Nosaltres, foc neix, segurament, de la imprevisió: és per casualitat que els versos de Mireia Calafell i Pol Guasch es troben amb la música d’Adriano Galante. Però de la casualitat sorgeix la mescla, i és així com es consolida una manera d’entendre el so, les paraules, el ritme. Cada trobada és única, cada posada en escena és diferent. Al Palau presentaran un diàleg singular entre els poemes i les melodies que es conjuminen, s’escolten, es ressignifiquen, s’eixamplen. Cremen. Un camí d’incendis que transitarà qüestions com la llengua, l’amor i la pèrdua. Que també cremen.