Midori ha sabut fer el pas de nena prodigi a violinista professional amb total normalitat i constant creixement. Ara, des de la maduresa, ofereix les millors interpretacions que es poden escoltar als temples de la música clàssica d’arreu del món i ens visita per regalar-nos el magnífic Concert de Txaikovski. Quan l’autor rus va compondre aquesta obra no s’esperava que fos rebutjada pel violinista que l’havia d’estrenar: la va refusar perquè, segons ell, era “impossible de tocar”. La dificultat de la part solista va fer que, durant els primers anys, fos molt poc interpretada. Un crític va considerar-la “d’una dificultat indecent”. Però a poc a poc va anar estimulant els solistes fins a convertir-se en una obra indispensable. Pocs mesos després, a la ciutat de Viena, Johannes Brahms va començar la composició de la seva Simfonia núm. 3, amb un resultat completament diferent: des del primer dia va esdevenir una obra molt popular i es va interpretar dotzenes de vegades arreu del continent. Això va provocar que Brahms declarés: “Si és tan popular, és que el públic no ha entès res”. L’autor volia que, més que el caràcter enèrgic d’alguns passatges, s’apreciés el lirisme i el sentit introspectiu de l’obra. Vet aquí la grandesa d’aquesta simfonia: que cadascú pari bé l’orella i deixi que la música li entri fins al cor.