Del 1892 al 1895 Antonin Dvořák va viatjar als Estats Units convidat per Jeannette Thurber. La fundadora del Conservatori de Nova York hi va pensar per a què es fes càrrec de la direcció d’aquesta institució. Durant aquesta estada va escriure un dels concerts per a violoncel més coneguts del repertori per a aquest instrument; dedicat al solista Hanuš Wihan, finalment el va estrenar Leo Stern sota la batuta del mateix compositor. En aquell moment era freqüent el reaprofitament de material: al segon moviment es pot escoltar Lass’ mich allein, un lied que el propi Dvořák va escriure anys abans.

El 25 de desembre de 1870 Richard Wagner va despertar la seva dona Cosima amb una nova música. Era el seu regal d’aniversari, una composició per a orquestra anomenada l’Idil·li de Sigfrid. Aquest regal d’aniversari era, a més, una manera de celebrar el naixement del seu fill Sigfrid. La partitura va ser publicada l’any 1878 i en aquell moment, el que Wagner en principi havia concebut com una música de caràcter familiar es va convertir en música per a tothom. Com a bon mestre coneixedor del seu ofici, Wagner també aprofità material sonor i podem trobar temes que farà servir al duet final de l’òpera Sigfrid.