Entre el concert número 1 de Beethoven i el número 5 hi ha 15 anys de distància, però també una eternitat en l’evolució de l’instrument. El 1795 l’autor disposava d’un instrument de 60 tecles, mentre que al 1809 ja en tenia un de 72. Beethoven va viure el moment de màxim esplendor en l’evolució tecnològica del piano: millora en els materials, en la caixa harmònica, en les cordes, els pedals... Una autèntica cursa de la ciència que Beethoven va aplicar a l’expressió musical: ”Els fabricants m’envolten amb ansietat per fabricar-me un pianoforte com jo vull!” El Concert número 1 li va servir per presentar-se en societat amb un llenguatge marcadament clàssic, però aviat vindrien les innovacions i la consolidació de l’autèntic estil heroic de Beethoven. Després de l’estrena del Concert núm. 4, on va constatar que ja no podria tocar més en públic a causa de la sordesa, tothom va pensar que no n’escriuria cap més. Però Beethoven no va defallir i va presentar al món el concert ‘Emperador’, l’obra més espectacular mai vista fins al moment. Un crític ho va tenir clar: “És el concert més difícil de tots els existents”. Una peça monumental, enèrgica i vital, carregada de bon gust i d’una exigència virtuosística extrema.