Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

La London Philharmonic actua dilluns al Palau amb Leonidas Kavakos, l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau, sota la direcció de Vladimir Jurowski

1 d'octubre de 2015

El cicle Palau 100 acollirà el proper dilluns, 5 d’octubre (20.30 h), la prestigiosa London Philharmonic Orchestra, dirigida pel seu director titular, Vladimir Jurowski. La formació, que arriba al Palau amb les entrades exhaurides, proposa un programa de doble interès: el reconegut Concertper a violí i orquestra, en Re menor, op. 47 de Jean Sibelius, que tindrà en Leonidas Kavakos, un dels més grans violinistes del panorama actual, com a intèrpret de luxe i Un rèquiem alemany de Johannes Brahms, obra que protagonitzarà la formació anglesa al costat de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau en la que esdevé la primera vegada que les formacions catalanes són dirigides pel reconegut director, recentment nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlín.

Leonidas Kavakos, artista predilecte de les temporades del Palau de la Música i aclamat tant pel públic com per la crítica, obrirà el concert amb l’obra de Sibelius, de la qual ell és un destacat especialista, havent estat el primer a enregistrar-ne la versió primitiva, considerada una autèntica obra mestra. Kavakos, que col·labora habitualment amb grans orquestres i directors, toca un Stradivarius “Abergavenny” de 1724 i té un violí modern fet per F. Leonhard, S. P. Greiner, E. Haahti i D. Bagué.

La segona part del concert es consagrarà a l’obra de Brahms. Després de ser convidats per la London Philharmonic Orchestra a cantar la Missa glagolítica de Leoš Janáček a Londres, tot debutant al Royal Festival Hall el 25 d’abril passat, l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau, formacions que dirigeix Josep Vila i Casañas, hi corresponen presentant l’orquestra a Palau 100. Ein deutsches Requiem, op. 45 és una de les grans peces corals de Brahms, que el compositor va treballar durant catorze anys i que va iniciar quan va morir el seu gran amic Robert Schumann. La composició es va veure influïda per una altra gran pèrdua, la mort de la seva mare el 1865. La versió definitiva de l’obra es va estrenar el febrer de 1869 a Leipzig, sota la direcció de Carl Reinecke.