• La Nit de Nadal de Joan Lamote de Grignon

    –Concert participatiu

    Nadal al Palau - La Casa dels Cants

    Dissabte, 14 de desembre de 2024 – 18.30 h

    Sala de Concerts

  • Organitzat i coproduït per:

    • Logo orfeo palau
    • OSV

    Amb el suport de:

    • Logo Mesoestetic

    Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:

    • Fundació Banc Sabadell
    • Fundació Fluidra
    • Moventia
    • Ajuntament de Sabadell
    • Diputació Barcelona (negre)
    • Diputació de Girona

    Patrocinadors de l'OSV:

    • UAB
    • Benvic

    Mitjà oficial de l'OSV:

    • Vanguardia (negre)

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Elionor Martínez, soprano
    Ferran Albrich, baríton
    Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora)
    Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
    Cantaires individuals
    Orquestra Simfònica del Vallès

    Salvador Brotons, director


    Joaquim Serra (1907-1957)
    Puigsoliu (orquestració: Salvador Brotons)

    Joan Lamote de Grignon (1872-1949)
    La Nit de Nadal

    I. Introducció
    II. Cant dels àngels – Cançó de Maria – Cant dels rossinyols
    III. Cançó de Sant Josep – Cant dels pastors – Dansa dels pastors

    Salvador Brotons (1959)
    Nadales Catalanes

    El vint-i-cinc de desembre
    El petit vailet
    El noi de la mare
    El desembre congelat
    Sant Josep i la Mare de Déu
    A Betlem me’n vull anar
    L’àngel i els pastors
    El cant dels ocells (violoncel sol)

     

    Aquest concert té una durada de 75 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    #coral #patrimonicatalà #enfamília #gradajove

  • Mesoestetic (desktop)
  • Poema

  • Comentari

    Puigsoliu, escrita per Joaquim Serra el 1957, poc abans de la seva mort, és una de les composicions més destacades de la música de cobla. “Recordo ben bé en Quimet Serra dirigint-lo, ho feia amb un veritable rigor clàssic, com si es tractés d’una simfonia de Haydn”, relata el mestre Antoni Ros Marbà, que l’havia conegut i tractat. Fa uns anys, Salvador Brotons va fer-ne una adaptació per a orquestra simfònica: “És un poema preciós. Si Serra hagués viscut més temps, segur que l’hauria adaptat per a orquestra”

    Joan Lamote de Grignon, gran admirador de Serra, va ser un dels directors i compositors més influents de la seva generació. La Nit de Nadal, escrita entre el 1899 i el 1902, és una de les creacions més emblemàtiques del seu catàleg. Aquest oratori per a solistes, cor i orquestra, amb text de Francesc Casas i Amigó, s’estructura en quatre parts i combina melodies populars catalanes, com El noi de la mare o El desembre congelat, amb elements derivats del postwagnerisme.  

    Un dels moments més destacats de l’obra és el fragment central de l’Anunciació. Així el descriu Lamote de Grignon: “A l’Anunciació, els àngels anuncien als pastors el naixement de Jesús. L’orquestra glossa el vers Sembla que plori de fred, en tant que el violoncel inicia la tonada amb què Maria adormirà el seu Fillet. Per damunt d’aquests dos temes, el violí fantasieja recordances melòdiques de la introducció, i després, sobre un senzillíssim acompanyament purament harmònic, canta Maria la seva tendra i dolcíssima cançó”. Joan Lamote de Grignon es refereix a Cançó de Maria, un fragment dedicat al seu fill, Ricard Lamote de Grignon, que posteriorment es va concebre com a peça independent i va aconseguir una notable popularitat.  

    La Nit de Nadal es va estrenar el 26 d’octubre de 1902 al Teatre Novetats de Barcelona, amb la participació de l’Orfeó Català i l’Orquestra de l’Associació Musical de Barcelona. L’obra va rebre una càlida acollida i es va interpretar en més de trenta ocasions, incloent-hi una actuació a Berlín el 1913, dirigida per Lamote de Grignon amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín. 

    El concert culmina amb una selecció de nadales arranjades per Salvador Brotons, un dels directors catalans més destacats de l’actualitat. “És un popurri de nadales catalanes que es van entrellaçant. La vaig escriure el 1998 per a l’Orquestra Simfònica del Vallès. L’apoteosi es produeix al final, quan tres nadales –El noi de la mare, El desembre congelat i El rabadà– sonen simultàniament, amb l’afegit d’un leitmotiv de La santa espina d’Enric Morera”.  

    En definitiva, un concert que reivindica la riquesa de la música creada al nostre país, amb obres d’una qualitat extraordinària que transcendeixen l’escena contemporània catalana i es projecten en una dimensió universal. 

    Albert Fontelles i Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia

  • 20241030 Anunci Nadal al Palau DESKTOP
  • Biografies

    Elionor Martínez, soprano

    Elionor Martínez, soprano

    Es graduà amb la màxima qualificació del Màster d’Arts en Interpretació Musical a la Hochschule für Musik de Basilea. Com a solista ha interpretat El Messies de Händel, Requiem i Gran missa en Do de Mozart, Gloria de Vivaldi, Requiems de Fauré i Brahms i Magnificat de Bach, entre d’altres. També ha fet papers de solista en produccions d’òpera, com ara Dido i Enees de Purcell, Così fan tutte de Mozart i La Cenerentola de Rossini, i ha actuat en escenaris de renom internacional, com l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Wigmore Hall de Londres, Philharmonie de París, Chapelle Royale de Versalles, Teatro Ristori de Verona, Teatre Nacional de Varsòvia, Centre d’Arts de Seül i Iglesia de San Francisco de Paula de l’Havana, entre molts d’altres.

  • Ferran Albrich, bartíton

    Ferran Albrich

    © May Zircus

    Nascut el 1990, començà estudis de violoncel i es graduà a la Hochschule für Musik de Detmold (Alemanya), amb els professors Eulàlia Subirà i Xenia Jankovic. Guardonat amb la Beca Pau Casals, el 2013 inicià estudis de cant a la mateixa universitat i es graduà  summa cum laude al Conservatori del Liceu amb Dolors Aldea. Ha assistit a classes magistrals amb mestres de prestigi, com Matthias Goerne i Thomas Hampson. Ha guanyat diversos premis: Concurs Palet (2018), Concurso Permanente de Juventudes Musicales (2019) i finalista al Concurs Cavalli-Monteverdi (2023).

    Des del 2019 col·labora amb orquestres, com la Sinfónica de Castella i Lleó, Simfònica del Vallès o Orquesta RTVE, i actuant al Palau de la Música Catalana i Auditori de Barcelona, amb els directors Carlos Mena o Andrés Salado. Interpreta obres de J. S. Bach, Händel, Mozart, Beethoven i Fauré, així com lieder simfònics de Mahler i Ravel. En òpera i cançó ha interpretat Il combattimento di Tancredi e Clorinda (Monteverdi) i el rol de Llucifer d’Il primo omicidio (Scarlatti), i de compositors catalans ha estrenat obres de Guinovart.

  • Cor Infantil de l'Orfeó Català

    COR INFANTIL DE L'ORFEÓ CATALÀ (c)Antoni Bofill

    © Antoni Bofill

    (Glòria Coma i Pedrals, directora)

    Està integrat per cantaires d’onze a disset anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Mallorca, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller (França) i Pisa (Itàlia). Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi, com la Gustav Mahler Jugendorchester, Orquestra Filharmònica d’Israel i Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres. Ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, J. Nott, I. Fischer, J. E. Gardiner, M. Valdivieso i B. Astúlez, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, al festival Grec i ha treballat sota la direcció escènica de Comediants i Dani Coma.

    En l’àmbit de la música simfonicocoral, ha interpretat les parts de cor de nens de la Tercera Simfonia de Mahler i el 2021 interpretà la part infantil de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per Simon Halsey.

    El 2022 va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de J. Horovitz, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, sota la direcció musical de Glòria Coma i la direcció escènica de Dani Coma; també interpretà el cor de nens de l’òpera Suor Angelica de G. Puccini al Gran Teatre del Liceu. El 2023 va participar a la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al costat del cor Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester, dirigits per Lionel Meunier, al Palau de la Música Catalana. Al cicle La Casa dels Cants va presentar el programa De la nit al dia juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català, i va actuar amb el cor Virelai de Quart de Poblet, com a resultat de l’intercanvi que els dos cors van fer la primavera del 2023.

    La temporada passada (2023-24) va intervenir a l’òpera Turandot de G. Puccini al Liceu; a la Passió segons sant Mateu de Bach, al Palau i a l’Auditorio Nacional de Madrid, amb Vespres d’Arnadí i el Cor de Cambra del Palau, sota la direcció de Christoph Prégardien, i va fer un intercanvi amb el cor portuguès Jovens Cantores de Guimarães. També va participar en un concert coral amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i la resta de cors de l’Escola Coral.

    El Cor Infantil forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Orfeó Català

    ORFEÓ CATALÀ 2023 (c)Antoni_Bofill

    © Antoni Bofill

    (Pablo Larraz, director)

    És un dels cors vocacionals de referència del país. Amb més de 130 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n’és el director, amb Pau Casan com a pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel, K. Petrenko i T. Hengelbrock, entre d’altres.

    Dels darrers anys destaquen les seves interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, tot protagonitzant-ne l’estrena europea, sota la direcció de Simon Halsey; l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle; la Novena Simfonia de Beethoven, amb el Cor de Cambra del Palau i l’Orquesta Sinfónica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel; la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey, i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing. També cal destacar concerts amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre ‘El cant dels ocells’. Fantasia per a cor i orgue.

    En l’àmbit internacional, destaquen les seves actuacions el 2022 al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, amb l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, i el 2023 els concerts amb la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Kirill Petrenko, en una gira històrica amb un total de quatre concerts: Berlín (Berliner Philharmonie), la Sagrada Família i Auditorio Nacional de Madrid, amb la interpretació de la Missa de la coronació de W. A. Mozart. També cal destacar actuacions anteriors a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa; una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti; actuacions a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, i el 2019 una gira amb Gustavo Dudamel i la Münchner Philharmoniker, al costat del Cor de Cambra del Palau, amb la Segona simfonia de Mahler.

    Més recentment, el febrer del 2024, l’Orfeó Català va interpretar dins el cicle Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions de Hengelbrock van interpretar aquestes obres a Hamburg: la de Brahms a la Laeiszhalle i la de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie.

    De la temporada 2024-25 destaca la gira amb la interpretació de la Segons simfonia de Gustav Mahler amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca i el Cor de Cambra del Palau, dirigits per Daniel Harding, amb concerts a Estocolm, Palau de la Música Catalana i Girona (abril-maig del 2025). I també l’estrena a Espanya del Dream requiem de Rufus Wainwright, amb l’OBC, sota la direcció de Ludovic Morlot, al Palau (gener del 2025).

    L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®.

  • Orquestra Simfònica del Vallès

    Orquestra Simfònica del Vallès

    © Lorenzo Duaso

    És una formació que porta la música al cor de les persones des del 1987. Entenem la música com a vehicle de transformació de les societats.

    SOM diferents: amb un model de gestió únic a Espanya, ja que els músics i els treballadors són propietaris de l’empresa. La responsabilitat de compartir la gestió estimula la implicació i el sentit de pertinença.

    SOM eclèctics: la nostra diversitat es tradueix en una programació variada, tant de contingut com de format, destinada a crear experiències úniques per a tot tipus de públics, fins i tot el que encara no ha gaudit mai d’un concert simfònic.

    SOM propers: som l’orquestra que col·labora amb més solistes i cors del país. Apostem pel talent musical del territori i compartim escenari i temporada amb solistes i formacions que troben en nosaltres un veritable company de viatge.

    A més, des de la nostra fundació, som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya i som membres fundadors de la Fundació Òpera a Catalunya (2020). Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo (1988-1992), Jordi Mora (1993-1997), Salvador Brotons (1997-2002), Edmon Colomer (2002-2005), David Giménez Carreras (2006-2009), Rubén Gimeno (2009-2016) i James Ross (2017-2018). Des del setembre del 2018, el director titular és Xavier Puig.

  • Salvador Brotons, director

    Salvador Brotons

    © Quackenbush

    Nascut a Barcelona en una família de músics, va estudiar flauta amb el seu pare i es va formar al Conservatori de Música de Barcelona, on obtingué els títols de flauta, composició i direcció d’orquestra. Entre els anys 1977 i 1985 va ser flauta solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. El 1985 va rebre una Beca Fulbright per doctorar-se en música a Florida State University.

    Ha compost més de 160 obres, majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha estat guardonat amb el Premio Orquesta Nacional de España (1977) i el Premi Reina Sofia de Composició (1991). Ha rebut encàrrecs destacats, com l’òpera Reverend Everyman, la Simfonia núm. 5 i l’òpera per a nens El mercader de somnis. Les seves obres han estat editades i enregistrades pels segells Naxos i Harmonia Mundi.

    Ha dirigit orquestres als EUA, Alemanya, Israel, Sud-àfrica, Corea del Sud i Espanya, i ha estat director de l’Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” (1997-2001, 2009-2013), Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002) i Banda Municipal de Barcelona (2008-2018). Des de l’any 1991 és el director titular de la Vancouver Symphony (Estat de Washington), al capdavant de la qual ha estat distingit amb el premi Arts Council atorgat pel Clark County i la Ciutat de Vancouver, i el Kiwanis Rose Award (2005). El 2020 va rebre el Clark County Arts Commission Lifetime Achievement Award pels seus anys al servei de la comunitat artística de SW Washington (EUA). Actualment és director de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, professor a l’ESMUC, i compagina la direcció amb una activa producció compositiva.

  • Textos

    Joan Lamote de Grignon (1872-1949)
    La Nit de Nadal

    I. Introducció

    Avui pels homes la nit és dia,
    avui pels àngels la terra és cel;
    damunt la palla d’una establia,
    prop de Maria
    caigué un estel.
    Caigué a la terra com una perla,
    Perla divina d’immens valor,
    perquè nosaltres podent haver-la
    volguéssin fer-la
    joiell d’amor.
    Estel que daura la nit hermosa,
    els àngels canten al voltant seu;
    mentre a fer-ho l’ocell s’hi posa,
    floreix la rosa
    damunt la neu.
    No és tan puríssim lo de l’albada
    quan les tenebres i boires fon,
    Sa llum divina, del cel baixada.
    serà escampada
    per tot el món.

    II. Cant dels àngels

    Pastorets, bons pastorets,
    que feu foc a la muntanya,
    si a Betlem avui veniu
    trobareu la rosa blanca,
    trobareu un bell infant
    ajagut sobre la palla,
    entre una mula i un bou
    en el recó d’una estable.
    Sembla que plori de fred,
    però plora d’enyorança;
    dels vostre senzill amor
    enyora la dolça flama.
    El seu Pare n’és fuster,
    per fer-li el bressol treballa,
    sa Mare per adormir’lo
    hermosa cançó li canta.

    Cançó de Maria

    ¿Quina cançó et cantaré
    infant de galtes de rosa,
    quina cançó et cantaré
    que et sia agradosa,
    que et sàpiga bé?
    Si tingués la lira d’or
    la l’angèlica harmonia,
    si tingués la lira d’or,
    que bé el cantaria
    el cant de l’amor!
    Quin estel us ha sortit
    rossinyols de l’encontrada
    quin estel us ha sortit,
    canteu-li a l’albada,
    canteu-li a la nit!
    Adormiu al meu Fillet
    amb la vostra cantarella,
    adormiu al meu Fillet
    desclosa ponzella
    del meu roseret.

    Cant dels Rossinyols

    Sóc l’arpa de la boscúria
    que gronxa el suau oreig;
    si el meu niu és a la terra,
    el meu càntic és del cel.

    Quan hermosos davallaven
    del Paradís al verger,
    jo dels àngels l’aprenia
    l’aprenia fa molt temps.

    Si el Paradís va marcir-se
    ja no es marcirà mai més;
    avui tornen a baixar-hi
    cantant els àngels del cel.

    Vós que els crideu a la terra
    Jesuset, bon Jesuset
    endolciu mes refilades,
    deixeu-me cantar amb ells.

    Sóc l’arpa de la boscúria
    que gronxa el suau oreig;
    si el meu niu és a la terra
    el meu càntic és del cel.

    III. Cançó de Sant Josep

    Aquesta santa nit
    a l’arbre de David
    pels homes ha florit
    una branqueta.
    Ja que la vaig regar,
    deixeu-me-la abastar,
    deixeu-me-la olorar
    la flor novella.
    Es un càlzer de mel,
    és un hermós estel,
    és una flor del cel
    que ve a la terra,
    floreta del cel blau
    que vessa olor suau,
    el cistellet on cau
    és un pessebre.
    ¿Com és que el fill de Déu,
    que té l’univers seu
    vol néixer a prop meu
    en nit tan freda?
    Si és Rei d’allò creat,
    ¿perquè no ve voltat
    de llum i claretat
    com sol que es lleva?
    Jesús, divina flor,
    infant de cabell d’or,
    de llavis de color
    de la rosella.
    Oh! quin bonic infant!
    mentre l’estic mirant,
    adorm-lo amb el teu cant
    Esposa meva.

    Cant dels pastors

    Hem vist un estel
    que queia del cel
    a nostra encontrada;
    al mig de la nit,
    perfum hem sentit
    de rosa boscana.

    Seguint-ne la llum,
    seguint-ne el perfum
    que el cor embriaga,
    pels àngels voltat
    l’Infant hem trobat
    a dins de l’estable.

    Mireu-lo, tan bell,
    no té cap ocell
    que canti sa gràcia;
    posem-nos-hi, minyons,
    cantem-li cançons
    al so de la gralla.

    Mireu-lo, tan xic,
    no té per abric
    res més que la palla;
    pastors dels serrats,
    dels nostres ramats
    portem-li la palla.

    Per treure-li el fred
    portem-li un feixet
    de llenya triada;
    als roures i pins
    dels boscos veïns
    prenent una branca.

    Portal de Betlem
    amb goig l’encendrem
    voltant-ne la flama.
    És nit d’alegra’ns
    donem-nos les mans
    i fem la sardana.

    Final

          Els àngels
    De complir-se el misteri
    l’instant és ja
    baixem tots a la terra
    Jesús és nat!
    amb les nostre cantúries
    omplim l’espai;
    Glòria a Déu i lloança;
    als homes pau!

          Els rossinyols
    De l’arbre floridíssim
    del paradís
    la branca que es marcia
    torna a florir;
    Jesús se n’enamora
    per fer-hi niu,
    -com blanca colometa
    se’n vola allí.

          El pastors
    Ajagut a les palles
    del Naixement,
    per donar-li la vida
    Miracle immens!
    Com la flor a l’abella
    sa fina mel,
    una Verge li dóna
    sa dolça llet.

          Maria
    Poncelletes de l’abril
    ja que sou sa millor joia,
    poncelletes de l’abril
    formeu-li una toia
    gemada i gentil.

    Hermosa nit de l’hivern
    que bonica és ta serena
    hermosa nit de l’hivern
    avui t’enllumena
    la llum de l’Etern!.

         Cor
    La cançó que li canta
    tot baix... tot baix
    entre somnis hermosos
    fa endormisca’l.

         Cor
    Barregem-hi la nostra,
    cantem plegat
    Glòria a Déu i lloança,
    als homes pau!
    Puix la terra va ser redimida
    de Jesús per la llei immortal
    jamai deixi de ser beneïda
    la primera claror de sa vida
    amb els cants de la nit de Nadal.
    Glòria a Déu i lloança
    als homes pau.

         Els àngels
    Glòria a Déu i lloança,
    als homes pau!

         Cor
    Glòria a Déu!
    Glòria a Déu!

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    Nadal al Palau
    Diumenge, 29.12.24 – 12 h
    Dimarts, 31.12.24 – 12 h
    Dimecres, 01.01.25 – 12 h
    Dijous, 02.01.25 – 18 h
    Dijous, 02.01.25 – 21 h
    Dissabte, 04.01.25 – 21 h
    Sala de Concerts

    Concert d’Any Nou

    Orquestra Simfònica del Vallès
    Isabel Rubio, directora

    Valsos i polques de la família Strauss

    Preus: de 38 a 58 euros

    El concert de l’1 de gener rep el suport de:

    • Logo Fundació fluidra

    Nadal al Palau
    Dissabte, 04.01.25 – 18 h
    Dissabte, 11.01.25 – 18.30 h
    Sala de Concerts

    —Clàssics dels musicals

    Albert Bolea, Ana San Martín i Sylvia Parejo, cantants
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Marc Timón, director

    Clàssics dels musicals (selecció): Jesucrist Superstar, Evita, Cats, El fantasma de l’òpera, Els miserables, Cabaret, West Side story, El rei lleó, La La Land

     

    Preus: de 35 a 55 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex