Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

La mezzosoprano Cecilia Bartoli torna al Palau de la Música Catalana per reviure 400 anys de música italiana

21 de març de 2017

La mateixa nit el Palau acollirà la performance de Pandemonia, un personatge del pop-art que interaccionarà amb el públic abans i després del concert

El proper dilluns, 27 de març (Sala de Concerts, 20.30 h), la mezzosoprano Cecilia Bartoli, gran dama i virtuosa del bel canto, tornarà al Palau de la Música Catalana, on oferirà un dels seus pocs recitals amb piano; les entrades per veure i escoltar aquesta artista predilecta del públic de la sala modernista estan pràcticament exhaurides. Coloratura, pirotècnica vocal, dinàmiques contrastades, control tècnic i bellesa del timbre defineixen la veu de Cecilia Bartoli. Amb el propòsit de fer “Un viatge per 400 anys de música italiana”, cantarà un ampli repertori d’àries i cançons que comença a les portes del segle XVII, a l’esplendorosa Florència dels Mèdici, i segueix rumb a Nàpols, Roma i Venècia, tres ciutats que van tenir un paper crucial en el desenvolupament de l’òpera al llarg dels segles XVII al XIX, així com de l’expressió dramàtica i del bel canto. El viatge s’acabarà amb les encantadores cançons napolitanes, unes melodies que acostaran el públic a la Itàlia més popular.

En el concert, corresponent al cicle Palau 100, se sentiran obres de G. Caccini, A. Scarlatti, A. Caldara, A. Vivaldi, G. F. Händel, N. Porpora, W. A. Mozart, G. Rossini, V. Bellini, G. Donizetti, G. Puccini, F. P. Tosti, S. Donaudy, E. A. Mario, S. Gambardella, E. de Curtis i D. Modugno. La cantant estarà acompanyada al piano per Sergio Ciomei, que també interpretarà en solitari peces de D. Scarlatti, Mozart i Puccini. Veus úniques com la de Cecilia Bartoli garanteixen l’espectacle des de la primera nota.

Nascuda a Roma, Cecilia Bartoli s’inicià en el cant amb la seva mare, Silvana Bazzoni, la seva única mestra, i mai no s’ha planejat un projecte especial de carrera, sinó que s’ha guiat pel seu desig de fer música. Actua als auditoris més importants d’Europa, Amèrica, Àsia i Austràlia i col·labora amb els millors conjunts d’instruments d’època, sense obviar els grans grups orquestrals més prestigiosos. Ha col·laborat amb grans directors i ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Premi Musical Léonnie Sonning (2010) i el Premi Herbert von Karajan (2012). Unes vendes superiors als deu milions d’àlbums dels seus enregistraments en àudio i vídeo la converteixen en l’artista de música clàssica més venuda de tot el món i una de les cantants més estimades de la seva generació. La manera de cantar de Cecilia Bartoli depassa qualsevol comparació. Els crítics han dit que a la seva gola “deu viure un niu de rossinyols”.

Bartoli ha actuat en diverses ocasions a Palau 100, concretament els anys 2006, 2007, 2009 i 2015, sempre amb un èxit esclatant de públic i de crítica, tot oferint programes destacats, com els dedicats a Maria Malibran, Rossini o els castrati. La cantant també dedica una part important de la seva carrera a la investigació de tresors musicals oblidats en biblioteques, museus i arxius teatrals, per recuperar-los, revisar-los, transcriure’ls a la notació moderna, editar-ne les partitures, elaborar en disc el millor material trobat i promocionar-lo amb gires per les principals capitals europees.

Abans del concert, participació de l’artista Pandemonia al Foyer (19.30 h) 
Coincidint amb aquest recital, Pandemonia Panacea, personatge trencador arrelat en l’estètica del pop-art, interactuarà amb el públic abans del concert, a la mitja part i un cop acabat. Es proposa una performance que vol provocar la sorpresa i irrompre en els rituals i clixés seriosos associats a l’entorn de la música clàssica. Entre la realitat i el mite, aquest personatge nascut el 2007 és en si mateix un objecte artístic animat. Amb la seva figura de làtex i una identitat oculta, les seves accions se centren en les reaccions que provoca en els altres. Al Palau de la Música Catalana el públic trobarà Pandemonia fent un cafè al Foyer o bé disposada a deixar-se fotografiar al photocall instal·lat especialment per a l’ocasió.

Aquesta performarce s’emmarca en el diàleg del Palau de la Música Catalana amb les arts plàstiques, impulsat des de fa cinc temporades per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i que cerca el diàleg de l’arquitectura modernista del Palau amb iniciatives artístiques com Pandemonia: la màscara com a coartada per a una situació inesperada.

També, una hora abans del concert, a les 19.30 h, tindrà lloc a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català (accés gratuït, aforament limitat) una nova sessió de “Parlem de música”, amb la conferència entorn del concert a càrrec Victòria Palma.