La d’Antonio Vivaldi és una de les biografies més apassionants de la història de la música. Nascut l’any 1678 a Venècia, Vivaldi obtingué fama com a compositor i virtuós del violí, però fou també sacerdot i director musical de l’Ospedale della Pietà, hospici conegut a la ciutat per la seva orquestra, formada exclusivament per les òrfenes i filles il·legítimes que acollia.

 

La Venècia d’aquell temps era un centre cultural de primer ordre, amb una enorme oferta teatral i musical dirigida tant als mateixos venecians com als nombrosos turistes que visitaven la ciutat dels canals. Un dels espectacles més celebrats eren els concerts que oferien l’orquestra i el cor de l’Ospedale: el públic acudia atret per aquella formació exclusivament femenina dirigida per un talentós violinista de cabells rogencs.

 

Conscient del seu èxit, Vivaldi s’aplicà a compondre música de manera frenètica, a fi d’assegurar-se que els concerts de l’Ospedale estiguessin sempre plens a vessar. Fruit del seu esforç foren centenars de composicions, principalment concerts per a corda i altres instruments, però també misses i peces sacres. L’atractiu, l’expressivitat i originalitat de les seves obres, admirades i cobejades per nobles, monarques i empresaris musicals, feren de Vivaldi un compositor famós arreu d’Europa.

 

No obstant, com els succeí a tants dels seus contemporanis, l’estrella de Vivaldi acabà apagant-se: amb l’arribada de noves modes musicals, el seu estil perdé el favor del públic. Arruïnat, Vivaldi intentaria refer la seva carrera lluny de la seva Venècia natal, a Viena, ciutat on moriria finalment el 1741. El seu nom cauria ben aviat en l’oblit i les seves obres, les mateixes que no feia tant deixaven embadalit tots els qui les escoltaven, romandrien en un llarguíssim silenci de prop de dos segles.

 

Publicades el 1725, com a part d’un recull de concerts per a violí titulat Il cimento dell’armonia e dell’inventione, Les quatre estacions comptaren ja en el seu moment amb un especial favor del públic. A la bellesa i originalitat característica de l’obra de Vivaldi, s’hi suma el primer intent veritablement reeixit del que coneixem com a “música programàtica”.

 

El propòsit de Vivaldi fou que cadascun dels moviments dels quatre concerts es pogués seguir com una petita narració sobre l’estació de l’any que representava. A tal fi, Vivaldi es va assegurar d’incloure a les partitures instruccions precises, no sempre senzilles de seguir per a l’intèrpret.

 

Alhora, cadascun dels concerts s’acompanyava d’un sonet, probablement escrit pel mateix Vivaldi, on es descrivien les escenes i els elements (paisatges, animals, fenòmens atmosfèrics, estats d’ànim) més característics de cada estació, els quals la música s’havia d’encarregar de descriure.

 

No cal dir que Vivaldi va reeixir-hi completament. Avui en dia en escoltar Les quatre estacions és fàcil distingir l’alegre diàleg dels ocells al primer moviment de La primavera, o percebre la pesada calor en els dos primers moviments de L’estiu, seguits per la violenta tempesta que protagonitza el moviment final. La música de Vivaldi ens permet compartir les alegres danses dels pagesos al primer moviment de La tardor o, en un dels moviments més bells de L’hivern i de tot el recull, gaudir del benestar i l’escalfor d’una agradable llar de foc, mentre els violins reviuen amb el seu repetitiu pizzicato, el suau repicar de la pluja contra la finestra.

 

En aquesta ocasió, els encarregats de fer-nos viure aquestes escenes i de transmetre’ns tot el virtuosisme i la bellesa de la música de Vivaldi seran Lina Tur Bonet, una de les intèrprets actuals del repertori barroc més lloades per la crítica, i Vespres d’Arnadí, una de les principals formacions de música antiga del nostre país, sota la direcció del clavecinista i compositor Dani Espasa.