Les quatre estacions de Vivaldi
Descripció

Programa
Les quatre estacions
Cànon
Detalls
Amb aquesta obra, Vivaldi va voler plasmar en la música els sentiments que li despertaven les estacions de l’any. Els violins, l’orquestra de cordes i el baix continu aconsegueixen imitar el cant dels ocells, els trets de l’escopeta, els lladrucs dels gossos, la remor de l’aigua dels rierols... Es tracta d’un exemple de música descriptiva o programàtica molt de moda en el període barroc, tot i que Vivaldi la va superar, incorporant-hi innovacions musicals i dotant-la d’una gran frescor i força expressiva.
Dins de la vasta producció compositiva d’Antonio Vivaldi, Les quatre estacions és la seva obra més famosa i difosa. Les quatre partitures que l’integren (La primavera, L’estiu, La tardor i L’hivern) formen part d’un conjunt de dotze concerts per a violí i orquestra estrenats a Amsterdam l’any 1725.
En la seva estrena l’obra va ser rebuda amb entusiasme, tot i que va ser a partir de la segona meitat del segle XIX que aquestes quatre peces es van incloure en nombrosos concerts i produccions discogràfiques, i van traspassar els límits de la música clàssica per conquerir el favor de tot tipus de públic.
Cànon, escrit cap a l'any 1680 per a tres violins i un continu, constitueix el major exponent del cànon (composició de dues o més veus que van entrant successivament, repetint cadascuna el cant de l'anterior). Pachelbel, compositor i organista, va conèixer a la família Bach i les seves obres van exercir una enorme influència sobre Johann Sebastian Bach.