Seong-Jin Cho
̶ Brahms, Ravel i Schumann
Palau Cambra
Dijous, 1 de juny de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Seong-Jin Cho, piano
I
Johannes Brahms (1833-1897)
Klavierstücke, op. 761. Capriccio. Un poco agitato
2. Capriccio. Allegretto non troppo
4. Intermezzo. Allegretto grazioso
5. Capriccio. Agitato, ma non troppoMaurice Ravel (1875-1937)
Miroirs1. Noctuelles (Arnes)
2. Oiseaux tristes (Ocells tristos)
3. Une barque sur l'océan (Una barca a l'oceà)
4. Alborada del gracioso
5. La vallée des cloches (La vall de les campanes)II
Robert Schumann (1810-1856)
Estudis simfònics, op. 13Tema – Andante
Variació 1: Un poco più vivo
Variació 2: Andante
Estudi 3: Vivace
Variació 3: Allegro marcato
Variació 4: Scherzando
Variació 5: Agitato
Variació IV de les Variacions pòstumes
Variació 6: Allegro molto
Variació 7: Semper marcatissimo
Variacio V de les Variacions pòstumes
Estudi 9: Presto possibile
Variació 8: Allegro con energia
Variació 9: Andante espressivo
Finale: Allegro brillantePrimera part, 45 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#clàssics #nousreferentsPoema
possessió
quina única pell,
quina única bellesa,
quin únic camí?
quin horitzó,
quin sostre,
quina mort?amb el dit assenyalo,
ressegueixo, desbrosso:
indicis d’amor.
i a canvi ofereixo
fragilitat i tempesta,
terra erma, un pronom.quin únic tu,
quina renúncia,
quina mort en companyia?Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)Comentari
Petites formes musicals
Les petites formes musicals instrumentals es desenvolupen durant el Romanticisme a través de l’instrument emblemàtic d’aquest període, el piano. La majoria dels compositors del segle XIX van ser també pianistes i cultivaven aquestes petites formes que es caracteritzaven per una estructura molt més lliure que les formes musicals preestablertes. Aquest programa de concert està dedicat a les petites formes escrites per tres compositors que també van ser pianistes: Robert Schumann, Johannes Brahms i Maurice Ravel.
La seva faceta d’intèrpret es fa notar en les primeres obres que va compondre Brahms. Sis de les deu primeres partitures que va escriure van ser obres per a piano, però va passar molts anys fins que no va tornar a escriure’n. Al final de la seva vida la composició d’obres per a piano es va intensificar. Brahms va escriure el Klavierstücke, op. 76 l’estiu del 1878 després de quinze anys sense compondre cap obra per a piano. El Klavierstücke, op. 76 està integrada per vuit “Capriccios” i “Intermezzos” (quatre de cada), dels quals avui s’interpretaran quatre: tres “Capriccios” i un “Intermezzo”. Els “Capriccios” són de caràcter ràpid i enèrgic i els “Intermezzos”, d’un lirisme introspectiu. A partir del Klavierstücke, op. 76 Brahms abandonà l’escriptura per a piano de textures orquestrals de la primera etapa i adopta un to més pròxim a l’estil de Schumann i Chopin.
Schumann apreciava molt el Brahms intèrpret i aquest va contribuir a establir una de les versions dels seus Estudis simfònics, op. 13, amb cinc variacions afegides pòstumament, que havien estat eliminades pel compositor i publicades en l’edició de les obres completes el 1893. Estudis simfònics és una obra en procés de la qual existeixen quatre versions, les dues primeres publicades en vida de Schumann, el 1837 i el 1852, una tercera publicada pel sogre del compositor el 1861 i la de les obres completes amb les cinc variacions afegides. L’obra és una seqüència monumental de peces de caràcter introvertit i extravertit que conclouen en un final animat i alegre.
Escrita entre el 1904 i el 1905, Miroirs és la partitura més impressionista de Maurice Ravel. L’obra, un mar d’arpegis, ritmes capriciosos i efectes evocadors, consta de cinc peces, cadascuna de les quals està dedicada a un amic del compositor i membre del cercle literari i artístic conegut com la Societat dels Apatxes. “Noctuelles”, una representació fugaç i parpellejant del vol de les arnes, està dedicada al poeta simbolista Léon-Paul Fargue; “Oiseaux tristes”, la preferida de Ravel i la primera que va escriure, la va dedicar al pianista lleidatà Ricard Viñes, el qual va estrenar Miroirs el 6 de juny de 1906 a París; “Une barque sur l’océan”, la va brindar al pintor Paul Sordes a la casa del qual se solien reunir els Apatxes; “Alborada del gracioso”, la peça més coneguda i virtuosa del conjunt, la va dedicar a l’escriptor i crític musical Michel Calvocoressi, i “La vallée des cloches”, al seu deixeble i compositor Maurice Delage.
Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música
Biografia
Biografia
Seong-Ji Cho, piano
Nascut a Seül (1994), s’inicià en l’aprenentatge del piano als sis anys i va oferir el primer recital públic als onze. El 2009 esdevingué el guanyador més jove del concurs internacional de piano Hamamatsu al Japó. El 2011 va guanyar el tercer premi del Concurs Txaikovski de Moscou, amb disset anys. El 2012 es va traslladar a París per estudiar amb Michel Béroff al Conservatori Superior de Música de París, centre on es graduà el 2015.
Amb un talent aclaparador i una musicalitat innata, s’està introduint ràpidament al panorama musical d’àmbit mundial i és considerat un dels artistes més destacats de la seva generació. Les seves interpretacions reflexives i poètiques combinen l’estil amb la puresa i estan impulsades per un impressionant sentit natural de l’equilibri.
Seong-Jin Cho va cridar l’atenció quan el 2015 guanyà el primer premi del Concurs Internacional Chopin de Varsòvia, un concurs que ha propulsat la carrera d’artistes de categoria mundial com són Martha Argerich, Maurizio Pollini o Krystian Zimerman.
El gener del 2016 va signar un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon. El primer enregistrament d’aquesta relació va aparèixer la tardor del 2016 amb el Primer Concert de Chopin amb la London Symphony Orchestra i Gianandrea Noseda i les Quatre balades. El segon àlbum, dedicat a Debussy, va aparèixer el novembre del 2017, que va ser seguit el 2018 per un sobre Mozart amb les seves Sonates i el Concert en Re menor, amb la Chamber Orchestra of Europe i Yannick Nézet-Seguin. El 2020 va publicar The wanderer, que inclou obres de Schubert, Berg i Liszt. Tots els discos han merescut un gran reconeixement de la crítica a nivell mundial.
Molt actiu en recital, actua a moltes de les sales de concerts més prestigioses del món. Els seus dos recitals al Carnegie Hall, el 2017 i el 2018, van esgotar les entrades. També actua al cicle Master Pianists del Concertgebouw d’Amsterdam, i ha ofert recitals a la Philharmonie Kammermusiksaal de Berlín, Alte Oper de Frankfurt, Walt Disney Hall de Los Angeles (cicle de La Phil), Tonhalle-Maag de Zuric, Konserthuset d’Estocolm, Prinzregententheater de Munic, festival de La Roque d’Anthéron, Festival Verbier, Festival Menuhin de Gstaad i Festival Rheingau, entre d’altres.
Entre els seus compromisos recents figuren col·laboracions amb la London Symphony Orchestra i Gianandrea Noseda al Barbican Centre, Los Angeles Philharmonic i Gustavo Dudamel al Walt Disney Hall, Orchestre Philharmonique Radio France i Myung-Whun Chung a la Philharmonie de París, Gewandhaus Orchestra amb Antonio Pappano, Bayerische Rundfunk Sinfonieorchester amb Mariss Jansons, New York Philharmonic i Hong Kong Philharmonic amb Jaap van Zweden, Pittsburgh Symphony Orchestra amb Manfred Honeck, Toronto Symphony Orchestra amb Sir Andrew Davis, Finish Radio Orchestra amb Hannu Lintu, Philadelphia Orchestra amb Yannick Nézet-Seguin, i Orquestra del Festival de Budapest amb Iván Fischer.
Col·labora amb directors del més alt nivell, com Valery Gergiev, Esa-Pekka Salonen, Simon Rattle, Vladimir Ashkenazy, Yuri Temirkànov, Vassily Petrenko, Jakub Hrůsa, Leonard Slatkin i Mikhaïl Pletnev.
Ha fet altres actuacions orquestrals importants amb la Royal Concertgebouw Orchestra, Orchestre de París, Orquestra del Teatre Mariïnski, Rundfunk Sinfonieorchester de Berlín, Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, Orquestra Filharmònica de Munic, Orquestra Simfònica NHK, Orquestra Filharmònica de Seül, Orquestra Nacional de Rússia, Detroit Symphony Orchestra, NDR Elbphilharmonie Orchester, Orchestra Simfonica Nazionale de la RAI i Orchestra della Scala.
Actualment resideix a Berlín.
També et pot interessar...
Palau Cambra
Dilluns, 05.06.23 – 20 h
Sala de ConcertsPatricia Kopatchinskaja, violí
Fazil Say, pianoL. Janáček: Sonata per a violí i piano
J. Brahms: Sonata per a violí i piano núm. 3, en Re menor, op. 108
B. Bartók: Sonata per a violí i piano núm. 1, op. 21, Sz. 75, BB 84Concert amb el suport de: Fundació Puig
Preu: 35 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello –
Seong-Jin Cho
̶ Brahms, Ravel i Schumann
Palau Cambra
Dijous, 1 de juny de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Seong-Jin Cho, piano
I
Johannes Brahms (1833-1897)
Klavierstücke, op. 761. Capriccio. Un poco agitato
2. Capriccio. Allegretto non troppo
4. Intermezzo. Allegretto grazioso
5. Capriccio. Agitato, ma non troppoMaurice Ravel (1875-1937)
Miroirs1. Noctuelles (Arnes)
2. Oiseaux tristes (Ocells tristos)
3. Une barque sur l'océan (Una barca a l'oceà)
4. Alborada del gracioso
5. La vallée des cloches (La vall de les campanes)II
Robert Schumann (1810-1856)
Estudis simfònics, op. 13Tema – Andante
Variació 1: Un poco più vivo
Variació 2: Andante
Estudi 3: Vivace
Variació 3: Allegro marcato
Variació 4: Scherzando
Variació 5: Agitato
Variació IV de les Variacions pòstumes
Variació 6: Allegro molto
Variació 7: Semper marcatissimo
Variacio V de les Variacions pòstumes
Estudi 9: Presto possibile
Variació 8: Allegro con energia
Variació 9: Andante espressivo
Finale: Allegro brillantePrimera part, 45 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#clàssics #nousreferentsPoema
possessió
quina única pell,
quina única bellesa,
quin únic camí?
quin horitzó,
quin sostre,
quina mort?amb el dit assenyalo,
ressegueixo, desbrosso:
indicis d’amor.
i a canvi ofereixo
fragilitat i tempesta,
terra erma, un pronom.quin únic tu,
quina renúncia,
quina mort en companyia?Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)Comentari
Petites formes musicals
Les petites formes musicals instrumentals es desenvolupen durant el Romanticisme a través de l’instrument emblemàtic d’aquest període, el piano. La majoria dels compositors del segle XIX van ser també pianistes i cultivaven aquestes petites formes que es caracteritzaven per una estructura molt més lliure que les formes musicals preestablertes. Aquest programa de concert està dedicat a les petites formes escrites per tres compositors que també van ser pianistes: Robert Schumann, Johannes Brahms i Maurice Ravel.
La seva faceta d’intèrpret es fa notar en les primeres obres que va compondre Brahms. Sis de les deu primeres partitures que va escriure van ser obres per a piano, però va passar molts anys fins que no va tornar a escriure’n. Al final de la seva vida la composició d’obres per a piano es va intensificar. Brahms va escriure el Klavierstücke, op. 76 l’estiu del 1878 després de quinze anys sense compondre cap obra per a piano. El Klavierstücke, op. 76 està integrada per vuit “Capriccios” i “Intermezzos” (quatre de cada), dels quals avui s’interpretaran quatre: tres “Capriccios” i un “Intermezzo”. Els “Capriccios” són de caràcter ràpid i enèrgic i els “Intermezzos”, d’un lirisme introspectiu. A partir del Klavierstücke, op. 76 Brahms abandonà l’escriptura per a piano de textures orquestrals de la primera etapa i adopta un to més pròxim a l’estil de Schumann i Chopin.
Schumann apreciava molt el Brahms intèrpret i aquest va contribuir a establir una de les versions dels seus Estudis simfònics, op. 13, amb cinc variacions afegides pòstumament, que havien estat eliminades pel compositor i publicades en l’edició de les obres completes el 1893. Estudis simfònics és una obra en procés de la qual existeixen quatre versions, les dues primeres publicades en vida de Schumann, el 1837 i el 1852, una tercera publicada pel sogre del compositor el 1861 i la de les obres completes amb les cinc variacions afegides. L’obra és una seqüència monumental de peces de caràcter introvertit i extravertit que conclouen en un final animat i alegre.
Escrita entre el 1904 i el 1905, Miroirs és la partitura més impressionista de Maurice Ravel. L’obra, un mar d’arpegis, ritmes capriciosos i efectes evocadors, consta de cinc peces, cadascuna de les quals està dedicada a un amic del compositor i membre del cercle literari i artístic conegut com la Societat dels Apatxes. “Noctuelles”, una representació fugaç i parpellejant del vol de les arnes, està dedicada al poeta simbolista Léon-Paul Fargue; “Oiseaux tristes”, la preferida de Ravel i la primera que va escriure, la va dedicar al pianista lleidatà Ricard Viñes, el qual va estrenar Miroirs el 6 de juny de 1906 a París; “Une barque sur l’océan”, la va brindar al pintor Paul Sordes a la casa del qual se solien reunir els Apatxes; “Alborada del gracioso”, la peça més coneguda i virtuosa del conjunt, la va dedicar a l’escriptor i crític musical Michel Calvocoressi, i “La vallée des cloches”, al seu deixeble i compositor Maurice Delage.
Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música
Biografia
Seong-Ji Cho, piano
Nascut a Seül (1994), s’inicià en l’aprenentatge del piano als sis anys i va oferir el primer recital públic als onze. El 2009 esdevingué el guanyador més jove del concurs internacional de piano Hamamatsu al Japó. El 2011 va guanyar el tercer premi del Concurs Txaikovski de Moscou, amb disset anys. El 2012 es va traslladar a París per estudiar amb Michel Béroff al Conservatori Superior de Música de París, centre on es graduà el 2015.
Amb un talent aclaparador i una musicalitat innata, s’està introduint ràpidament al panorama musical d’àmbit mundial i és considerat un dels artistes més destacats de la seva generació. Les seves interpretacions reflexives i poètiques combinen l’estil amb la puresa i estan impulsades per un impressionant sentit natural de l’equilibri.
Seong-Jin Cho va cridar l’atenció quan el 2015 guanyà el primer premi del Concurs Internacional Chopin de Varsòvia, un concurs que ha propulsat la carrera d’artistes de categoria mundial com són Martha Argerich, Maurizio Pollini o Krystian Zimerman.
El gener del 2016 va signar un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon. El primer enregistrament d’aquesta relació va aparèixer la tardor del 2016 amb el Primer Concert de Chopin amb la London Symphony Orchestra i Gianandrea Noseda i les Quatre balades. El segon àlbum, dedicat a Debussy, va aparèixer el novembre del 2017, que va ser seguit el 2018 per un sobre Mozart amb les seves Sonates i el Concert en Re menor, amb la Chamber Orchestra of Europe i Yannick Nézet-Seguin. El 2020 va publicar The wanderer, que inclou obres de Schubert, Berg i Liszt. Tots els discos han merescut un gran reconeixement de la crítica a nivell mundial.
Molt actiu en recital, actua a moltes de les sales de concerts més prestigioses del món. Els seus dos recitals al Carnegie Hall, el 2017 i el 2018, van esgotar les entrades. També actua al cicle Master Pianists del Concertgebouw d’Amsterdam, i ha ofert recitals a la Philharmonie Kammermusiksaal de Berlín, Alte Oper de Frankfurt, Walt Disney Hall de Los Angeles (cicle de La Phil), Tonhalle-Maag de Zuric, Konserthuset d’Estocolm, Prinzregententheater de Munic, festival de La Roque d’Anthéron, Festival Verbier, Festival Menuhin de Gstaad i Festival Rheingau, entre d’altres.
Entre els seus compromisos recents figuren col·laboracions amb la London Symphony Orchestra i Gianandrea Noseda al Barbican Centre, Los Angeles Philharmonic i Gustavo Dudamel al Walt Disney Hall, Orchestre Philharmonique Radio France i Myung-Whun Chung a la Philharmonie de París, Gewandhaus Orchestra amb Antonio Pappano, Bayerische Rundfunk Sinfonieorchester amb Mariss Jansons, New York Philharmonic i Hong Kong Philharmonic amb Jaap van Zweden, Pittsburgh Symphony Orchestra amb Manfred Honeck, Toronto Symphony Orchestra amb Sir Andrew Davis, Finish Radio Orchestra amb Hannu Lintu, Philadelphia Orchestra amb Yannick Nézet-Seguin, i Orquestra del Festival de Budapest amb Iván Fischer.
Col·labora amb directors del més alt nivell, com Valery Gergiev, Esa-Pekka Salonen, Simon Rattle, Vladimir Ashkenazy, Yuri Temirkànov, Vassily Petrenko, Jakub Hrůsa, Leonard Slatkin i Mikhaïl Pletnev.
Ha fet altres actuacions orquestrals importants amb la Royal Concertgebouw Orchestra, Orchestre de París, Orquestra del Teatre Mariïnski, Rundfunk Sinfonieorchester de Berlín, Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, Orquestra Filharmònica de Munic, Orquestra Simfònica NHK, Orquestra Filharmònica de Seül, Orquestra Nacional de Rússia, Detroit Symphony Orchestra, NDR Elbphilharmonie Orchester, Orchestra Simfonica Nazionale de la RAI i Orchestra della Scala.
Actualment resideix a Berlín.
També et pot interessar...
Palau Cambra
Dilluns, 05.06.23 – 20 h
Sala de ConcertsPatricia Kopatchinskaja, violí
Fazil Say, pianoL. Janáček: Sonata per a violí i piano
J. Brahms: Sonata per a violí i piano núm. 3, en Re menor, op. 108
B. Bartók: Sonata per a violí i piano núm. 1, op. 21, Sz. 75, BB 84Concert amb el suport de: Fundació Puig
Preu: 35 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello –