Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

La pianista Yuja Wang i el violinista Leonidas Kavakos interpreten junts al Palau la integral de Sonates de Brahms

La pianista Yuja Wang, “un talent prodigiós, amb una tècnica enlluernadora” («The Guardian»), i Leonidas Kavakos, el “violinista excepcional” («The Daily Mail»), compartiran escenari el proper dilluns, 20 d’octubre, a les 20.30 h, al Palau de la Música Catalana, i presentaran la integral de Sonates per a violí i piano de Johannes Brahms, en el marc de la gira internacional de l’enregistrament d’aquestes obres per al segell Decca.

Ambdós artistes, que ja han trepitjat en altres ocasions l’escenari del Palau, ja sigui en recital o amb altres formacions, acostaran al públic la seva personal interpretació d’aquest cos monumental del compositor alemany. Són dos intèrprets que en solitari han arribat a altíssimes fites de reconeixement. D’una banda, Leonidas Kavakos, reclamat com a solista per les millors orquestres i directors (la Berliner Philharmoniker i Rattle, la Concertgebouw i Jansons o la Gewandhaus Leipzig i Chailly), també gaudeix d’una incipient però brillant trajectòria com a director; i, d’altra banda, Yuja Wang, una de les artistes més importants de la seva generació, és lloada per la seva tècnica prodigiosa, la profunditat de la seva visió musical, així com també per una presència escènica carismàtica.

Junts abordaran per ordre cronològic les tres Sonates per a violí i piano de Brahms. Amb la primera, escrita als 49 anys, el compositor volia establir les bases d’un llenguatge en el qual piano i violí mantinguessin un sobirà equilibri de forces. En la segona, escrita set anys després, Brahms fa un pas més en la recerca d’un llenguatge més auster i concís en l’ús del material temàtic. Finalment la tercera, que tanca el concert, és la que mostra una atmosfera més dramàtica i que ofereix màxim lluïment virtuós als intèrprets. Aquesta darrera sonata, que conté un dels més bells moviments de tota l’obra de Brahms, el seu bellíssim “Adagio”, aposta per l’enfrontament dels dos instruments, que no cessen de buscar contrastos amb més força expressiva que mai.