sobre l’obstinació sonora dels baixos. El tercer i últim moviment té un ritme propi de les danses barroques i ens retorna a l’impuls inicial amb un rondó, una estructura cíclica que va ser molt poc utilitzada per Bach.
Piotr Ílitx Txaikovski, el més gran exponent del Romanticisme rus, va compondre aquesta Serenata per a cordes en quatre moviments el 1880. Es va tocar per primera vegada el 3 de desembre d’aquell any al Conservatori de Moscou per un conjunt d’alumnes i de professors que van voler donar una sorpresa a Txaikovski, que feia molt temps que no visitava aquest conservatori. El director Eduard Nápravník la va estrenar amb la Societat Musical Russa de Sant Petersburg el 30 d’octubre de 1881. A Moscou es va sentir públicament el 28 de gener de 1882 dirigida per Max Erdmannsdörfer.
Txaikovski va escriure en una de les seves cartes que “aquesta Serenata l’he composta per un impuls i amb un sentiment molt profund.” La va dedicar al violoncel·lista Karl Albrecht i a la partitura original va escriure que “com més intèrprets tingués l’orquestra de corda, més s’adiria als desitjos de l’autor”.
Dels quatre moviments, destaquem que el primer s’inspira en l’estil de Mozart i de les seves sonatines. El segon és un vals clàssic que fa que les diferents seccions juguin amb la melodia de manera molt virtuosística. El tercer és una elegia, una cançó de dol, que Txaikovski va elaborant harmònicament amb diverses tonalitats menors. I el moviment final comença amb el tema de la cançó popular Al prat verd i segueix amb una altra cançó tradicional, Sota el verd pomer, que Txaikovski va arranjar per a les Cinc cançons populars russes.
Mònica Pagès, periodista musical
Biografies
Biografies
©Àlex Tena
©Àlex Tena
Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra
L’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) s’estrenà l’any 1993 en el format d’orquestra de cordes, sota la direcció del violinista andorrà Gerard Claret, un dels principals impulsors de la formació, que en fou el concertino director fins al 2020. És gestionada per la Fundació ONCA, una entitat formada pel Govern d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, que en són els patrons. Enguany celebra el seu trentè aniversari i des del 2021 la direcció artística és a càrrec del músic, compositor i director d’orquestra Albert Gumí.
L’any 2003 l’ONCA va signar un conveni de col·laboració amb el Teatre Auditori Sant Cugat i l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, de Sant Cugat del Vallès. La temporada 2004-05, en col·laboració amb la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, encetà el cicle de concerts de cambra al Petit Palau, fins al 2020.
L’ONCA ha estat dirigida per Lord Yehudi Menuhin en el seu 80è aniversari i per Jordi Casas, Antoni Ros Marbà, Salvador Brotons, David Brophy i Edmond Colomer, entre d’altres. Marzio Conti n’ha estat el director principal des del 2006 per a les produccions en format d’orquestra clàssica i ha aportat una tasca intensa i molt important per a l’assoliment del repertori clàssic de l’ONCA. L’orquestra ha actuat a Andorra, Espanya, França, Bèlgica, Itàlia, Alemanya i Portugal, i ha assolit un lloc de prestigi al panorama musical.
Ha actuat amb solistes de prestigi internacional, com N. Yepes, V. dels Àngels, Ll. Claret, J-P. Rampal, C. Arimany, J. Achúcarro, J. Bros, L. Nucci, J. Carreras, G. Sebök, J. Aragall, M. Barrueco, C. Veloso, S. Rinaldi, B. Hendricks, C. Núñez, Nina, Ll. Fortuny, Amaral, S. Pérez Cruz i Love of Lesbian, entre d’altres.
Ha enregistrat obres dels compositors catalans Toldrà, Montsalvatge, Casals, Turina, Rodrigo, Manén, Lamote de Grignon i Guinovart, entre d’altres. Ha estrenat Gemini (1998) de Cervelló, Tres reflexos sobre una pastoral d’hivern (2003) de Montsalvatge i la Simfonia núm. 2, “Andorrana” (2007) de Rendine, així com l’enregistrament d’aquesta darrera obra, encàrrec de la Fundació ONCA.
El novembre del 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Gerard Claret, concertino director
David Olmedo Guerrero, assistent
Pere Bardagí Freixas, violí
Jordi Coll Claret, violí
Gabriel Coll i Trulls, violí
Laia Besalduch, violí
Sergi Claret Alegre, violí
Alzy Kim, violí
Francesc Planella Sala, violí
Anna Aldomà, viola
Josep Bracero Garzón, viola
Joan Fèlix, viola
Jordi Claret, violoncel
Manuel Martínez del Fresno, violoncel
Sylvie Reverdy, violoncel
Mario Lisarde Beinat, contrabaixJosep Farràs, gerència
Albert Gumí, direcció artística
Teresa Areny, producció
Martí Pons, regidoria / produccióBiografies
©Àlex Tena
©Àlex Tena
Gerard Claret, violí i director
Nascut a Andorra, des de l’inici de la seva activitat professional s’ha donat a conèixer per la doble faceta d’intèrpret i pedagog.
Guanyador del Concurs Tenuto de Bèlgica i medalla del Concurs Maria Canals de Barcelona, ha actuat amb orquestres d’arreu d’Europa, Turquia, Rússia i el Japó. Ha estat dirigit, entre d’altres, per Ros Marbà, Colomer, Pons, Mercier, Barshai, Maag, Dudarova, Menuhin, Comissiona, Yepes i Conti.
Ha enregistrat obres de Bach per a violí.
És fundador de l’Escola de Música de Barcelona, del Curs Internacional de Música de Vic i del Trio de Barcelona. De l’any 2000 al 2005 fou director de l’ESMUC i impulsor i director del Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà.
El 1993 esdevingué concertino director de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) i l’any 2000 va fundar la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (JONCA), ambdues sota l’aixopluc de la Fundació ONCA.
Actualment dirigeix l’Acadèmia Internacional de Quartet de Corda de Vic i és el creador, director artístic i concertino de l’Orquestra Diletant de Catalunya. Recentment ha constituït, amb els seus fills Sergi i Jordi, el Trio Claret, amb el qual ha actuat a Andorra, Catalunya, França i Costa Rica.
L’any 1998 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. I l’any 2010 fou nomenat Ambaixador Nacional de l’Unicef d’Andorra.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 05.02.24 – 19 h
Sala de Concerts—Una tarda de sardanes
Cor Jove de l’Orfeó Català
(Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
Cor Jove Amics de la Unió
(Marta Dosaiguas, directora)
Cobla Marinada
Edmon Colomer, directorFragments de L’Atlàntida de Falla i sardanes per a cobla i cor de Garreta, Toldrà i Lamote de Grignon, entre d’altres
Preu: 20 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello –
Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra & Gerard Claret
–30è aniversari de l’ONCATardes al Palau
Dilluns, 13 de novembre de 2023 – 19 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra
Gerard Claret, concertino i directorJohann Sebastian Bach (1685-1750
Concert per a violí i orquestra núm. 2, en Mi major, BWV 1042Allegro
Andante
Allegro assaiPiotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
Serenata per a cordes, en Do major, op. 48Pezzo in forma di Sonata
Valse
Élégie
Finale (tema russo)Aquest concert té una durada de 60 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat i emès en directe per Catalunya Música i Ràdio Andorra
#orgue #músicauniversal
Poema
Com una ràfega de vent
que s’arqueja amb la presència de les coses.Com una música enforcada
en el silenci de la corda del temps,
envaït per la memòria que nodreix
imatges insomnes,
inscrites en la nit abandonada.Textos de les ombres
que anomenen el meu nom,
caires transcrits en un mur
que tremola.Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
El sentiment de la corda
Aquest Concert de Bach es va trobar en una còpia manuscrita del 1760, deu anys després de la mort del compositor. Alguns musicòlegs el daten entre el 1717 i el 1723, quan era Kapellmeister (el mestre de capella) de la cort del príncep Leopold d’Anhalt-Köthen. D’altres afirmen que el va fer a Leipzig cap al 1730 quan dirigia el Collegium Musicum.
Bach tenia Vivaldi com una gran referència en la composició de concerts per a corda i per això agafa el model venecià dels tres moviments, que el músic alemany elabora d’una manera molt original. El primer moviment segueix una estructura temàtica ABA, com la majoria d’àries barroques, però en aquest cas Bach fa que el solista s’expressi amb una especial llibertat en el seu diàleg amb l’orquestra.
El segon moviment ens fa sentir la força espiritual de Bach en la melodia tremendament melangiosa que eleva la veu del violí sobre l’obstinació sonora dels baixos. El tercer i últim moviment té un ritme propi de les danses barroques i ens retorna a l’impuls inicial amb un rondó, una estructura cíclica que va ser molt poc utilitzada per Bach.
Piotr Ílitx Txaikovski, el més gran exponent del Romanticisme rus, va compondre aquesta Serenata per a cordes en quatre moviments el 1880. Es va tocar per primera vegada el 3 de desembre d’aquell any al Conservatori de Moscou per un conjunt d’alumnes i de professors que van voler donar una sorpresa a Txaikovski, que feia molt temps que no visitava aquest conservatori. El director Eduard Nápravník la va estrenar amb la Societat Musical Russa de Sant Petersburg el 30 d’octubre de 1881. A Moscou es va sentir públicament el 28 de gener de 1882 dirigida per Max Erdmannsdörfer.
Txaikovski va escriure en una de les seves cartes que “aquesta Serenata l’he composta per un impuls i amb un sentiment molt profund.” La va dedicar al violoncel·lista Karl Albrecht i a la partitura original va escriure que “com més intèrprets tingués l’orquestra de corda, més s’adiria als desitjos de l’autor”.
Dels quatre moviments, destaquem que el primer s’inspira en l’estil de Mozart i de les seves sonatines. El segon és un vals clàssic que fa que les diferents seccions juguin amb la melodia de manera molt virtuosística. El tercer és una elegia, una cançó de dol, que Txaikovski va elaborant harmònicament amb diverses tonalitats menors. I el moviment final comença amb el tema de la cançó popular Al prat verd i segueix amb una altra cançó tradicional, Sota el verd pomer, que Txaikovski va arranjar per a les Cinc cançons populars russes.
Mònica Pagès, periodista musical
Biografies
Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra
©Àlex Tena
L’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) s’estrenà l’any 1993 en el format d’orquestra de cordes, sota la direcció del violinista andorrà Gerard Claret, un dels principals impulsors de la formació, que en fou el concertino director fins al 2020. És gestionada per la Fundació ONCA, una entitat formada pel Govern d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, que en són els patrons. Enguany celebra el seu trentè aniversari i des del 2021 la direcció artística és a càrrec del músic, compositor i director d’orquestra Albert Gumí.
L’any 2003 l’ONCA va signar un conveni de col·laboració amb el Teatre Auditori Sant Cugat i l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, de Sant Cugat del Vallès. La temporada 2004-05, en col·laboració amb la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, encetà el cicle de concerts de cambra al Petit Palau, fins al 2020.
L’ONCA ha estat dirigida per Lord Yehudi Menuhin en el seu 80è aniversari i per Jordi Casas, Antoni Ros Marbà, Salvador Brotons, David Brophy i Edmond Colomer, entre d’altres. Marzio Conti n’ha estat el director principal des del 2006 per a les produccions en format d’orquestra clàssica i ha aportat una tasca intensa i molt important per a l’assoliment del repertori clàssic de l’ONCA. L’orquestra ha actuat a Andorra, Espanya, França, Bèlgica, Itàlia, Alemanya i Portugal, i ha assolit un lloc de prestigi al panorama musical.
Ha actuat amb solistes de prestigi internacional, com N. Yepes, V. dels Àngels, Ll. Claret, J-P. Rampal, C. Arimany, J. Achúcarro, J. Bros, L. Nucci, J. Carreras, G. Sebök, J. Aragall, M. Barrueco, C. Veloso, S. Rinaldi, B. Hendricks, C. Núñez, Nina, Ll. Fortuny, Amaral, S. Pérez Cruz i Love of Lesbian, entre d’altres.
Ha enregistrat obres dels compositors catalans Toldrà, Montsalvatge, Casals, Turina, Rodrigo, Manén, Lamote de Grignon i Guinovart, entre d’altres. Ha estrenat Gemini (1998) de Cervelló, Tres reflexos sobre una pastoral d’hivern (2003) de Montsalvatge i la Simfonia núm. 2, “Andorrana” (2007) de Rendine, així com l’enregistrament d’aquesta darrera obra, encàrrec de la Fundació ONCA.
El novembre del 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Gerard Claret, concertino director
David Olmedo Guerrero, assistent
Pere Bardagí Freixas, violí
Jordi Coll Claret, violí
Gabriel Coll i Trulls, violí
Laia Besalduch, violí
Sergi Claret Alegre, violí
Alzy Kim, violí
Francesc Planella Sala, violí
Anna Aldomà, viola
Josep Bracero Garzón, viola
Joan Fèlix, viola
Jordi Claret, violoncel
Manuel Martínez del Fresno, violoncel
Sylvie Reverdy, violoncel
Mario Lisarde Beinat, contrabaixJosep Farràs, gerència
Albert Gumí, direcció artística
Teresa Areny, producció
Martí Pons, regidoria / produccióGerard Claret, violí i director
©Àlex Tena
Nascut a Andorra, des de l’inici de la seva activitat professional s’ha donat a conèixer per la doble faceta d’intèrpret i pedagog.
Guanyador del Concurs Tenuto de Bèlgica i medalla del Concurs Maria Canals de Barcelona, ha actuat amb orquestres d’arreu d’Europa, Turquia, Rússia i el Japó. Ha estat dirigit, entre d’altres, per Ros Marbà, Colomer, Pons, Mercier, Barshai, Maag, Dudarova, Menuhin, Comissiona, Yepes i Conti.
Ha enregistrat obres de Bach per a violí.
És fundador de l’Escola de Música de Barcelona, del Curs Internacional de Música de Vic i del Trio de Barcelona. De l’any 2000 al 2005 fou director de l’ESMUC i impulsor i director del Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà.
El 1993 esdevingué concertino director de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) i l’any 2000 va fundar la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (JONCA), ambdues sota l’aixopluc de la Fundació ONCA.
Actualment dirigeix l’Acadèmia Internacional de Quartet de Corda de Vic i és el creador, director artístic i concertino de l’Orquestra Diletant de Catalunya. Recentment ha constituït, amb els seus fills Sergi i Jordi, el Trio Claret, amb el qual ha actuat a Andorra, Catalunya, França i Costa Rica.
L’any 1998 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. I l’any 2010 fou nomenat Ambaixador Nacional de l’Unicef d’Andorra.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 05.02.24 – 19 h
Sala de Concerts—Una tarda de sardanes
Cor Jove de l’Orfeó Català
(Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
Cor Jove Amics de la Unió
(Marta Dosaiguas, directora)
Cobla Marinada
Edmon Colomer, directorFragments de L’Atlàntida de Falla i sardanes per a cobla i cor de Garreta, Toldrà i Lamote de Grignon, entre d’altres
Preu: 20 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello –