Gustav Mahler

Gustav Mahler no es va sentir profeta a la seva terra. S’autodefinia tres vegades estranger: un bohemi entre austríacs, un austríac entre alemanys i un jueu davant del món. Malgrat els seus intents per trobar el seu lloc, va dedicar tota la vida compositiva a cercar el sentit transcendent de l’existència humana. Des de la primera a la darrera de les seves Simfonies, Mahler cerca a través de la música entendre l’home, trobar Déu i explicar l’amor.

Gustav Mahler mai va sentir-se comprès.
Fins i tot en referir-se a la seva música, Mahler era conscient que el públic de la seva època no estava preparat per entendre-la i per això la seva frase “el meu temps arribarà” esdevé profètica, ja que, un cop ell ja havia mort, la seva música va començar a ocupar els escenaris de tot el món amb gran èxit. Mahler va viure una forta convulsió vital i a la seva obra queda palesa a mode de diari personal. La Primera Simfonia, “Tità” ens presenta l’heroi capaç de superar les dificultats, fins i tot d’enganyar la mort. És el Mahler més vital, jove, que encara confia a trobar esperança.
La Cinquena és una declaració d’amor a la seva dona Alma, a la qual s’entrega en cos i esperit, com percebem al famós “Adagietto”.

Concerts amb obres de Gustav Mahler