Naxo Farreras, Artista plàstic convidat

La pedra i els minerals, i posteriorment la fusta i també el ferro, han estat els materials sobre els quals ha desenvolupat la seva investigació creativa. Inicialment en forma de petites peces (influència de la feina com a orfebre) i més endavant com a elements en relació amb l’entorn natural. Aquesta és la llavor del seu art, que té com a rerefons una reflexió profunda sobre l’escala humana en relació amb l’univers i com, a través d’aquesta escala entenem l’univers. De fet, l’arbre que decora la façana de la cantonada de l’ampliació del Palau incorpora els punts representatius de les deu sefirot de l’Arbre de la Vida segons la càbala hebrea.

Nascut a Barcelona (1951), es va formar entre París, Milà i Barcelona, on va desenvolupar la seva tècnica i el discurs creatiu cap a l’àmbit de l’escultura. Abans d’iniciar la carrera artística va treballar amb els arquitectes Milà i Correa, va estudiar disseny, va treballar al taller d’orfebreria Corberó i amb el pintor Adami a Milà i París. Una trajectòria formativa que va culminar el 1976, any en què inicia la seva producció artística amb l’exposició “Formes mínimes” a la Galeria Cadaqués, de Girona. Des de llavors ha bastit un important catàleg artístic, amb exposicions a Girona, París, Mallorca, València, Madrid i Barcelona, amb moments culminants com la realització de l’arbre esculpit en baix relleu (sobre maó) que hi ha a la façana de l’ampliació del Palau de la Música Catalana, obra d’Òscar Tusquets, entre els anys 2002 i 2003, tot just ara fa vint anys.

Miró i Picasso són els primers referents d’infància, a l’època en què Naxo Farreras va viure a París, a causa de l’exili polític del seu pare. El retorn a Barcelona i la integració a una realitat cultural i social diferent de l’efervescència parisenca –els anys seixanta del segle XX– van fer germinar en ell les primeres inquietuds artístiques, que van tenir una primera manifestació en forma de joies.

A partir del 2010 Farreras descobreix el so i les vibracions dels materials d’algunes de les seves obres i l’impacte que això li produeix, i anomena Accords una sèrie de peces de ferro que en ser colpejades emeten un so. Són les Portes del so. Parafrasejant el propi Naxo: “Escolto les escultures i intento sentir els seus sons com la raó que els dona forma”. Aquest és el motiu germinal de l’exposició que veurem al Palau de la Música Catalana, unes escultures “sonores” presentades en un edifici creat expressament perquè hi ressoni la música. I fent un pas endavant, la inspiració recíproca entre Naxo Farreras i Bernat Vivancos donarà lloc a una nova obra escultòrica i una nova obra musical que s’estrenaran el juliol del 2023 en un concert en què el Cosmos Quartet, formació resident del Palau, posarà la interpretació musical.


Exposició "Sentir les escultures" de Naxo Farreras
Del 27 d’octubre al 4 de desembre de 2022
Sala Lluís Millet

Naxo Farreras (Barcelona, 1951), ha creat una mostra pensada per al Palau en el marc del diàleg del Palau de la Música Catalana amb les arts plàstiques. Així, la Sala Lluís Millet esdevindrà durant un mes i escaig l’espai expositiu per presentar les seves escultures junt amb el procés de treball seguit.

L’obra que es mostra està organitzada per famílies escultòriques que dialoguen i es complementen. Partint de les Catedrals, on l’escultura és l’espai buit que conté la forma, es troben els Acords, escultures de ferro que en ser colpejades emeten uns sons molt particulars que podem sentir. També es presenten les seves escultures Tubs melòdics, una interpretació de formes musicals immaterials, representades per les ondulacions dels buits, i els Arpegis, que ens remeten a successions d’ondulacions vibracionals combinades en grups que suggereixen conjunts de sons agrupats en entitats pròpies.

La relació de Naxo Ferreras amb el Palau va començar el 2003 quan va esculpir l’arbre que decora la façana de l’ampliació del Palau, el qual incorpora els punts representatius de les deu sefirot de l’Arbre de la Vida segons la càbala hebrea. La pedra i els minerals, i posteriorment la fusta i també el ferro, han estat els materials sobre els quals l’artista ha desenvolupat la seva investigació creativa. Inicialment en forma de petites peces (influència de la feina com a orfebre) i més endavant com a elements en relació amb l’entorn natural. Aquesta és la llavor del seu art, que té com a rerefons una reflexió profunda sobre l’escala humana en relació amb l’univers i com, a través d’aquesta escala, entenem l’univers. A partir del 2010 Farreras descobreix el so i les vibracions dels materials d’algunes de les seves obres i l’impacte que això li produeix. Parafrasejant el propi Naxo Farreras: “Escolto les escultures i intento sentir els seus sons com la raó que els dona forma”. Aquest és el motiu germinal d’aquesta exposició, unes escultures “sonores” presentades en un edifici creat expressament perquè hi ressoni la música.

Comissariat per Mercedes Soler-Lluró

Més informació sobre la Exposició