Alex Alguacil, piano
—Strauss i GranadosPalau Piano
Dimecres, 28 de setembre de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Concert Extraordinari
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Alex Alguacil, piano
I
Marcos Fernández-Barrero (1984)
Scenes (obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana en el marc del programa Barcelona Creació Sonora impulsat per l’Ajuntament de Barcelona) (estrena absoluta)1. Loops
2. Resonances
3. PhaseRichard Strauss (1864-1949)
Peces per a piano“Andante teneramente”, op. 3, núm. 1
“An einsamer Quelle” (En una font solitària), op. 9, núm. 2
“Largo con moto – Largo”, op. 3, núm. 3
“Traäumerei (reverie)” (Somni), op. 9, núm. 4
“Allegro molto”, op. 3, núm. 4II
Enrique Granados (1867-1916)
de GoyescasLos requiebros
Serenata goyesca
El fandango del candil
Quejas o la maja y el ruiseñor
El amor y la muerte
IntermezzoDurada aproximada del concert: primera part, 38 minuts; pausa de 15 minuts; segona part, 45 minuts.
Concert enregistrat per Catalunya Música
#clàssics #estrenes
Comentari
Som davant d’un programa suggeridor en diversos sentits. En primer lloc, perquè assistim a l’estrena absoluta d’una obra per a piano, Scenes, del jove compositor Marcos Fernández Barrero (Barcelona, 1984), format aquí a l’ESMUC i a la Gran Bretanya. Aquesta peça és un encàrrec del Palau de la Música Catalana dins el marc del programa Barcelona Creació Sonora. L’obra de Fernández Barrero assumeix un compromís amb les sensacions i les impressions i està marcada per una força expressiva que desenvolupa en el marc de tècniques de repetició i dinamització de frases.
Les cinc peces que formen l’opus 3, editades el 1881, contemporànies de la Sonata per a piano, op. 5 pertanyen a una primera època de la producció de Richard Strauss, que havia nascut a Munic el 1864, i en què, acabats els seus estudis al Gymnasium, buscava nous horitzons a Viena i Berlín, ben recomanat pel seu pare, el reconegut intèrpret de trompa Franz Strauss. D’aquells primers anys és el Concert per a trompa. Aleshores va aconseguir amb les seves primeres obres cridar l’atenció de l’important director Hans von Bülow i fins i tot del temut crític Eduard Hanslick, en un ambient en què davant la presència de Wagner es discutia sobre la música del futur. A Berlín va conèixer Hans Joachim, que assumia la direcció del que seria la Filharmònica de Berlín, i com sabem, tan vinculat a Brahms, a qui entusiasmà amb la seva Tercera Simfonia i a qui escoltà com a solista del Primer Concert per a piano. La seva estada a Berlín va ser intensa (uns quants mesos entre el 1883 i el 1884), tot reunint els mons de Brahms i Wagner, i alhora el jove ja començava a mostrar interès per l’orquestra. De fet, les peces per a piano incloses en aquest programa de l’opus 3 i de l’opus 9, tenen un clar regust brahmsià. Sempre, a l’obra i el pensament de Strauss, hi va haver una afinitat amb el retorn al Classicisme.
Tres dècades més tard, en un moment brillant de la música catalana, Enric Granados componia una de les seves obres cimeres, la sèrie Goyescas per a piano, que va anar editant en una primera edició privada per a subscriptors. En un moment de redefinició cultural a Catalunya, aquest acostament a Goya va plantejar controvèrsia, però el que Granados admirava del gran mestre de la pintura era el seu sentit de la llibertat i aquestes peces reflecteixen, o poden tenir un referent il·lustratiu a la sèrie de Caprichos de Goya, plens de dramatisme i sentiment romàntic. Són obres que defineixen mestratge en el tractament pianístic i, de fet, tret de Quejas (dedicada a la seva muller, Amparo Gal) estan dedicades als millors pianistes del moment, incloent-hi el gran Ricard Viñes.
Goyescas és una de les culminacions del Modernisme català al piano, com ho va ser poc després Noches en los jardines de España de Manuel de Falla. El diàleg naturalesa-art, els motius de caràcter popular sense ser merament citacions, el tractament contrapuntístic, el caràcter evocador d’algunes peces estableixen aquesta situació. Al·ludia abans al privilegi d’aquest programa, i Goyescas suma, ja que el seu primer quadern va ser estrenat en aquest mateix escenari el 1911. En aquesta ocasió l’intèrpret hi afegeix el famós Intermezzo, peça escrita per Granados a última hora abans de l’estrena de l’òpera Goyescas a Nova York el 1916 per acompanyar un canvi d’escenari.
Jorge de Persia, crític musical
Biografia
Biografia
© Ricardo Rios Visual Art
© Ricardo Rios Visual Art
Alex Alguacil, piano
Descrit recentment per la crítica com un “pianista que entra en la seva maduresa interpretativa” («Scherzo»), també és elogiat com “un pianista sensible, amb un fi sentit musical” («El País») i com un “músic intel·ligent, amb fusta de qualitat i projecció assegurada en el mon pianístic del nostre país” («La Vanguardia»).
Músic d’una trajectòria internacional considerable, les seves actuacions l’han portat a escenaris importants de Nord-amèrica i el Japó. El seu debut amb orquestra a Espanya va ser el d’un “pianista brillant” («El País»), i el recital de presentació al Carnegie Hall de Nova York va ser reconegut com “un dels recitals més destacats de la temporada” («New York Concert Review Magazine»).
A Espanya és convidat habitualment a nombrosos auditoris i festivals; ha actuat a Torroella de Montgrí, Otoño Musical Soriano, Festival Internacional de Sitges, Nits de Clàssica de Girona, o Estío Musical Burgalés, entre d’altres, i ha estat solista amb orquestres com l’Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó i l’Orquestra Simfònica del Vallès, entre d’altres. El 2006 va ser convidat a oferir el primer recital a la recentment estrenada sala de l’Auditori de Barcelona i el maig de l’any següent debutava en un concert de temporada amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona interpretant el Concert per a piano i orquestra núm. 3 de Serguei Prokófiev.
Als Estats Units Alex Alguacil va debutar al Carnegie Hall de Nova York el 2008, recital que va ser aclamat per la crítica, i que li va permetre actuar a altres sales importants de la ciutat, com el Cami Hall o el Merkin Hall del Lincoln Center i àmpliament per la resta del país, convidat per orquestres com la Bergen Philharmonic Orchestra o la Vancouver Symphony Orchestra, a ciutats com Chicago, Filadèlfia o Portland, i amb retransmissió d’algunes de les seves actuacions en directe per emissores principals, com la WQXR de Nova York o la WFMT de Chicago.
A Espanya va debutar al Palau de la Música Catalana el 2003 amb el Primer Concert per a piano i orquestra de D. Xostakóvitx, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. La pianista Alícia de Larrocha, assistent al concert, va quedar gratament satisfeta amb la seva actuació i va acordar d’aconsellar el jove pianista en la seva futura carrera, tot establint una relació artística que durà diversos anys, en què va tenir ocasió de treballar intensament el repertori de compositors espanyols i catalans.
En el seu compromís amb la música contemporània del seu país, Alguacil estrena diverses obres de compositors contemporanis, algunes d’escrites i/o dedicades a ell mateix. Cal destacar la Sonata per a piano núm. 1 de Salvador Brotons, estrenada a Chicago; Fantasy in red de Jesús Rodríguez Picó, estrenada a Nova York; Carícies cap al blanc d’Hèctor Parra, estrenada a Girona, o Echoes, toccata for piano and orchestra de Xavier Pagès, estrenada a Tarragona amb l’OBC.
Els seus enregistraments han estat elogiats àmpliament per públic i crítica. El seu darrer disc publicat, Piano serenade (Aglae Música, 2022), dedicat a la música per a piano de Richard Strauss, ha estat lloat com un “treball immens i majúscul que s’erigeix com un espai d’utopia sonora” («nosolocine», Oriol P. Treviño). D’altra banda, la crítica especialitzada ha definit el seu disc dedicat a la música de Serguei Prokófiev com “un disc ple d’atractius, d’una articulació i rítmica trepidants, amb un punt salvatge en la interpretació de la Sonata núm. 6 de Prokófiev”, amb “una interpretació exquisida de les Visions fugitives» («Scherzo»). El seu àlbum The complete piano works of Salvador Brotons ha estat descrit com “un veritable descobriment per a aquells que estimen la música plena d’esperit i veritat” («El arte de la fuga»).
Alex Alguacil ha estat convidat per universitats estrangeres a oferir masterclasses, com el Columbia College de Chicago i el Tokyo College of Music del Japó, i és convidat habitualment per conservatoris arreu de Catalunya i Espanya. Alex Alguacil és actualment professor de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu.
També et pot interessar ...
Palau Piano
Dijous, 06.10.2022 - 20 h
Sala de ConcertsAlexandre Tharaud, piano
F. Schubert: Impromptus op. 90
C. Debussy: Préludes (selecció)
C. Debussy: Prélude à l'après-midi d'un faune (transcripció d'Alexander Tharaud)
M. Ravel: MiroirsPreus: de 20 a 30 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Inclos Interiorisme, S.L. – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello –
Alex Alguacil, piano
—Strauss i GranadosPalau Piano
Dimecres, 28 de setembre de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Concert Extraordinari
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Alex Alguacil, piano
I
Marcos Fernández-Barrero (1984)
Scenes (obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana en el marc del programa Barcelona Creació Sonora impulsat per l’Ajuntament de Barcelona) (estrena absoluta)1. Loops
2. Resonances
3. PhaseRichard Strauss (1864-1949)
Peces per a piano“Andante teneramente”, op. 3, núm. 1
“An einsamer Quelle” (En una font solitària), op. 9, núm. 2
“Largo con moto – Largo”, op. 3, núm. 3
“Traäumerei (reverie)” (Somni), op. 9, núm. 4
“Allegro molto”, op. 3, núm. 4II
Enrique Granados (1867-1916)
de GoyescasLos requiebros
Serenata goyesca
El fandango del candil
Quejas o la maja y el ruiseñor
El amor y la muerte
IntermezzoDurada aproximada del concert: primera part, 38 minuts; pausa de 15 minuts; segona part, 45 minuts.
Concert enregistrat per Catalunya Música
#clàssics #estrenes
Comentari
Som davant d’un programa suggeridor en diversos sentits. En primer lloc, perquè assistim a l’estrena absoluta d’una obra per a piano, Scenes, del jove compositor Marcos Fernández Barrero (Barcelona, 1984), format aquí a l’ESMUC i a la Gran Bretanya. Aquesta peça és un encàrrec del Palau de la Música Catalana dins el marc del programa Barcelona Creació Sonora. L’obra de Fernández Barrero assumeix un compromís amb les sensacions i les impressions i està marcada per una força expressiva que desenvolupa en el marc de tècniques de repetició i dinamització de frases.
Les cinc peces que formen l’opus 3, editades el 1881, contemporànies de la Sonata per a piano, op. 5 pertanyen a una primera època de la producció de Richard Strauss, que havia nascut a Munic el 1864, i en què, acabats els seus estudis al Gymnasium, buscava nous horitzons a Viena i Berlín, ben recomanat pel seu pare, el reconegut intèrpret de trompa Franz Strauss. D’aquells primers anys és el Concert per a trompa. Aleshores va aconseguir amb les seves primeres obres cridar l’atenció de l’important director Hans von Bülow i fins i tot del temut crític Eduard Hanslick, en un ambient en què davant la presència de Wagner es discutia sobre la música del futur. A Berlín va conèixer Hans Joachim, que assumia la direcció del que seria la Filharmònica de Berlín, i com sabem, tan vinculat a Brahms, a qui entusiasmà amb la seva Tercera Simfonia i a qui escoltà com a solista del Primer Concert per a piano. La seva estada a Berlín va ser intensa (uns quants mesos entre el 1883 i el 1884), tot reunint els mons de Brahms i Wagner, i alhora el jove ja començava a mostrar interès per l’orquestra. De fet, les peces per a piano incloses en aquest programa de l’opus 3 i de l’opus 9, tenen un clar regust brahmsià. Sempre, a l’obra i el pensament de Strauss, hi va haver una afinitat amb el retorn al Classicisme.
Tres dècades més tard, en un moment brillant de la música catalana, Enric Granados componia una de les seves obres cimeres, la sèrie Goyescas per a piano, que va anar editant en una primera edició privada per a subscriptors. En un moment de redefinició cultural a Catalunya, aquest acostament a Goya va plantejar controvèrsia, però el que Granados admirava del gran mestre de la pintura era el seu sentit de la llibertat i aquestes peces reflecteixen, o poden tenir un referent il·lustratiu a la sèrie de Caprichos de Goya, plens de dramatisme i sentiment romàntic. Són obres que defineixen mestratge en el tractament pianístic i, de fet, tret de Quejas (dedicada a la seva muller, Amparo Gal) estan dedicades als millors pianistes del moment, incloent-hi el gran Ricard Viñes.
Goyescas és una de les culminacions del Modernisme català al piano, com ho va ser poc després Noches en los jardines de España de Manuel de Falla. El diàleg naturalesa-art, els motius de caràcter popular sense ser merament citacions, el tractament contrapuntístic, el caràcter evocador d’algunes peces estableixen aquesta situació. Al·ludia abans al privilegi d’aquest programa, i Goyescas suma, ja que el seu primer quadern va ser estrenat en aquest mateix escenari el 1911. En aquesta ocasió l’intèrpret hi afegeix el famós Intermezzo, peça escrita per Granados a última hora abans de l’estrena de l’òpera Goyescas a Nova York el 1916 per acompanyar un canvi d’escenari.
Jorge de Persia, crític musical
Biografia
Alex Alguacil, piano
© Ricardo Rios Visual Art
Descrit recentment per la crítica com un “pianista que entra en la seva maduresa interpretativa” («Scherzo»), també és elogiat com “un pianista sensible, amb un fi sentit musical” («El País») i com un “músic intel·ligent, amb fusta de qualitat i projecció assegurada en el mon pianístic del nostre país” («La Vanguardia»).
Músic d’una trajectòria internacional considerable, les seves actuacions l’han portat a escenaris importants de Nord-amèrica i el Japó. El seu debut amb orquestra a Espanya va ser el d’un “pianista brillant” («El País»), i el recital de presentació al Carnegie Hall de Nova York va ser reconegut com “un dels recitals més destacats de la temporada” («New York Concert Review Magazine»).
A Espanya és convidat habitualment a nombrosos auditoris i festivals; ha actuat a Torroella de Montgrí, Otoño Musical Soriano, Festival Internacional de Sitges, Nits de Clàssica de Girona, o Estío Musical Burgalés, entre d’altres, i ha estat solista amb orquestres com l’Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó i l’Orquestra Simfònica del Vallès, entre d’altres. El 2006 va ser convidat a oferir el primer recital a la recentment estrenada sala de l’Auditori de Barcelona i el maig de l’any següent debutava en un concert de temporada amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona interpretant el Concert per a piano i orquestra núm. 3 de Serguei Prokófiev.
Als Estats Units Alex Alguacil va debutar al Carnegie Hall de Nova York el 2008, recital que va ser aclamat per la crítica, i que li va permetre actuar a altres sales importants de la ciutat, com el Cami Hall o el Merkin Hall del Lincoln Center i àmpliament per la resta del país, convidat per orquestres com la Bergen Philharmonic Orchestra o la Vancouver Symphony Orchestra, a ciutats com Chicago, Filadèlfia o Portland, i amb retransmissió d’algunes de les seves actuacions en directe per emissores principals, com la WQXR de Nova York o la WFMT de Chicago.
A Espanya va debutar al Palau de la Música Catalana el 2003 amb el Primer Concert per a piano i orquestra de D. Xostakóvitx, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. La pianista Alícia de Larrocha, assistent al concert, va quedar gratament satisfeta amb la seva actuació i va acordar d’aconsellar el jove pianista en la seva futura carrera, tot establint una relació artística que durà diversos anys, en què va tenir ocasió de treballar intensament el repertori de compositors espanyols i catalans.
En el seu compromís amb la música contemporània del seu país, Alguacil estrena diverses obres de compositors contemporanis, algunes d’escrites i/o dedicades a ell mateix. Cal destacar la Sonata per a piano núm. 1 de Salvador Brotons, estrenada a Chicago; Fantasy in red de Jesús Rodríguez Picó, estrenada a Nova York; Carícies cap al blanc d’Hèctor Parra, estrenada a Girona, o Echoes, toccata for piano and orchestra de Xavier Pagès, estrenada a Tarragona amb l’OBC.
Els seus enregistraments han estat elogiats àmpliament per públic i crítica. El seu darrer disc publicat, Piano serenade (Aglae Música, 2022), dedicat a la música per a piano de Richard Strauss, ha estat lloat com un “treball immens i majúscul que s’erigeix com un espai d’utopia sonora” («nosolocine», Oriol P. Treviño). D’altra banda, la crítica especialitzada ha definit el seu disc dedicat a la música de Serguei Prokófiev com “un disc ple d’atractius, d’una articulació i rítmica trepidants, amb un punt salvatge en la interpretació de la Sonata núm. 6 de Prokófiev”, amb “una interpretació exquisida de les Visions fugitives» («Scherzo»). El seu àlbum The complete piano works of Salvador Brotons ha estat descrit com “un veritable descobriment per a aquells que estimen la música plena d’esperit i veritat” («El arte de la fuga»).
Alex Alguacil ha estat convidat per universitats estrangeres a oferir masterclasses, com el Columbia College de Chicago i el Tokyo College of Music del Japó, i és convidat habitualment per conservatoris arreu de Catalunya i Espanya. Alex Alguacil és actualment professor de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu.
També et pot interessar ...
Palau Piano
Dijous, 06.10.2022 - 20 h
Sala de ConcertsAlexandre Tharaud, piano
F. Schubert: Impromptus op. 90
C. Debussy: Préludes (selecció)
C. Debussy: Prélude à l'après-midi d'un faune (transcripció d'Alexander Tharaud)
M. Ravel: MiroirsPreus: de 20 a 30 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Inclos Interiorisme, S.L. – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello –