La immersió en les passions més profundes de l’esperit vehicula la primera part del concert que els Kebyart ofereixen al Palau de la Música Catalana. En la seva cantata de joventut Gottes Zeit ist die allerbeste, Johann Sebastian Bach proposa una reflexió entorn de la mort com a part indissociable de la vida, en la qual la joia i el patiment coexisteixen de manera necessària. La introducció de la cantata, arranjada per a quartet de saxòfons pels mateixos Kebyart, ens prepara espiritualment per al missatge de pau i repòs que promet el destí final, però sense eludir-ne el component tràgic, expressat per la relació intervàl·lica tensa que estableixen les línies melòdiques.

L’any 1827 la mort s’enduia Ludwig van Beethoven, al mateix temps que un jove Felix Mendelssohn estudiava amb avidesa els seus darrers Quartets de corda i en queia profundament enamorat. La resposta artística de Mendelssohn a aquests poderosos estímuls va ser la composició de la cançó Frage, op. 9 núm. 1, dedicada a la seva estimada, i, pocs mesos després, el seu primer Quartet de corda, que els Kebyart ofereixen en una transcripció pròpia. L’obra està totalment impregnada per l’esperit de Frage i pel llenguatge innovador de Beethoven. La seva estructura cíclica, amb l’aparició constant dels materials de la cançó, dona suport a una composició lírica i intensa que mostra l’audàcia d’un Mendelssohn que, tot i la seva joventut, ja produïa obres mestres.

A la segona part del concert escoltarem música original per a quartet de saxòfons. Primer serà Fantasy Etudes de William Albright, una obra que porta al límit les possibilitats de la formació. Els estudis estan impregnats pel llenguatge del jazz i inspirats en sonoritats que habitualment no associem al saxòfon, com són les gaites escoceses de Pypes, els senyals acústics de la nostra vida quotidiana que poblen Phantom galop, el so dels orgues que Albright tocava en la seva infantesa a Harmonium o la música comercial i de televisió de The only come out at night.

I tancarà el concert Echoing rhapsodies - Homage to Gershwin, l’encàrrec que Kebyart ha fet al jove compositor català Dani López Pradas. L’obra és intensa i trepidant i està tan impregnada per l’aroma de Gershwin que resulta absolutament contemporània. López Pradas pren com a punt de partida els Tres Preludis per a piano del compositor nord-americà, els quals utilitza a voltes de manera textual, a voltes com a inspiració per moure’s cap a altres universos. Una d’aquestes exploracions porta López Pradas fins al rap, sota el qüestionament de com hauria mesclat Gershwin la música clàssica de concert amb la música popular contemporània. L’apoteòsica conclusió de la partitura remet de manera virtuosística a l’obra més coneguda de Gershwin.

Miquel Gené, musicòleg i crític musical.