El minimalisme va ser l’anticòs generat contra un tipus de nova música contemporània que les grans institucions de la segona meitat del segle xx consideraven com l’única possible. L’economia de mitjans, la consonància i la reiteració de motius breus en són els trets d’identitat. Ravel, ancestre del minimalisme, és la frontissa d’aquest programa, que emmiralla, per una banda, el seu Concert per a piano en Sol major amb el The Piano cinematogràfic de Michael Nyman, i, per l’altra, el Bolero amb el Foxtrot per a orquestra d’una altra patum d’aquest insistent gènere musical: John Adams. Per als qui creuen que hi ha més d’una música possible.