• Gabriela Montero
    —Bach–Busoni, Chopin, Schumann i improvisacions

    Palau Fronteres

    Dimecres, 20 d'abril de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Gabriela Montero, piano


    Johann Sebastian Bach (1685-1750) – Ferruccio Busoni (1866-1924)
    Xacona en Re menor

    Frédéric Chopin (1810-1849)
    Balada núm. 3, en La bemoll major, op. 47
    Polonesa-Fantasia, en La bemoll major, op. 61

    Robert Schumann (1810-1856)
    Kreisleriana, op. 16

    Improvisacions sobre temes demanats pel públic

    Durada aproximada del concert: 70 minuts, sense pausa.

    #nousreferents #novacreació

  • Poema

    Hipertensió

    La pressió
                   sempre ha estat elevada
                   al nivell en què em moc.

    Perquè si no arrisco no visc
    i si no visc no té sentit escriure
    i com viure sense escriure?

    Així que la pressió
                   sempre ha estat elevada
                   al nivell en què em moc,
    perquè vull escriure, i no hi ha escrit sincer
    sense que el cap del que escriu
                   exploti.

    I per això tot el que faig
    és a pressió i porta problemes,
    perquè els problemes
    són moviment, són lluita, són motor.

    I per això tot el que faig
    és a pressió i porta problemes,
    perquè els problemes són inspiració.

    I el viure surant
    que se’l quedi un altre, que jo vull
    menjar
    terrossos de terra.

    I la cuirassa transparent
    que la vesteixi un altre, que jo vull
    enganxar-me
    els dits a cada porta,
    que jo vull entrar a un tornado i donar voltes
    i tirar-me a un riu cabalós
    i que se m’emporti.

    La probabilitat de quedar-m’hi
                   sempre ha estat elevada
                   al nivell en què em moc,
    perquè si vull escriure he de viure i no patir
    per si se’m para
                   el cor.

    Anna Gual
    Implosions (2008)

  • Comentari

    Abans de la suggeridora proposta que el singularitza –l’art de la improvisació–, el programa d’avui ens convida a gaudir d’un repertori majoritàriament romàntic i de gran exigència interpretativa. Aquest és el cas de la Xacona en Re menor de J. S. Bach, en la transcripció per a piano de Ferruccio Bussoni. Cinquè moviment de la Partita núm. 2 per a violí sol, BWV 1004, Bach la va escriure el 1720 durant la seva estada a Köthen, després de la sobtada mort de la seva primera dona, Maria Barbara. Més extensa que el conjunt dels altres quatre moviments, la “Xacona” és plena de recursos estilístics i missatges amagats, com són les citacions de tres corals que parlen de la mort i l’esperança. Objecte de nombroses transcripcions, la que signà Busoni el 1897 n’és la més coneguda. Busoni, que pretenia divulgar l’obra de Bach entre els seus contemporanis, va saber aprofitar totes les possibilitats expressives del piano modern per crear una pàgina d’una riquesa i complexitat extraordinàries, que amplia considerablement l’obra original gràcies a la seva riquíssima harmonització i transforma un cim del repertori per a violí sol en un monument pianístic.

    Dins l’immens llegat per a aquest instrument que deixà Frédéric Chopin, trobem quatre balades escrites entre els anys 1831 i 1842. La Balada núm. 3, op. 47, que data del 1841, és la més càlida i lírica del conjunt i està dedicada a la seva alumna Anna de Noailles. El 1846, després de la ruptura definitiva amb Georges Sand, Chopin va concloure la seva Polonesa-Fantasia en La bemoll major. Greument afectat per la tuberculosi, el compositor va concebre l’obra en un estat “d’ansietat febril” i una “fonda tristesa”, sentiments que queden plenament reflectits en la variada gamma d’emocions –eufòria, frenesí, melancolia...– que recorre la que va ser darrera creació important de l’autor.

    Tanca el programa la Kreisleriana, op. 16 que Robert Schumann va dedicar, precisament, a Chopin el 1838. Escrita en uns quants dies del mes d’abril, deu el nom a un personatge de ficció del poeta E. T. A. Hoffmann, Johannes Kreisler, la personalitat turbulenta del qual s’adiu amb el caràcter fortament contrastant de la partitura, estructurada en vuit peces individuals. De marcat accent dramàtic, Schumann hi va voler abocar un retrat de si mateix i de la seva futura esposa, Clara, a la qual digué en una carta: “Toca la meva Kreisleriana sovint. En alguns moviments hi ha certament un amor salvatge, i [en d’altres] la teva vida, i la meva...”.

    Ana María Dávila, periodista musical

  • 20220408 Anuni Genèric DESKTOP
  • Biografia

    Gabriela Montero, piano

    Gabriela Montero

    @Anders Brogaard

    Les interpretacions visionàries i un talent extraordinari en la improvisació han permès a Gabriela Montero guanyar-se seguidors devots arreu del món.

    Guanyadora del prestigiós Premi Heidelberger Frühling el 2018 i el 4th International Beethoven Award de Bonn el 2019, recentment ha debutat, entre els seus més importants compromisos, amb la San Francisco Symphony Orchestra (Edward Gardner), New World Symphony Orchestra (Michael Tilson Thomas), Yomiuri Nippon Symphony de Tòquio (Aziz Shokhakimov), Orquestra de València (Pablo Heras-Casado) i Bournemouth Symphony Orchestra (Carlos Miguel Prieto). També s’ha de destacar la interpretació del seu propi Concierto Latino amb l’Orchestra of the Americas a l’Elbphilharmonie d’Hamburg i al Festival d’Edimburg, a més del Carnegie Hall de Nova York i New World Center de Miami amb la NYO2, i la seva recent gira europea amb la City of Birmingham Symphony Orchestra i la directora Mirga Gražinytė-Tyla.

    Ha actuat amb formacions importants, com ara les orquestres filharmòniques de Rotterdam, Royal Liverpool, Dresden, Oslo, Ràdio de Viena i Netherlands Radio; la Gewandhausorchester de Leipzig, Academy of St. Martin in the Fields i Australian Chamber Orchestra; les orquestres simfòniques de Pittsburgh, Detroit, Houston, Atlanta, Toronto, Baltimore, Viena, City of Birmingham, Barcelona, Lucerna i Sydney, així com l’Orquestra Nacional Belga, Stuttgarter Kammerorchester, Cleveland Orchestra, Philharmonia i Scottish Ensemble, entre moltes d’altres.

    També ofereix sovint recitals de piano a sales tan rellevants com el Wigmore Hall de Londres, Kennedy Center de Nova York, Konzerthaus de Viena, Philharmonie de Berlín, Alte Oper de Frankfurt, Köln Philharmonie, Gewandhaus de Leipzig, Herkulessaal de Munic, Sydney Opera House, Concertgebouw d’Amsterdam, Philharmonie de Luxemburg, Museu Gulbenkian de Lisboa, Orchard Hall de Tòquio, Manchester Bridgewater Hall, LG Arts Center de Seül, City Hall de Hong Kong, National Concert Hall de Taipei i als festivals d’Edimburg, Salzburg, Lucerna, Ravinia, Lugano, Gstaad, Tanglewood, Aldeburgh, Rheingau, Trondheim, Istanbul, etc.

    El seu àlbum més recent (tardor del 2019, Orchid Classics), presenta el seu Concierto Latino i el Concert per a piano en Sol major de Ravel, enregistrat amb l’Orchestra of the Americas. L’anterior amb el segell Orchid Classics va guanyar el Grammy Llatí al millor àlbum de música clàssica. Incloïa el Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov i la seva primera composició orquestral, Ex Patria. Altres CD inclouen Bach and beyond, que ocupà la primera posició de les llistes Billboard de música clàssica durant diversos mesos i que va guanyar dos premis Echo Klassik: el 2006 com a instrumentista de teclat i el 2007 com a música clàssica sense fronteres. El 2008 també va ser nominada al Grammy pel seu àlbum Baroque, i el 2010 va publicar Solatino, un enregistrament inspirat en la seva Veneçuela natal i dedicada a obres de compositors llatinoamericans.

    Gabriela Montero va debutar com a compositora amb Ex Patria, un poema simfònic per a piano i orquestra, com a resposta emocional a caiguda de Veneçuela en l’anarquia, la corrupció i la violència. Va oferir-ne l’estrena mundial l’octubre del 2011 amb l’Academy of St. Martin in the Fields. La seva primera composició de gran format, el Concert per a piano i orquestra núm. 1, “Latino”, el va estrenar a la Gewandhaus de Leipzig, amb l’MDR Sinfonieorchester dirigida por Kristjan Järvi, obra que posteriorment va ser enregistrada i filmada amb l’Orchestra of the Americas per al canal Arte.

    Ferma defensora dels drets humans, la veu de Gabriela està arribant cada vegada a més esferes fora de la música clàssica. El 2015 fou nomenada consol honorària per Amnistia Internacional i, igualment, nominada per “la seva feina destacada en el terreny dels drets humans” per la Human Rights Foundation, tot reconeixent el seu compromís permanent envers la situació dels drets humans a Veneçuela. Va ser convidada a participar al festival Women of the World el 2013, esdevingut al Southbank Centre de Londres, i ha parlat i ha actuat dues vegades al Fòrum Econòmic Mundial de Davos-Klosters (Suïssa). El 2012 li fou atorgat el Rockefeller Award per la seva contribució a les arts i el 2008 fou convidada a tocar en la investidura presidencial de Barack Obama.

  • També et pot interessar...

    Palau Fronteres
    Dimarts, 14.06.22 – 22 h
    Sala de Concerts

    Bach & forward

    Juan de la Rubia i Marco Mezquida, teclats
    Alba G. Corral, artista visual

    Improvisacions sobre l’obra de Johann Sebastian Bach

    Preus: de 20 a 30 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex