La contraposició entre esperit i sensibilitat -és a dir, entre seriositat i entreteniment- ha estat una constant en la cultura occidental. Posem per cas temporal el segle XIII: el culte a l’amor cortès que cantaven els seriosos trobadors mediterranis tenia la seva rèplica distreta en els poemes que, en un llenguatge terrós, explícit des d’una perspectiva cínica i irreverent, escrivien uns ex-frares anomenats goliards. Vicis de tot tipus, estridents crítiques socials i religioses i, sobretot, un compromís amb la vida lliure eren les seves credencials, que Carl Orff immortalitzà amb una música excitada i sensual alhora: Carmina Burana. Per als qui desconfien del demà, aprofitem l’avui.  Carpe Diem!