Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.

Concert enregistrat per Catalunya Música

#guitarra #jovestalents

la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.
 

Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)

La pianista i compositora Chiquinha Gonzaga (1847-1935) va néixer a Rio de Janeiro, filla d’una esclava alliberada i d’un militar d’alt rang. Educada per ser una dama de la cort, la música la va atreure des de petita: als onze anys ja havia compost les seves primeres peces. Es va casar jove amb un home que odiava la música i considerava el piano un rival. Ella no ho va acceptar, el va abandonar i va patir un llarg divorci que la va deixar sola i sense el suport del pare. Als divuit anys sobrevivia donant classes de piano. La seva primera obra publicada, la polca Atraente (1877), va ser un èxit rotund: en pocs mesos se’n van fer quinze edicions.

La guitarra és un instrument de fronteres permeables. Al llarg de la seva història ha transitat amb naturalitat entre la música popular i la culta, entre la taverna i la sala de concerts. Avui, el duo StriAgo –jove formació guardonada en l’edició 2025 del cicle El Primer Palau– ens proposa un recorregut que desafia etiquetes i de marcat accent llatinoamericà, continent que ha fet de la guitarra una de les seves grans veus.

Obre el programa 7 anéis (7 anells), peça en què Egberto Gismonti, figura essencial de la creació brasilera contemporània, fusiona les arrels del choro –gènere genuïnament popular i urbà del seu país– amb harmonies complexes, ressons jazzístics i una gran dosi d’improvisació. També del Brasil ens arriba l’obra de dos destacats guitarristes i compositors, Bate-Coxa de Marco Pereira i Jongo de Paulo Bellinati, dues obres que transformen ritmes i danses d’arrel popular en un llenguatge concertístic ple d’energia.

Lloc destacat en aquest recorregut, l’ocupa la pianista, directora i compositora Chiquinha Gonzaga, que a final del segle XIX contribuí decisivament a dignificar i portar la música popular als salons oficials. És el cas de la seva creació més emblemàtica, Corta-Jaca, que desencadenà un enorme escàndol en ser interpretada al Palau Presidencial del Brasil el 1914. Concebuda com a part d’una opereta, conserva encara avui tota la vitalitat fresca i espontània. No és estrany, doncs, que Gonzaga, que fou també la primera dona a dirigir una orquestra al Brasil, inspiri un dels quatre moviments de la Suite Retratos, amb la qual el compositor i arranjador Radamés Gnattali ret homenatge a quatre llegendes de la música popular brasilera.

A l’Argentina, Astor Piazzolla porta el tango a nous horitzons amb Tango Suite, una obra de gran virtuosisme que incorpora recursos procedents de la música contemporània i el jazz. Més proper a les arrels tradicionals, Eduardo Timpanaro s’inspira en formes populars sud-americanes per crear A Miguel, un huayno andí, i Marea, una milonga-candombe rioplatense, dues de les seves obres més interpretades.

Les pàgines de Chopin són les úniques nascudes fora de l’univers guitarrístic i dins una estètica plenament romàntica. Escrites originalment per a piano, aquestes miniatures mostren fins a quin punt la guitarra pot apropiar-se d’un repertori aliè i revelar-ne matisos inesperats. El cant íntim del Nocturn i la concentració expressiva dels dos Preludis troben en la sonoritat de les sis cordes una nova dimensió de proximitat i confidència.

Ana Maria Dávila, periodista musical

Preus: de 35 a 235 €